Diada Nacional 2017: crònica

Un independentista al feu de l'unionisme: «De vegades, amago la meva ideologia»

Cinc veïns de Castelldefels que votaran “sí” l’1-O expliquen a NacióDigital la seva experiència en un municipi majoritàriament unionista

, Castelldefels | 11/09/2017 a les 11:30h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, Diada Nacional 2017, Castelldefels, independentisme, Diada Nacional, Diada
Dos homes exhibeixen una bandera espanyola per protestar contra l'adhesió de Castelldefels a l'AMI | Sergi Santiago
Com va apuntar –no sense dificultat– Inés Arrimadas al Parlament, Catalunya és diversa i el mapa polític és ben diferent a Ripoll i a Santa Coloma de Gramenet. A totes dues ciutats, i a arreu de la geografia catalana, l'independentisme ha pujat com l'escuma. També ho ha fet, amb un altre ritme i un accent diferent, a Castelldefels, on els partits unionistes –PP, PSC i C's– encara obtenen més de la meitat dels vots i on el popular Manuel Reyes va governar durant l'última legislatura.

A aquesta ciutat del Baix Llobregat, el sobiranisme s'ha eixamplat a poc a poc: a les últimes eleccions municipals ERC va entrar al consistori amb la força suficient com per aconseguir que la ciutat d'adherís a l'AMI. La decisió del nou govern local –format per Movem (ICV-EUiA), PSC, ERC, CSPot i PDECat) va provocar un terrabastall polític i alguns militants socialistes van estripar el carnet del partit. Fins i tot, el dia que es va consumar l'adhesió, les portes del consistori es van omplir de manifestants vinguts d'altres municipis que clamaven a favor i en contra de la decisió del consistori.

Ser independentista és, per a molts joves catalans, un pas natural i gairebé un acte reflex. En canvi, per a l'Abel Campos, un estudiant d'ADE de Castelldefels, va ser un procés de maduració i presa de consciència a foc lent que, més tard, va acabar amb una sortida de l'armari sobiranista. Explica a NacióDigital que la notícia va ser millor rebuda pels seus amics que per la seva família. "M'és sempre més fàcil debatre amb la gent jove i fer que entenguin la meva postura. Al final, després de molt parlar, molts l'acaben compartint", apunta Campos, que ara és militant del PDECat i les JNC. I afegeix: "La majoria dels meus amics no se senten independentistes, però votaran sí l'u d'octubre perquè és la seva manera de dir que no encaixen amb aquesta Espanya terrible que hem heretat".
 

Abel Campos (a l'esquerra) acompanyat de diversos militants de les JNC de Castelldefels. Foto: A.C.


A casa de l'Abel Campos, d'arrel andalusa, mai s'havia escoltat la paraula "independència" i sempre havien votat popular i socialista alternativament. "Hi ha gent a la meva família que no em comprendrà mai, perquè tenen un sentiment espanyol molt fort que impedeix cap discussió política, però hi ha altres que fins i tot han virat d'un discurs combatiu amb l'independentisme a votar a un dels partits del "sí" el 27-S", detalla. La seva àvia, que mai ha volgut ficar el nas en la política, li diu: "Jo soc gran, i el futur és per a tu. Si creus que això és el millor per a la teva generació, jo ho creuré també".

"Un home em va amenaçar per portar l'estelada"

Campos diu que no fa "ostentació" del seu independentisme a Castelldefels, sobretot després del que li va passar un onze de setembre quan passejava amb la seva estelada. "Un home em va empènyer, em va assenyalar una bandera espanyola penjada a un balcó i em va dir amb un to amenaçant que aquesta era la que hauria de portar", explica. Tot i que és un fet aïllat, creu que allò li va "marcar" i des de llavors sempre va amb més cautela. "Com som una minoria i aquí alguns no simpatitzen gens amb la nostra causa, és cert que de vegades amaguem la nostra ideologia", sosté.

"No dic que hàgim de ser com Girona, però a altres ciutats properes és més fàcil viure amb naturalitat la teva opció política", lamenta. Explica que un cop els companys de les JNC van desplegar una estelada gegant a la platja, però no es van atrevir a deixar-la allà "ni tan sols unes hores" perquè sabien que acabaria guixada o trencada. "Ni tan sols quan hi ha hagut un alcalde accidental d'ERC aquest estiu es van atrevir a penjar l'estelada al castell, perquè saben que es pot liar".

"El PP ens va prohibir fer la gigaenquesta i vam desobeir"

Sorprenentment, l'ANC és l'entitat amb més socis de Castelldefels, però arribar fins aquí no ha estat fàcil. "Per organitzar cada acte hem de fer el triple de feina que a qualsevol altra ciutat", explica a NacióDigital Sílvia Soler, coordinadora de l'Assemblea al municipi. Creu que la situació és semblant a altres municipis de l'antic cinturó roig, però que "com a Castelldefels, no hi ha cap ciutat, perquè només aquí hi ha aquesta tradició d'una dreta tan arrelada i, de vegades, tan radical".

Assegura que l'Assemblea va viure "moments durs" amb el govern del PP. "Era molt difícil arrencar un permís perquè se'ns negaven coses que sí que se'ls permetia a altres entitats", recorda. "No ens van donar permisos per repartir rom cremat a les havaneres i les vam haver de fer a Gavà. Un regidor del PP ens va dir que mentre ells fossin al govern no ens donarien ni aigua, però ho vam viure amb molta dignitat i vam continuar fent activitats", afirma.
 

Sílvia Soler (la tercera a l'esquerra), acompanyada d'altres membres de l'ANC. Foto: Facebook


Un dels esculls que van haver de superar va ser la prohibició de fer la gigaenquesta del 2014. Al final, van desobeir i la van fer de totes maneres, amb l'ajuda de Carme Forcadell i Muriel Casals, que van acompanyar-los el dia de l'acció. Soler recorda amb orgull que el primer acte de Súmate es va fer a Castelldefels. "La gent passava i alguns cridaven «Viva España», però contestàvem sempre amb un somriure", diu. I li treu ferro: "Al final, ens hem trobat tres o quatre brètols, però no més".

Soler creu que l'ANC s'ha fet un lloc a la ciutat "coneixent i analitzat a quin municipi som, quina és la realitat social i treballant amb les altres entitats", sigui la PAH o l'escola Guinovart. Algunes famílies d'aquest col·legi, aplegades a l'Assemblea per una Escola Bilingüe, van aconseguir que es fessin un 25% de les classes en castellà. L'ANC va ajudar l'AMPA a presentar una moció que es va aprovar a l'ajuntament en defensa de l'escola en català. Aquell dia, un cop més, entitats catalanistes i espanyolistes es van concentrar a les portes del consistori amb consignes oposades.

“A Castelldefels és un dels pocs llocs on veus la confrontació social”

Aquestes reiterades manifestacions simultànies d’unionistes i sobiranistes fan pensar a Rosa Pla que Castelldefels “és un dels pocs llocs a Catalunya on es visualitza aquesta confrontació que sempre diuen que genera el procés”. Pla, que és escriptora i viu a la ciutat des de fa anys, creu que aquest clima polític polaritzat reflecteix l’enfrontament entre el govern local i l’oposició, però que la major part dels ciutadans aliens als partits i les entitats no viuen aquesta divisió.

El mateix pensa Joan Pol Romeu, que treballa com a webmaster a una aerolínea. Ha viscut a Sant Boi de Llobregat, Barcelona i, des fa 15 anys, resideix a Castelldefels “Mai he vist un clima polític com el que es viu aquí. Sempre pots veure posicions enfrontades, confrontació verbal i discussions ideològiques, però el que passa aquí és diferent”, explica. 

Romeu al·ludeix a la gran presència antiindependentista a la xarxa, amb un gran nombre de “trolls”, alguns d’ells anònims que, segons explica, atien l’odi al sobiranisme i l’esquerra. “Són molt bel·ligerants, i molts cops veus com és un regidor qui assenyala l’objectiu, i després tots els seus seguidors el segueixen”, diu. Fora de les xarxes, Romeu pensa que la situació és de molta més tranquil·litat, i veu com al carrer es parla menys de política que a Sant Boi, “on les esquerres i el catalanisme estaven molt més presents al carrer, i es vivia més la política”.
 

Un manifestant a la marxa unionista del 12-O a plaça Catalunya. Foto: Sergi Santiago


Rosa Pla, que mira de perdre's cap ple, creu que l’entesa que hi ha al govern de Castelldefels –on són tots els partits excepte el PP i C’s– permet deduir que, “un cop s’assoleixi la independència, o s'arribi a una solució al conflicte polític, és possible que totes les forces de progrés tornin a arribar a acords a tot el país”. Defensa que, com a Castelldefels, no hi ha res que uneixi més que un enemic comú, com un PP “ben fort”, que fa que les diferències ideològiques que a altres indrets semblen insalvables es dilueixin.

Si ser independentista pot fer arrufar el nas a més d'un al Baix Llobregat, declarar-se militant d'Arran encara sobta més. És el cas de la Judith, una jove de Castelldefels que milita a la ciutat del costat, Gavà, perquè al seu municipi ni Arran ni la CUP estan implantats. A la Judith no li resulta estrany perquè a Castelldefels "hi ha poc moviment associatiu i el que hi ha és tan proper a l'ajuntament que li costa veure una alternativa fora de la institució".

Tanmateix, pensa que si l'ANC ha aconseguit ser l'entitat més activa, l'esquerra independentista també pot construir un petit bastió a Castelldefels. "Tinc l'esperança que el fet que el PP tingui tanta força aquí pugui crear un contrapoder que sigui capaç d'organitzar-se per plantar-li cara, ja sigui en forma d'organització juvenil, partit o ateneu popular", conclou.
 

La resposta d'Arran a unes pintades neonazis a l'estació de Castelldefels. Foto: Cedida

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Bona diada
Angelet, 11/09/2017 a les 12:45
+37
-106
Feliz Diada a todos los catalanes. Amigos del NacióDigital, podéis hacer ahora el artículo equivalente con cualquier municipio en el que la mayoría es independentista y los favorables a la no independencia no pueden expresar libremente sus ideas sin verse increpados, insultados o perseguidos o sus banderas españolas quemadas o retiradas. Un saludo y paz para todos.
al del 12:45
Anònim, 11/09/2017 a les 13:01
Interessant
+86
-17
De eso ya se encarga el resto de medios, sólo hacer falta ver El País de hoy mismo. Condeno rotundamente que haya agresiones e intimidación a cualquier persona, sea de la ideología que sea. El problema es que existe una doble vara de medir y el foco está en los independentistas. Los medios de comunicación anti-independentistas están deseando de que a algún exaltado (que hay en todos los bandos) se le escapen la cosas de las manos, para hacer carnaza del incidente y así poder pintar de violento un movimiento que ha sido alegre, positivo y reivindicativo a lo largo ya de muchas convocatorias. Y lo dice alguien que no es catalán ni vive en Cataluña.
DONS AIXO
Finni Pel Roig, 11/09/2017 a les 13:02
+11
-15
Angelet del Cel, baixaràs a Pasqua i menjaràs nous i fulletes de carrasca. Pau per a tu també.
Fora feixistes
Anònim, 11/09/2017 a les 13:12
+48
-21
El més trist es el que explica el noi de castelldefels, el que li va passar t'ho pot fer qualsevol persona, no es necessari que sigui un radical. A la inversa això no passarà mai.
@Angelet
Eduard les Planes, 11/09/2017 a les 13:35
+59
-16
Bona diada a tothom.

Municipis independentistes ni ha un munt i brètols a tots els països.

"verse increpados, insultados o perseguidos o sus banderas españolas quemadas o retiradas"

algun exemple?

Jo n'hi diré un de fàcil i no és a CAT. però ell era independentista, el van assassinar i els seus assassins ja son lliures i fins i tot es presenten a eleccions. Recorda Guillem Agulló?

Fixis, a ell el varen assassinar per les seves idees i no tenint prou amb això no paren d'embrutar el mural que li van dedicar al seu poble, Burjassot.

El que li deia Bona diada!!!


Felicitats a aquests independendistes
Loputotocino, 11/09/2017 a les 19:16
Interessant
+55
-5
Doncs jo vull felicitar solemnement a tots i totes aquestes independentistes de territoris comantxes, ja que ells i elles són les més valentes. Baix llobregat periferia de bcn, Tarragona costa, zones del garraf, vall d'aran i molts altres llocs on ser independentista no es tant facil com a la plana de Vic. A tots i totes elles una forta abraçada per seguir lluitant cap a la llibertat. Us necessitem, sou molt importants i gràcies per la vostra feina
@Bona diada
Anònim, 12/09/2017 a les 01:29
+10
-1
Pau per a tothom... i amor, home, no et deixis l'amor, per favor!
catalunya, casa nostra
Anònimpere, 12/09/2017 a les 15:38
+10
-2
en aquests llocs sha de fer ostentacio de molta propaganda independentista (democrata) per contrarrestar l'espanyolisme (antidemocrata) que hi pugui haver. sense por

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
Joel Joan, en la inauguració oficial del Zoom d'Igualada | ACN
01/01/1970
L'obra adapta la peça teatral del mateix nom i és una de les vuit produccions que competiran a la Secció Oficial del certamen, que tindrà com a novetat el Talent Campus
01/01/1970
Guillem Fuster, juntament amb tres militants més de l'organització d'esquerra independentista entre els quals hi ha el diputat de la CUP Albert Botran, van ser citats a declarar per l'Audiència Nacional després d'un acte d'homenatge al militant independentista Julià Badia
José Manuel Maza, fiscal general de l'Estat mort a l'Argentina. | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Cinc claus sobre l'escenari obert després de la mort sobtada de José Manuel Maza, el tercer fiscal general de l'Estat en sis anys designat pel govern del PP
Els herois de la «Liga de la Justicia», darrer gran film de la factoria DC Comics
Esteve Plantada
01/01/1970
Set claus per saber quin és el "supergrup" més prodigiós del cinema
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Mural a favor dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
L'entitat demana anar més enllà dels grans actes de carrer i proposa reivindicar l'alliberament dels líders sobiranistes en el dia a dia