Política

VÍDEO Els periodistes desplaçats a Saragossa, víctimes d'insults d'ultres amb banderes espanyoles

Centenars d'ultres espanyolistes es concentren a les portes de l'assemblea d'electes de Podem. Fonts de l'organització asseguren que la policia afirma que no pot garantir la seguretat perquè els reforços són a Catalunya

1200_1506246134saragossa
1200_1506246134saragossa
Sara González
24 de setembre del 2017
Actualitzat a la 13:04h

Centenars de persones s'han concentrat aquest matí davant del recinte de Saragossa on Podem està celebrant l'assemblea de càrrecs electes. Amb banderes espanyoles, han increpat amb contundència els periodistes que informaven des del lloc. "Xusma", "traïdors" o "venuts" han estat alguns dels crits que els han dedicat. Fonts de l'organització asseguren que la policia afirma que no pot garantir la seguretat perquè els reforços són a Catalunya

Segons ha informat la periodista de NacióDigital desplaçada a Saragossa, els manifestats s'han apropat als periodistes i els han intentat arrencar de les mans els mòbils. La policia ha obligat els periodistes a no sortir del recinte per no "provocar". Així doncs, la policia els ha obligat a entrar i no els permet informar d'aquest incident, malgrat que han insistit que tenien "dret a la informació".
 
En escac la democràcia a Espanya

L'assemblea de càrrecs electes que aquest diumenge arrenca a Saragossa impulsada per Podem és el retrat d'una part de la societat espanyola que ha entès que l'estat d'excepcionalitat al qual el govern de Mariano Rajoy està sotmetent Catalunya posa també en escac la democràcia a Espanya. Que ha entès que només amb el reconeixement del dret a decidir es pot resoldre el conflicte. Posaran sobre la taula el Manifest per la llibertat, la fraternitat i la convivència, al qual ha tingut accés NacióDigital, un full de ruta en el qual es conjuren per exigir una reforma territorial que no exclogui la possibilitat que els catalans puguin votar en un referèndum acordat. Hi ha una sorollosa absència a l'assemblea: la del PSOE. 

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha estat l'encarregada d'inaugurar la trobada, ha interpel·lat directament els socialistes: "Li vull dir a Pedro Sánchez que la responsabilitat d'Estat avui és escoltar Catalunya i no alinear-se amb el PP, que està suspenent l'autogovern de Catalunya". Colau ha recordat que fa pocs anys el PSC defensava un referèndum acordat i que ara la seva responsabilitat és "escoltar el sentiment majoritari del 80% dels catalans" que volen exercir el seu dret a decidir. El missatge ha estat clar: o el PSOE accepta un "projecte compartit que reconegui les nacions i sobiranies compartides" i, per tant, el dret a decidir de Catalunya, o difícilment es podrà resoldre el conflicte a curt termini. 

Colau ha diagnosticat que la situació és "crítica i alarmant" perquè el PP s'ha proposat "arrasar" Catalunya. Però malgrat tractar-se d'una situació "inaudita" en 40 anys de democràcia, l'alcaldessa de Barcelona ha insistit que no deixarà d'apel·lar al diàleg per molt que diguin "il·lusa".  

En contra de la "repressió"

Que el procés sobiranista català pot ser el motor d'un procés constituent a la resta de l'estat espanyol és una de les premisses sobre el qual pivota el discurs de Podem i dels "comuns" quan fan referència al conflicte territorial. Aquesta reforma territorial que plantegen, recull el manifest, s'ha de fer amb la participació "de tots els actors polítics", que a la vegada haurien d'acceptar que la ciutadania catalana decidís el seu futur en un referèndum acordat amb l'Estat.

Més enllà d'alcaldes, diputats i senadors de Podem, En Comú Podem, En Marea, Compromís, Mès, Equo i IU, també participen en aquesta trobada representants d'ERC, el PDECat i el PNB. A l'assemblea també hi ha participat l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, que ha lamentat que s'estigui posant en evidència com de "lligat i ben lligat" ho va deixar tot el dictador Franco. Ha insistit que el procés que es viu a Catalunya ja no va d'independència sí o no, ni de "dividir" entre independentistes i federalistes, sinó de si "s'és demòcrata o no". L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (PDECat), per la seva banda, ha donat les gràcies als alcaldes d'arreu de l'estat espanyol que defensen el dret a decidir dels catalans, un posicionament "gens fàcil", ha reconegut.

El seus homòlegs de Saragossa, A Coruña, Ferrol, o de Santiago de Compostel·la, a més de representants dels ajuntaments de Cadis i Castelló, han donat suport explícit a la celebració d'un referèndum a Catalunya.
 

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, a l'assemblea d'electes a Saragossa Foto: Dani Gago

  
A Catalunya s'han produït detencions, s'ha atacat frontalment l'autogovern amb la intervenció dels Mossos i de les finances de la Generalitat, investigacions massives a alcaldes i Govern, requisament de pancartes i prohibició d'actes sobre l'1-O i el dret a decidir. A Catalunya, però també a Madrid, a Gijón o a Saragossa mateix. "Emplacem el govern de l'Estat a cessar en la seva política d'excepcionalitat i de repressió", insisteix el manifest, que considera que la política impulsada pel govern de Rajoy "amenaça les llibertats fonamentals constitutives de la democràcia".

La sorollosa absència dels socialistes 

Un dels objectius de l'assemblea és evidenciar que aquest conflicte no es circumscriu només al territori català. Però també posar en evidència que en aquesta aliança hi ha un gran absent: el PSOE. De fet, no només cap càrrec socialista participarà a l'assemblea, sinó que el propi acte va ser torpedinat per la diputació de Saragossa, en mans del PSOE, que es va negar a cedir l'espai de titularitat pública inicialment sol·licitat. Precisament el secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, va ser aquest dissabte a Badalona, on de la mà del líder del PSC, Miquel Iceta, es va veure abocat a matisar el seu discurs. Si bé fins ara havia mostrat el seu total suport a l'estratègia de Rajoy per frenar l'1-O, la duresa de l'estratègia policial i judicial i la mobilització massiva de la ciutadania catalana com a resposta, va forçar els socialistes a trencar el silenci. "Les il·legalitat s'han de perseguir però els drets no es retallen", va dir Sánchez.

Des de Podem i les confluències també es busca deslligar el PNB de l'acord pressupostari amb el PP, un fet que posaria en risc l'estabilitat del govern. Rajoy té entre cella i cella repetir la mateixa geometria que va utilitzar per aprovar els anteriors comptes, una majoria que va obtenir gràcies al suport clau dels cinc representants del partit nacionalista basc. L'objectiu del partit de Pablo Iglesias és deixar en evidència que els populars governen en minoria i aconseguir que entri en bloqueig parlamentari si no és capaç d'aprovar els pressupostos per falta de suport.