Referèndum: crònica

Acampada al tribunal

Milers de persones apuntalen la mobilització permanent fins que siguin alliberats els detingut per l'1-O | Jubilats i estudiants, però també gent que demana festa de la feina, participa de la protesta a les portes del TSJC

per Sara González / Jordi Bes, Barcelona, 21 de setembre de 2017 a les 18:40 |
Joves a la mobilització permanent davant del TSJC | Sara González
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dia 2 de la mobilització permanent. I sí, els manifestants han fet seu el carrer. Dimecres van cridar fins a deixar-se la veu a les portes de la conselleria d'Economia. Aquest dijous, es disposen a rugir a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segueixen havent-hi detinguts. I la indignació creix exponencialment a mesura que passen les hores. "Llibertat, llibertat", criden estirant als braços cap al cel. "Votarem, votarem", insisteixen. Alguns ja amb la veu rovellada. La nit de dimecres, va ser llarga. I queden deu dies per a l'1-O.

11 h: El majestuós edifici que els rep 


No els és un escenari aliè. És el mateix majestuós edifici pel quan han desfilat els condemnats pel 9-N o els membres de la mesa del Parlament investigats per permetre el debat del referèndum. Els mobilitzats comencen a arribar en estols per sota i pels laterals de l'Arc de Triomf sota un sol de justícia i van tenint de color amb les seves samarretes reivindicatives el Passeig de Lluís Companys.

13 h: Malabarismes laborals

Peus descalços a la gespa i ampolla d'aigua en mà per combatre la calorada. La Sylvina Ambroggi, de 52 anys i nascuda a Argentina, ha vingut sola. Hi serà tantes hores com pugui. Ser autònoma no és fàcil en els temps que corren. "No podré votar, però passaré tantes hores com pugui aquí per donar suport", explica. 

13.24 h: Res serà igual


La vista àrea dels manifestants és ja com una estora acolorida. 20.000, diu l'Ajuntament de Barcelona. Les entitats independentistes, al timó de la protesta, ho diuen amb convicció: "Res serà igual". Jordi Sànchez i Jordi Cuixart agafen el micròfon i treuen veu d'on sigui. Ja no ho fan, com dimecres, enfilats al sostre d'un cotxe de la Benemèrita, sinó en una mena d'escenari amb vistes privilegiades. A una banda, el cada vegada menys temut tribunal. A l'altra, la gent. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també s'hi enfila i rememora l'època en què, de la mà de Muriel Casals, va fer arrencar el motor de la mobilització. Amb el dit índex alçat deixa clar que plantarà cara a la "repressió".

15 h: Amb tenda, màrfegues i dos kilos de macarrons

Admet que fa uns mesos estava "indecís". Tenia, diu, "el cor dividit" perquè tant ell com la seva família són de Lleó. L'actuació del PP, a qui acusa d'"intentar callar" la veu de la gent, ha estat determinant perquè ara tingui clar que l'1-O vol votar i a favor del sí. El Néstor Garcia, de 22 anys i estudiant d'Inefc, ha acampat literalment amb els seus amics a la gespa. S'acaben de cruspir dos kilos de macarrons i tenen de tot per passar la nit: més menjar, matalassos inflables, tenda de campanya, cartes, jocs de taula i mòbils amb bateria especialment reservats per posar música a la nit. "Fluixeta, eh?", precisen Núria Parera, de 20 anys i estudiant d'Enginyeria Química; i Laia Balaguer, de la mateixa edat, que estudia Ciències Polítiques.
 

El passeig de Lluís Companys, ple per demanar la llibertat dels detinguts per l'1-O. Foto: Josep Maria Montaner


A pocs metres d'ells, més joves que han canviat les aules per la mobilització. El Jan Martínez (Barcelona, 21 anys, estudiant de Medicina) admet que ell tampoc tenia massa clar l'aposta per la independència. El seu és un canvi recent: "El detonant va ser dijous i el fet que el govern del PP segueixi defensant que expressar una opinió és il·legal". El seu amic Sergi Núñez, de la mateixa edat, ja fa temps que té clar que aquest procés té "una part de revolució" de la qual en vol formar part tant com pugui. Asseguts a la gespa, de moment no es plantegen acampar, però no ho descarten.

15.30 h: Records de temps en blanc i negre

Esbufegava al límit de les seves forces corrent pels carrers de Donosti. "Eren els grisos. Havien dissolt la manifestació i em vaig equivocar de carrer", relata amb detall Kontxi Bertran als seus 68 anys. Té l'escena ben clavada a la memòria: es va amagar en un portal i va enfilar-se per unes escales de fusta que cruixien. "Ara sembla que estem tornant al franquisme", lamenta. Ha vingut expressament per viure amb la seva germana Julia, de 65 anys, la recta final fins a la celebració de l'1-O. De fet, des de la Diada que hi és. "No tenim cap mena de dubte que s'ha de votar sí", asseguren agafades del bracet i lluint la samarreta groc fluorescent de la passada mobilització de l'11-S.  

16.00 h: La primera acampada "política"

La Maria Vidal, barcelonina de 23 anys, està acostumada a acampar, perquè ha estat membre d'un cau, però confessa que mai ha participat en una acampada "política" i preveu estrenar-s'hi aquest dijous. "Serà la primera vegada que em quedo a acampar en una manifestació política", assegura. El motiu que dona per ser-hi és que "no hi ha cap raó per la qual estiguin presos" els detinguts que han estat arrestats amb la intenció d'impedir el referèndum.

Trobem Vidal asseguda a la gespa sobre una estelada, i acompanyada d'una motxilla, una màrfega de fa 15 anys i d'en Nil Feliu, també de 23 anys. Els dos havien coincidit al cau, però Feliu no es pot quedar aquest vespre perquè ha de treballar. Estan en aquell impàs d'haver acabat la carrera (geòleg ell, gestora aeronàutica ella), i de tenir una primera feina o fer un màster, com farà Vidal. Durant la tarda han d'arribar amics amb tendes de campanya. Vidal vaticina que tot plegat "anirà per llarg", i expressa els seus dubtes sobre si es podrà votar l'1 d'octubre. El fet que la Guàrdia Civil hagi confiscat milions de paperetes de votació li fa témer que aquest cop no podrà ser. "Si no hi ha els elements logístics que ens acompanyin crec que no es podrà fer", reflexiona, però això no la fa desistir que la seva màrfega de 15 anys i ella visquin, per primer cop, una acampada política.
 

La Maria i el Nil, asseguts a la gespa davant del TSJC. Foto: Jordi Bes


16.40 h: Les treballadores de la UAB i el cartell prohibit

Hi ha qui no s'hi pot estar a les mobilitzacions tota l'estona que voldrien, però intenten mobilitzar-se tant com els és possible, cosa que no sempre resulta fàcil quan es tenen nens. L'Esther, de 44 anys, i l'Ada, de 37, treballen a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i ja aquest dimecres van estar davant el Departament d'Economia unes hores. Ara són al passeig Lluís Companys. L'acampada creuen que serà cosa dels més joves. Tot i això, pensen continuar venint a les mobilitzacions que facin falta. En opinió de l'Ada, han situat Catalunya en un "estat d'excepció sense la seguretat de l'estat d'excepció", però es mostra convençuda del fet que tard o d'hora arribarà la independència. A la concentració han acudit acompanyades amb dos grans cartells de l'anunci de la Generalitat sobre el referèndum on apareixen les vies del tren, i que han estat prohibits.

17.30 h: Els jubilats com a part del motor

"Que per què sóc aquí? Doncs per defensar la democràcia. Un Estat que diu que votar no es pot votar no és demòcrata", diu marcat el compàs de les seves paraules amb el puny tancat. Dolors Gimbert està jubilada, té 72 anys, i no pot evitar pensar en el seu marit. D'ell va beure aquest independentisme que ara exhibeix amb orgull col·laborant amb l'ANC. Mira l'edifici del tribunal movent el cap en un gest de resignació. Vindrà, diu, totes les vegades que calgui. "Menys a la nit, que aniré a dormir a casa", afirma.
 

Una dona jubilada a la manifestació en defensa de l'1-O Foto: Sara González


18.00 h: El cant de les paperetes

Després de la pausa del dinar, l'escenari ubicat just al davant del TSJC s'ha reactivat i se l'han tornat a fer seu els polítics. Durant tot el dia hi han desfilat del PDECat, ERC, els "comuns", Podem i Demòcrates, i alguns d'ells "ex" d'Unió i del PSC. Lluny de les cotilles que representen els parlaments i les sales de govern, al carrer s'han pres la llicència de dir alguns barbarismes i fins i tot de cantar. Com ara l'alcalde de Valls, Albert Batet, el qual ha entonat un "Dónde están las papeletas, las papeletas dónde están". I, com ell, altres que han trobat en el públic la seva complicitat.

19.30 h: Els voluntaris incansables 

Dimecres, es van encarregar de fer un cordó de seguretat, de repartir aigua i amanides per resistir a les portes de la conselleria d'Economia. Ara, en la segona jornada de mobilització permanent, l'exèrcit de voluntaris de l'ANC desafien el cansament i passen hores dempeus garantint accessos a periodistes i representants polítics. Malgrat tot, ballen i salten, aplaudeixen i criden condignes a favor de votar. Ho han fet durant cinc anys i ara entenen que ja només queda l'esprint final. O això esperen.
 

Voluntaris de l'ANC organitzant la mobilització davant del TSJC. Foto: Sara González



21.05 h: Ben atents al discurs de Puigdemont 

Passades les 20.00 h, l'organització ha promès que difondrien per megafonia el discurs que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha preparat per a les xarxes socials, i ha estat l'única manera de rebaixar els càntics per uns escassos minuts. Tothom ha escoltat atentament, però el silenci s'ha trencat quan Puigdemont ha citat el govern espanyol, cosa que ha arrancat una xiulada dels assistents. Quan el president ha reiterat el compromís amb el referèndum, han arrancat amb aplaudiments, i després han cridat allò que han estat pronunciant durant tot el dia: "Independència" i "votarem".

22.00 h: Les primeres tendes de campanya

Després del discurs de Puigdemont, han tornat a intervenir Sànchez i Cuixart per reiterar que la mobilització s'allargarà fins que es posin en llibertat els detinguts. Quanta gent finalment passa la nit al passeig Lluís Companys és una incògnita, però les primeres tendes de campanya han aparegut al voltant de les 22.00 h. Han estat dues de membres de l'ANC de Fort Pienc, un dels barris més pròxims a Arc de Triomf.

Una de les tendes correspon a la Maria Dolors Canals, de 69 anys, i en Jordi Ortiz, de 72. D'acampar en saben un munt, i és que es van conèixer en un centre excursionista, però mai havien muntat la tenda fora de la muntanya o que no fos per viatjar. Canals, que es confessa "independentista de tota la vida", ha explicat que han respost a la crida de l'ANC i Òmnium per a la mobilització permanent. La parella s'ha endut sopar i tenen quatre ampolles de vi d'agulla català en fresc per repartir entre els que passaran la nit al passeig.
 

La Maria Dolors Canals i en Jordi Ortiz acampen per l'1-O. Foto: Jose Gutiérrez

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació