18
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
19
de setembre
a les
19:42h
El cap de setmana ha deixat un nombre important d'imatges de policies locals requisant material del referèndum i identificant els ciutadans que el portaven. Els cossos municipals tenien ordres de la Fiscalia d'actuar contra qualsevol acte de difusió o promoció de l'1-O. I així ho han fet. Tanmateix, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) qüestiona la legalitat d'aquestes ordres del ministeri públic.
Concretament, recorden en una nota que en un acord de l'any 2015 de la comissió estatal de coordinació de la policia judicial estableix que si bé les policies locals són policia judicial "en sentit genèric, no ho són en sentit estricte", ja que la llei reserva aquest paper a la Guàrdia Civil, la Policia Nacional espanyola i els Mossos d'Esquadra. Això implica que només les policies locals de municipis grans que hagin signat el el conveni de col·laboració entre el Ministeri de l'Interior i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) de l'any 2007 poden ser policia judicial per als delictes lleus i delictes menys greus.
Aquest acord va més enllà i estableix que, en el cas que els jutges "autoritzin les policies locals a realitzar activitats pròpies de la policia judicial específica al marge d'allò previst per la legislació vigent, les resolucions d'autorització del jutge seran recorregudes de forma immediata per la Fiscalia".
Per això, l'ACM denuncia la irregularitat que constitueixen les ordres de la Fiscalia a les policies locals, i fa una crida als alcaldes que dirigeixin un escrit a la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, perquè deixi sense efecte les seves instruccions. Una de les primeres en dur a terme una acció en aquesta línia ha estat l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, que ha anunciat que ha remès un escrit per "deixar sense efecte" la instrucció on els hi ordenava fer funcions de policia judicial. En aquest sentit assegura que és una tasca que "no els correspon". S'han sumat a aquesta estratègia l'alcaldessa de Vic, Anna Erra; l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs; l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, o l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, entre altres.
El conseller de Justícia, Carles Mundó, també ha qüestionat aquest dilluns la legalitat de l'actuació de la Fiscalia i les policies locals. "D’entrada, una policia judicial respon a un requeriment del jutge, i aquests són requeriments de la Fiscalia, i el fiscal no pot ser jutge i fiscal", ha indicat. I ha afegit que s'estan passant als cossos municipals "unes competències i una tasca que no toca" amb l'agreujant que qui ho fa és la Fiscalia. Pel conseller, els fets demostren que el ministeri públic és "un braç més del govern espanyol". "Un cop més, l'estat de dret salta pels aires", ha reblat.
Enganxar cartells "no és delicte"
Per l'advocat i president de Drets, Sergi Blázquez, l'actuació de les policies locals que durant el cap de setmana han identificat i confiscat material del referèndum a ciutadans d'arreu de Catalunya suposa un "excés de zel" dels agents. "En alguns casos fins i tot han arrencat pancartes", indica.
I recorda que "els particulars que estan pel carrer enganxant cartells no estan cometent cap delicte". Tot i això recomana que si la policia demana la seva identificació accedeixin. "Des de la llei de seguretat ciutadana la policia pot demanar la identificació i si es neguen se'ls pot detenir i obrir diligències per desobediència", explica. En tot cas, reafirma que les policies locals no són policia judicial però que poden actuar quan tenen una "ordre" o es troben davant la "comissió d'un presumpte delicte".
De fet, Blázquez també qüestiona el paper que la Fiscalia està tenint els darrers dies, recordant que quan un assumpte està judicialitzat, el ministeri públic s'ha d'apartar. En aquest cas, hi ha les querelles presentades contra el Govern, la mesa del Parlament, els presidents de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'ACM, Neus Lloveras i Miquel Buch, i la Sindicatura Electoral pel referèndum. En el cas de la primera, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha adoptat mesures cautelars. "Si les diligències són les mateixes i un jutjat dirigeix la instrucció, la Fiscalia no pot anar per lliure, ha de deixar d'actuar", subratlla.
Blázquez també qüestiona l'actuació de la Guàrdia Civil. Concretament, dubta que la benemèrita hagués de ser l'encarregada de notificar els mitjans que no podien publicar l'anunci institucional sobre el referèndum. "Normalment hi va un funcionari del jutjat, com per exemple hem vist en les notificacions a membres del Parlament", apunta. I considera que en aquest cas, l'ús de l'institut armat hauria tingut per objectiu "fer por" i "atemorir" els periodistes.
Prudència d'una associació de comandaments
Diversos comandaments de cossos municipals van mostrar prudència divendres passat en una reunió extraordinària de la junta directiva de l'Associació de Caps i Comandaments de les Policies Locals de Catalunya (ACCPOLC) davant l'allau d'"esdeveniments que comporten certa inestabilitat i provoquen variacions sensibles sociopolítiques i operatives". Aquesta entitat va acordar en l'acta a la qual ha tingut accés NacióDigital que els comandaments supervisessin el compliment de les instruccions de la Fiscalia.
Però sobretot, subratllen que és "molt important tenir clar que l'objectiu és actuar sobre els actes directament relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre, no altres manifestacions públiques". "Cal no confondre altres actes o manifestacions que no facin referència explícita a la participació en el referèndum convocat pel govern de Catalunya", insisteix.
Concretament, recorden en una nota que en un acord de l'any 2015 de la comissió estatal de coordinació de la policia judicial estableix que si bé les policies locals són policia judicial "en sentit genèric, no ho són en sentit estricte", ja que la llei reserva aquest paper a la Guàrdia Civil, la Policia Nacional espanyola i els Mossos d'Esquadra. Això implica que només les policies locals de municipis grans que hagin signat el el conveni de col·laboració entre el Ministeri de l'Interior i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) de l'any 2007 poden ser policia judicial per als delictes lleus i delictes menys greus.
Aquest acord va més enllà i estableix que, en el cas que els jutges "autoritzin les policies locals a realitzar activitats pròpies de la policia judicial específica al marge d'allò previst per la legislació vigent, les resolucions d'autorització del jutge seran recorregudes de forma immediata per la Fiscalia".
Per això, l'ACM denuncia la irregularitat que constitueixen les ordres de la Fiscalia a les policies locals, i fa una crida als alcaldes que dirigeixin un escrit a la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, perquè deixi sense efecte les seves instruccions. Una de les primeres en dur a terme una acció en aquesta línia ha estat l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, que ha anunciat que ha remès un escrit per "deixar sense efecte" la instrucció on els hi ordenava fer funcions de policia judicial. En aquest sentit assegura que és una tasca que "no els correspon". S'han sumat a aquesta estratègia l'alcaldessa de Vic, Anna Erra; l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs; l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, o l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, entre altres.
El conseller de Justícia, Carles Mundó, també ha qüestionat aquest dilluns la legalitat de l'actuació de la Fiscalia i les policies locals. "D’entrada, una policia judicial respon a un requeriment del jutge, i aquests són requeriments de la Fiscalia, i el fiscal no pot ser jutge i fiscal", ha indicat. I ha afegit que s'estan passant als cossos municipals "unes competències i una tasca que no toca" amb l'agreujant que qui ho fa és la Fiscalia. Pel conseller, els fets demostren que el ministeri públic és "un braç més del govern espanyol". "Un cop més, l'estat de dret salta pels aires", ha reblat.
Un agent de la Guàrdia Urbana de Vic requisa clavells i cartells pel «sí». Foto: @CapgiremVic
Enganxar cartells "no és delicte"
Per l'advocat i president de Drets, Sergi Blázquez, l'actuació de les policies locals que durant el cap de setmana han identificat i confiscat material del referèndum a ciutadans d'arreu de Catalunya suposa un "excés de zel" dels agents. "En alguns casos fins i tot han arrencat pancartes", indica.
I recorda que "els particulars que estan pel carrer enganxant cartells no estan cometent cap delicte". Tot i això recomana que si la policia demana la seva identificació accedeixin. "Des de la llei de seguretat ciutadana la policia pot demanar la identificació i si es neguen se'ls pot detenir i obrir diligències per desobediència", explica. En tot cas, reafirma que les policies locals no són policia judicial però que poden actuar quan tenen una "ordre" o es troben davant la "comissió d'un presumpte delicte".
De fet, Blázquez també qüestiona el paper que la Fiscalia està tenint els darrers dies, recordant que quan un assumpte està judicialitzat, el ministeri públic s'ha d'apartar. En aquest cas, hi ha les querelles presentades contra el Govern, la mesa del Parlament, els presidents de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'ACM, Neus Lloveras i Miquel Buch, i la Sindicatura Electoral pel referèndum. En el cas de la primera, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha adoptat mesures cautelars. "Si les diligències són les mateixes i un jutjat dirigeix la instrucció, la Fiscalia no pot anar per lliure, ha de deixar d'actuar", subratlla.
Blázquez també qüestiona l'actuació de la Guàrdia Civil. Concretament, dubta que la benemèrita hagués de ser l'encarregada de notificar els mitjans que no podien publicar l'anunci institucional sobre el referèndum. "Normalment hi va un funcionari del jutjat, com per exemple hem vist en les notificacions a membres del Parlament", apunta. I considera que en aquest cas, l'ús de l'institut armat hauria tingut per objectiu "fer por" i "atemorir" els periodistes.
Prudència d'una associació de comandaments
Diversos comandaments de cossos municipals van mostrar prudència divendres passat en una reunió extraordinària de la junta directiva de l'Associació de Caps i Comandaments de les Policies Locals de Catalunya (ACCPOLC) davant l'allau d'"esdeveniments que comporten certa inestabilitat i provoquen variacions sensibles sociopolítiques i operatives". Aquesta entitat va acordar en l'acta a la qual ha tingut accés NacióDigital que els comandaments supervisessin el compliment de les instruccions de la Fiscalia.
Però sobretot, subratllen que és "molt important tenir clar que l'objectiu és actuar sobre els actes directament relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre, no altres manifestacions públiques". "Cal no confondre altres actes o manifestacions que no facin referència explícita a la participació en el referèndum convocat pel govern de Catalunya", insisteix.