El carrer recull el testimoni del Parlament. Després d'un ple transcendent i maratonià -també crispat-, resolt amb l'aprovació de la llei del referèndum i la principal norma de la desconnexió, les forces independentistes fixen la mirada en l'1 d'octubre. Abans, però, arriba la Diada, concebuda més que mai com un acte de reafirmació. Després de cinc edicions de mobilitzacions massives, aquest dilluns s'examina el compromís del sobiranisme. De moment, a la manifestació de l'Onze de Setemebre ja hi ha més de 360.000 inscrits.
Les entitats i l'àmplia xarxa ciutadana mobilitzada en els darrers sis anys a l'entorn del clam del dret a decidir havien exigit determinació a la classe política per poder votar. Amb el corpus legal del referèndum i de la transició a l'estat propi aprovats, el Govern i els grups parlamentaris que li donen suport han respost, fins al punt que la querella de la Fiscalia contra Carles Puigdemont i el seu Govern ja inclou delictes que impliquen presó. L'estocada que el sobiranisme ha fet aquesta setmana a l'statu quo és majúscula. Però el referèndum implicarà actes de desobediència després de l'avís del Tribunal Constitucional (TC). I la desobediència cívica per essència comença al carrer. Cap dirigent pot assumir actes de valentia política si no percep un escalf majoritari de la ciutadania.
L'estratègia del govern espanyol, telegrafiada amb els recursos al TC, passa per buscar escletxes a la unitat d'acció del sobiranisme. Per això, els avisos es dirigeixen als 947 alcaldes de Catalunya i a una setantena d'alts càrrecs del Govern, inclosos els Mossos, situats en l'objectiu de la Moncloa. Mariano Rajoy comprèn que si vol complir les seves paraules -que el referèndum no se celebrarà- ha d'esquerdar el teixit ciutadà que ha de fer possible la votació. Els catalans hauran de tornar a deixar clar aquests dies que volen votar per decidir el seu futur.
Superar la ignomínia del franquisme. El soroll del xoc de legitimitats entre la Generalitat i el govern espanyol ha deixat en segon terme un fet rellevant d'aquest divendres. La conselleria de Justícia ha començat a entregar els documents que acrediten la nul·litat dels judicis polítics del franquisme, com explica Isaac Meler. El primer certificat l'ha rebut Araceli Aiguaviva, vídua del periodista Josep Maria Huertas Claveria, que va ser condemnat el juliol de 1975 a dos anys de presó per "injúries a l'exèrcit". Huertas Claveria havia detallat al diari Tele/eXpres el gran nombre de meublés regentats per vídues de militars a Barcelona. Una reparació a la dignitat d'un referent del periodisme.
El mal negoci d'ajudar els bancs. El contribuent es posa les mans al cap cada cop que observa els milions a fons perdut que s'injecten al sistema bancari. El Banc d'Espanya ha xifrat aquesta setmana en 14.275 milions d'euros l'import recuperable de les ajudes públiques compromeses a la banca des del 2009, un cop incloses la venda de les participacions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) a Bankia i BMN. La reformulació del sistema financer espanyol ha costat 62.295 milions d'euros als ciutadans. Us recomano que consulteu aquest article que publica eldiario.es, amb gràfics aclaridors, sobre com es van repartir els recursos del rescat, banc a banc.
Vist i llegit
La setmana ha estat prolífica en informacions i anàlisis vinculades al plet plantejat per les institucions catalanes. Es pot triar i remenar tesis i enfocaments, algunes precuinades sense cap voluntat de cenyir-se als fets succeïts al Parlament. A banda de recomanar-vos que us submergiu en la cobertura exhaustiva que hem fet i continuarem fent des de NacióDigital, val la pena aturar-se en l'article que firmava la matinada de dimecres a dijous Diego Torres, corresponsal de Politico a Espanya.
Un exercici de síntesi amb esperit didàctic dirigit a un lector que només sobrevola per l'actualitat catalana i espanyola. El periodista aportava set claus per comprendre la convocatòria del referèndum unilateral, que definia com la "insurrecció" de Catalunya: destacava com Puigdemont estava situat la "primera línia" de foc de la justícia espanyola i que el "maldecap" per a Espanya té llarg recorregut. El conflicte polític, evidentment, no es resoldrà l'endemà de la votació.
La frase de la setmana
"Ens veiem l'1 d'octubre". La frase podria ser l'eslògan de la campanya del referèndum, però correspon a Albano Dante Fachin. El secretari general de Podem i diputat de Catalunya Sí que es Pot va pronunciar-la al ple del Parlament, just després que es visualitzés la crisi latent al seu grup parlamentari, un divorci que guanya decibels a mesura que s'apropa la data de la consulta sobiranista. Fachin i Joan Coscubiela -elevat per El País a la categoria d'Unamuno- no s'entenen. De fet, fa temps que no se n'amaguen. Curiosa també la lectura que ha fet cert independentisme del secretari general de Podem: quan era un reconegut activista que denunciava retallades i irregularitats a la sanitat catalana generava rebuig entre els acèrrims defensors de l'acció del Govern; avui que mostra el seu compromís amb el dret a decidir és abraçat com el primer dels patriotes. El mateix Fachin, quan s'atura als passadissos del Parlament per admetre les diferències amb Coscubiela en relació a l'1 d'octubre, certifica aquesta paradoxa.
El nom propi
Com trobarem a faltar la mirada curiosa de Joan Colom, amb la càmera mig amagada i els sentits desperts per retratar la Barcelona que ja ha desaparegut. Colom va morir la setmana passada i Toni Vall n'ha tornat reivindicar la seva obra a la secció "Un senyor de Barcelona". "Colom, fotògraf del Raval quan es deia Xino i també del món sencer perquè el seu blanc i negre era universal", escrivia Vall, que demanava que el MNAC, que conserva el fons documental, en programi una altra exposició. Ens afegim a la petició.
Els imperdibles
Sempre és bo guiar-se per les recomanacions del nostre cap de Cultura, Esteve Plantada. Des d'aquest dijous està molt pendent de FiraTàrrega 2017, que arriba a la 37a edició. La fira del teatre que neix i es respira al carrer us ofereix fins diumenge espectacles de 52 companyies, amb 476 artistes acreditats. Si us podeu escapar a la capital de l'Urgell, no ho dubteu. Si el temps acompanya, també teniu l'oportunitat de treure el cap a La Setmana, la cita del món editorial en català. A l'avinguda de la Catedral de Barcelona, es parlarà de llibres i hi trobareu les grans novetats del curs. Un bon lloc on relaxar-se una estona abans dels dies intensos que ens esperen. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?