18
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
19
de setembre
a la
13:44h
D'aquí a l'1-O falten 13 dies. O el que és mateix: una eternitat, per als que l'han de fer realitat. Els impediments del trident format pel govern espanyol, el ministeri fiscal i els tribunals per frenar el referèndum, unit als intents de l'independentisme per mirar de protagonitzar una campanya electoral "com sempre", fan que aquesta sigui d'una intensitat elevada. Malgrat tot, hi ha qui mira més enllà, com s'ha evidenciat aquest dilluns al Casinet d'Hostafrancs, on el col·lectiu d'Esquerres per la Independència ha fet el seu acte central, amb deu representants d'ERC, la CUP, Podem, EUiA, Procés Constituent, Súmate o l'ANC. Tots ells, de fet, han deixat ben clar que aquesta trobada haurà de tornar-se a materialitzar l'endemà de l'1-O perquè una hegemonia d'esquerres lideri el procés constituent i fixi els fonaments del nou estat.
Bé, l'endemà, l'endemà...? "El dia 2 potser tenim ressaca, no sé si seria el millor moment per començar..., posem el 3!", proposava amb bon criteri la diputada de la CUP Mireia Boya, que responia a Teresa Forcades (Procés Constituent), qui demanava estar "a punt des del dia 2 per impulsar un procés constituent popular" que, segons lamenta, encara no està prou previst i pel qual aposta perquè hi hagi "120 convencions constituents, on qualsevol persona en tindria alguna a deu quilòmetres". Ho assegurava davant un auditori ple a vessar per 500 persones que omplien tots els seients. Fins i tot 200 més s'han quedat al carrer, davant l'èxit de la convocatòria. Ara bé, en aquesta campanya, això d'actes amb més assistents que mai ja comença a ser la tònica general. La fam de vot és evident.
El que no ho és tant és la paritat que hi havia a l'escenari. Cinc homes i cinc dones. I trencant la igualtat estricta, la conductora de l'esdeveniment, la presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i activista de la causa feminista, Bel Olid, que s'ho mirava satisfeta. Tot i això, clarament no en té prou amb això, ja que acaba reclamant que la República catalana esculli una presidenta per primer cop per evidenciar que el feminisme dels "matxirulos progres" va de debò. Com? Amb un acord entre tots els partits perquè els seus candidats siguin tots dones, sense marge per triar un home, segons proposa ella. Si es jutja l'acceptació dels arguments pel nivell d'aplaudiments, aquest ha agradat.
De fet, el feminisme ha estat un aspecte ben present i reivindicat com a element constituent de la nova República. No com en el cas de la Constitució espanyola, redactada per "set homes de classe alta que van menysprear el moviment feminista que es mobilitzava al carrer", segons Núria Alcaraz, de Poble Lliure, que defensa "un país sense LGTBIfòbia on puguem follar amb qui vulguem i de la manera que ens doni la gana" i "on no ens hàgim de preguntar més on són les dones". Avala la demanda el portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que confessa que ha participat en actes on ha "sentit vergonya perquè no hi havia cap dona". "A mi em va criar un matriarcat, em va criar la meva mare, les veïnes, les tietes...", explica el republicà.
Hegemonia de les esquerres
Ara bé, per assolir aquest país on, a banda dels drets de les dones, aporti majors cotes de benestar per a tothom, el diputat de Podem Joan Giner -qui fins ara no s'ha definit com a partidari de la independència- ha subratllat que "no hi haurà república si no hi ha unitat i hegemonia de les esquerres", però que sumi a "tothom, aquells que ara se senten interpel·lats i els que no", per fer una "Catalunya que no posi fronteres a les persones i sí als capitals que ens han espoliat".
Ara bé, aquesta obertura de les esquerres habilitades per conformar el bloc constituent no és compartida per tothom. El portaveu de Poble Lliure, Guillem Fuster, considera que només podrà ser "amb aquelles forces que no han tingut dubtes a l'hora d'impulsar i defensar el referèndum" i que, per tant, no han temut "pel seu lloc als consells d'administració o els concerts a les seves escoles privades", amb els quals es podrà pactar "un programa de mínims", que inclogui mesures com "democratitzar l'economia i nacionalitzar els sectors estratègics". Un dels fonaments d'"un nou acord d'esquerres i patriòtic".
Així, Fuster excloïa el PSC i un sector dels "comuns", un espai aquest darrer que també ha rebut algunes carícies dels ponents. "Ada , sigues més Dolors !", ha reclamat Boya, que també ha demanat "deixar de parlar de mobilitzacions [per referir-se a l'1-O] i cridar veritablement a la participació " en la "major revolució popular que s'ha fet de manera cívica i pacífica en el món els darrers anys". Mentre, l'exdiputat d'EUiA i ara membre de la cúpula de Catalunya en Comú -després de citar un dels referents dels trotskistes catalans com ell, Andreu Nin- ha enviat un missatge clar a companys de sector més equidistants amb el procés, com Joan Coscubiela -a qui no ha citat-: "Que em diguin com es va proclamar la Segona República, amb quin reglament i quines garanties!".
Malgrat tot, alguns segur que no hi seran, malgrat que ho intentin. "La Caixa i Banc de Sabadell, l'endemà de la independència, penjaran l'estelada als seus edificis i diran que sempre han estat republicans", ha alertat el portaveu de Súmate i exdiputat de la CUP Antonio Baños que ha demanat tenir "memòria" llavors. Al seu torn, però, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha alertat de la capacitat de les classes populars -que teòricament han de liderar el procés constituent- d'actuar contra els seus propis interessos, ja que recorda com "les classes populars de Badalona van fer alcalde el representant del liberalisme i el lepenisme més ferotge", en referència a Xavier Garcia Albiol, ja que a vegades "no són conscients que la precarietat és culpa de certs acords presos en un parlament amb el suport del partit a qui vota a les eleccions".
Una arengada sense sardines
Sigui com sigui, si es mira més enllà és perquè el convenciment que s'hi arribarà és clar. La dirigent de l'ANC Eulàlia Subirats, per exemple, ha apuntat que, malgrat els vetos de l'Estat, l'independentisme actuarà com un "corcó que no deixarà passar de llarg una oportunitat que hem anat cuidant i fent créixer durant anys". Per si calgués una empenta, però, Bel Olid demana a Boya -que reconeix que és la seva preferida- que faci una darrera "arengada (sic) per animar-nos a votar". Sí, però sense sardines. És a dir, una arenga. I la diputada, que reconeix que es pensa molt els tuits, salta al mig de l'escenari per emular cert exentrenador del Barça:" L'1-O lleveu-vos ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, encadeneu-vos a les urnes, ompliu-les de paperetes, compteu-les bé perquè no diguin que és un tongo, i celebreu que estem guanyant!". I l'endemà, si tot va bé, la ressaca.
Bé, l'endemà, l'endemà...? "El dia 2 potser tenim ressaca, no sé si seria el millor moment per començar..., posem el 3!", proposava amb bon criteri la diputada de la CUP Mireia Boya, que responia a Teresa Forcades (Procés Constituent), qui demanava estar "a punt des del dia 2 per impulsar un procés constituent popular" que, segons lamenta, encara no està prou previst i pel qual aposta perquè hi hagi "120 convencions constituents, on qualsevol persona en tindria alguna a deu quilòmetres". Ho assegurava davant un auditori ple a vessar per 500 persones que omplien tots els seients. Fins i tot 200 més s'han quedat al carrer, davant l'èxit de la convocatòria. Ara bé, en aquesta campanya, això d'actes amb més assistents que mai ja comença a ser la tònica general. La fam de vot és evident.
El que no ho és tant és la paritat que hi havia a l'escenari. Cinc homes i cinc dones. I trencant la igualtat estricta, la conductora de l'esdeveniment, la presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i activista de la causa feminista, Bel Olid, que s'ho mirava satisfeta. Tot i això, clarament no en té prou amb això, ja que acaba reclamant que la República catalana esculli una presidenta per primer cop per evidenciar que el feminisme dels "matxirulos progres" va de debò. Com? Amb un acord entre tots els partits perquè els seus candidats siguin tots dones, sense marge per triar un home, segons proposa ella. Si es jutja l'acceptació dels arguments pel nivell d'aplaudiments, aquest ha agradat.
De fet, el feminisme ha estat un aspecte ben present i reivindicat com a element constituent de la nova República. No com en el cas de la Constitució espanyola, redactada per "set homes de classe alta que van menysprear el moviment feminista que es mobilitzava al carrer", segons Núria Alcaraz, de Poble Lliure, que defensa "un país sense LGTBIfòbia on puguem follar amb qui vulguem i de la manera que ens doni la gana" i "on no ens hàgim de preguntar més on són les dones". Avala la demanda el portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que confessa que ha participat en actes on ha "sentit vergonya perquè no hi havia cap dona". "A mi em va criar un matriarcat, em va criar la meva mare, les veïnes, les tietes...", explica el republicà.
Hegemonia de les esquerres
Ara bé, per assolir aquest país on, a banda dels drets de les dones, aporti majors cotes de benestar per a tothom, el diputat de Podem Joan Giner -qui fins ara no s'ha definit com a partidari de la independència- ha subratllat que "no hi haurà república si no hi ha unitat i hegemonia de les esquerres", però que sumi a "tothom, aquells que ara se senten interpel·lats i els que no", per fer una "Catalunya que no posi fronteres a les persones i sí als capitals que ens han espoliat".
Ara bé, aquesta obertura de les esquerres habilitades per conformar el bloc constituent no és compartida per tothom. El portaveu de Poble Lliure, Guillem Fuster, considera que només podrà ser "amb aquelles forces que no han tingut dubtes a l'hora d'impulsar i defensar el referèndum" i que, per tant, no han temut "pel seu lloc als consells d'administració o els concerts a les seves escoles privades", amb els quals es podrà pactar "un programa de mínims", que inclogui mesures com "democratitzar l'economia i nacionalitzar els sectors estratègics". Un dels fonaments d'"un nou acord d'esquerres i patriòtic".
Acte d'Esquerres per la Independència per l'1-o, al Casinat d'Hostafrancs. Foto: Roger Tugas
Així, Fuster excloïa el PSC i un sector dels "comuns", un espai aquest darrer que també ha rebut algunes carícies dels ponents. "Ada , sigues més Dolors !", ha reclamat Boya, que també ha demanat "deixar de parlar de mobilitzacions [per referir-se a l'1-O] i cridar veritablement a la participació " en la "major revolució popular que s'ha fet de manera cívica i pacífica en el món els darrers anys". Mentre, l'exdiputat d'EUiA i ara membre de la cúpula de Catalunya en Comú -després de citar un dels referents dels trotskistes catalans com ell, Andreu Nin- ha enviat un missatge clar a companys de sector més equidistants amb el procés, com Joan Coscubiela -a qui no ha citat-: "Que em diguin com es va proclamar la Segona República, amb quin reglament i quines garanties!".
Malgrat tot, alguns segur que no hi seran, malgrat que ho intentin. "La Caixa i Banc de Sabadell, l'endemà de la independència, penjaran l'estelada als seus edificis i diran que sempre han estat republicans", ha alertat el portaveu de Súmate i exdiputat de la CUP Antonio Baños que ha demanat tenir "memòria" llavors. Al seu torn, però, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha alertat de la capacitat de les classes populars -que teòricament han de liderar el procés constituent- d'actuar contra els seus propis interessos, ja que recorda com "les classes populars de Badalona van fer alcalde el representant del liberalisme i el lepenisme més ferotge", en referència a Xavier Garcia Albiol, ja que a vegades "no són conscients que la precarietat és culpa de certs acords presos en un parlament amb el suport del partit a qui vota a les eleccions".
Una arengada sense sardines
Sigui com sigui, si es mira més enllà és perquè el convenciment que s'hi arribarà és clar. La dirigent de l'ANC Eulàlia Subirats, per exemple, ha apuntat que, malgrat els vetos de l'Estat, l'independentisme actuarà com un "corcó que no deixarà passar de llarg una oportunitat que hem anat cuidant i fent créixer durant anys". Per si calgués una empenta, però, Bel Olid demana a Boya -que reconeix que és la seva preferida- que faci una darrera "arengada (sic) per animar-nos a votar". Sí, però sense sardines. És a dir, una arenga. I la diputada, que reconeix que es pensa molt els tuits, salta al mig de l'escenari per emular cert exentrenador del Barça:" L'1-O lleveu-vos ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, encadeneu-vos a les urnes, ompliu-les de paperetes, compteu-les bé perquè no diguin que és un tongo, i celebreu que estem guanyant!". I l'endemà, si tot va bé, la ressaca.