20
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
21
de setembre
a les
19:03h
El govern de l'Estat, el ministeri fiscal i els tribunals espanyols han actuat de forma contundent els darrers dies per frenar el referèndum. Més enllà de les amenaces i detencions, el material requisat a les impremtes pot suposar un element clau que condicioni l'organització de l'1-O que Carles Puigdemont ha reiterat aquest dimecres que segueix convocat i que se celebrarà. El material intervingut de propaganda electoral per a partits i entitats no és imprescindible i, a més, encara no han sortit a la llum les urnes, però les targetes censals i les notificacions als membres de les meses sí que han d'arribar de forma inexcusable. Té marge encara l'executiu per fer tots els passos previstos i amb els terminis que va fixar la llei del referèndum i el decret de convocatòria?
De fet, segons els terminis previstos, el dia 15 ja s'hauria hagut de notificar qui forma part de les meses electorals, els presidents i els vocals de cadascuna. Tot i això, arran de les actuacions policials que dificultaven aquesta tasca -i malgrat que el decret de normes complementàries estableix que els terminis marcats "són improrrogables"-, la Sindicatura Electoral de Catalunya va aprovar una resolució el dia 14 en què reconeix que "el context en què es desenvolupa aquest procés dificulta que les persones i les organitzacions puguin conèixer la informació electoral i les actuacions de l'administració electoral, en perjudici de l'efectivitat dels drets electorals que els corresponen", motiu pel qual esmenen les dates límit per efectuar cada pas.
Per una banda, fixa que el termini per notificar els membres de la mesa "s'amplia fins als quart dia hàbil anterior a la celebració del referèndum", és a dir, dimarts de la setmana vinent. "Qualsevol notificació rebuda més enllà d'aquest termini ampliat no generarà l'obligació d'acceptació del càrrec", afegeix la nota. I ja costarà, ja que la Guàrdia Civil va confiscar dimarts 45.000 notificacions de les meses, les quals suposarien el 80% de totes les comunicacions que caldria fer arribar als escollits per col·laborar en l'operatiu del referèndum.
Per altra banda, el segon punt de la resolució estableix que "qualsevol altre termini que es pugui veure afectat per les interrupció de l'accés als canals oficials de comunicació com a conseqüència d'actuacions alienes a l'administració electoral, s'haurà d'entendre prorrogat pel període de duració de la interrupció", amb un sol límit, els dels "altres terminis establerts , en particular als vinculats amb les garanties dels ciutadans, i de la celebració efectiva del referèndum" el dia 1 d'octubre. Unes dificultats vinculades bàsicament al tancament de les pàgines web informatives sobre el referèndum, una cacera que, des de dimarts, intenta ampliar amb 22 webs més.
Terminis molt ajustats
A la pràctica, i amb només algunes excepcions, això implica que els terminis s'amplien fins a pràcticament la celebració del referèndum. Pel que fa al cens, el decret de normes complementàries tan sols determina que es donarà a conèixer durant els deu dies anteriors de l'1-O, és a dir, a partir d'aquest dijous. I malgrat que el Govern va assegurar que s'enviarien targetes censals per notificar a cadascú on ha d'anar a votar, aquest element no es troba inclòs en les normes aprovades relatives al referèndum. De fet, tan sols s'hi indica que "l'administració electoral del Govern mantindrà un servei de consulta de les llistes electorals vigents, preferentment per mitjans informàtics".
Altres qüestions que generen preocupació entre els partidaris del referèndum és la impressió de les butlletes electorals, ja que la Guàrdia Civil ha aconseguit requisar-ne deu milions -una xifra que cobria amb escreix tot el cens amb dret a vot-. De la mateixa manera, cal encara concretar quins seran els locals electorals disponibles. L'ajuntament de Barcelona no ha detallat públicament si cedirà espais municipals, mentre que altres consistoris encara dubten si col·laboraran o no.
De fet, segons els terminis previstos, el dia 15 ja s'hauria hagut de notificar qui forma part de les meses electorals, els presidents i els vocals de cadascuna. Tot i això, arran de les actuacions policials que dificultaven aquesta tasca -i malgrat que el decret de normes complementàries estableix que els terminis marcats "són improrrogables"-, la Sindicatura Electoral de Catalunya va aprovar una resolució el dia 14 en què reconeix que "el context en què es desenvolupa aquest procés dificulta que les persones i les organitzacions puguin conèixer la informació electoral i les actuacions de l'administració electoral, en perjudici de l'efectivitat dels drets electorals que els corresponen", motiu pel qual esmenen les dates límit per efectuar cada pas.
Per una banda, fixa que el termini per notificar els membres de la mesa "s'amplia fins als quart dia hàbil anterior a la celebració del referèndum", és a dir, dimarts de la setmana vinent. "Qualsevol notificació rebuda més enllà d'aquest termini ampliat no generarà l'obligació d'acceptació del càrrec", afegeix la nota. I ja costarà, ja que la Guàrdia Civil va confiscar dimarts 45.000 notificacions de les meses, les quals suposarien el 80% de totes les comunicacions que caldria fer arribar als escollits per col·laborar en l'operatiu del referèndum.
La Sindicatura Electoral de Catalunya ha fixat dimarts vinent com a termini límit per notificar els membres de les meses
Per altra banda, el segon punt de la resolució estableix que "qualsevol altre termini que es pugui veure afectat per les interrupció de l'accés als canals oficials de comunicació com a conseqüència d'actuacions alienes a l'administració electoral, s'haurà d'entendre prorrogat pel període de duració de la interrupció", amb un sol límit, els dels "altres terminis establerts , en particular als vinculats amb les garanties dels ciutadans, i de la celebració efectiva del referèndum" el dia 1 d'octubre. Unes dificultats vinculades bàsicament al tancament de les pàgines web informatives sobre el referèndum, una cacera que, des de dimarts, intenta ampliar amb 22 webs més.
Terminis molt ajustats
A la pràctica, i amb només algunes excepcions, això implica que els terminis s'amplien fins a pràcticament la celebració del referèndum. Pel que fa al cens, el decret de normes complementàries tan sols determina que es donarà a conèixer durant els deu dies anteriors de l'1-O, és a dir, a partir d'aquest dijous. I malgrat que el Govern va assegurar que s'enviarien targetes censals per notificar a cadascú on ha d'anar a votar, aquest element no es troba inclòs en les normes aprovades relatives al referèndum. De fet, tan sols s'hi indica que "l'administració electoral del Govern mantindrà un servei de consulta de les llistes electorals vigents, preferentment per mitjans informàtics".
Altres qüestions que generen preocupació entre els partidaris del referèndum és la impressió de les butlletes electorals, ja que la Guàrdia Civil ha aconseguit requisar-ne deu milions -una xifra que cobria amb escreix tot el cens amb dret a vot-. De la mateixa manera, cal encara concretar quins seran els locals electorals disponibles. L'ajuntament de Barcelona no ha detallat públicament si cedirà espais municipals, mentre que altres consistoris encara dubten si col·laboraran o no.
Reunió recent del Govern, al Palau de la Generalitat. Foto: ACN