Memòria històrica

Justícia lliura la primera nul·litat d'un judici franquista a la vídua de Huertas Claveria

El periodista de "Tele/eXpres" va ser condemnat a dos anys de presó el 1975 per "injúries a l'exèrcit" | El conseller Carles Mundó entrega el document a Araceli Aiguaviva

per Isaac Meler, Barcelona | 8 de setembre de 2017 a les 11:45 |
Araceli Aiguaviva i Carles Mundó en l'entrega del certificat de nul·litat | Justícia
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El departament de Justícia ha començat aquest divendres a entregar els documents que acrediten la nul·litat dels judicis polítics del franquisme a les víctimes del franquisme. El conseller Carles Mundó ha lliurat el primer certificat a Araceli Aiguaviva, vídua del periodista Josep Maria Huertas Claveria, que va ser condemnat el juliol de 1975 a dos anys de presó per "injúries a l'exèrcit".

El periodista del diari Tele/eXpres va ser perseguit per un reportatge titulat "Vida erótica subterránea" que un dels seus paràgraf posava de manifest el gran nombre de meublés regentats per vídues de militars a Barcelona. "Va ser citat el 22 juliol 1975 i en el mateix acte de judici va ser empresonat", ha explicat Aiguaviva, que ha recordat el "trauma" que aquest episodi va suposar per a la seva família.


"Fins i tot es va intentar implicar el Josep María amb el terrorisme", ha destacat, ja que, un titular que va aparèixer a la premsa franquista va ser: "4 monjas y Huertas Clavería, contactos en Barcelona del asesino de Carrero Blanco". En total, Huertas Claveria va passar 8  mesos i 20 dies a la Model i es va convertir en un símbol de la llibertat d'expressió i l'antifranquisme. Amb motiu del seu empresonament, es va convocar a Barcelona la primera manifestació autoritzada pel règim el març de 1976 amb el lema "Som periodistes, no confidents".

Reconèixer la dignitat dels que "mai l'havien perdut"


El Parlament de Catalunya va aprovar el juny passat per unanimitat la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, cosa que va suposar l'anul·lació de tots els judicis polítics de la dictadura franquista. La decisió va deixar sense efectes 63.961 consells de guerra del franquisme celebrats entre 1938 i 1978, reconeixent que van ser il·legals, i va autoritzar l'Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar un llistat exhaustiu de les condemnes  anul·lades que es pot consultar aquí.

Mundó ha declarat que l'acció d'aquest divendres també és important perquè permet "donar constància individualment de la reparació de la injustícia que han suportat les famílies de les víctimes". El conseller ha manifestat que el franquisme va dur a terme "judicis injustos sense cap mena de garantia processal amb voluntat d'anular drets i llibertats dels ciutadans". I ha remarcat que l'objectiu "no és tornar la dignitat" a les víctimes perquè aquestes mai l'havien perdut" sinó donar "reconeixement a persones que injustament van patir judicis per fets relacionats amb llibertats i drets". A partir del proper dimarts 12 de setembre, les persones interessades podran sol·licitar els certificats de nul·litat dels judicis franquistes a totes les oficines d'atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya, a través del web del Departament de Justícia i trucant al telèfon 012. Segons el departament, en un termini màxim de 30 dies, els documents s'entregaran a la seu i als serveis territorials de Justícia i les persones que ho desitgin també el podran rebre per correu electrònic.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació