«Els carrers seran sempre nostres»

Deu milions de paperetes requisades i les detencions d'alguns dels organitzadors del referèndum han activat l'interruptor de la mobilització permanent. Des de primera hora del matí, els furgons de la Guàrdia Civil han aparcat a les portes d'edificis puntals del Govern de la Generalitat. Però també des de primera hora centenars de persones han trepitjat l'asfalt i han fet rugir la ciutat. Els centenars han acabat sent milers.

L'entrada de la conselleria d'Economia, la del vicepresident Oriol Junqueras, s'ha convertit en l'epicentre d'una mobilització en una situació sense precedents en democràcia. Són quarts de deu quan, com si d'un equip de futbol es tractés, els presidents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i diputats com Lluís Llach, Joan Tardà i Albano Dante Fachin dissenyen l'estratègia en una situació d'incertesa. Sí, estan d'acord que és el moment de fer la crida, d'activar la revolta popular pacífica. De viva veu, sense megàfon. I comença la bola de neu.

Alguns han buidat les aules, altres l'oficina. Els més grans han fet des de primera hora llargues guàrdies i els més previsors han demanat fins i tot festa de la feina. "Segur que tomba, tomba, tomba", entonen. Llach s'ho mira amb un somriure. "Votarem, votarem", criden els manifestants a un metre dels agents de la benemèrita, que no s'immuten. Es mostren impassibles fins i tot quan desenes de protestants s'enfilen sobre els vehicles del cos policial i salten sobre ell. No baixaran fins passades 13 hores de mobilització.

Economia, santuari de resistència

Per les portes de la conselleria van passant diputats, eurodiputats, exconsellers, expresidents del Parlament, regidors, alcaldes. D'ERC, del PDECat, de la CUP, de Catalunya en Comú i de Podem. Com si d'un santuari de resistència sobiranista es tractés. L'exconseller Francesc Homs, inhabilitat pel 9-N, tira de metàfores: "Nosaltres som els nyus, ells són els caimans". Camises, americanes i corbates aixecant punys com mai abans s'havia vist. La republicana Marta Vergès no deixa de sumar-se als càntics i proclames mentre es branden a l'aire clavells rojos i blancs. De tant en tant la gent pregunta on és, per exemple, el líder del PSC, Miquel Iceta, que des de la seva seu repeteix que el referèndum és "il·legal".

Quan hi ha sed, els voluntaris de l'ANC reparteixen aigua. Quan hi ha gana, fruites i amanides. A la cruïlla de Rambla Catalunya amb Gran Via ja no hi cap ni una agulla quan Junqueras fa acte de presència a mitja tarda. Arriba amb els ulls entelats. Just després, també arriba la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. "El poble salva al poble!", exclama el vicepresident just abans de marxar. A la porta de la conselleria, hi conviuen la Guàrdia Civil amb els Mossos sense cap tipus de comunicació visible.
 
Assedegats de república

Cau el vespre, i els manifestants avisen: "Aquesta nit, la passareu aquí". La mobilització no està exempta de festa, música, balls i castellers. "Si estireu fort ella caurà", continuen. I les entitats avisen que la nit es preveu llarga, com també ho seran la dotzena de dies que queden fins l'1 d'octubre. Jordi Sánchez ho deixa clar: si les urnes són "robades", se'n construiran de noves; si les paperetes són "requisades", es contraatacarà amb impressores domèstiques. L'1-O és ja, asseguren, una qüestió de "dignitat" com a poble.

Els milers de ciutadans concentrats no estan disposats a permetre que Mariano Rajoy, el Tribunal Constitucional o les forces de seguretat els preguin un procés que precisament van posar en marxa ells mateixos. Milers de cervells que, passi el que passi, ja han desconnectat i estan assedegats de república. De moment, però, han decidit que es queden. A les portes de la conselleria d'Economia -sí, la dels pressupostos- proclamen mirant als ulls dels agents policials: "Els carrers seran sempre nostres".