Referèndum: crònica

Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia

Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos | El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial

per Ferran Casas / Joan Serra Carné, Barcelona | 22 de setembre de 2017 a les 23:00 |
Alts càrrecs del Govern detinguts, amb Oriol Junqueras i Carme Forcadell, a la Ciutat de la Justícia | Sergi Cámara
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les enquestes que s'havien publicat en els darrers dies, i que feien preveure una participació a l'entorn del 60% al referèndum de l'1-O i una afluència notable del "no" a les urnes malgrat el boicot actiu de les formacions unionistes, han radicalitzat l'estratègia del govern espanyol. Mariano Rajoy s'ha autoconvençut en els darrers dies que el referèndum no es pot celebrar de cap manera. Ha descartat el fracàs polític del sobiranisme si hi ha urnes (el fet que Ada Colau i els "comuns" hagin avalat l'1-O va allunyar el fantasma de la punxada) i ha optat per la via més dura. Una via que passa per una escalada de repressió mentre se sega l'autogovern del país.

Una via que comporta, però, implícit un risc: el de la desconnexió completa d'una àmplia majoria de catalans, també emocional, passi el que passi políticament un cop al combat polític de la independència se li ha afegit el de la democràcia. La façana de l'Ajuntament de Barcelona aquest divendres és ben eloqüent.


Aquest camí, que Rajoy ha començat a recórrer amb crítiques -per ara molt minoritàries a Espanya-, passa per diverses mesures. La més visible és l'enviament massiu de cossos i forces de seguretat de l'Estat (Guàrdia Civil i Policia Nacional) per impedir físicament la celebració del referèndum. L'executiu del PP prefereix projectar una mala imatge puntual a l'exterior (i pagar-ne el cost) que arriscar-se a l'èxit independentista.
 

Estudiants manifestant-se per demanar la llibertat dels detinguts per l'1-O Foto: Sergi Cámara


El segon front d'actuació és el judicial. El govern del PP ha activat a la Fiscalia (que ha recorregut a l'Audiència Nacional per obrir una mena de causa general per sedició, i també a la justícia ordinària i al Tribunal Constitucional) per frenar el referèndum i intentar provocar desercions entre els organitzadors. Entre les forces polítiques i les entitats del sobiranisme civil ja esperen que en els propers dies arribin noves detencions i imputacions que poden implicar inhabilitacions i multes milionàries.

L'article 155, per la porta del darrere


El darrer flanc d'atac del govern espanyol, que té en la seva estratègia el suport del PSOE i Ciutadans -opten per fer "oposició d'estat" mentre que Podem marca distàncies denunciant l'”estat d'excepció”-, és el menys visible perquè és una suma de mesures aparentment inconnexes que van encaminades a escanyar l'autogovern, a deixar-lo sense cap capacitat operativa o política.

En els darrers mesos havia pres cos la possibilitat d'aplicar l'article 155 de la Constitució, que preveu la supressió total o parcial del poder autonòmic. És una via inèdita, que pot ser lenta i que, a més a més, té un problema: està associada a una situació de màxim conflicte i per tramitar-la cal un decret del govern i votar-ho al Senat. El PP no tindria problemes per imposar-se a la votació (té majoria absoluta) però això obligaria a posar a prova la lleialtat del PSOE, que aquesta setmana es va negar a donar suport a una iniciativa, sense cap rellevància jurídica, de Ciutadans al Congrés que sí que van avalar els populars. El PNB, amb qui va pactar els darrers pressupostos, exigeix que aquesta via no s'apliqui per no ser encara més fustigat per l'esquerra abertzale, que li retreu la seva tebior amb el procés català, i els seus acords amb el PP a Madrid i el PSOE a Vitòria.
 

La pancarta demanant Foto: Jordi Bes


L'alternativa de Rajoy ha estat menys sorollosa però més efectiva (atès que és també més ràpida) que el 155. És una intervenció de l'autonomia per la porta del darrere. La Generalitat ha perdut l'autonomia financera i ara és l'Estat qui autoritza tots els pagaments. El marge ja era fins ara ben estret i en els darrers anys l'accés als crèdits del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) havia limitat molt la discreccionalitat de la despesa. Ara totes les inversions, tant les directes del Govern com les de les empreses públiques, han de passar pel ministeri d'Hisenda.

"Crear un relat" per intervenir els Mossos

Després de la intervenció de les finances de la Generalitat -aplicada en paral·lel a la detenció d'alts càrrecs-, el Govern tem ara que l'Estat prengui el control de la seguretat, mesura que laminaria encara més l'autonomia de les institucions catalanes. El conseller d'Interior, Joaquim Forn, ha denunciat aquest divendres que el govern espanyol "prepara" el terreny per intervenir els Mossos. Segons Forn, l'estratègia de l'Estat és "crear un relat" de dèficits d'ordre públic i aldarulls a Catalunya per retirar a la policia catalana la competència de coordinar els dispositius de seguretat camí de l'1 d'octubre. Amb l'argument de fer prevaldre la llei i frenar el referèndum, Madrid també pretén un retrocés de l'autogovern.

El govern espanyol ja ha fet passos en aquest sentit, de tot tipus. En públic, el portaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo, i el ministre de l'Interior, José Ignacio Zoido, han justificat les mesures excepcionals. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Méndez de Vigo ha justificat el desplegament policial a Catalunya per les "manifestacions tumultuàries", en referència a les manifestacions de suport a l'1 d'octubre. Abans, Zoido ja havia fet pública una carta a Forn amb l'anunci que enviava "reforços" de la Guàrdia Civil i la policia espanyol que actuarien si es mantingués la convocatòria del referèndum. Una carta, resposta per Forn, en què li recordava que els reforços no són necessaris.
 

Mobilització massiva a l'exterior del Departament d'Economia i Finances Foto: Adrià Costa


Fent valer la Fiscalia, l'Estat ha anat un pas més enllà per retirar responsabilitats als Mossos. Com? Buscant subterfugis legals per prendre el control de la seguretat a Catalunya. L'estratègia passa per aplicar l'article 38.2 de la llei orgànica de forces i cossos de seguretat del 1986 -citat en la carta de Zoido a la Generalitat-, així com de l'article 46 del mateix text legal. L'aplicació d'aquests articles -sense necessitat de recórrer a l'article 155 ni a la llei de seguretat nacional- implicaria que els Mossos perdessin la capacitat de pilotar les operacions de seguretat a Catalunya. Pel conseller, s'estan prenent decisions "que són d'una feblesa jurídica enorme".

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en va rebre la notificació aquest mateix dijous, en una reunió convocada a la Fiscalia Superior de Catalunya. A la cimera -en la qual també hi van participar comandaments de la Guàrdia Civil, la policia espanyola i la Guàrdia Urbana-, també hi van assistir representants de l'Estat. En concret, Diego Pérez de los Cobos, cap del gabinet de coordinació i estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat. La conselleria d'Interior subratlla que Pérez de los Cobos va anunciar "sense dissimular" la voluntat de l'Estat d'assumir les competències de seguretat que ara ostenten els Mossos. Un altre exemple de l'estratègia de suspensió encoberta de l'autonomia.
 

Joan Tardà i Ramon Tremosa, davant la seu d'Economia i Hisenda dimecres passat Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació