Sistema de finançament

El nou finançament de Rajoy mantindria Catalunya a la cua

Les xifres del nou sistema de finançament que continuen castigant Catalunya

| 09/09/2017 a les 05:55h
Arxivat a: A la xarxa, dèficit fiscal
Junqueras, Santamaría i Montoro, en el consell de política fiscal i financera. | ACN

Oriol Junqueras, Cristóbal Montoro i Soraya Sáenz de Santamaría, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN


De tall continuista i obert a concrecions. Així és la proposta de nou model de finançament que va lliurar el juliol al Ministeri d'Hisenda el comitè d'experts nomenats pel govern espanyol i pels executius autonòmics -tots menys el català-. Un sistema que ha de servir de base per a la negociació política, la qual encara ha de posar-hi la lletra petita, però que va rebre nombroses crítiques, entre les quals la del negociador balear, l'economista Guillem López Casasnovas. Ara, però, un altre dels membres del comitè, l'economista Ángel de la Fuente -l'autor de les balances fiscals fetes públiques aquesta setmana pel Ministeri d'Hisenda-, hi ha posat xifres en un informe de Fedea que evidencia que, de tan continuista, els greuges catalans seguirien vigents, com a mínim durant un temps.

Aquests càlculs, però, són només orientatius, bàsicament per les inconcrecions que incorpora el document dels experts, que tan sols dibuixa una arquitectura bàsica, els detalls de la qual encara cal detallar. Així, en aquest cas, De la Fuente omple aquests buits segons el seu criteri, amb unes xifres similars a les del model vigent des del 2009. De fet, els experts fins i tot deixen obertes dues vies per fer la redistribució de recursos, motiu pel qual la simulació de l'economista de confiança de Cristóbal Montoro preveu les dues com a possibles. I segons quina s'escollís, Catalunya passaria a ser el quart territori amb un pitjor finançament per càpita (amb 2.395,9 euros) o seguiria sent el cinquè (2.332,3 euros), com ara (2.331,4 euros), malgrat que seguiria sent la segona que més aporta. Una situació que es mantindria, com a mínim, durant els dos primers anys d'implantació del nou model.
 
RECURSOS PER CÀPITA QUE REBRIA CADA COMUNITAT, EN EL MODEL ACTUAL I EN LES DUES OPCIONS PREVISTES EN LA PROPOSTA DELS EXPERTS (EN EUROS)


 
Sigui com sigui, per mirar d'entendre com funciona, aquest sistema simplifica tots els fons existents en el vigent i reparteix els recursos per quatre vies. Per una banda, cada comunitat es quedaria directament un percentatge de la recaptació de la part autonòmica de l'IRPF i dels impostos cedits -un 32%, segons De la Fuente-. Per l'altra, la primera redistribució tindria lloc a través del fons bàsic de finançament, que s'alimentaria de la resta de l'IRPF autonòmic i els impostos cedits -el 68%-, de la totalitat del tram autonòmic de l'IVA i d'impostos especials, i de la meitat de l'aportació de l'Estat. Aquest fons es repartiria proporcionalment a la població ajustada de cada territori, essent aquesta població ajustada no equivalent a la població real, sinó que creixeria o es reduiria en funció de les necessitats de finançament derivades de la població en edat escolar i universitària, la gent gran, les persones en risc de pobresa, la dispersió o la insularitat, entre altres factors.

En tercer lloc, un altre fons, el d'anivellament vertical -format per l'altra meitat de l'aportació estatal-, encara aprofundiria més en la redistribució entre territoris. Malgrat tot, ho pot fer per dues vies, sense que els experts hagin decidit apostar per una o altra. En la primera, rebrien nous recursos totes les comunitats excepte la que tingués un millor finançament per càpita, per tal de reduir en la mateixa proporció en totes elles la diferència respecte la millor finançada. En la segona via, es començaria nodrint de més recursos la comunitat amb un finançament per càpita més baix, fins equiparar-se a la segona més mal finançada. Llavors, aquestes dues rebrien diners fins igualar la tercer pitjor finançada. I així fins que s'esgotés el fons, per tal d'apujar el terra de les pitjor finançades. Com que no hi ha consens de quina és la millor fórmula, De la Fuente ha fet els càlculs amb les dues.

Trencament de l'ordinalitat

Fins a aquest punt, el principi d'ordinalitat es mantindria i cap comunitat que aportés més recursos que una altra es quedaria després amb menys que aquesta, tal com ocorre ara. Malgrat tot, com que aquest canvi de model perjudicaria força i de cop a nombrosos territoris ara privilegiats, la proposta dels experts incorpora un altre fons nodrit per una altra aportació estatal transitòria que regaria aquestes comunitats que sortirien perjudicades, per garantir que cap d'elles perdés recursos amb el nou sistema. Aquest fons de l'statu quo sí que tergiversa l'ordinalitat -i força- i, per bé que els experts apunten que hauria de tendir a desaparèixer progressivament, no indiquen en quin termini ni amb quina proporció.

El model protegeix les comunitats millor finançades actualment perquè temporalment no perdin recursos amb el canvi, cosa que distorsiona de nou el repartiment

A banda, la proposta del juliol deixa obertes moltes qüestions, a banda de la via per repartir el fons d'anivellament vertical o el procés per eliminar la clàusula de l'statu quo, com el pes dels elements a tenir en compte per ponderar la població ajustada, els recursos que hauria d'aportar al model cada administració -autonòmica i estatal-, el model fiscal de les Illes Canàries, i planteja que les comunitats tinguin certa capacitat normativa sobre l'IVA -sempre per consens de totes elles- o l'abordatge d'una eventual harmonització dels impostos cedits per evitar el dúmping fiscal.

Malgrat tot, les simulacions de De la Fuente sí que evidencien que, com a mínim a curt termini, i sobretot mentre se segueixi protegint l'statu quo, la situació de Catalunya no millorarà massa a nivell fiscal, amb el nou model de finançament. En el supòsit que aquesta clàusula se suprimeixi en cinc anys -un període relativament curt-, Catalunya seria la cinquena comunitat pitjor finançada durant els dos primers anys -i si s'opta pel model d'anivellament més favorable als seus interessos-.

Madrid, la més beneficiada

En el cas que no existís aquest fons per blindar temporalment l'statu quo i, per tant, que el model proposat presentés totes les seves potencialitats sense herències passades, aquest sí que reconeixeria el principi d'ordinalitat -excepte pel que fa a les Illes Canàries, amb un model propi que les beneficia-, una reivindicació històrica del catalanisme. Tot i això, sortiria molt més beneficiada la Comunitat de Madrid, la qual obtindria 1.218 milions més que en l'actualitat, mentre que Catalunya en guanyaria entre 7 i 470 milions més, segons el model d'anivellament triat. El finançament per càpita de Madrid, per tant, milloraria entre 3 i 203 cops més que el de Catalunya.

El finançament per càpita de Madrid milloraria entre 3 i 203 cops més que el de Catalunya, segons el mètode triat

Això es deu a que el manteniment de l'ordinalitat prima aquell territori on més es recapta, i en aquest cas, en brut, és a la Comunitat de Madrid. Ara bé, això no té en compte alguns efectes del factor capitalitat, com si realment la riquesa ha estat generada allí -algunes grans empreses tributen només a Madrid tot i tenir activitat a tot l'Estat- o que el repartiment posterior ja es fa, en part, de forma indirecta, amb una despesa major allí del govern espanyol, principalment per al funcionament de les institucions de la capital.

Igualment, cal mirar en perspectiva els entre 7 i 740 milions que guanyaria Catalunya amb el nou model de finançament. I és que aquestes quantitats equivalen, respectivament, al 0,1% i el 4,8% del dèficit fiscal reconegut pel propi De la Fuente aquesta setmana, xifrat en 9.892 milions. Seria una oferta suficient per evitar la victòria del en el referèndum?
 

Informe de Fedea sobre la proposta de finançament dels experts by naciodigital on Scribd

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont durant el debat a la Universitat de Copenhaguen | ACN
Sara González | 10 comentaris
01/01/1970
El president cessat denuncia des de Dinamarca que els membres del Govern empresonats siguin tractats "com a terroristes" i retreu a la UE el suport a la "repressió" exercida per l'executiu de Rajoy | El cap de llista de JuntsXCat és titllat de "populista" i acusat de voler dividir Europa en "estats amb una sola identitat" pels acadèmics danesos
01/01/1970
L'Audiència decidirà el 5 de febrer si envia a la presó Fèlix Millet, Jordi Montull, Gemma Montull i Daniel Osàcar
Estudiants reclamant la llibertat dels presos polítics a l'estació de Sants de Barcelona | ACN
01/01/1970
El jutge accepta el recurs de la fiscalia i acorda l'obertura de diligències per possibles delictes de desobediència i coaccions
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle