Xavier Domènech: «L'1 d'octubre ja és una cosa radicalment diferent del 9-N»

Xavier Domènech (Sabadell, 1974) és el coordinador general de Catalunya en Comú i la frontissa que connecta Ada Colau i Pablo Iglesias. El líder de Podem diu d'ell que és el millor intel·lectual que tenen els "comuns" a Catalunya. En aquesta conversa amb NacióDigital, Domènech analitza el moment d'excepcionalitat que viu el país, la posició de la seva formació en relació al referèndum -els "comuns" cridaran a la participació a l'1 d'octubre- i els escenaris de futur. L'entrevista, feta divendres a la tarda a la seu del diari, conclou pocs minuts abans que la Guàrdia Civil entri a la redacció i demani el DNI als seus periodistes.    

- Els "comuns" han decidit, en una consulta interna, que sí que s'ha de participar al referèndum de l'1 d'octubre. Com es concretarà la crida a la participació?

- Farem actes bàsicament de denúncia de la repressió que estem vivint i d'afirmació dels drets dels catalans i les catalanes. Aquesta serà l'actuació que tindrem d'aquí a l'1 d'octubre. I aquell 1 d'octubre, si finalment hi ha urnes, anirem a votar.

- Pot detallar algun d'aquests actes?

- Els estem preparant i en un termini breu de temps ho podrem explicar.

- Però en faran amb entitats sobiranistes?

- No, en principi són actes propis del nostres espai polític i dels nostres aliats.
 
- Això vol dir que potser Pablo Iglesias vindrà a Catalunya durant la campanya del referèndum?

- Ja ho detallarem en els propers dies.

- Creu que els partidaris del "no" haurien de fer campanya?

- Ara mateix ens trobem en una situació clarament de mobilització i d'afirmació de drets i no tant de debat sobre el "sí" o el "no" a la independència. I podria explicar-ho molt teòricament, però aquest dijous vam veure com el president Puigdemont, en el moment de començar el míting a Tarragona, va fer una afirmació vinculada al dret a decidir. Va començar saludant els querellats i querellades. I això és el que estem vivint en aquests moments, una Catalunya cada cop més intervinguda pel PP. La decisió del darrer consell de ministres és brutal, en la mesura que significa la intervenció de l'autogovern de Catalunya. La societat catalana s'està defensant, i ho està fent molt bé, afirmant els seus drets. I nosaltres estem en aquest tessitura, de lluitar per la defensa de l'autogovern i del dret a decidir, que creiem que és l'espai que reuneix el 80% dels catalans i catalanes.

- No participaran en la campanya oficial, però faran algun acte conjunt amb els partits independentistes?

- No ho descarto. Haurem de veure què viurem els pròxims dies. Estem rebent atacs molt forts, però la societat catalana sempre ha sabut respondre a aquestes situacions. Nosaltres treballem per fer possible que el bo i millor de la societat catalana s'expressi amb tota la força per superar aquests moments d'atac a la sobirania de Catalunya.

- Qui organitza el referèndum de l'1 d'octubre és el Govern...

- Bé, ara mateix és el Govern amb molta externalització. Veurem quin és el resultat final, la convocatòria de l'1 d'octubre. No sabem com s'ha fet la compra d'urnes, però sembla que s'ha externalitzat. Haurem de veure què passa també amb el cens... La logística és similar a allò que vam viure el 9-N, el que passa és que ja hi ha quelcom que ho converteix en una cosa radicalment diferent del 9-N, que és el nivell de confrontació i de repressió del PP. Per tant, ho vull circumscriure en la qüestió de la logística. I això significa que és una forma de mobilització que implica a diverses realitats de la societat catalana.
 
- Li dèiem que qui organitza el referèndum és el Govern i el Govern sempre ha dit que el resultat serà vinculant. Per tant, assumeixen que els seus vots seran tinguts en compte més enllà d'una mobilització?

- La carta que ha firmat Ada Colau, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Carme Forcadell comença dient clarament que tot conflicte polític ha de tenir un espai de diàleg per a la seva resolució. El que estem vivint ara és una mobilització en el marc d'un conflicte polític per trobar una resolució. Això és positiu. No estem parlant de l'espai de resolució final del conflicte sinó d'un espai de mobilització i d'afirmació. Per tant, parlar en aquest cas de resultat vinculant... Ara estem asseguts a la redacció de NacióDigital i pot entrar la Guàrdia Civil [aquest fet es va produir 15 minuts després de la finalització de l'entrevista], això és el que estem vivint. Lamentablement, això no és com sempre; la qual cosa no vol dir que no haguem de mobilitzar-nos com mai.

"[Sobre el context de l'1-O]"Lamentablement, això no és com sempre; la qual cosa no vol dir que no haguem de mobilitzar-nos com mai"

- Per tant, podem deduir que si l'endemà del 2 d'octubre el president Puigdemont disposa a proclamar la independència, els "comuns" no la consideraran vàlida?

- No vull entrar en un debat sobre què ha de fer o ha de deixar de fer el president Puigdemont, però res és com sempre. Un referèndum és un espai clarament de resolució d'un conflicte. I el que estem vivint és una afirmació per resoldre el conflicte. No estem vivint una campanya del "sí" i del "no". Dijous, a Tarragona, el president Puigdemont no comença la seva intervenció dient per què és positiu un escenari d'independència. Això és el que estem vivint, insisteixo. Lamentablement.

- I aquest discurs pot canviar en funció del nivell de participació que hi hagi l'1 d'octubre?

- Hi ha molts elements, com l'efectivitat del propi referèndum. La nostra posició és sobradament coneguda. L'hem explicat per activa i per passiva. Aquest no és el referèndum que Catalunya necessita, i em sembla que és evident per tothom que és així. Però estem vivint una situació prou greu com per concentrar-nos tots en la defensa de l'autogovern, de la sobirania i del dret a decidir i no entrar en el debat que farem uns i altres el 2 d'octubre. La posició és clara.

- L'Ajuntament de Barcelona ha assolit un acord amb el Govern per facilitar que es pugui votar a la ciutat. Qualsevol altra decisió hauria estat un error?

- Vam dir diverses coses des del primer moment. Vam dir que s'havia de garantir la participació de la ciutadania en l'1 d'octubre, però alhora s'havia de defensar la institucionalitat, que és del conjunt de la ciutadania, d'aquells que volen participar en l'1 d'octubre i d'aquells que no hi volen participar. Aquests eren els elements, i a partir d'aquí es va treballar per buscar una fórmula que ens permetés garantir tot això. Com que sé com s'ha arribat a treballar per aconsequir-ho, no veia un altre escenari en què això no es produís.
 
- Se cediran espais de titularitat municipal?

- Els detalls de la fórmula per la qual es podrà participar no em correspon a mi anunciar-los. A qui els pertoca explicar-los és a aquells que estan convocant la votació. Ja es veurà aviat quina és la substància o l'expressió de la fórmula que s'ha trobat.

- Pablo Iglesias ha dit que Espanya està en estat d'excepció. La repressió del PP per combatre el referèndum està portant les relacions a un punt de no retorn? Rajoy està fent política de terra cremada?

- Crec que és un punt de no retorn en la crisi de legitimitat del PP. D'això n'estic bastant segur. El PP ha sigut incapaç de respondre a les demandes de la majoria dels catalans i les catalanes, i la seva resposta ha estat exclusivament repressiva. Veure Mariano Rajoy a la sessió de control del govern espanyol dient que el millor quan hi ha problemes és no moure's, això és d'un surrealisme extrem. Hi ha un punt de no retorn en la legitimitat del govern del PP, que ja estava molt desgastat pels casos de corrupció. En relació a Catalunya, el que està passant és que s'està lesionant l'autogovern i els drets dels catalans. En termes d'Estat, el que està succeint és una crisi d'Estat. És evident que és això, per molt que vulguin fer veure el contrari. Ara bé, hi ha un punt de no retorn en la relació entre Catalunya i Espanya? Jo crec que no. En la mesura que és una crisi d'Estat, s'està produint no només a Catalunya sinó en altres llocs de l'Estat. No és comparable en termes de magnitud però sí en termes de violentació de drets.  

"Hi ha un punt de no retorn en la crisi de legitimitat del PP"

- S'imaginava que s'arribaria fins aquí? Més de 700 alcaldes investigats, la Guàrdia Civil entrant a mitjans de comunicació...

- Que en el cas del govern del PP això podia sortir de mare, sí que ho podia arribar a pensar. Ara bé, la progressió d'aquesta repressió ja no sabria què dir. Haurem de veure fins on arriba. Certament cada dia passa alguna cosa. El fiscal general de l'Estat ha arribat a dir que era il·legal el simple fet d'anar a votar. Tinc la sensació que tot es mou entre el càlcul fred i els cops de desesperació. Per això és tan important la capacitat de mobilització unitària de la societat catalana. Hem d'aspirar a les mobilitzacions més massives i unitàries a l'entorn del dret a decidir, que agrupa el 80% dels catalans.

- Vostè ha apuntat que les accions repressives podrien incrementar-se, pel que es diu a Madrid.

- Aquesta mateixa setmana, en contactes del govern espanyol amb la premsa de forma informal, s'ha apuntat la possibilitat de l'aplicació de la llei de seguretat nacional o de l'article 155.

Xavier Domènech Foto: Adrià Costa

- El govern de Rajoy ha entrat, doncs, en fase de desesperació, com insinuava?

- Ha entrat en una fase que genera rebuig. A la pròpia vicepresidenta del govern espanyol li vaig desplegar aquest argument: jo no soc defensor de la Constitució del 78, això és públic i notori, però ells, que sí que es declaren defensors de la Constitució tot i que Alianza Popular no la va votar, estan trencant elements bàsics dels consensos d'aquell moment. Un és la pròpia existència de l'autogovern de Catalunya, que és previ a la Constitució. La llei implica coerció, però quan la llei només es converteix en coerció, perd tota legitimitat. Quan una acció de govern, una acció d'Estat o una acció política es manté pel seu vessant coercitiu en lloc de fer-ho per la via de generar consensos, s'entra en crisi. Vaig dir al PP que pretenien inhabilitar mig país i que el que estaven aconseguint era inhabilitar-se com a força de govern.    

- Vostès defensen que una altra Espanya és possible sense el PP a la Moncloa. Però amb quins socis faran possible aquesta Espanya plurinacional?

- Primer de tot, nosaltres defensem una Catalunya republicana i sobirana. I en el cas de l'Estat, treballem perquè hi hagi un Estat que reconegui la seva plurinacionalitat. Les aliances són públiques i notòries, les nostres confluències territorials.

- Ens referíem al PSOE, un PSOE que no reconeix el dret a decidir dels catalans.

- El PSOE ha fet un trànsit que, vist en termes espanyols i del propi partit socialista, de dimensions brutals, que crec que també té a veure amb la nostra presència al Congrés dels Diputats. Han assumit en gran part el discurs de la plurinacionalitat. Recordo perfectament que en els debats d'investidura, quan sortia a la tribuna i parlava d'això, la resposta socialista era absolutament negativa. I d'aquella resposta negativa han passat al renaixement de Pedro Sánchez, que els ha fet assumir una part d'aquest discurs. Però encara han de fer molts passos i així ho he transmès al propi Pedro Sánchez. Parlar de plurinacionalitat no és parlar de diferències culturals ni de nacions culturals sinó de sobirania.

"[Sobre el PSOE] Parlar de plurinacionalitat no és parlar de diferències culturals ni de nacions culturals sinó de sobirania"

- Però creu que Pedro Sánchez ha assumit part del discurs per oportunisme o per convicció?

- És una bona pregunta per a ell. Jo no soc dins del seu cap. Crec que se n'ha adonat que no és sostenible políticament seguir fent una política que sumi majories de progrés sense incorporar el debat territorial en els termes que nosaltres plantegem, que suposa reobrir el pacte del 78. Crec que el PSOE ha d'anar molt més enllà, però aquest és un debat que els provoca tensions internes.
 
- S'ha sorprès per la posició del PSC?

- La setmana passada vam reunir firmes de 72 diputats que ens permet demanar una compareixença immediata de Mariano Rajoy. Entenem que si hi ha diferents espais polítics que estem dient que és moment de fer política i no d'anar als jutges i a la policia. S'ha de fer política. Per tant, abans de l'1-O s'hauria de produir un debat. No hem d'oblidar que el govern del PP està en minoria. No és comprensible la posició del PSOE de dir que el debat el fem després de l'1-O. I si no és comprensible la posició del PSOE, és absolutament incomprensible la del PSC, que és un partit català. Jo espero que rectifiquin, encara tenim temps. S'ha d'aprovar el dimarts que ve i espero que hi hagi una aposta clara per debatre políticament.

"El PP es planteja això en termes de victòria i derrota, però és que les victòries que pot aconseguir poden ser molt pírriques perquè no tenen res a proposar l'endemà"

- Si considera que no tindrà validesa una eventual proclamació de la independència el dia 2 d'octubre i el PSOE encara estarà lluny de reconèixer el dret a decidir, quina serà la seva proposta?

- Jo espero que aquest acte d'afirmació col·lectiva i de sobirania que és l'1-O sigui prou important com per a què a nivell d'Estat quedi palès que l'estat de les autonomies ha entrat en crisi i que, per tant, qualsevol intent de reconstruir la situació passa pel reconeixement de la plurinacionalitat tal com l'entenem. S'ha de reconèixer que hi ha una sobirania catalana. El PP es planteja això en termes de victòria i derrota, però és que les victòries que pot aconseguir poden ser molt pírriques perquè no tenen res a proposar l'endemà. A nivell de Catalunya, hem d'activar aquesta majoria del 80% pel dret a decidir no només per fer un referèndum, que s'ha de fer, sinó per activar la potència del canvi en tot el seu conjunt.

- Això com es concreta?

- Hauríem de caminar cap a un Pacte de la Claredat de Catalunya, agrupant forces que ja eren al Pacte Nacional pel Referèndum, però sumant-hi més forces. S'ha d'iniciar un canvi constituent de Catalunya agrupant moltes forces i no només aquelles que són independentistes. El PSC, al seu congrés, va aprovar que volia una Constitució catalana. Hi ha una evidència molt gran que s'ha superat el marc autonòmic que va més enllà del "sí" o del "no" a la independència. Per tant, hauríem de poder activar tota aquesta potència, que ens farà molt més forts per aconseguir el dret a decidir. I també, bàsic, hem de fer d'una vegada per totes polítiques d'esquerres en aquest país. No pot ser que molts partits estiguin subordinant constantment part del seu programa en ares d'una sola pregunta quan el país té molts interrogants.

- Es refereix, evidentment, a la CUP i a ERC.

- Sí.
 
- Tot això sense eleccions?

- Estic plantejant que ens agrupem tots al voltant del dret a decidir, però s'han de construir majories més àmplies. Un dia a Catalunya hi haurà eleccions. La CUP ha dit que a partir del 2 d'octubre no donarà suport al Govern de Catalunya.

- Aquest Pacte de la Claredat en què es diferencia del Pacte Nacional pel Referèndum?

- El Pacte Nacional pel Referèndum reunia l'expressió del 80% de les forces del país. Però és cert que la lògica del procés es va convertir en una lògica del poder. Com es conformava el govern, per exemple, o com s'aprovaven els pressupostos. Això no ajudava a que aquesta expressió del Pacte Nacional s'expressés políticament. Hi ha sectors que en un moment van estar a favor del dret a decidir que hi han de retornar.

- Es va sentir representat pel discurs de Joan Coscubiela al ple del Parlament en el qual es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat?

- Es va donar una posició de Catalunya Sí que es Pot de consens i de votar l'abstenció a la llei del referèndum i de dir "no" a la llei de transitorietat, a més de permetre els tràmits. Però el que va passar és un fracàs de l'acció de Govern, que va quedar atrapat en un calendari mal organitzat que els va portar a violentar els mecanismes del propi Parlament. Tenien altres vies, com ara el decret llei. Del ple no en va sortir una imatge d'unitat de la societat catalana. Joan Coscubiela va interpel·lar una part de la societat catalana que en aquells moments estava vivint de forma dura el que estava veient. Però, per a mi, són importants les posicions de consens.
 
- Tampoc se sent del tot representat pel discurs d'Albano Dante Fachin?

- Jo em sento representat per Catalunya en Comú i la decisió de consens que va prendre Catalunya Sí que es Pot en aquell moment, que jo crec que es valora poc. Catalunya Sí que es Pot ha votat de forma diversa en molts moments i en aquell moment, el més intens de la política catalana des dels anys 80, va votar de forma unitària.

- S'han posat en marxa els mecanismes per refer els ponts amb Podem Catalunya?

- Amb molts militants de Podem tenim una magnífica relació i hi ha molts dels seus militants que participen a l'espai de Catalunya en Comú. Vam celebrar un acte de l'11 de setembre en el qual van venir tots els aliats i el secretari general de Podem, així com molta gent representativa de la formació a nivell de l'Estat. En aquests moments, però, ens estem ocupant de la màxima agressió que està patint Catalunya des de la Transició.

- Observant l'escenari d'incertesa, tenen previst quan faran primàries per triar cap de llista a les eleccions catalanes?

- Sincerament, estem preparats per afrontar qualsevol contesa electoral en qualsevol moment, però ara mateix estem treballant en l'escenari de l'atac a l'autogovern que estem patint. No estem pensant en quan hem de triar llistes i candidats per a unes eleccions. Potser som l'únic espai que no està planificant això, però no és el que ara mateix ens ocupa.

- Anirà a votar l'1-O?

- Sí, aniré a votar. Si hi ha urnes, aniré votar.