24
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
7:04h
Si no hi ha sorpresa majúscula, Angela Merkel s'encamina a la seva quarta victòria electoral des que va arrabassar el triomf al govern socialdemòcrata-verd el 2005. Aquest diumenge, de les vuit del vespre a les sis de la tarda, 61 milions d'alemanys estan convocats a les urnes per renovar el seu parlament (Bundestag), del qual sorgirà el canceller i el govern. Totes les enquestes donen triomfadora a la Unió Cristiana Democràtica (CDU) de Merkel, però molt lluny de la majoria absoluta. Alemanya té una llarga tradició de coalicions, que solen ser molt estables. Aquesta és la primera de les grans incògnites de l'elecció: amb qui formarà govern Merkel? S'ha estès el temor els darrers dies a uns resultats més dolents per a la CDU dels que es preveien fa unes setmanes. Si queda clarament per sota del 40%, Merkel rebrà un toc d'atenció.
Qui sembla haver ensopegat en aquesta campanya ha estat Martin Schulz, el candidat del segon partit, el Socialdemòcrata. Expresident del Parlament Europeu, carismàtic, Schulz va començar amb bons sondejos però al final ha quedat reclòs en el difícil paper de líder d'un SPD que porta anys governant amb Merkel en una gran coalició. Alguna enquesta li arriba a donar un resultat pèssim (com seria quedar per sota del 25%).
El risc extremista
L'altra gran incògnita és el resultat de l'extrema dreta. L'Alternativa per Alemanya (AfD), que ja ha penetrat en diversos estats federats, amenaça ara d'entrar per la porta gran del Bundestag. Està lluitant per la tercera posició amb tres competidors molt allunyats ideològicament. D'aconseguir-ho, el seu èxit esquitxaria la imatge d'una Alemanya estable i moderada i podria aigualir el relat d'una Merkel guanyadora.
Un és el Partit Liberal, tradicional tercera formació de la política alemanya però que va patir una sorollosa patacada en les anteriors eleccions, al no obtenir el 5% necessari per entrar al Parlament. Ara tot indica que hi tornarà, defensant un programa adreçat al sector més benestant econòmicament i favorable a la reducció d'impostos.
L'altra tercera força són els Verds, que ja fa anys que va deixar enrere el seu component més rupturista i d'esquerra alternativa per ser un partit ecologista, tènuement progressista.
I, finalment, hi ha Die Linke, L'Esquerra, hereva de l'antic partit Comunista de la República Democràtica Alemanya, però que ha incorporat sectors provinents dels decebuts amb la socialdemocràcia. Tots aquests tercers partits, liberals, Verds i Die Linke, combaten per no ser superats per l'extrema dreta.
Qui sembla haver ensopegat en aquesta campanya ha estat Martin Schulz, el candidat del segon partit, el Socialdemòcrata. Expresident del Parlament Europeu, carismàtic, Schulz va començar amb bons sondejos però al final ha quedat reclòs en el difícil paper de líder d'un SPD que porta anys governant amb Merkel en una gran coalició. Alguna enquesta li arriba a donar un resultat pèssim (com seria quedar per sota del 25%).
El risc extremista
L'altra gran incògnita és el resultat de l'extrema dreta. L'Alternativa per Alemanya (AfD), que ja ha penetrat en diversos estats federats, amenaça ara d'entrar per la porta gran del Bundestag. Està lluitant per la tercera posició amb tres competidors molt allunyats ideològicament. D'aconseguir-ho, el seu èxit esquitxaria la imatge d'una Alemanya estable i moderada i podria aigualir el relat d'una Merkel guanyadora.
Un és el Partit Liberal, tradicional tercera formació de la política alemanya però que va patir una sorollosa patacada en les anteriors eleccions, al no obtenir el 5% necessari per entrar al Parlament. Ara tot indica que hi tornarà, defensant un programa adreçat al sector més benestant econòmicament i favorable a la reducció d'impostos.
L'altra tercera força són els Verds, que ja fa anys que va deixar enrere el seu component més rupturista i d'esquerra alternativa per ser un partit ecologista, tènuement progressista.
I, finalment, hi ha Die Linke, L'Esquerra, hereva de l'antic partit Comunista de la República Democràtica Alemanya, però que ha incorporat sectors provinents dels decebuts amb la socialdemocràcia. Tots aquests tercers partits, liberals, Verds i Die Linke, combaten per no ser superats per l'extrema dreta.