Referèndum: entrevista

Joan Hortalà: «Després de l'1-O, Catalunya obtindrà més reconeixement polític»

El president de la Borsa de Barcelona afirma que "el procés no ha tingut impacte en l'economia, la inversió estrangera ha crescut i ni s'ha modificat la prima de risc" | Defensa l'activitat borsària i assegura: "Que la borsa és un casino ho diuen els ignorants"

per Pep Martí , 26 de setembre de 2017 a les 09:06 |
Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nascut a Olot el 1940, Joan Hortalà és president de la Borsa de Barcelona des del 1994. Va ser el catedràtic més jove -Teoria Econòmica- de l'estat espanyol, amb només 25 anys. El seu currículum és brillant, amb un doctorat fet a la London School of Economics. Dirigent d'Esquerra Republicana durant molts anys, en va ser secretari general (1987-89), per abandonar el partit després d'una de les nombroses crisis que va patir. Murri i precabut, preserva la causticitat que sempre l'ha acompanyat, i assegura que el procés, en contra del que alguns diuen, no ha afectat -de moment- l'economia.

- Com veu la situació? Què creu que acabarà passant?


- Ho veig complicat. I es complicarà encara més. Fins ara, l'Estat havia optat per minimitzar la intervenció de les forces de seguretat, crec que per preservar la imatge d'Espanya a l'exterior. Personalment, no sé si hi haurà allò que en podríem dir un referèndum en circumstàncies ordinàries. Si fos així, després de tot el que ha dit, Mariano Rajoy hauria de dimitir. Del que sí que estic convençut és que, passi el que passi, l'1 d'octubre ho canviarà tot. Després d'això, Catalunya obtindrà  un major  reconeixement polític. No hi haurà una regressió. No sé si serà la independència, que és difícil, o serà un nou Estatut, però serà un abans i un després. No parlo del dia 2, eh, però crec que serà així.

"El procés el visc com un episodi d'una història que és així des del 1640"

- I com ho viu?

- Ei visc com un episodi més d'una història que crec que és així des del 1640. En aquell moment, el primer ministre de Felip IV, el comte-duc d'Olivares, va voler imposar les lleis castellanes a Catalunya, i no se'n sap sortir. Més endavant, ho va voler intentar Felip V, un home que va regnar dos cops a Espanya i a qui la historiografia retrata com un desequilibrat mental. A finals del segle XIX, va tornar a haver un xoc entorn el Codi Civil. Per no parlar dels anys trenta, durant la República. És una història cíclica.   

 

Joan Hortalà és el president de la Borsa de Barcelona des del 1994. Foto: Adrià Costa


- Alguns han advertit de greus efectes negatius del procés en la situació econòmica. S'ha notat?

- No ha tingut impacte en l'economia. Fins ara, els possibles efectes en el món econòmic s'han mogut en el terreny de les declaracions i les expectatives. Però els mercats estan pendents d'altres factors. El procés no cotitza en els mercats. Ni tan sols s'ha modificat la prima de risc.  

- I en les inversions estrangeres?

- Tampoc. Durant aquest període, la inversió estrangera ha crescut. Hi ha un increment de la inversió, que és la normal de reposició i manteniment de les empreses que estan a Catalunya, i després hi ha inversió nova. No molta, però això és fruit de la conjuntura general.   

- És viable econòmicament una Catalunya independent?

-  Que és viable és evident. No cal fer una gran anàlisi. Històricament, Catalunya és un país que té prou entitat. Hi ha països amb menys població que Catalunya, amb menys territori, amb una menor capacitat d'emprenedoria i creativitat que són perfectament viables, en la seva justa dimensió. Una Catalunya sobirana plenament vinculada a Europa seria del tot viable econòmicament.

"Es complicarà encara més la situació", explica Joan Hortalà Foto: Adrià Costa


"Espanya no podria impedir que una Catalunya independent fos  admesa en la Unió Europea"

- Una Catalunya independent quedaria aïllada internacionalment?

- En un inici, quedaria fora de la Unió Europea i hauria de demanar l'admissió. I és cert que això suposaria un cost i en economia això té la seva rellevància. Però al cap d'un temps Catalunya seria admesa a la Unió Europea amb tota seguretat i Espanya no ho podria impedir.

- Espanya no podria vetar-ho?

- No ho crec. Aquestes coses al final se solen resoldre a través d'unes negociacions.

- Deia abans que el mercat està per altres coses. Quines són les principals preocupacions dels mercats en aquests moments?

- Hi ha tres grans àmbits de seguiment. El primer és la situació geopolítica, que té com a punts sensibles la crisi amb Corea del Nord, el terrorisme gihadista i la guerra a Síria i l'Iraq. El segon focus és la política econòmica europea, on se segueix especialment la monetària, l'evolució de l'euro i tot el que envolta les negociacions del Brexit. Finalment, s'està pendent de la situació als Estats Units, amb tres focus: l'evolució dels tipus d'interès, les decisions en el tema canviari i l'efecte que pot tenir el programa d'infraestructures engegat per l'Administració Trump, que pot suposar un estímul per als indicadors econòmics. Aquest és el marc global.   

"Els Estats Units van seguir una política econòmica expansiva per afrontar la crisi i els ha anat millor que a Europa"

- La política econòmica europea per afrontar la crisi li va semblar correcta?

- No, crec que va ser errònia i massa marcada pels dictats d'Alemanya. L'economia no estava per regalar res, però l'aposta només per l'austeritat va ser equivocada. Els nord-americans van decidir una altra política econòmica i els va anar millor. L'Administració Obama va adoptar una línia monetària expansiva i l'any 2012 ja havien arribat als índexs anteriors a la crisi, els del 2007. A Europa encara no hi hem arribat.
 

Joan Hortalà amb el periodista Pep Martí Foto: Adrià Costa


- Presideix la Borsa de Barcelona des del 1994. La borsa és un casino?

- Home, això ho diuen els ignorants! La borsa és un mercat on es compren i es venen diners tipificats en actius financers. Miri, el sistema capitalista es basa en la llibertat de decisió, la propietat privada i l'afany de lucre. Això darrer ho explicava molt bé Adam Smith quan parlava de la mà invisible, que fa que la gent busca el benefici propi però, en fer-ho, contribueix al benestar general. Un forner fa el pa per guanyar-se la vida, no pas per altruisme, però du a terme un servei. A la borsa hi va l'estalvi, retribueix l'estalvi, i és un mecanisme de finançament industrial.      

- La imatge que tenim de la Borsa com un espai especulatiu on es pot obtenir diner ràpid és injusta?

- És equivocada.

"No aconsellaria a ningú que invertís en borsa diners que pot necessitar a curt termini"

- Quins consells donaria a algú que pensés en invertir en borsa?

- Li'n donaria tres. Que tingui en compte la durada, la diversificació i la disponibilitat. La durada és important i té el seu risc, ja que la borsa és cíclica, però la borsa té una tendència secular al creixement. Això sí, a llarg termini. Nosaltres hem estudiat l'evolució de la borsa espanyola, i des dels anys quaranta, cada deu anys hi ha creixement borsari. En el cas dels Estats Units, és cada set. I el creixement de la borsa es produeix per damunt del creixement del PIB en el mateix període. Una altra cosa a tenir en compte és la diversificació a l'hora d'invertir. Cal evitar posar tots els ous en la mateixa cistella. I l'altra cosa és la disponibilitat. Al llarg d'un any, hi ha gairebé els mateixos dies que la borsa tanca a l'alça (sol ser una mica més del 50%) que a la baixa. Això vol dir que l'inversor ha de tenir disponibilitat de diners per invertir. No aconsellaria a ningú que invertís en borsa diners que pot necessitar a curt termini.     
 

Joan Hortalà atén les preguntes de NacióDigital Foto: Adrià Costa


- Va ser secretari general d'ERC. Després, va abandonar el partit i va entrar a CDC. Va tenir una llarga trajectòria Esquerra.

- El 1979, l'Heribert Barrera em va demanar que anés de candidat a les municipals per Barcelona. Jo aleshores no era militant. Vaig anar-hi i m'hi vaig fer. I després vaig anar a les llistes al Parlament. Quan Barrera va deixar la secretaria, vaig ser elegit en un congrés nou secretari general del partit. Vaig perdre un altre congrés per un grapat de vots i vam crear amb un grup de companys un partit que es deia Esquerra Catalana, que va signar un pacte d'adhesió amb Convergència. No vaig ser formalment militant de CDC però sí company de viatge.  

- I què sent quan veu les sigles d'ERC? Les veu d'alguna manera com a pròpies?

- Jo sempre m'he considerat un català normal. Que per mi vol dir ser catalanista, tenir una visió progressista de la vida i ser demòcrata, que això és al capdavall el que significa ser republicà. No estic d'acord amb cap privilegi de naixement, en cap ordre de la vida. Per tant, hi ha una proximitat amb els valors d'aquestes sigles.

- Vostè va ser el catedràtic més jove de l'Estat. Era el 1965 i va guanyar la càtedra de Teoria Econòmica, amb només 25 anys. Això és dur de "suportar"?

- Primer sí. Hi ha una xuleria inicial, però només dura un temps. La vida et va posant al teu lloc.

- Coneix i ha escrit sobre l'economista Keynes. Les seves teories van dominar la política econòmica de la postguerra, però després va canviar la correlació de forces en el pensament econòmic amb l'hegemonia neoliberal dels anys de Reagan i Thatcher. Com veu el keynesianisme avui?

- Era un socialdemòcrata de dretes. No era un socialista. Defensava la intervenció de l'Estat en l'economia, però el resultat de les seves polítiques també s'ha de dir que tenien el seu cost, perquè creaven una enorme inflació. No sempre les polítiques keynesianes són de bon aplicar. Ara si Keynes visqués, diríem que és un pijoprogre, però molt intel·ligent. 
 

Joan Hortalà Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació