Procés català: pensions

Una seguretat social catalana entraria en superàvit la primavera del 2018

El dèficit del sistema de prestacions d'atur i jubilació va ser de 389 euros per habitant a l'Estat, el 2016, i de només 177 euros a Catalunya, segons un informe de la Generalitat | Dolors Bassa assegura que la República catalana apujarà les pensions de la gent gran al ritme de l'evolució del cost de la vida

per Roger Tugas Vilardell , 13 de setembre de 2017 a les 09:51 |
Un jubilat, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les prestacions de jubilació i d'atur estarien més garanties en una República catalana que a l'estat espanyol. Aquest és el missatge que ha volgut llençar el Govern amb la presentació d'un informe sobre l'evolució dels ingressos i despeses de la seguretat social a Catalunya, que conclou que una eventual seguretat social catalana deslligada de l'espanyola sortiria de la situació de dèficit la primavera del 2018, segons ha avançat la consellera de Treball Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, en base a l'evolució dels ingressos i despeses dels darrers anys i les previsions de creixement i de creació d'ocupació.

De fet, segons les dades territoritalitzades i analitzades per la Generalitat, el dèficit de la seguretat social per habitant a l'Estat va duplicar el 2016 el de Catalunya, incloent les pensions de jubilació, atur, invalidesa, viduïtat o els salaris i indemnitzacions de Fogasa, entre d'altres. I és que, mentre el dèficit espanyol va ser de 389 euros per habitant, el català tan sols va ser de 177 euros. A més, pel que fa a la part contributiva -que suposa el 90% del sistema-, el dèficit de la seguretat social s'ha reduït a Catalunya un 72,5% des del 2013, passant dels 2.907 milions d'euros a 772 milions d'euros, mentre que a Espanya ho ha fet en un 56%.


Per això, Bassa ha assegurat que una República catalana estaria en disposició de revaloritzar les quantitats de les pensions de jubilació en el mateix nivell que evoluciona el cost de la vida, per evitar que la gent gran perdi poder adquisitiu, com passa actualment. Aquest és un dels elements que la Generalitat preveu regular amb celeritat en cas que el s'imposi en el referèndum i s'implementi la independència, tal com va avançar NacióDigital.

Millors condicions del mercat laboral


Aquesta millor situació de la seguretat social es deu sobretot als millors factors del mercat laboral a Catalunya, els quals presenten dades més positives que a Espanya de forma històrica. Així, el mercat de treball català presenta un percentatge major de població activa, de contractació indefinida i d'afiliació a la seguretat que el mercat espanyol, així com salaris superiors, i, per contra, la taxa d'atur i de treball a temps parcial és inferior. De fet, la taxa d'ocupació a Catalunya era el 2016 del 70,1%, similar a l'europea, mentre que a Espanya era del 63,9%, mentre que la taxa d'activitat catalana ha estat des del 1987 entre 3,2 i 6,9 punts superior a l'espanyola.

De la mateixa manera, les prestacions no contributives representen un 14% del total a Espanya i, a Catalunya, són només un 10%. Igualment, Catalunya representa el 19,4% de les cotitzacions socials i el 18,7% de les prestacions, fet que situa la cobertura de les prestacions socials per les cotitzacions en un 97%, enfront un 92% d'Espanya. Per altra banda, cada afiliat català va cotitzar 6.365 euros el 2016, mentre que cada afiliat espanyol en va cotitzar 5.909 euros.


Catalunya aporta un 19,4% del total d'ingressos en cotitzacions socials de l'Estat i percep un 18,7% de les prestacions

Així es destaca l'informe "Els fons de la Seguretat Social a Catalunya. Evolució Financera i principals indicadors que incideixen en la viabilitat de les pensions a Catalunya", presentat aquest dimarts per Dolors Bassa; el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta; el secretari d'Economia, Pere Aragonès; i la directora general d'Anàlisi Econòmica, Natàlia Mas Guix. Per tot això, els autors de l'estudi conclouen que el futur de les pensions i les prestacions d'atur estan més garantides en una Catalunya independent que a l'estat espanyol, que aquest 2017 es preveu que esgoti el fons de reserva.

Sigui com sigui, Ginesta ha admès que la seguretat social catalana també tindrà "reptes", com l'envelliment de la població o l'increment de l'esperança de vida, però una Catalunya independent tindrà "més capacitat per fer-hi front". Així mateix, assegura que "les pensions dels pensionistes estan garantides perquè qui té l'obligació de pagar-les ho ha de seguir fent" i, per tant, "passi el que passi l'1 d'octubre, l'estat espanyol està obligat a seguir pagant les pensions dels pensionistes catalans". I és que, es visqui on es visqui, l'estat responsable de pagar una pensió és aquell on el pensionista ha pagat les cotitzacions. "I en cas d'incompliment, Catalunya seria més capaç de fer-hi front", ha afegit.

L'estat espanyol està obligat a seguir pagant les prestacions socials d'aquells contribuents que han cotitzat a la seguretat social espanyola

De fet, Bassa i Aragonès han apuntat que aquest serà un dels punts a tractar en la negociació dels actius i passius amb l'Estat. I si Madrid no s'avé a negociar, ha apuntat el secretari d'Economia, i la seguretat social espanyola segueix pagant les prestacions als pensionistes catalans i Catalunya comença a recaptar les cotitzacions socials, s'estaria "col·lapsant el sistema de seguretat social a Espanya".
 

Pere Aragonès, Dolors Bassa, Josep Ginesta i Natàlia Mas, en la presentació de l'informe sobre la seguretat social. Foto: Roger Tugas

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació