Educació

Primer dia d'escola: vuit consells per començar el curs amb èxit

Mestres d’educació infantil, primària, ESO i batxillerat donen algunes claus a les famílies, la comunitat educativa i la canalla

Comença el curs escolar per a més d'un milió i mig d'alumnes

| 12/09/2017 a les 06:57h
Arxivat a: Societat, escola, ensenyament, educació
Una escola de Cubelles, al Garraf, aquest dimarts | ACN
Aquest dimarts comença un nou curs escolar amb més professors (5.514 més) i alumnes (2.700 més). En total, 1.562.780 alumnes iniciaran les seves classes. Per etapes, el nombre d'alumnes es redueix a Infantil, pel descens de la natalitat, s'estabilitza a la Primària i creix a l'ESO i als estudis postobligatoris, gràcies a l'augment del nombre de joves que s'aconsegueixen treure l'ESO. Els nens que repeteixen curs han baixat per primer cop al 5% i el 88,8% dels joves que fan quart d'ESO es graduen. Per començar el curs escolar amb bon peu, NacióDigital ha demanat consells educatius a tres docents. Alguns d'ells són especialment importants durant aquests primers dies i altres s'han de tenir presents durant tot el curs.

1. Professors: cal donar una bona imatge el primer dia. Ferran Sanz és professor de català i literatura catalana a l'Institut Mediterrània de Castelldefels, on fa classes a alumnes d'ESO i batxillerat. Té clar que el primer dia és molt important per als docents, especialment pels que comencen amb un grup nou. "La primera classe és essencial perquè la imatge que dones és allò que esperaran de tu durant tot el curs", explica. "Has de deixar clar que ho tens tot controlat: demostrant solvència i sent alhora estricte i amable, perquè vegin que poden confiar en tu però que estaràs atent perquè facin el que toca", explica Sanz. Transmetre una "imatge de seguretat" és important.

2. Les famílies no marcar el "full de ruta" dels fills. Sanz dona classes a quart d'ESO, un curs que marca la fi d'una etapa. Veu com moltes famílies marquen el "full de ruta" dels seus nens a l'hora d'escollir què estudiaran un cop acabin la Secundària. "Encara trobes molts casos de famílies que pressionen els fills perquè siguin metges com els pares, o perquè facin un batxillerat", detalla. Molts alumnes comencen el batxillerat empesos pel seu entorn però acaben abandonant-lo aviat. Per això, Sanz destaca que "és important que els alumnes decideixin el seu futur perquè potser els surt malament i perden un any, però en tot cas hauran guanyat en experiència i haurà estat una decisió seva".
 

Una aula del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. Foto: Adrià Costa


3. Cal fer un ús responsable dels grups de Whatsapp de pares. Mònica Rubio és psicopedagoga a l'Institut La Pineda de Badalona, on fa classes ordinàries i per a canalla amb necessitats especials. Rubio subratlla la importància d'utilitzar els canals de comunicació de l'escola sense por, i recorda que el tutor continua sent una figura important a la secundària. També ho són els delegats d'aula, que poden servir de corretja de transmissió entre les famílies, l'alumnat i el claustre. "De vegades, circulen queixes respecte als professors a aquests grups de Whatsapp, i tot ve per un rumor que ni tan sols és cert", lamenta Rubio.

4. Si no s'esmorza, no es rendeix. En les xerrades que organitzen per a les famílies amb fills que comencen l'ESO, Rubio insisteix en la importància de cuidar els hàbits alimentaris. "Molts alumnes es lleven amb presses i no esmorzen fins a l'hora del pati", diu. Algun cop, Rubio ha hagut d'aturar les classes, baixar a la cantina i comprar magdalenes pels nens. "Si no tenen sucre al cap, el cervell no rutlla. Han d'esmorzar i fer-ho bé, no ens serveix que mengin un dònut", explica.

5. Desapuntar els fills del futbol no és un bon càstig. Rubio destaca la importància que els nens i les nenes facin exercici. Per això, veu "contraproduent" que les famílies castiguin els fills que treuen males notes esborrant-los de les seves extraescolars esportives.
 

Cua d'alumnes per entrar a una aula de l'escola les Eres de Vinebre. Foto: ACN / J. Marsal


6. Quan comencen l'ESO, els pares no s'han de desentendre. Mònica Rubio observa cada any que, quan els nens comencen l'etapa secundària, moltes famílies comencen a desvincular-se de l'escola. Perden la relació estreta que hi havia a la primària amb el tutor i deixen d'estar a sobre dels fills. Rubio creu que s'ha de fer un equilibri entre la hiperprotecció i l'abandonament, perquè "l'assumpció de responsabilitats és una cosa progressiva i no els podem dir que s'espavilin de sobte". Això vol dir que se'ls ha d'acompanyar a l'hora d'organitzar-se. "El fet de saber com funciona l'agenda, o com s'ha d'estudiar per un examen són coneixements que s'assoleixen de forma progressiva", apunta.

7. Primer dia a P-3: no transmetre la por dels pares als fills. Sandra Morales és directora de l'escola Els Xiprers de Barcelona i té alguns trucs perquè el primer dia a l'escola sigui menys dramàtic, especialment pels nens que comencen P-3 sense haver anat abans a la llar d'infants. Morales creu que els pares no han de transmetre les seves pors als nens, i una manera de fer-ho és amb el llenguatge corporal. Les abraçades no s'han d'eternitzar, el comiat no ha de ser intens i la família ha de traspassar el nen a poc a poc al mestre. Les paraules també poden ajudar a fer-ho tot més fàcil. S'ha d'evitar utilitzar expressions com "si passa alguna cosa" o "si em trobes a faltar" perquè llavors s'està pressuposant que pot passar alguna cosa dolenta. Morales proposa utilitzar frases en positiu. "Vinc en una estona i m'expliques com ha anat i quants amics has fet" és un missatge adient.
 

Una professora en una escola de Granollers. Foto: Ajuntament de Granollers


8. Mestres: les comunicacions als pares van més enllà de demanar que comprin materials. Morales defensa la importància de col·laborar amb les famílies, fer-les partícips i explicar-los quina metodologia s'utilitza a l'escola, una feina de vegades difícil perquè "no totes les famílies saben quin és el seu paper i hi ha certa intromissió", però que en general serveix per crear vincles de confiança. Morales demana als mestres que utilitzin cada oportunitat que tenen per explicar com van les coses a l'aula. Per exemple, en comptes d'escriure una nota a l'agenda o a la intranet demanant que portin rotllos de paper de vàter, és millor detallar que es faran servir per construir cohets i explicar què n'aprendran d'aquella activitat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els consellers del Govern, a l'Audiència Nacional | ACN
Isaac Meler
01/01/1970
L'Audiència Nacional només es queda la investigació contra Trapero i la intendent Laplana | Les defenses preveuen demanar dilluns l'alliberament dels consellers
Jordi Bes
01/01/1970
El ple demana a l'executiu de Rajoy que aclareixi la relació d'Abdelbaki Es Satty amb el CNI, i li reclama responsabilitats polítiques per "la incapacitat manifesta" d'evitar els atemptats
Debat sobre integració i ciutadania, organitzat per la Fundació Josep Irla, al Cidob. | Fundació Josep Irla
Roger Tugas
01/01/1970
La Fundació Josep Irla debat sobre la gestió de la immigració en el context europeu, fent compatible mobilitat i integració, explorant un model republicà propi | Experts en la matèria destaquen que les polítiques de les nacions sense estat són sovint més obertes que les dels governs centrals
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»