17
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
16:38h
Turistes davant del carrer Sant Pere Més Alt 13-bis on s'havia de construir l'hotel del Palau. Foto: Adrià Costa
El govern d'Ada Colau ha fet les primeres passes per enterrar definitivament el projecte del polèmic Hotel del Palau de la Música. L'Ajuntament de Barcelona deixarà així sense efecte el planejament vigent de diverses finques. Es tracta, concretament, dels números 13b, 15 i 17 del carrer Sant Pere Més Alt i el 2-8 del carrer d'Amadeu Vives, que actualment encara admeten usos hotelers.
La intenció és que els immobles afectats recuperin la seva qualificació d'equipaments. En roda de premsa, la cinquena tinent d'alcalde i cap de l'àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, assegura que s'està treballant per aconseguir que la "justícia urbana" es faci realitat, acomplint així una llarga reivindicació dels veïns de la zona. Per la seva banda, Jaume Asens, quart tinent d'alcalde i responsable de l'àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència de l'Ajuntament de Barcelona, ha apuntat que aquests tràmits tenen per objectiu "acabar amb el somni de Millet"
L'anomenat Hotel del Palau de la Música és una derivada del cas Millet i va donar lloc a un procés per tràfic d'influències i una condemna d'un any de presó el maig del 2014 per a Fèlix Millet, president de la Fundació del Palau, i el seu número dos, Jordi Montull. Després de l'esclat del cas Millet, el juny del 2010, el ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat l'anul·lació del projecte hoteler, però el Pla general metropolità que va possibilitar el projecte encara ha estat vigent tot aquest temps. Per anul·lar-lo definitivament, calia un acord de l'equip de govern municipal.
Amb el vistiplau definitiu de l'Ajuntament de Barcelona, encara restarà, però, la decisió final de la Generalitat, com a part de la comissió mixta i titular de l'immoble del número 1 del carrer Ciutat, peça bàsica per poder fer el conjunt de la requalificació.
Un "pelotazo" urbanístic
La Fundació del Palau de la Musica justificava la importància de disposar d'un hotel com a servei complementari del Palau que estigués ubicat a prop de les seves instal·lacions. Asens ha dit que la realitat era ben diferent: "el somni de Millet era fer un hotel luxós i, després, de deu anys, convertir-lo en la seva residència personal", ha comentat. "Una retirada daurada davant un Palau que tant 'havia estimat' i tant havia saquejat", ha afegit en to irònic. Sanz, per la seva banda, ha dit que es vol "desfer el pelotazo urbanístic" que va tenir com a base la Modificació de Pla general metropolità (MPGM) del 2009.
Aquesta modificació establia un termini de quatre anys per portar-ne a terme l'execució i l'elaboració d'un Pla de millora urbana o planejament derivat per desenvolupar el projecte hoteler a les finques de Sant Pere Més Alt. El 2009, però, coincidint amb la intervenció judicial en el Palau de la Música, es van fer paleses les discrepàncies entre l'entitat propietària dels terrenys, Olivia Hotels, S.A., i l'entitat promotora, la Fundació del Palau de la Musica, pel que fa a continuar impulsant el projecte. Així mateix, es va posar de manifest la voluntat de la Fundació, expressada per la nova direcció, de no considerar necessària la dotació hotelera al servei del Palau. Per tant, la causa fonamental que havia justificat la Modificació de PGM va decaure.
A això s'ha d'afegir el rebuig veïnal pel projecte de l'hotel, en considerar que la zona estava ja prou castigada per la pressió turística i la consegüent gentrificació i que calien equipaments, no hotels. "Estem parlant d'una qüestió de justícia", ha dit la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, qui ha reconegut la lluita de les entitats veïnals així com de persones com la llavors regidora Itziar González, que es va oposar a l'hotel del Palau.
Sense avenços des del 2010, els tràmits que endega ara el govern municipal tenen com a finalitat retornar la qualificació d'equipament de caràcter docent –clau 7.1– a les finques del carrer de Sant Pere Més Alt, 13b, 15 i 17 –propietat d'Olivia Hoteles– i d'Amadeu Vives, 4-8 –propietat de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes (IGEC)–, i la finca del carrer Ciutat 1 –propietat de la Generalitat– resta definida com a zona de conservació de centre històric. A partir de l'aprovació d'aquest nou planejament, els operadors públics i privats implicats podran adoptar les iniciatives més adients en funció a les necessitats de l'entorn.