Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La caixa B

El procés ha reposicionat els diaris... i així els han canviat els lectors

El nombre de dones violades creix a Catalunya, un 41,5% dels espanyols no es poden permetre una setmana de vacances, el nombre de llits per a turistes ha crescut un 14,3% en deu anys, l'exèrcit gasta 703.936 euros per cuidar cavalls a set centres... entre altres dades ocultes de la setmana

per Roger Tugas Vilardell , 2 de setembre de 2017 a les 08:15 |
Diaris en un quiosc | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Torna "La caixa B" després d'unes vacances marcades pels atemptats a Barcelona i Cambrils. I en segona instància, també ha estat font de debat el tractament que han rebut aquests tràgics i les seves derivades fets en els diversos mitjans de comunicació i, molt en especial, els impresos. El procés català, que ho amara tot, ha fet que molts d'ells hagin pres partit i basculin sovint entre la recerca de l'objectivitat periodística i la intencionalitat política descarada, també en casos tan delicats com aquest.

Com pot afectar això en els lectors de les cinc capçaleres més venudes a Catalunya i, sobretot, a quin electorat influeix més cadascuna? I com ha evolucionat aquest pes des de l'inici del procés, a principis del 2012 -abans de la primera gran manifestació de l'ANC per la Diada-? Això ens hem preguntat i això us expliquem avui tenint però en compte que ni la premsa escrita té els lectors que tenia (en cinc anys n'ha perdut la meitat encara que conservi una gran influència) ni la intenció de vot dels partits és la mateixa ara que aleshores (ERC, Ciutadans i els "comuns" tenen molt més predicament mentre que els espais de l'antiga CiU -ara PDECat- i el PSC s'han empetitit). Les dades, però, tenen moltes lectures.

A banda, i sense deixar els episodis dramàtics -malauradament, aquests no tan mediàtics-, també analitzem com ha evolucionat el nombre d'agressions masclistes la primera meitat de l'any, ja fos en forma de violacions o d'assassinats. Igualment, abordem el debat -sembla que superat de cop- de la turismofòbia, aportant algunes dades a tenir en compte de forma més reposada, mentre que repassem algunes de les primeres contractacions de la temporada -ben poc barates- de l'exèrcit espanyol, o el cost d'algun robot per als Mossos o d'àpats massius per a la gent gran de Cornellà.

30,2% dels lectors d'El Periódico voten ERC
Fa cinc anys, ERC no era el partit preferit pels lectors de cap dels principals diaris al país. De fet, havia patit un sotrac electoral fins caure als 10 diputats i amb escasses responsabilitats institucionals, fora d'ajuntaments petits. D'entre els lectors que confessaven sentir simpaties per algun dels partits parlamentaris, tan sols tenia certa ascendència en l'Ara, el 29,8% dels lectors del qual que es posicionaven sentia simpatia per als republicans. Un 38,3%, però, era més proper a CiU. De fet, la formació d'Artur Mas, s'imposava en quatre de les cinc capçaleres, i tan sols flaquejava entre els lectors d'El País.

La situació, però,s'ha invertit. ERC és ara l'opció preferida per qui llegeix La Vanguardia, El Periódico, l'Ara o El Punt Avui, mentre que els "comuns" tenen guanyada la simpatia dels que compren El País -que ja no veuen amb tanta predilecció el PSC-. De fet, entre els lectors de l'Ara, hi ha més simpatitzants de la CUP que del PDECat, i entre els d'El Punt Avui, aquests dos partits empaten, segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -per fer els càlculs, s'han repartit en cada cas els que s'identificaven amb Junts pel Sí segons el percentatge d'aquests que després votarien ERC o PDECat en unes eleccions espanyoles-.

Com hauran reaccionat els lectors republicans d'El Periódico (el 30,2% dels seus compradors a quiosc segons el darrer CEO), arran de l'enduriment de la seva línia editorial amb el procés, que ha tingut com a darrer capítol la polèmica informació sobre la nota de la CIA que posaria en qüestió el paper dels Mossos en l'atemptat? Haurà flaquejat la credibilitat en el seu partit preferit -que ha negat la notícia- o en la seva capçalera de referència? Fa cinc anys, el 55% dels seus lectors votaven forces sobiranistes i ara són el 43%. En el cas de l'altre gran diari català, La Vanguardia, ha passat del 70% al 54%. 
 
PERCENTATGE DE LECTORS DE DIARIS QUE S'IDENTIFIQUEN AMB PARTITS, D'ENTRE ELS QUE AFIRMEN SENTIR SIMPATIA PER ALGUN D'ELLS

 
168 violacions el primer semestre
La reivindicació conforme "no és no" ha fet fortuna en nombrosos espais, però salta a la vista que encara ha de consolidar-se en moltes ments. És evident en el lamentable fet que el nombre de violacions -que van culminar amb penetració- va augmentar a Catalunya el primer semestre de 2017 respecte la primera meitat del 2016 de 157 a 168, gairebé una per dia. Mentre, el nombre d'assassinats s'ha reduït de 28 a 21 -per bé que el nombre d'intents d'homicidi fallits s'ha incrementat-.
 
HOMICIDIS I VIOLACIONS DURANT EL PRIMER SEMESTRE DE 2016 I 2017 A CATALUNYA

 
Malgrat tot, cal tenir en compte també que, entre aquests assassinats, n'hi ha també de dones fruit de la violència masclista. En concret, cinc dones han estat assassinades per aquesta xacra durant el primer semestre, una més que l'any passat i dues més que el 2015, tot i que el 2014 la quantitat es va elevar a set. En els últims any, aquell que va començar amb el rostre més sanguinari de la violència sexista va ser el 2012.
 
DONES ASSASSINADES EN CASOS DE VIOLÈNCIA MASCLISTA A CATALUNYA EL PRIMER SEMESTRE DE L'ANY

 
41,5% no pot marxar una setmana de vacances
El debat sobre el turisme i el seu impacte han marcat bona part de l'agost. Els pisos turístics i com afecten en el preu del lloguer, l'actitud i ebrietat de part dels guiris, la pèrdua de l'espai públic per als ciutadans per convertir-lo en un mer decorat, o l'impacte econòmic d'aquest sector han estat alguns dels elements que s'han posat sobre la taula. Ara bé, també caldria valorar algun aspecte de classe i de com el turisme massiu pot suposar un exercici d'escenificació de l'opulència davant una població incapaç de seguir aquest nivell de vida, amb la reacció natural que això suposa.

I és que, com no ens cansem de repetir en aquesta secció, la crisi no ha marxat per bona part de la població. Un fet que s'evidencia -de nou- amb la dada conforme un 41,5% dels ciutadans de l'Estat no es pot permetre marxar una setmana de vacances a l'any. Ni una de sola. Un percentatge deu punts superior a la mitjana de la zona euro i molt superior a la dels països nòrdics o els capdavanters del continent. A més, aquest gruix tan sols s'ha reduït un 2,6% en cinc anys, essent un dels estats on la disminució ha estat més limitada.
 
PERCENTATGE DE CIUTADANS QUE NO PODEN PERMETRE'S FER UNA SETMANA DE VACANCES ANUAL (2016)

 
221,6 € per viatge de vacances
Tanmateix, el fet de viatjar no és en si mateix un senyal de riquesa. De viatges n'hi ha de molts tipus. Entre fer una volta al món o anar en tren a un càmping proper, l'escala de despeses pot ser molt variable. Així, els ciutadans europeus gasten de mitjana 320,2 euros per cada viatge de vacances. Tot i això, els espanyols -aquells que poden anar de vacances, menys del 60% del total, com hem vist abans- no poden permetre-s'ho i, de mitjana, destinen 221,6 euros per viatge. Molt per sota que els habitants de Luxemburg, que se'n gasten 743,9 euros, quasi tres cops i mig més. Hi ha nivells i nivells.
 
DESPESA MITJANA PER VIATGE DE VACANCES, EN EUROS (2015)

 
14,3% més llits per a turistes que el 2006
Per calibrar l'impacte del turisme en el preu dels pisos, és imprescindible quantificar l'evolució del nombre de places hoteleres o, més en general, de llits per a turistes a cada estat. I a Espanya no ha crescut especialment els darrers deu anys, tan sols un 14,3%, escassament 2,3 punts més que la mitjana europea. Cal tenir en compte que, en el cas espanyol i català, el turisme es concentra sobretot en ciutats i barris concrets -i no sempre tots els llits turístics estan regulats ni, per tant, computats-, cosa que dificulta calibrar el seu veritable impacte observant dades genèriques, per bé que difícilment serà com en països com Lituània, on el nombre de places ha crescut un 141,7% durant aquest període.
 
INCREMENT DE LLITS PER A TURISTES ENTRE 2006 I 2016, PER ESTATS

 


I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:

999.950 €

Helicòpter de l'exèrcit espanyol. Foto: ACN


L'exèrcit, com els nens a l'escola, estrena temporada. I per això, ha de posar a punt tota la maquinària, i no s'estarà de res perquè quedi tot impecable. Així, per exemple, ha licitat durant aquesta setmana quatre contractes per a recanvis per a helicòpters i aeronaus militars amb un cost total de quasi un milió d'euros. Que no falti de res!
703.936 €
En aquesta nova temporada, a més, els cavalls de l'exèrcit han de mantenir el nivell de vida. Amb aquest objectiu, ja ha formalitzat aquesta setmana diversos contractes per un valor total de 703.935,7 euros per garantir l'atenció als cavalls de set centres militars de cria de cavalls i d'ensenyament equí, per tal que les empreses adjudicatàries alimentin els animals, netegin les seves instal·lacions i prestin atenció i vigilància nocturna.
700.000 €
A banda dels helicòpters i aeronaus, l'exèrcit també vol posar a punt els seus obusos, que mai se sap quan caldrà disparar algunes canonades. Per aquest motiu, té previst gastar-se fins a 703.935,7 euros per a recanvis per als obusos Light Gun L118 i L119, dos tipus de canons lleugers.
75.000 €

Robot dels Mossos, en aquest cas per desactivar artefactes explosius. Foto: ACN


Uns 15 centímetres d'alçada, 25 centímetres d'amplada i 600 grams de pes. Aquestes són les mides dels dos robots tàctics de reconeixement, videovigilància i detecció que vol adquirir el cos de Mossos d'Esquadra, els quals han de poder ser dirigits per un control remot i disposar d'una perxa per situar-lo en zones de difícil accés. Junt amb alguns estris més i recanvis, el cost total ha de ser de 75.000 euros.
30.000 €
A nivell local, mai no se sap si, per guanyar vots, és millor asfaltar un carrer o convidar a dinars populars. Sigui com sigui, l'ajuntament de Cornellà està disposat a gastar fins a 30.000 euros en un sopar per a un màxim de 1.000 veïns de més de 60 anys en motiu de les festes de Nadal i cap d'any. L'empresa contractada haurà de desmuntar les taules i cadires i tot el material necessari, i aportar els cambrers i tots els aliments i begudes necessaris, entre els quals 4.000 plats d'olives i de "xips vegetals", 2.000 llesques de pa amb tomàquet, 1.000 racions de canelons i de rodons de vedella, 200 ampolles de refresc i aigua, 150 de cava i 1.000 pacs de torró, neules i polvorons. Els plats seran de plàstic, però els gots i les copes, de vidre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació