Ministres del govern espanyol explicaven la setmana passada que centrarien la seva estratègia repressiva per ofegar l'1-O en el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Però o han canviat d'estratègia o tot plegat se'ls ha escapat de les mans pel fervor del fiscal general de l'Estat.
Més d'un miler de persones notificades, més de 700 alcaldes cridats a declarar com a investigats sota amenaça de detenció si no hi van, mitjans investigats, la web del referèndum clausurada (ara reoberta i allotjada a Luxemburg en un nou gest de desobediència)... Això és el que hi ha hores d'ara mentre els preparatius del referèndum avancen i Barcelona, per exemple, ja és una mica més a prop de poder votar amb total normalitat gràcies a que la Generalitat s'ha fet càrrec del Consorci d'Educació d'acord amb l'Ajuntament.
Dissabte els alcaldes denunciats, que ahir van rebre diversos suports, faran un acte públic a plaça Sant Jaume amb l'objectiu de fer pinya, que és la millor forma de vèncer les pors i transmetre confiança. Ada Colau s'hi va solidaritzar però encara no ha dit si hi serà. Si vol liderar el municipalisme català no hi pot faltar. Sobre els alcaldes escriu aquesta opinió Arnau Urgell.
Les traves per votar i la campanya que no es frena. D'impediments per votar en sortiran per tot arreu, però a Puigdemont sembla que res, ni la supressió de l'autonomia, li impedirà posar les urnes en uns dies. Ho va explicar ahir a TV3 en una entrevista de la que en va fer la crònica Oriol March i en va triar les millors frasesBernat Surroca. El president no afluixa però tampoc dona més detalls que els necessaris. De l'entrevista de Vicent Sanchis vaig tenir l'oportunitat de parlar-ne ahir a la nit amb responsables d'altres publicacions digitals a la televisió pública, moderats per Xavier Graset. Aquesta tarda el focus serà a Tarragona, on començarà formalment la campanya del sí en un gran acte amb Puigdemont, Oriol Junqueras, els representants de les entitats i de la CUP. Veurem què en diu la Fiscalia i el jutjat de guàrdia, que segur que rebrà alguna denúncia. A Madrid l'acte de suport a l'1-O el va suspendre un jutge però el faran igual.
I a l'exterior, què hi diuen? L'embat de l'Estat contra l'independentisme no dona treva. Això obliga els impulsors del referèndum a remoure cel i terra per poder-se defensar jurídicament. Ara, obren una nova estratègia basant-se en el marc legal europeu per trobar les escletxes amb les quals, per exemple, van triomfar causes com la del cànon digital o les clàusules sòl. Un equip liderat per l'advocat Josep Jover prepara, a petició d'ERC, una artilleria legal per posar-la al servei dels advocats dels investigats pel procés. Sara González ho explica en aquest article. Per cert, que també en l'àmbit exterior ahir va ser significatiu el pronunciament de la portaveu de la secretaria d'Estat americana: passi el que passi l'1-O s'hi adaptaran. En uns dies Rajoy visita la Casa Blanca i Donald Trump dirà, com han fet els líders europeus, que està en contra del procés. Però és significativa la resposta d'ahir, abans que la diplomàcia espanyola actuï.
El país que podem tenir. El soroll que provoca l'ofensiva repressiva espanyola sovint ofega, per desgràcia, el debat entre el "sí" i el "no" i el debat sobre perquè és necessari el "sí". A NacióDigital vam voler col·laborar en un debat organitzat per Poble Lliure i Catalans Lliures per confrontar el model socialista i el liberal. Dos-centes persones van escoltar els representants d'una i altra entitat al CCCB en un debat intens i ric. Us deixo la crònica de Roger Tugas, on podeu recuperar el minut a minut i el vídeo, i la fotogaleria d'Adrià Costa Rifà. El país que van dibuixar il·lusiona per igual els d'una i altra tendència. Un nou estat sempre permet repartir joc i hi ha ganes de procés constituent.
Què voleu sentir? Recordeu enviar-me propostes de cançons per començar la setmana a eldespertador@naciodigital.cat. Si pot ser, que les pugui vincular a l'actualitat. Cada dilluns us explicaré la que he triat i perquè!
Vist i llegit
Juan Ramón Rallo és un economista castellonenc que s'ha convertit en un dels referents dels liberals, també dels catalans. Les seves idees en el camp de l'economia tenen molt predicament i té un discurs obert sobre l'organització territorial de l'estat. Ahir, a El Confidencial, escrivia Seduir enlloc d'amenaçar on lamentava que es passés de demanar "respecte a l'ordenament jurídic" a utilitzar-lo "com un cadenat estructural contra els drets individuals dels ciutadans". Proposava descentralitzar més als ens locals.
El passadís
La reunió que va celebrar ahir la junta directiva de la CEOE generava preocupació entre el nucli més proper al seu president, Joan Rosell. "El catalán", com alguns anomenen Rosell, no ha estat prou explícit en contra del procés sobiranista, segons un sector patronal. El dia abans, l'empresariat madrileny, la CEIM, va emetre un comunicat en què a banda de censurar la convocatòria del referèndum, demanava que en cas de futures negociacions, s'evitessin tractes de favor envers cap "comunitat autònoma". És a dir, calia preservar el cafè per a tothom. La nota de la CEOE és breu i defineix el referèndum d'"il·legal", però insisteix en què hi ha "un problema polític". A la sortida, alguns elogiaven l'habilitat de Rosell per apaivagar els intransigents i es justificaven: "Són moments molt delicats i s'ha de viure l'ambient que hi ha a Madrid".
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1855 es fundava la Maquinista Terrestre i Marítima, una de les indústries més emblemàtiques del nostre país i de Barcelona. Va nàixer com la fusió de diversos tallers dedicats a la construcció de maquinària pesada. Les seves fàbriques, que es van ubicar en diversos barris de la ciutat al llarg de la seva història, van donar feina a milers de treballadors i expliquen el nostre moviment obrer. Als terrenys de la de Sant Andreu hi ha ara un centre comercial que duu el nom de l'empresa. La companyia va sortir de la ciutat als 90 per anar cap al Vallès i va canviar de nom després d'una fusió i una absorció per part d'una empresa francesa. Ara és Alstom. A la Maquinista va començar a treballar, abans de dedicar-se professionalment al sindicalisme, l'actual líder de la UGT espanyola, Josep Maria Álvarez. Així es presentava la companyia poc abans de canviar de nom.
L'aniversari
El 14 de setembre de l'any 1923 naixia a Portbou l'economista Fabià Estapé, que va morir a Lleó el 2012. Va ser rector de la Universitat de Barcelona entre finals dels 60 i principis dels 70 vivint una època molt convulsa. Estapé era un personatge polifacètic. Economista destacat i innovador va ser assessor del govern franquista en l'elaboració dels Planes de Desarrollo però també militant del PSUC i de CCOO a més de comptable de la junta directiva del Barça. Va guanyar diversos premis i té una extensa obra publicada. Aquí podeu veure l'entrevista que el 1978 li va fer a TVE l'escriptora Montserrat Roig.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi