Les sales expositives de Barcelona presenten una oferta rica, diversa i apta per a tota mena de públics i inquietuds. Hi podem trobar de tot: de mostres innovadores i participatives, a d'altres de caràcter mainstream o més minoritari; d'alguns dels pintors més destacats del segle XX, a la visió del futur en diverses aplicacions artístiques; de Mesopotàmia a la fi del món, passant per l'infern i els somnis. Una tria de les exposicions imperdibles que es poden veure a la capital catalana des d'ara fins a finals d'aquest any. Aneu de pressa, o ja no tindreu temps.
Brian Eno –teclista, compositor i excomponent de Roxy Music– ha creat una instal·lació musical concebuda específicament per ser vista i escoltada al claustre Max Cahner d'Arts Santa Mònica (ASM). De nom New Space Music, és tota una experiència per paladejar sense filtres, sense prejudicis i sense pressa. Lightforms / Soundforms també inclou una intervenció a l'Aeroport de Barcelona-El Prat, concretament a la sala de recollida d'equipatges de la T1, en una realització plena de la idea que té el músic britànic de la música ambient.
Una retrospectiva que mostra l’evolució de la producció artística del gran mestre de l’art metafísic, Giorgio de Chirico (Volos, 1888 - Roma, 1978). Arquitectures i places silencioses, maniquins humanitzats, personatges mitològics, natures mortes i objectes descontextualitzats en paisatges que evoquen una atmosfera de suspens perpetrada magistralment per un dels artistes que va influir més en l’art del segle XX, especialment en els artistes surrealistes.
Warhol i «L'art mecànic», en exposició al Caixafòrum
La llauna de sopa Campbell o Marilyn Monroe són la part més icònica d'una de les majors revolucions de l'art del segle XX. Andy Warhol, geni i figura –visionari i empresari–, va ser capaç de crear obres que van entrar a formar part de la història oficial de l’art i, alhora, que van arrelar profundament en l’imaginari popular. I això és Warhol. L'art mecànic, una exposició sobre el desenvolupament creatiu de Warhol, des dels seus inicis com a dissenyador gràfic a Nova York fins que va morir, convertit ja en un mite universal de l’art pop.
Barcelona acollirà l'exposició més gran del món sobre Joc de trons, una mostra que oferirà l'oportunitat de passejar per Westeros i per les terres que s'estenen Més Enllà del Mur. Inspirada en la popularíssima sèrie d'HBO, l'exposició és pensada per fer les delícies dels centenars de milers de fans de les aventures ideades per George R.R. Martin. Formada per imatges i objectes fascinants, promet un passeig espectacular per l'atrezzo, el vestuari o el decorats originals de la sèrie.
Tàpies pretenia vincular amb els objectes la seva obra al que és real, concret i material. Per això, els objectes que atreien la seva atenció formaven part del seu entorn: piles de plats o de diaris, escombres, cadires o tovallons plegats. Tàpies els incorporava a la superfície del quadre, en feia assemblatges o els representava sobre una superfície bidimensional, en unes peces que ara es poden veure en aquesta mostra.
La mostra evidencia com la figuració de les obres de Mesopotàmia entra a formar part de l'imaginari de l'art occidental i com l'escriptura cuneïforme és molt apreciada, primer pels museus arqueològics occidentals i posteriorment pels artistes, sobretot durant el període d'entreguerres (1920-1945). També aborda l'herència fins als nostres dies de la composició infinita realitzada amb segells cilíndrics i la influència dels mites mesopotàmics com la torre de Babel o el Poema de Gilgamesh, convertits en motius recurrents a Occident.
La porta de l’infern, d’Auguste Rodin, és considerada l’obra central de la carrera de l’escultor francès i també és una de les grans icones de l’art de finals de segle. Amb l'objectiu d'explorar la creació de la peça, l'exposició aplega una centena d’escultures i cap a trenta dibuixos, que rarament s’han exposat, així com diverses maquetes i models que permeten seguir el procés creatiu de l’escultor i l’evolució que la Porta va anar patint al llarg dels anys.
«La porta de l’infern», de Rodin Foto: Fundació Mapfre
Poesia Brossa MACBA. Del 21 de setembre al 25 de febrer
Brossa és poeta, però els seus treballs sempre es troben en l’encreuament de llenguatges, en una obra que juga constantment a trencar les convencions i els límits entre disciplines. PoesiaBrossa és una revisió de la feina del poeta, dramaturg i artista visual a través dels llibres i les recerques plàstiques, tot travessant el teatre, el cinema, la música o les arts d’acció, disciplines de les quals en va ser un dels pioners. Un diàleg i una confrontació de l'obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) amb artistes com Marcel Mariën, Nicanor Parra i Ian Hamilton-Finlay.
Com serà el món d'aquí a 50 anys? Artistes, filòsofs, muntanyes de sorra, novel·listes, animals marins, dramaturgs, plantes, arquitectes, objectes, dissenyadors especulatius, rius contaminats, satèl·lits, científics, tots treballen plegats per imaginar escenes, explicar històries i construir estratègies per sobreviure al món que ve. El resultat és una experiència hipnòtica, l'exposició Després de la fi del món, que parla del trauma davant la magnitud de la crisi, però també de l’oportunitat de canvi i la urgència d’un pacte entre generacions. Perquè, potser un altre món sí que és possible.
Joan Brossa, motiu d'exposició a «Poesia Brossa» Foto: MACBA
