07
de setembre
del
2017
Actualitzat
a la
13:02h
Una de les estructures d'estat clau que haurà de sostenir l'eventual República catalana ja té llum verda del Parlament. Després que el juliol validés la llei del codi tributari -que posa les bases de la Hisenda catalana-, aquest dijous ha aprovat la llei de l'Agència Catalana de Protecció Social, que per ara ha d'unificar les prestacions que gestiona la Generalitat però que, en un futur, si es declara la independència, haurà d'evolucionar en la seguretat social catalana, sumant-hi prestacions contributives com les de la jubilació.
De fet, una de les principals crítiques de l'oposició ha estat que l'organisme balla entre una estructura autonòmica i una d'estat sobirà, ja que obre la porta a gestionar altres prestacions que en un futur puguin ser competència de la Generalitat. Tot i això, els diputats de Junts pel Sí i la CUP han defensat aquesta fórmula per tal que l'agència sigui útil sigui quin sigui el sentit del vot de l'1-O.
En especial, el diputat anticapitalista Albert Botran ha retret que el PSC i Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) vulguin tallar les ales a possibles evolucions en l'autogovern català en l'àmbit de les prestacions socials. "Vostès un dia van tenir somnis i aspiracions, es van endur una porta als morros i van aprendre la lliçó, i ara se'n riuen dels somnis i aspiracions dels altres, que aquest país gestioni algun dia les pensions contributives", ha lamentat, i ha rebatut els arguments conforme una República catalana no podria pagar les pensions: "És al revés, el que posa en perill les pensions és seguir a l'estat espanyol actual". Així mateix, ha afirmat que serà en el moment constituent quan es parlarà del model de prestacions, així com ha defensat que les esmenes de la CUP han anat encarades a evitar que s'avanci en privatitzacions o s'usin recursos que no siguin destinats a les prestacions mateixes.
Al seu torn, Chakir el Homrani (Junts pel Sí) ha destacat la necessitat de disposar d'una "agència unificada i especialitzada en la gestió de les prestacions socials" basa en principis com els de "transparència, predictibilitat, participació i territorialització" o que el director sigui triat pel Parlament, amb mandats de cinc anys, per evitar lligar-ho dels terminis de les legislatures polítiques. Igualment, ha defensat que no es planifiqui encara per llei exactament el mapa de prestacions, ja que això s'ha d'incorporar en el seu pla d'actuació.
Entre l'estructura autonòmica i l'estructura d'estat
Malgrat tot, la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, ha centrat el discurs en la manca d'actuacions del Govern en relació als serveis socials i ha lamentat que l'organisme està buit "de contingut, no defineix el model de prestacions, no racionalitza tràmits". "El Govern no està pensant en els catalans i les seves necessitats, sinó en aquesta èpica i en la República", ha asseverat.
Al seu torn, el portaveu de CSQEP, Joan Coscubiela, ha reconegut que cal una Agència Catalana de Protecció Social, però ha assegurat que aquesta ha nascut coixa pel "doble llenguatge i astúcia de la que tant abusa el processisme", ja que presentava l'organisme "un dia com una estructura d'estat i l'endemà com una llei de desenvolupament autonòmic". En definitiva, ha criticat que Junts pel Sí i la CUP estaven "més preocupats per la carcassa que pel contingut".
Replicar un organisme suprimit
En una línia similar, el diputat de C's Joan García ha assegurat que es tracta d'"una llei que pretén ser de desconnexió però que l'únic que fa és replicar l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS)", el qual va ser eliminat el 2014 per acord de CiU i ERC. "La seva única voluntat és de màrqueting, de crear un artefacte buit", ha insistit, i ha criticat que "és cínic que els que han retallat als catalans els últims anys no estan legitimats per parlar de protecció", més quan pretenen crear "una agència cara que no serveix per a res".
Igualment, el diputat del PP Fernando Sánchez ha centrat el seu discurs en una crítica al procés català i el referèndum català i ha afirmat que "van anunciar una llei de ruptura i venen amb una llei autonòmica de segon nivell". Així, ha afirmat que "el camí que han pres [els independentistes] no porta a res de bo", i ha demanat: "Han derogat l'Estatut i la Constitució, no juguin amb foc". "Els incendis se sap com comencen, però no com acaben", ha conclòs, en una intervenció en què ha entrat poc en la llei a debat.
De fet, una de les principals crítiques de l'oposició ha estat que l'organisme balla entre una estructura autonòmica i una d'estat sobirà, ja que obre la porta a gestionar altres prestacions que en un futur puguin ser competència de la Generalitat. Tot i això, els diputats de Junts pel Sí i la CUP han defensat aquesta fórmula per tal que l'agència sigui útil sigui quin sigui el sentit del vot de l'1-O.
En especial, el diputat anticapitalista Albert Botran ha retret que el PSC i Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) vulguin tallar les ales a possibles evolucions en l'autogovern català en l'àmbit de les prestacions socials. "Vostès un dia van tenir somnis i aspiracions, es van endur una porta als morros i van aprendre la lliçó, i ara se'n riuen dels somnis i aspiracions dels altres, que aquest país gestioni algun dia les pensions contributives", ha lamentat, i ha rebatut els arguments conforme una República catalana no podria pagar les pensions: "És al revés, el que posa en perill les pensions és seguir a l'estat espanyol actual". Així mateix, ha afirmat que serà en el moment constituent quan es parlarà del model de prestacions, així com ha defensat que les esmenes de la CUP han anat encarades a evitar que s'avanci en privatitzacions o s'usin recursos que no siguin destinats a les prestacions mateixes.
Al seu torn, Chakir el Homrani (Junts pel Sí) ha destacat la necessitat de disposar d'una "agència unificada i especialitzada en la gestió de les prestacions socials" basa en principis com els de "transparència, predictibilitat, participació i territorialització" o que el director sigui triat pel Parlament, amb mandats de cinc anys, per evitar lligar-ho dels terminis de les legislatures polítiques. Igualment, ha defensat que no es planifiqui encara per llei exactament el mapa de prestacions, ja que això s'ha d'incorporar en el seu pla d'actuació.
Entre l'estructura autonòmica i l'estructura d'estat
Malgrat tot, la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, ha centrat el discurs en la manca d'actuacions del Govern en relació als serveis socials i ha lamentat que l'organisme està buit "de contingut, no defineix el model de prestacions, no racionalitza tràmits". "El Govern no està pensant en els catalans i les seves necessitats, sinó en aquesta èpica i en la República", ha asseverat.
Al seu torn, el portaveu de CSQEP, Joan Coscubiela, ha reconegut que cal una Agència Catalana de Protecció Social, però ha assegurat que aquesta ha nascut coixa pel "doble llenguatge i astúcia de la que tant abusa el processisme", ja que presentava l'organisme "un dia com una estructura d'estat i l'endemà com una llei de desenvolupament autonòmic". En definitiva, ha criticat que Junts pel Sí i la CUP estaven "més preocupats per la carcassa que pel contingut".
Replicar un organisme suprimit
En una línia similar, el diputat de C's Joan García ha assegurat que es tracta d'"una llei que pretén ser de desconnexió però que l'únic que fa és replicar l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS)", el qual va ser eliminat el 2014 per acord de CiU i ERC. "La seva única voluntat és de màrqueting, de crear un artefacte buit", ha insistit, i ha criticat que "és cínic que els que han retallat als catalans els últims anys no estan legitimats per parlar de protecció", més quan pretenen crear "una agència cara que no serveix per a res".
Igualment, el diputat del PP Fernando Sánchez ha centrat el seu discurs en una crítica al procés català i el referèndum català i ha afirmat que "van anunciar una llei de ruptura i venen amb una llei autonòmica de segon nivell". Així, ha afirmat que "el camí que han pres [els independentistes] no porta a res de bo", i ha demanat: "Han derogat l'Estatut i la Constitució, no juguin amb foc". "Els incendis se sap com comencen, però no com acaben", ha conclòs, en una intervenció en què ha entrat poc en la llei a debat.