Ciència en societat: anàlisi

Coneixent Saturn, el planeta que dona la volta al Sol en 30 anys

Després de tretze anys d'estudiar-ne el seu entorn amb una sonda, avui sabem quina edat tenen el anells, quina és la composició de l'atmosfera i com són els camps magnètic i gravitacional

| 13/09/2017 a les 13:43h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, ciència en societat, astronomia, anàlisi, Saturn, Sol, planeta
El planeta Saturn | Wikimedia Commons
Saturn és el sisè planeta del Sistema Solar. Situat a 1.400 milions de quilòmetres del Sol, entre nou i deu vegades més lluny que la Terra, triga gairebé trenta anys a fer una òrbita completa de translació. El seu dia dura menys de la meitat que el nostre: deu hores i mitja (gira a una velocitat mitjana de més de nou-mil sis-cents metres per segon). En ser el segon dels gegants gasosos, tot i que el seu diàmetre és nou cops superior al de la Terra la seva composició fa que la densitat sigui una novena part. 

Els anells de Saturn, distingibles amb prismàtics, el fan únic. Amb un gruix de només vint metres, s’estenen per sobre de l’equador des dels 6.600 fins als 120.000 km. Són composats bàsicament per aigua glaçada i pols estel·lar. Per la seva edat, centenars de milions d’anys i no milers de milions d’anys com té el planeta, es pensa que són les restes d’una lluna esmicolada. Perquè l’envolten seixanta-dues llunes, la meitat de les quals amb un diàmetre inferior als deu quilòmetres, i desenes de centenars de cossos més petits. 

Saturn és ben conegut des de temps prehistòrics, atès que a ull nu es distingeix pel seu color groguenc. Galileu va ser el primer en veure’n els anells, però va creure que eren dues llunes. Els telescopis més potents de Christiaan Huygens van permetre de descobrir els anells i Tità, la seva lluna més gran, dues vegades i mitja més petita que la Terra. Poc després, Giovanni Cassini va trobar quatre satèl·lits més i la divisió entre els anells. En els cent anys posteriors es van anar trobant més llunes.

Les descobertes posteriors les van proporcionar missions per a l’exploració planetària. El 1979, la Pioneer 11 va passar a vint-mil quilòmetres de distància del planeta i va enviar imatges dels anells i els núvols que el cobrien. El 1980 i el 1981, les Voyager van enviar imatges d’alta resolució del planeta, els anells i els satèl·lits. Finalment, el quinze d’octubre de 1997 des de Cap Canaveral es va enlairar el projecte Cassini-Huygens amb l’objectiu específic d’estudiar el sistema de Saturn. 

El dia a Saturn dura menys de la meitat que el nostre: deu hores i mitja 

Com a satèl·lit explorador, per assolir la velocitat suficient que permet escapar de l’efecte gravitatori de la Terra, Cassini va orbitar el nostre planeta abans de recórrer els 1.429 milions de quilòmetres que ens separen. Tres anys més tard, el 30 de desembre de 2000, va arribar al punt més pròxim a Júpiter. Va enviar més de mig milió d’imatges de les quals es va poder extraure informació sobre les ones, l’atmosfera i els anells del planeta gegant. Les observacions també van permetre ratificar la teoria de la relativitat.

La nau Cassini encara va trigar quatre anys més en arribar al sistema de Saturn. Va entrar en òrbita l’u de juliol de 2004. En acostar-s’hi, va descobrir dos nous satèl·lits i va estudiar Phoebe, una lluna que orbita en direcció contrària al planeta i les altres llunes. El catorze de gener de 2005, la sonda Huygens es va separar i va aterrar a Tità. Les imatges van mostrar el paisatge ocult sota la densa i boirosa atmosfera rica de nitrogen: costes i canals fluvials excavats per una activitat hidrològica molt forta, només que de metà i no d’aigua, a -180°C de temperatures de superfície. 

Era previst que la missió finalitzés el 2008, però es va ampliar primer fins a 2010 i posteriorment fins a 2017. En els tretze anys orbitant entorn Saturn s’han estudiat els camps magnètic i gravitacional, s’ha definit l’edat dels anells a partir de la seva massa i composició, i s’ha establert la composició de l’atmosfera. Atès que Saturn tarda gairebé trenta anys en donar la volta al Sol, Cassini ha cobert la meitat del seu cicle estacional i ha enregistrat el funcionament del sistema segons la quantitat de llum solar rebuda.

En els tretze anys orbitant entorn Saturn s’han estudiat els camps magnètic i gravitacional, s’ha definit l’edat dels anells, i s’ha establert la composició de l’atmosfera

El projecte Cassini-Huygens és internacional. La NASA van aportar el vuitanta per cent; l’ESA, el quinze i l’Agència Espacial Italiana, el cinc del cost total de la missió, que haurà estat de 3.260 milions de dòlars. Un cost equivalent a una autopista que recorregués mig Equador terrestre; en vint anys, correspon a uns mil quilòmetres l’any, tenint en compte que, en un terreny muntanyós com el nostre, el cost d’un quilòmetre és de 160.700$.

Cassini entrarà en contacte amb les capes superiors de l’atmosfera de Saturn i es desintegrarà. El final arriba davant l’exhauriment del plutoni que proporciona energia a la nau. S’ha programat així perquè es vol evitar una possible pèrdua de control; si la nau xoqués contra Tità o Encèlad, satèl·lits naturals de Saturn amb probabilitat de contenir vida, l’escalfor generada podria pertorbar-la o provocar una contaminació biològica. Les últimes dades de Saturn, arribaran una hora i catorze minuts més tard d’haver estat enviats i es podran seguir aquí.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Divulgació científica
Anònim, 13/09/2017 a les 16:06
+2
-1
Molt interessant, Com sempre, Gràcies Cristina!
Son molts diners, però no tants
Minont, 13/09/2017 a les 17:25
+3
-0
El preu d'un km d'autovia a Espanya és de 6,3 milions d'euros per km i el d'una autopista de 11 milions. La meva opinió és que hi ha un petit error en el número aquest de 167000 $/km. Això seria el preu per metre quadrat, no pas metre lineal.
Així, el cost de la missió es pot comparar amb 248 km d'autopista i no 20.000 km.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D