FILIPRIM

La Diada, el referèndum en un videoclub i l’estrena de «Preguntes freqüents»

«Em va sorprendre que a La Sexta decidissin no enviar Ferreras a Barcelona. Home! Quina badada! No volia comprovar "in situ" aquella preocupació per la violència que havia expressat el dia abans?»

per Toni Vall, 11 de setembre de 2017 a les 22:36 |
Manifestació independentista a Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
“A este paso acabaran celebrando el referéndum en un videoclub”, ho va dir un tertulià de La Sexta i en sentir-ho el cor em va fer un salt i, com a cinèfil que li deu tant als videoclubs, em vaig emocionar. En un videoclub?! Caram, quanta lucidesa! A quin concretament? El més lògic seria fer-lo a "Video Instan", al carrer d’Enric Granados, supervivent irreductible, precursor a nivell català i estatal d’aquests negocis de lloguer i venda de pel·lícules. Al senyor tertulià la paraula "videoclub" li va sortir de l’ànima. Però què volia dir exactament? Que ningú cedirà els col·legis electorals? Que haurà de ser una votació clandestina? Que només aniran a votar quatre gats i amb un videoclub ja n’hi haurà prou? Volia parafrasejar Miguel Ángel Rodríguez quan va dir que “acabaran jugando a las canicas”. Durant tot el dia ja no m’ho vaig poder treure del cap. I mira que en van passar de coses.

El més sensacional es va esdevenir a aquest canal tan addictiu que és el vint-i-quatre hores de Televisió Espanyola. Des d’aquí demano a l’Ángel Sala, director del Festival de Sitges, que els dediqui un cicle o una retrospectiva en la imminent cinquantena edició del certamen. El que fan és ciència-ficció. De sèrie Z, això sí. Ens van entaforar sencera la compareixença de Pablo Casado des de la seu del PP. No parava de pronunciar compulsivament “fuerzas y cuerpos de seguridad del estado”, suggeria que alguns desitjaven que es produïssin actes violents durant la diada i li va dir “matón de discoteca” al president de la Generalitat.


Que Televisió Espanyola sigui des de ja fa temps un malalt crònic de manipulació –governin uns o altres, tant fa- és realment repugnant.

Acabada la connexió, van organitzar un homenatge amb tots els honors a Societat Civil Catalana, que com tothom sap és una formació molt representativa. Ni més ni menys que tres dels seus membres més destacats –Josep Ramon Bosch, Juan Arza i Mariano Gomà- participaven en una tertúlia de cinc persones. Els altres dos eren un periodista de la SER i Nicolás Redondo Terreros. Impressionant demostració de pluralitat! I anaven ensenyant imatges de la manifestació quan ja feia estona que havien passat els moments àlgids. Mostraven clapes i asseguraven que hi havia poca gent. Que Televisió Espanyola sigui des de ja fa temps un malalt crònic de manipulació –governin uns o altres, tant fa- és realment repugnant.

Em va sorprendre que a La Sexta decidissin no enviar Ferreras a Barcelona. Home! Quina badada! No volia comprovar in situ aquella preocupació per la violència que havia expressat el dia abans? Que estrany... A Cuatro també estaven molt preocupats pel nerviosisme de la gent: “Catalunya, la Diada más tensa”, havien escollit com a leit motiv del dia. Al Telediario de TVE van destacar la presència d’Arnaldo Otegi a les ofrenes a Rafael de Casanovas: “Condenado por terrorismo”, afegien sempre. I anaven repetint “Desafío independentista”, “Desafío secesionista” i “Puigdemont se siente por encima de la ley”.

Es va fer llarga la transmissió de TV3. Molt llarga. Un bucle de connexions, amb la necessitat de trobar moltes “històries humanes” d’interès en la majoria dels casos limitat.

Es va fer llarga la transmissió de TV3. Molt llarga. Un bucle de connexions, amb la necessitat de trobar moltes “històries humanes” d’interès en la majoria dels casos limitat. La semàntica emprada es feia repetitiva: “Civisme”, “Gran festa”, “Tothom ja és a punt”... Calia explicar molt “les sensacions” de la gent mentre s’esperava que les quatre pancartes es trobessin i allò del canvi de roba que no hi havia manera humana d’entendre-ho. Els reporters enviats diversos punts connexió cridaven massa i es veien obligats a anar repetint tota l’estona el mateix.

A 8TV van començar el programa especial a les 17h i de seguida van apostar per l’anàlisi i la tertúlia, bastant divertida, per cert, amb moments desenfadats que s’agraïen. Amb recursos limitats però amb energia i ritme raonable explicaven també què havia passat i com es podia interpretar. Van acabar el programa amb la propina d’una bona entrevista a Artur Mas.

El problema de dies així és que televisivament dóna pel que dóna i és fàcil repetir-se més que l’all. Motserrat Tura va arribar tard al plató d’Armenteras i Rosel. Venia de TV3 –amb el mateix vestit vermell- on havia participat en una altre tertúlia on –de nou- els arguments eren tan simples, tan obvis i tan interessats que t’hi adormies. El doblet de Tura com a símbol de bucle.

A TVE, per cert, continuaven amb el seu estil. Al Telediario del vespre va sortir una suposada periodista a repetir fil per randa l’argumentari del PP, vam escoltar Rivera, Iceta i Garcia Albiol. I un petit tall testimonial de Puigdemont. Res sobre ERC, PDECat i la CUP. Silenci absolut. Cap comentari sobre videoclubs.
 

Ricard Ustrell Foto: Adrià Costa


Estrena d'Ustrell a TV3

De fet, a TV3 els preparatius de la Diada es van evidenciar dissabte al vespre, amb l’estrena de Preguntes freqüents, el debut televisiu de Ricard Ustrell. La intenció era proposar context i mirada reflexiva per la imminència de l’11-S. Molt bona idea la del pròleg i l’epíleg al teatre Apolo amb els dos Alberts –Pla i Serra- injectant-li contingut creatiu al programa. Ustrell francament bé, natural i deixat anar. Anava al gran preguntava directe i fins i tot es mullava una mica. Trobo una bona idea que es vagi movent amb llibertat pel plató, però potser cal ajustar una mica més la realització perquè massa cops li vèiem només l’americana en un racó de la pantalla. El debat d’idees entre Gabriel Rufián i José Domingo va donar força de si, encara que al final els van perdre les excessives al·lusions personals i va acabar esllanguint-se i cansant.

Van dir que Pilar Rahola “tornava a casa” i home no és ben bé cert. Ja ha aparegut a Estranyes parelles i a Això no es un trio. Després de la fi del 8aldia de Cuní no ha hagut de patir gens. A TV3 li han posat la catifa vermella. Segur que ens regala moments de glòria. Em van agradar les intervencions de Quico Sallés -i la seva motxilla plena d’estris periodístics- i de Maiol Roger, que li va fer un qüestionari imaginatiu i pertinent a Arnaldo Otegi. Li van fer algunes preguntes incòmodes i es va evidenciar que és un frontó, tot li rellisca. Fins i tot es va permetre l’acudit sobre Albert Rivera i Kiko Rivera. És molt complicat que en un primer programa tot surti perfecte i a Preguntes freqüents déu ni do com va sortir de bé. Va ser una molt bona estrena. Li auguro un molt bon trajecte.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació