Diada Nacional 2017: contracrònica

La Diada del «tres, dos, un...»

Un milió de persones torna a sortir al carrer per reclamar la independència i el dret a votar en un ambient festiu però menys èpic

Un cop més es fa evident la transversalitat de la reivindicació del referèndum

La Catalunya interior es buida per mostrar la força de l'independentisme

, Barcelona | 11/09/2017 a les 21:23h
Especial: Les cròniques de NacióDigital
Arxivat a: Política, referèndum, ANC, 1 d'octubre, Òmnium, manifestació, Diada Nacional, Diada Nacional 2017, procés català, dret a decidir
Una dona amb una estelada a la manifestació de la Diada | Josep Maria Muntaner
S'afanya a fer un set amb els dits quan se li pregunta l'edat. I malgrat la seva joventut, l'Ot ha participat a totes les manifestacions de la Diada des de l'any 2012. Enguany també hi és, al tram 310 del Passeig de Gràcia, de la mà del pare, el Pau, i del seu germà petit Iu, que va de camí de fer sis anys. Maria Ferrer, de 76 anys, tampoc se n'ha perdut ni una. I això que ella abans no era independentista. "Me n'he fet amb el temps", admet mentre es venta amb un fulletó, asseguda en un banc a la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Diputació. Són el retrat de la transversalitat d'una mobilització massiva sostinguda en el temps que ha desafiat tots els pronòstics que auguraven que tot era un suflé.

Aquest cop potser amb menys èpica, però amb més determinació. Aquest cop amb menys espectacularització a nivell de performance, però igual d'eficients i compromesos. El groc fluorescent tenyeix el cor de Barcelona amb l'esperit de ser a la recta final d'una marató a la qual arriben arrossegant els peus. Esbufeguen, però estan lluny de desistir. Els participants són veterans, compromesos i estan ben entrenats. De fet, tenen ja un ritual: despengen l'estelada del balcó, es posen la samarreta oficial, arriben hores abans, molts d'ells en autobusos reservats des de fa mesos, busquen el tram que els toca, dinen per allà a prop i una hora abans ja són a lloc preparats, un any més, per deixar-se la veu cridant a favor de la independència sota un sol de justícia.

I demà? Comença l'escola. També una nova reunió del Tribunal Constitucional. Ningú oblida que aquesta Diada no deixa de ser un escalfament de l'esprint final. "L'1 d'octubre anirem a votar i, facin el que facin, no ens faran por", diu Carme Miravet, una badalonina que als seus 86 anys aplaudeix la insubmissió i no vol ni sentir a parlar de l'exalcalde Xavier García Albiol. Fa petar la xerrada abans del moment àlgid de la manifestació amb Roser Bigues, de 75 anys, que "sempre" ha estat d'ERC; i Carme Fornades, de la mateixa edat, que "abans" era de Convergència. "El meu marit estaria molt content d'estar avui aquí. Ell va ajudar a fundar el partit de Trias Fargas", afirma l'última amb enyorança. Totes tres representen el viratge d'una part de la seva generació que mai es va imaginar que a la seva edat estarien manifestant-se en un context així.
 

Castellers a la manifestació de la Diada Nacional 2017 Foto: Josep Maria Muntaner


A les 17 hores, silenci insòlit. Per uns instants, la batucada dona treva i el Passeig de Gràcia es queda mut. Arrenca formalment la mobilització. Aplaudiments i Cant dels Segadors. S'ho mira amb un somriure, sense cantar i sense bandera Nilda Cornu. Nascuda a Argentina, té 75 anys i en fa 35 que viu a Barcelona. L'1 d'octubre pensa votar sí. "La lluita del poble català, tan pacífica i demostrada tantes vegades, demostra que és per una cosa que creu justa", afirma.

Lluís Martínez ho té tot controlat arribada l'hora. L'armilla verda el delata: forma part de l'exèrcit de voluntaris que des de l'any 2012 ha estat part imprescindible de la maquinària organitzativa de les manifestacions massives. Als seus 63 anys, però, resulta que el Lluís és novell en la seva tasca. "M'havia manifestat cada any. Aquest cop, però, havia de fer un pas més i contribuir activament a fer possible la independència de Catalunya", argumenta. A les 9 del matí ha començat la seva llarga jornada. Ha carregat tot el material, ha senyalitzat i organitzat els participants del tram 304, recollit diners per a la caixa de solidaritat en la qual confien els encausats del 9-N i supervisat el transcurs de la mobilització.

"Tot el món està pendent de nosaltres", se sent pels altaveus just abans de les 17:14 hores. Nou. Vuit. Set. Sis. Cinc. I, inevitablement, tothom mira amunt, com sentint-se un punt molt menut del globus terraqüi desitjant ser, per un moment, l'epicentre a milers de quilòmetres, sacsejar l'atenció que a la Moncloa deriven cap a tribunals i Guàrdia Civil. Quatre. Tres. Dos. Un. "Hola món". "Hola Europa". "Hola República". "Hola nou país". Els esforços dels corredors de fons per fer-se notar són molts. I demà? L'escola, la reunió del TC, la decisió encara incerta de l'alcaldessa Ada Colau i un dia menys dels vint que falten per a un 1 d'octubre que encara sembla lluny.
 

Un grup de joves a la plaça Catalunya Foto: Josep Maria Muntaner

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Vamos a ver
Inadaptado, 11/09/2017 a les 23:47
+4
-17
Ya volvéis a utilizar los niños? De verdad crees que un crío de 6 o 7 años tiene ideología, y sabe que significa la independencia??? Venga ya a cagar a la vía!
A inadaptado
Padre Clarividente, 12/09/2017 a les 03:22
+11
-2
Yo se de una monarquia que si que muestra y utiliza sus preciosas e inocentes hijas.
Ah! y falta que le hacen porqué no tienen nada bueno que mostrar solo caras tensas, lios y especulaciones y estilismos de Barbie en las páginas del Hola.
Els nens no són ximples
Anònim, 13/09/2017 a les 09:24
+1
-0
Si aquí anem les famílies senceres, portant als nens, malament perque diuen que 'no tenen ideologia'. Però si que és normal que els portar als nens a fer la comunió... aquí si que en tenen d'ideologia??? Si us plau!!!! Jo hi vaig anar per primera vegada (visc a Balears), amb la meva filla de vuit anys. I quan em va preguntar que és allò que es demanava li vaig dir: 'Saps quan a escola us deixen votar per decidir el delegat de la classe? Doncs imaginat que vé un director d'una altra escola i no et deixen votar, i a més, et diuen el que has de fer i com', Va anar encantada.
No cal que explicar.hi tota la teoria política econòmica. Però els nens no són ximples. Només hi ha que educar-los perque defensin de manera pacífica els seus principis i els seus ideals. I sobretot, que siguin éssers lliures.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont, a Brussel·les | EP
01/01/1970
El fiscal demana l'execució parcial de l'ordre de detenció i descarta el delicte de corrupció | L'advocat de Puigdemont assegura que el fiscal vol analitzar si el delicte de rebel·lió pot ser equivalent al "delicte de coalició de funcionaris"
01/01/1970
L'exlíder d'Unió assegura que en condicions normals seria adversari dels socialistes | Indica que amb Miquel Iceta i Àngel Ros li uneixen moltes coses
Jordi Turull, Josep Rull, en una imatge d'arxiu. | ACN
01/01/1970
Els cinc primers llocs de la candidatura del cap de l'executiu pel 21-D, on cal afegir Jordi Sànchez, estaran ocupats per personalitats empresonades o exiliades | Cardús, Requejo, Bayés i el pare Manel s'incorporen en llocs simbòlics
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»
La pobresa, un fenomen també femení | Jordi Jon Pardo
Guillem Genovès | 2 comentaris
01/01/1970
Tant a Catalunya com a la resta del món, les dones tenen majors dificultats per tenir una feina digna | La nova estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona pretén acabar amb la pobresa femenina i aconseguir una equitat real entre homes i dones
Imatge del consell nacional del PDECat | PDECat
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El consell nacional atorga plens poders al president català per bastir una candidatura amb fitxatges de la societat civil i poca presència orgànica | Mas demana "generositat" en una reunió on no hi ha hagut intervencions en contra de la fórmula per anar a les eleccions del 21-D