Literatura catalana

Màrius Torres, un prosista «vitalista» més enllà del tòpic i la malaltia

El llibre "La prosa de Màrius Torres" busca "combatre" el clixé de l'autor com un poeta "turmentat" i "dramàtic" a través de cartes, articles, uns dietaris i una novel·la inacabada

| 14/09/2017 a les 12:08h
Arxivat a: Cultura, La Setmana del Llibre en Català, La Setmana, Màrius Torres, Jordi Julià, Pere Ballart, UAB, clixé, prosa, llibre
Pere Ballart i Jordi Julià, autors de «La prosa de Màrius Torres» | ACN
Els professors de la UAB Jordi Julià (Sant Celoni, 1972) i Pere Ballart (Barcelona, 1964) han publicat un llibre que combina un recull de la prosa inèdita de Màrius Torres i un estudi que interpreta aquests textos. El volum La prosa de Màrius Torres (Edicions UB) busca "combatre" el clixé de l'autor com un poeta "turmentat" i "dramàtic" a través de cartes, articles, uns dietaris i una novel·la inacabada que mostren un autor totalment "polièdric".

"Sempre s'ha encasellat a Màrius Torres com un poeta de la mort, per la seva condició de malalt. Amb aquesta prosa es demostra que era un intel·lectual vitalista perfectament al corrent del seu temps", ha assegurat el professor Pere Ballart en una entrevista amb l'ACN. La recerca dels professors universitaris va arrencar després de rebre el suport de la borsa del Centre d'Estudis de Granollers i l'Ajuntament de Granollers, amb la tasca de revisar diversitat de textos manuscrits i d'altres publicats com annex a la seva poesia. "És una producció important que ens fa canviar la imatge de Torres com a exclusivament un poeta malalt", subratlla Julià.

Una obra extensa: dietaris, contes, cartes

Els autors han definit a Torres com "un fill de la República" que va començar a escriure el 1935. "Es tracta d'un metge que es dedica a escriure contes i progressivament s'anima a provar gèneres diferents", comenta Julià. L'obra de Torres compta amb un ventall de temes: des de més biogràfics fins altres més propis de la creació. Concretament hi destaquen els dietaris que tracten el dia a dia, els contes fantàstics i històrics i les cartes que aborden problemàtiques generals i circumstàncies personals. "Té gràcia descobrir un prosista que s'atreveix amb tots els gèneres i que intenta donar el millor d'ell mateix. Tot plegat ho va deixar com a inèdit i ara ho hem recuperat", afirma Julià.

En el camp de la correspondència que hi ha plasmada en aquest llibre, s'hi mostra un dietari que Torres va escriure davant la impossibilitat de poder contactar amb el seu germà quan aquest va marxar al front durant la Guerra Civil Espanyola. El cas és que Màrius Torres pateix una "petita" crisi davant la impossibilitat de poder parlar amb el familiar i per això narrarà el desenvolupament de la guerra.
 

Màrius Torres. Foto: arxiu Màrius Torres


La novel·la inacabada de Màrius Torres

Pel que fa a la novel·la inacabada, tracta de dos joves metges que un cop acabada la carrera intenten establir-se en zones allunyades de la gran ciutat. En aquest treball Torres tracta la difícil relació entre viure en un municipi petit i haver estudiat en una ciutat gran com Barcelona. També se centra en la problemàtica que pateixen els protagonistes al concebre la vida amb una mentalitat moderna i trobar-se amb una societat arcaica. "Quan Torres construeix ficcions no sap allunyar-se de la seva pròpia experiència", explica Pere Ballart.

En aquest sentit, Ballart ha manifestat que després d'analitzar la prosa del reconegut poeta, la defineix com a "pulcre", "elegant" i "extraordinària". "Màrius Torres utilitzava la literatura com una forma d'autoanàlisi i amb la prosa entaula un diàleg a partir de la descoberta d'un mateix". Julià va més lluny i apunta que a l'estudi hi ha una voluntat de recuperar aquest tipus de treballs del món de l'exili, la República, el franquisme i de recuperar anys perduts com els 30, 40, 50 i 60. "Hi ha la intenció d'endinsar-nos en el pensament propi de l'època recent per comprendre allò que va passar i com hem arribat fins aquí", ha detallat Julià.

La prosa de Màrius Torres s'ha presentat aquest dimecres en el marc de La Setmana del Llibre en català. Pere Ballart és professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB i especialista en retòrica i teoria de la poesia, mentre que Jordi Julià és poeta, assagista i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
La Torre Glòries és l'edifici que s'havia ofert per a l'EMA | Adrià Costa
Jordi Bes | 22 comentaris
01/01/1970
Amsterdam és la ciutat escollida per acollir la seu de l'EMA, finalista juntament amb Milà i Copenhaguen | La tensió política ha contribuït decisivament a minvar les possibilitats barcelonines tot i tenir una molt bona puntuació tècnica
01/01/1970
La documentació que podria estar vinculada amb el referèndum s'ha enviat a l'Audiència Nacional
01/01/1970
Víctor Duque és el secretari general del polèmic sindicat Unió Federal de Policia (UFP), que ha protagonitzat també diverses polèmiques en relació al procés sobiranista
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D