El dret europeu, la clau de l'independentisme per defensar-se de l'Estat

Un equip liderat per l'advocat Josep Jover dissenya eines jurídiques per aconseguir l'empara del Tribunal Superior de Justícia de la UE | Es tracta de seguir el mateix camí judicial d'èxit del cànon digital, el cèntim sanitari o les clàusules sòl

 Manifestació independentista a les portes del TSJC
Manifestació independentista a les portes del TSJC | Adrià Costa
14 de setembre del 2017
Actualitzat el 15 de setembre a les 10:47h
L'ofensiva judicial instigada pel govern espanyol per frenar el referèndum de l'1 d'octubre obliga l'independentisme a redoblar esforços. Més enllà de reivindicar el dret a l'autodeterminació i la llibertat d'expressió, els impulsors del referèndum busquen totes les eines per demostrar que la seva causa no només és legítima perquè compta amb una àmplia base social, sinó que està emparada per la normativa internacional. I això passa, en paraules de l'advocat Josep Jover, per "parlar el mateix llenguatge d'Europa" -més administratiu i mercantil- i seguir l'estratègia jurídica exitosa de casos com el del cànon digital, el cèntim sanitari o les clàusules sòl de les hipoteques.

Jover, que està especialitzat en propietat intel·lectual i drets d'autor, lidera un equip multidisciplinar de 15 persones que tenen per objectiu confeccionar documents i dictàmens basats en la legislació europea que siguin una eina per als advocats de totes aquelles persones assenyalades per l'Estat arran del procés sobiranista. Aquest equip té un acord amb ERC per fer aquesta tasca, però posarà aquestes eines jurídiques a disposició de tothom qui ho necessiti. 

Objectiu: "Demostrar que el rei va despullat"

"L'objectiu és demostrar que el rei va despullat", explica Jover. Argumenta que aquesta sobirania nacional que reivindica el govern espanyol en realitat ja no la té perquè pràcticament en un 85% ha estat transferida a la Unió Europea. "El dret europeu preval i té efecte directe sobre el dret espanyol", afirma. Afegeix que la Constitució espanyola preveia uns drets fonamentals que, amb el pas dels anys, han quedat superats per la normativa superior. "La Constitució ha acceptat, ella mateixa, en virtut del seu article 93, la primacia del Dret de la Unió en l'àmbit que a aquest Dret li és propi", estableix un dels dictàmens elaborats per l'equip de Jover. Partint d'aquesta premissa, el document estableix que la Constitució "no és ja el marc de validesa de les normes comunitàries".

Quin serà el modus operandi? L'objectiu és, per cada causa, recórrer al jutjat de primera instància que correspongui i presentar una qüestió prejudicial fonamentada en el marc jurídic europeu. Es tracta d'un mecanisme que pretén aconseguir que el jutge de torn pregunti al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si realment la persona investigada està emparada per la normativa europea. Els jutjats de primera instància poden rebutjar aquesta petició, però és aleshores quan l'afectat pot recórrer a un jutjat de segona instància, que "sí té l'obligació" de presentar-ho al Tribunal de Justícia de la UE. 
 
Manifestació a les portes del TSJC. Foto: Adrià Costa

Aplicació pràctica en casos com el de Badalona, el 9-N o els alcaldes de l'1-O

L'advocat de cada cas serà qui decideixi quina estratègia segueix a partir d'aquests dictàmens. A mode d'exemple, les eines jurídiques que elaboren Jover i el seu equip podria servir per casos com el del 9-N. Aquí l'argumentació pivotaria en el fet que els pressupostos estatals estan controlats per la Unió Europea i, per tant, en realitat l'estat espanyol no té plena sobirania sobre ells. Pel que fa a la causa contra Badalona per haver obert el 12 d'octubre, el fonament de la causa prejudicial rauria en l'existència d'una directiva de serveis europea que empara la lliure decisió d'obrir, en aquest cas, el consistori.

I si ens fixem en causes més recents, com ara la dels 712 alcaldes que estan sent investigats per la Fiscalia per col·laborar amb el referèndum de l'1 d'octubre, l'equip de Jover planteja que es podria recórrer en aquest cas a la Carta dels Drets Humans de la Unió Europea. En concret, a l'article 11, que estableix que "tota persona té dret a la llibertat d'expressió" sense que "pugui haver-hi ingerències 'autoritats públiques i sense consideració de fronteres".

"El cànon de control que hem d'aplicar per enjudiciar la constitucionalitat ha de ser integrat a partir, entre d'altres, de les normes de Dret de la Unió Europea que protegeixen els corresponents drets fonamentals", estableix el dictamen base de la nova estratègia jurídica, que recorda també que el "valor jurídic" de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE és "idèntic" al dels tractats constitutius. Per tant, l'equip de Jover arriba a la conclusió que "tots els jutges i tribunals nacionals" han d'aplicar el dret europeu perquè tots ells són "jutges europeus" quan es tracta d'aplicar-los. 
 

El regidor de Badalona José Téllez el passat 12 d'octubre Foto: Carles Palacio

Arxivat a