12
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
13
de setembre
a les
18:01h
La pregunta que feien Carles Puigdemont i Oriol Junqueras als alcaldes en la missiva que fa una setmana els van enviar conforme si cedirien els locals electorals habituals era binària. Una gran quantitat d'ajuntaments van respondre-hi favorablement, i fins i tot més de 750 van córrer a signar decrets d'alcaldia donant suport explícit al referèndum. D'altres, en canvi, s'hi han negat en rodó, com els de l'Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida, Santa Coloma de Gramenet o Cornellà de Llobregat, tots ells en mans del PSC. Malgrat tot, la realitat local no és binària, i ara el Govern i les forces independentistes estan buscant vies per tancar acords de diferent tipus per aconseguir posar urnes sense esquitxar del tot alguns alcaldes dubtosos.
En el cas dels ajuntaments governats pels "comuns", com Barcelona, El Prat de Llobregat o Sant Feliu de Llobregat, el dubte és compartit per la formació a nivell nacional, que està a l'espera de prendre una decisió ferma en relació a si crida a votar a l'1-O -els seus adherits tenen fins aquest dijous per determinar la seva posició- i està amatent de fins a quin punt Ada Colau està disposada a mullar-se pel referèndum, per buscar fórmules similars. En canvi, en el cas d'alguns consistoris amb alcaldia del PSC, aquest pot bascular entre la pressió de la direcció del partit per rebutjar tota col·laboració amb el Govern o les demandes dels ciutadans o dels socis de permetre votar. En qualsevol cas, uns i altres exploren vies alternatives per facilitar l'1-O sense implicar-s'hi a fons.
Pel que fa al Govern, tot i que preferiria que els ajuntaments cedissin els locals municipals on es vota habitualment -i els espais per penjar-hi propaganda usats en cada campanya-, també li interessa escenificar acords d'aquest tipus amb ajuntaments de signe divers, tot i que aquests realment ofereixin escasses facilitats i tan sols "permetin" que la Generalitat usi els propis edificis per posar-hi urnes. Per una banda, això els permet tenir clar que la policia local no s'oposarà a la jornada de votació, però per l'altra també poden mostrar una imatge conforme la immensa majoria d'ajuntaments de signe divers fan costat a l'executiu -entre els quals, alguns dels més grans- i que, per tant, les administracions catalanes i una àmplia transversalitat política avalen l'1-O i l'oposició frontal se centra quasi en exclusiva en l'Estat.
El cas més calent: Barcelona
Per tot això, la solució en cada cas és particular. I segurament el que més crema és el de Barcelona, per la quantitat de possibles votants a qui afecta i per l'efecte que pot tenir un acord en la capital catalana respecte altres negociacions. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ja ha admès que s'exploren diverses fórmules, però l'objectiu és aconseguir que es pugui votar sense que l'ajuntament de Barcelona en surti afectat. Una de les opcions que guanyen força, segons ha avançat NacióDigital, passa perquè els locals electorals siguin propietat de la Generalitat, en especial els centres del Consorci d'Educació de Barcelona, amb 408 edificis, la majoria del Govern. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ja ha admès que no demanaria al PSC que abandonés l'equip de govern, si aquest finalment ajuda a fer realitat el referèndum.
Aquesta és una fórmula que el Govern també està explorant amb determinats ajuntaments del PSC. Així, l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha destacat que els veïns de la ciutat podran votar l'1-O en els locals de la Generalitat, sense necessitat de cedir-ne de municipals. Ho va fer després que centenars de persones es concentressin reclamant col·laboració amb l'executiu català. A Terrassa també hi va haver una mobilització pel mateix motiu, després que l'ajuntament descartés cedir espais propis i, poc després, l'alcalde, Jordi Ballart, ha exhibit un acord amb el Govern que no el compromet a implicar-s'hi. Mayoral, de fet, és del sector catalanista del PSC, mentre que, en el cas de Ballart hi juga també el fet que el PDECat, a l'equip de govern, ha pressionat per mostrar complicitat amb el referèndum.
És l'opció que persegueix ara l'alcalde socialista de Blanes, Miquel Lupiáñez, que en el seu moment va defensar amb fermesa que es posessin les urnes l'1-O, però que, després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC), ha declinat cedir locals i busca algun acord merament simbòlic amb la Generalitat. Són uns acords que comprometen a poc els consistoris, però que permeten escenificar certa complicitat amb el referèndum, per acontentar socis i ciutadans, mentre que al Govern també li facilita justificar el suport territorial a la votació. Un altre cas particular és el de Mataró, on el ple ha votat a favor d'implicar-se en l'1-O, però l'alcalde, el socialista David Bote, ja ha dit que no ho faria si aquest estava suspès pel TC. De fet, el PSC hi governa amb CiU, motiu pel qual la resolució també podria acabar sent similar a les de Granollers i Terrassa.
L'estratègia del PSC es trenca
Sigui com sigui, el referèndum torna a dividir els alcaldes del PSC, com ja ho va fer en el seu moment el 9-N. En aquest sentit, alguns càrrecs locals s'han quadrat i han denunciat "amenaces" als seus representants perquè avalin l'1-O. Amb això, intenten tancar files i atribuir a aquestes pressions el suport d'alguns dels seus ajuntaments a la votació que prepara el Govern amb l'aval de la majoria independentista del Parlament. Aquestes desercions en les seves files -encara que nominals-, a més, trenquen l'estratègia del PSC de cridar al boicot, ja que el suport socialista a votar normalitza aquesta opció, en contra de la voluntat de Miquel Iceta i la direcció del partit.
Una estratègia que també s'esquerda en alguns municipis del Baix Llobregat, on alguns alcaldes socialistes es veuen obligats a cedir locals per mantenir els acords de govern que mantenen amb ERC. En els ajuntaments de Castelldefels, Sant Just Desvern, Corbera d'Ebre i Abrera, per exemple, l'alcalde nomenarà alcalde accidental o delegarà competències en algun regidor republicà perquè sigui aquest qui posi espais a disposició del Govern per posar-hi urnes. D'aquesta manera, l'edil d'ERC afrontaria les eventuals conseqüències judicials de l'acció i, a la vegada, els veïns d'aquests municipis socialistes podrien votar als locals habituals de qualsevol elecció. És l'estratègia que buscarà aplicar a nivell nacional, en aquells equips de govern local on participin els republicans.
El PDECat no dona instruccions als regidors
Pel que fa al PDECat, la direcció encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí no ha donat "cap instrucció" als grups municipals en relació als pactes i l'1-O. "No hi ha cap ordre per trencar", destaca un alt dirigent consultat per NacióDigital. "Si hi ha alguna discrepància, es tracta cas per cas", sostenen a la cúpula de la formació. Així doncs, els nacionalistes no se senten incòmodes governant amb el PSC en ciutats com Girona, Reus o Premià de Mar, on ostenten l'alcaldia. "Cada poble és un món", sostenen fonts municipalistes.
Malgrat això, aquest dimecres es va fer públic el trencament del pacte amb els socialistes a Esplugues de Llobregat, on el PDECat ha deixat en minoria el PSC. Tot i que el grup nacionalista al consistori va vincular la decisió a la negativa a col·laborar amb el referèndum, la direcció nacional ho desmentia minuts després. "Ja estava previst fer-ho a la tardor, per una qüestió de projecte", ressalten des de la cúpula.
En el cas dels ajuntaments governats pels "comuns", com Barcelona, El Prat de Llobregat o Sant Feliu de Llobregat, el dubte és compartit per la formació a nivell nacional, que està a l'espera de prendre una decisió ferma en relació a si crida a votar a l'1-O -els seus adherits tenen fins aquest dijous per determinar la seva posició- i està amatent de fins a quin punt Ada Colau està disposada a mullar-se pel referèndum, per buscar fórmules similars. En canvi, en el cas d'alguns consistoris amb alcaldia del PSC, aquest pot bascular entre la pressió de la direcció del partit per rebutjar tota col·laboració amb el Govern o les demandes dels ciutadans o dels socis de permetre votar. En qualsevol cas, uns i altres exploren vies alternatives per facilitar l'1-O sense implicar-s'hi a fons.
Pel que fa al Govern, tot i que preferiria que els ajuntaments cedissin els locals municipals on es vota habitualment -i els espais per penjar-hi propaganda usats en cada campanya-, també li interessa escenificar acords d'aquest tipus amb ajuntaments de signe divers, tot i que aquests realment ofereixin escasses facilitats i tan sols "permetin" que la Generalitat usi els propis edificis per posar-hi urnes. Per una banda, això els permet tenir clar que la policia local no s'oposarà a la jornada de votació, però per l'altra també poden mostrar una imatge conforme la immensa majoria d'ajuntaments de signe divers fan costat a l'executiu -entre els quals, alguns dels més grans- i que, per tant, les administracions catalanes i una àmplia transversalitat política avalen l'1-O i l'oposició frontal se centra quasi en exclusiva en l'Estat.
El cas més calent: Barcelona
Per tot això, la solució en cada cas és particular. I segurament el que més crema és el de Barcelona, per la quantitat de possibles votants a qui afecta i per l'efecte que pot tenir un acord en la capital catalana respecte altres negociacions. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ja ha admès que s'exploren diverses fórmules, però l'objectiu és aconseguir que es pugui votar sense que l'ajuntament de Barcelona en surti afectat. Una de les opcions que guanyen força, segons ha avançat NacióDigital, passa perquè els locals electorals siguin propietat de la Generalitat, en especial els centres del Consorci d'Educació de Barcelona, amb 408 edificis, la majoria del Govern. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ja ha admès que no demanaria al PSC que abandonés l'equip de govern, si aquest finalment ajuda a fer realitat el referèndum.
Aquesta és una fórmula que el Govern també està explorant amb determinats ajuntaments del PSC. Així, l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha destacat que els veïns de la ciutat podran votar l'1-O en els locals de la Generalitat, sense necessitat de cedir-ne de municipals. Ho va fer després que centenars de persones es concentressin reclamant col·laboració amb l'executiu català. A Terrassa també hi va haver una mobilització pel mateix motiu, després que l'ajuntament descartés cedir espais propis i, poc després, l'alcalde, Jordi Ballart, ha exhibit un acord amb el Govern que no el compromet a implicar-s'hi. Mayoral, de fet, és del sector catalanista del PSC, mentre que, en el cas de Ballart hi juga també el fet que el PDECat, a l'equip de govern, ha pressionat per mostrar complicitat amb el referèndum.
Alguns acords entre el Govern i els ajuntaments són merament simbòlics, ja que el consistori tan sols permet usar els edificis de la Generalitat, sense més implicació
És l'opció que persegueix ara l'alcalde socialista de Blanes, Miquel Lupiáñez, que en el seu moment va defensar amb fermesa que es posessin les urnes l'1-O, però que, després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC), ha declinat cedir locals i busca algun acord merament simbòlic amb la Generalitat. Són uns acords que comprometen a poc els consistoris, però que permeten escenificar certa complicitat amb el referèndum, per acontentar socis i ciutadans, mentre que al Govern també li facilita justificar el suport territorial a la votació. Un altre cas particular és el de Mataró, on el ple ha votat a favor d'implicar-se en l'1-O, però l'alcalde, el socialista David Bote, ja ha dit que no ho faria si aquest estava suspès pel TC. De fet, el PSC hi governa amb CiU, motiu pel qual la resolució també podria acabar sent similar a les de Granollers i Terrassa.
L'estratègia del PSC es trenca
Sigui com sigui, el referèndum torna a dividir els alcaldes del PSC, com ja ho va fer en el seu moment el 9-N. En aquest sentit, alguns càrrecs locals s'han quadrat i han denunciat "amenaces" als seus representants perquè avalin l'1-O. Amb això, intenten tancar files i atribuir a aquestes pressions el suport d'alguns dels seus ajuntaments a la votació que prepara el Govern amb l'aval de la majoria independentista del Parlament. Aquestes desercions en les seves files -encara que nominals-, a més, trenquen l'estratègia del PSC de cridar al boicot, ja que el suport socialista a votar normalitza aquesta opció, en contra de la voluntat de Miquel Iceta i la direcció del partit.
Alguns alcaldes del PSC delegaran les competències en regidors d'ERC perquè siguin aquests els que assumeixin la responsabilitat de cedir els locals per a l'1-O
Una estratègia que també s'esquerda en alguns municipis del Baix Llobregat, on alguns alcaldes socialistes es veuen obligats a cedir locals per mantenir els acords de govern que mantenen amb ERC. En els ajuntaments de Castelldefels, Sant Just Desvern, Corbera d'Ebre i Abrera, per exemple, l'alcalde nomenarà alcalde accidental o delegarà competències en algun regidor republicà perquè sigui aquest qui posi espais a disposició del Govern per posar-hi urnes. D'aquesta manera, l'edil d'ERC afrontaria les eventuals conseqüències judicials de l'acció i, a la vegada, els veïns d'aquests municipis socialistes podrien votar als locals habituals de qualsevol elecció. És l'estratègia que buscarà aplicar a nivell nacional, en aquells equips de govern local on participin els republicans.
El PDECat no dona instruccions als regidors
Pel que fa al PDECat, la direcció encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí no ha donat "cap instrucció" als grups municipals en relació als pactes i l'1-O. "No hi ha cap ordre per trencar", destaca un alt dirigent consultat per NacióDigital. "Si hi ha alguna discrepància, es tracta cas per cas", sostenen a la cúpula de la formació. Així doncs, els nacionalistes no se senten incòmodes governant amb el PSC en ciutats com Girona, Reus o Premià de Mar, on ostenten l'alcaldia. "Cada poble és un món", sostenen fonts municipalistes.
Malgrat això, aquest dimecres es va fer públic el trencament del pacte amb els socialistes a Esplugues de Llobregat, on el PDECat ha deixat en minoria el PSC. Tot i que el grup nacionalista al consistori va vincular la decisió a la negativa a col·laborar amb el referèndum, la direcció nacional ho desmentia minuts després. "Ja estava previst fer-ho a la tardor, per una qüestió de projecte", ressalten des de la cúpula.