Ensenyament

Els atemptats marquen l'inici del curs: «Revisarem els protocols de radicalització»

La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, ha assegurat que la convocatòria d’oposicions es farà abans de finals d’any i es premiarà la vessant pràctica

S'incorporen 5.500 nous mestres, un 7,1% més que el curs anterior, que serviran per compensar la reducció d'una hora lectiva dels docents

Ensenyament revisarà el protocol de prevenció i detecció de radicalització a les aules

, Barcelona | 01/09/2017 a les 11:30h
Arxivat a: Societat, ensenyament, Clara Ponsatí, curs escolar, professorat, educació
 

La consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, durant la roda de premsa de presentació del curs escolar. Foto: ACN


La tornada a l'escola aquest curs està fortament marcada pels atemptats de Barcelona i Cambrils. Conscient d'això, la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, ha començat la roda de premsa de presentació d'inici del curs escolar anunciat que es revisaran els protocols de prevenció de la radicalització islamista a l'aula. Ponsatí ha assegurat que s'incorporaran millores al programa PRODECAI, estrenat el curs passat i en el marc del qual es van formar tots els directors de les escoles catalanes. Ara, el Departament preveu anar més enllà i estendre aquesta formació als professors. Es donarà prioritat als centres que ho demanin "perquè sentin una necessitat major", independentment que siguin centres públics o concertats, i en cap cas serà una activitat obligatòria, sinó a petició dels centres.

Ponsatí ha detallat que dilluns vinent s'avaluarà a la junta de directors el PRODECAI, i ha explicat que en aquesta trobada es presentaran tots els materials pedagògics que Ensenyament té a disposició de les escoles per abordar la diversitat cultural i religiosa a l'aula, tant amb els alumnes com dins del claustre. "Aquests fets dramàtics seran molt presents en aquest inici de curs", ha apuntat Ponsatí, que creu que els atacs, que han "trasbalsat" a la comunitat educativa, "conviden a la reflexió comuna". La consellera, que va estrenar el càrrec fa un mes i mig, ha volgut elogiar "la tasca ingent d'acolliment i integració social" que han dut a terme la comunitat educativa catalana.

La consellera també ha assegurat que la convocatòria de 2.000 places per professors es farà pública abans que acabi l'any, tot i que no ha detallat quin número de places es corresponen a cada etapa educativa ja que aquesta distribució s'ha de negociar en la taula sectorial. El que sí ha subratllat Ponsatí és que, de cara a la convocatòria, el Govern vol premiar "la part pràctica" de l'avaluació, en detriment dels coneixements teòrics.

Més professors que a l'inici de les retallades

Ponsatí ha anunciat que durant el curs 2016-2017 se superarà per primer cop des de l'inici de la crisi el nombre de professors de l'any 2010. Això ha permès baixar un any més les ràtios, que és de 12,9 alumnes per professor a Infantil i Primària, i 10,6 a ESO i Batxillerat. El nombre d'alumnes per classe també s'ha reduït. Si a P3 va assolir el seu màxim el curs 2013-2014, amb 23,24 alumnes per classe, aquest serà de 21,03. Pel que fa a la ràtio a l'ESO, el màxim es va assolir el 2012-2013, amb 29,7 alumnes per classe, mentre ara se situa en 27,73 estudiants per grup.
 

Una aula d'una escola de Granollers. Foto: Ajuntament de Granollers


Paral·lelament, han augmentat els grups respecte al curs passat, tant a l'escola pública com a la concertada. Pel que fa a l'escola pública, a P3 els grups han passat dels 2.139 del curs 2016-2017 als 2.191 d'aquest. A 1r d'ESO, durant el curs passat hi va haver 1.795 grups i aquest setembre s'iniciaran 1.867 grups. A la concertada també creixen els grups: de 928 a 953 en P3 i de 952 a 968 a 1r d'ESO.

En total, aquest curs s’incorporaran 5.514 docents (un 7,1% més), 800 dels quals es destinaran a substitucions, que es cobreixen des del primer dia en totes les incidències d'una setmana o més i que comencen l'1 de setembre. Dels altres 4.714 mestres que es contracten, 463 es destinaran a compensar l’augment d’alumnes, 200 a l’escola inclusiva, 350 per a centres d’alta complexitat, 305 per hores de reducció per als càrrecs d’instituts, 140 per a escoles amb sisena hora a Infantil, 529 per millorar l’escolarització i 2.517 per compensar la reducció d’una hora lectiva que fan els professors a partir d’aquest curs. A banda dels 200 mestres més per l’escola inclusiva, també es contractaran 99 professionals no docents d’atenció educativa.

Una de les novetats del curs té a veure amb els llocs específics, és a dir, les places que exigeixen un perfil concret establert per la direcció del centre. A partir d’ara, aquestes places vacants s’anunciaran als portals dels serveis territorials i del Departament, i els professors interessats podran presentar la seva candidatura. Per tant, hi haurà publicitat i lliure concurrència, i ja no es farà ús de la borsa de treball. El nombre de llocs específics ha crescut aquest curs un 42% a les escoles i un 20% als instituts, i ja representen 4.456 en total.

L’ESO guanya 18.000 alumnes i Infantil en perd 14.000

Aquest curs, l’escola arrenca amb 2.700 nous alumnes matriculats. En total, es preveu que el curs 2017-2018 hi hagi 1.562.780 estudiants matriculats: 74.969 al 1r cicle d’infantil (5.944 menys), 211.530 al 2n cicle d’infantil (8.219 menys), 483.102 a educació primària (553 menys), 322.867 a l’ESO (18.319 més), 140.867 a ensenyaments de règim especial (375 més), 116.949 de formació professional (315 més), 92.411 de batxillerat (1.200 més), 61.537 de formació de persones adultes (2.371 menys), 32.060 d’ensenyaments a distància (333 menys), 12.750 d’estudis estrangers (236 més), 6.900 de PFI (215 menys) i 6.837 d’educació especial (111 menys). Ponsatí ha atribuit aquests canvis a la baixa natalitat a Catlaunya.

El percentatge d’alumnes que estudien a l’escola pública, concertada i privada no varia significativament, i és d’un 66,1%, 32,5% i 1,4% respectivament en el cas de l’etapa primària, secundària i el segon cicle d’infantil. En el cas dels alumnes de batxillerat, FP, PFI, adults i règim especial, hi ha encara més prevalència de l’escola pública (76,6%), seguida de la privada (20,4%) i la concertada (3,1%).

El Govern no aconsegueix frenar els "barracons"

En relació al nombre de mòduls, l'any passat hi va haver 1.010 en total, tant a primària com a secundària, mentre enguany hi haurà en funcionament 1.017. Ensenyament atribueix aquest increment a la creació de 15 nous centres, 11 dels quals tenen mòduls. Tanmateix, aquest curs deixaran de tenir-ne l'Escola Montserrat Vayreda de Roses i l'Institut La Pineda de Badalona.

Ponsatí creu que Ensenyament no ha de fer "res d'especial" per l'1-O

La consellera ha assegurat que, quan s'aprovi la llei del referèndum, prendrà "alguna acció", si li "correspon", però creu que el seu Departament no ha de fer "res d'especial" per l'1-O. Ponsatí ha dit que l'acció del Departament quan hi ha eleccions es limita al fet que algunes escoles i instituts són col·legis electorals, i creu que la tasca que es farà pel referèndum serà la mateixa que en altres cites electorals. Ponsatí ha afirmat que, de moment, no ha rebut cap indicació pel que fa a l'organització del referèndum.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Wikileaks qüestiona la informació publicada per "El Periódico"
Anònim, 01/09/2017 a les 12:06
+13
-2
Les sospites venen de la redacció de un tex suposadament escrit en anglès:

1.- Sustenta esta afirmación en que las comillas que se utilizan en el documento para citar son típicas de España y no de una nota escrita en inglés.
2.- Cita el uso de la palabra 'Irak' en vez de 'Iraq' —Iraq es la forma de escribir el nombre del país en inglés
3.- También se señala el uso del término 'ISIS' —empleado por los medios de comunicación— cuando los servicios de inteligencia de Estados Unidos emplean 'ISIL' para referirse al Estado Islámico.

AQUESTS SÓN ELS MATEIXOS QUE VAN PUBLICAR UN NOMBRE DE COMPTE DE XAVIER TRIAS A SUÏSSA. I DESPRÉS LA MATEIXA BANCA SUÏSSA EL VA DESMENTIR!!

SÓN UNS CORRUPTES SENSE ESCRÚPOLS QUE UTILITZEN LA SEGURETAT DELS CATALANS PER A INTENTAR ATURAR EL REFERÈNDUM!!

MISERABLES!!!
NO TENIM POR!!
Anònim, 01/09/2017 a les 12:11
+13
-1
No tenim por dels terroristes.
I a més els catalans exigim que els mossos puguin accedir a totes les informacions d'Europol relacionades amb el terrorisme islàmic!

Estimem els mossos d'esquadra.
Moltes gràcies!
Régimen
Anònim, 01/09/2017 a les 15:27
+6
-10
Todo lo que sea criticar a los inútiles dirigentes del régimen nacinalista estelado, es atacar a todo el pueblo catalán
Eso ya lo tenemos más visto que el TBO
Estats Units
Anònim, 01/09/2017 a les 15:55
+5
-2
Jo visc als Estats Units i no he escoltat a caps dels canals de la tele, ni he lleguit cap noticia en referència a la CIA enviant cap "nota" als "Mossos".
Protocols? Quins protocols?
Professora, 01/09/2017 a les 16:06
+14
-1
No m'ho crec. Simplement no m'ho crec. Per aplicar uns protocols "anti-radicalització" s'hauria d'aclarir la ment, deslliurar-se d'empanades mentals i correccions polítiques, i tenir clares unes quantes coses. Alguns portem anys fent la nostra pròpia recerca però, esclar, no podem divulgar els nostres coneixements, que en el meu cas sospito que superen amb escreix tant els dels nostres governants com els d'alguns suposats "especialistes", perquè si ho fem immediatament se'ns titlla d'islamòfobs, etc.

Per aplicar protocols seriosos, això és el que s'hauria de fer/tenir en compte:

1. Lectura obligatòria, en aquest ordre, de l'Alcorà, els hadits dels 4 autors considerats "shahih", és a dir respectables i de confiança, i la Sira, la biografia de Mahoma.

2. Un cop fet això, agafar els versicles pacífics de l'Alcorà (que n'hi ha), i mirar si es situen a l'Alcorà de La Meca o al de Medina, per constatar que tots pertanyen a la primera part, la més pacífica, quan l'ego de Mahoma encara no havia estat "vulnerat" i la seva megalomania patològica estava només en estat latent. I tenir en compte, també, que si hi ha dos versicles que es contradiuen mútuament, sempre val l'últim (Mahoma dixit). Invariablement, quan un versicle pacífic es contradiu amb un de violent preval aquest darrer, perquè cronològicament ha vingut després.

3. Tenir molt clar que, per a tot musulmà Mahoma és l'home perfecte, l'exemple a seguir en tot moment. Per tant, tot el que hi ha a la Sira s'ha de seguir al peu de la lletra. No cal dir que també el que diu l'Alcorà, la paraula literal de Déu transcrita.

4. L'Alcorà és ininterpretable; en tant que la paraula de Déu, no deixa lloc a interpretacions. Una altra cosa seria blasfèmia.

5. Un musulmà és, abans que res i per damunt de tot, musulmà. No creuen en les fronteres nacionals, ja que és blasfèmia: com poden creure en límits territorials quan l'aspiració última és que l'Umma, la comunitat islàmica, s'estengui a tot el planeta? Segons Mahoma, quan aquest dia arribi, s'acabarà el món, i els que hagin mort màrtirs per l'islam seran els primers a ascendir al paradís.

6. La "taqiyya" i el "kitman" (dissimulació i mentida per omissió, respectivament) són dos valors importants, i positius, per a l'islam, sempre i quan serveixin per a avançar els seus objectius. Un musulmà que en faci ús pot passar inadvertit molt fàcilment, i el seu radicalisme no sortirà mai a la superfície.

I, sobretot, deixar-se de bonismes com el de la carta de la psicopedagoga de Ripoll, i tenir clar que contra el que he exposat més amunt no s'hi lluita ni amb espelmes, ni amb ossets de peluix ni amb flors.

Penso que la cosa no està prou madura, ni crec que ho estigui mai, sincerament, per tal que es donin totes aquestes circumstàncies. Per tant, arribat al moment, aquests anomenats "protocols" serviran de ben poc.
D'acord amb Professora, 01/09/2017 a les 16:06
Anònim, 01/09/2017 a les 17:12
+9
-0
Me n'alegro que el teu comentari hagi passat el filtre de la correcció política.

També voldria dir que l'arribada massiva d'immigrants (musulmans i d'altres llocs) es va donar perquè es volia inflar el mercat laboral i empitjorar les condicions.

Ara ens ho volen vendre amb el rotllo del "multiculturalisme" la "diversitat", etc.

Però la realitat és que l'origen de tot això són les ganes de tenir mà d'obra barata.
IGNORÀNCIA o ARROGÀNCIA?
Anònim, 01/09/2017 a les 18:45
+7
-1

Parlem clar, si tots els estats europeus, amb dècades d´experiència i totes les eines legals i recursos financers, humans i materials propis d´un estat de veritat, han fracassat estrepitosament en l´intent absurd d´assimilar una massa aliena inassimilable, per nombrosa i distant culturalment, per què diantre creuen alguns petulants d´aquí que faran en aquesta pèssima situació nacional catalana el que d´altres no han aconseguit després de dècades d´intentar-ho? La resposta és ignorància o arrogància.

El que sí que aconseguireu, no és bandlieurs o altres no-go zones en nombre creixent per tota la UE, no el que aconseguireu aquí, és fer desaparèixer aquest agonitzant i petit país, o el que en queda d´ell, encara sense assimilar del tot les onades teledirigides pel darrer dictador espanyol.


I ara que em censurin si volen, que amagant el cap sota l´ala no s´arreglarà el país, tal i com podem veure.

@ Professora
Anònim, 01/09/2017 a les 20:17
+5
-0
Impressionat pel teu comentari. Sembla reflectir amplis coneixements. Així doncs, quina creus que seria la solució? Gràcies.
Seguiment...
Anònim, 01/09/2017 a les 20:32
+2
-1
I seguidament consellera, miri a totes les cooperatives sobretot del camp, el que s´amaga, que treballent sense papers, ja que no els volen pagar un sou just, com prediqueu desde la independencia...
Xapeau per la professora !!
Bagenc, 02/09/2017 a les 13:09
+0
-0
Mes clar l'aigua de manantial...per a mi vostè seria una bona "consellera", ja en tenim prou del "politicament correcte" i està clar que mentre tolerem sota el precepte de "llibertat de cult" aquestes empanades mentals disfressades de religió ho el que sigui, anirem a pitjor...
Prou , estem farts , prou tolerar el que va en contra de les nostres llibertats i valors
Ciutadana farta, 02/09/2017 a les 16:49
+0
-0
Sra consellera , encara hem de dedicar mes diners dels nostres impostos , que fan falta per moltes altres coses a aquest colectiu , que ni s,integra ni es vol integrar ni s,integrara mai , perque el seu objectiu no es integrar-se , sino dominar i imposar-se? Esta dient que hem de pagar , mes encara, perque no ens matin? A quin mon vivim ?quina societat volem construir? La mmajoria volem una societat lliure , democratica , amb els valors clars de la nostra cultura respectats per tots els que volen viure aqui, on l,igualtat de genere i d,orientacio sexual , aixi com el respecte per la declaracio universal dels drets humans , sigui d,obligat compliment per tot hom,on les ideologies que s,oposin a tots aquests drets ,que han costat tant aconseguir , no siguin tolerades, qui es vol integrar s,integra, tots saben on han vingut a viure, i qui no ho vol , per mes que es faci , no s,integrara mai, i aixo passa amb els islamistes, sencillament no es volen integrar enlloc, no ens demaneu de respectar les ideologies que van en contra de totes les llibertats per les que hem lluitat tant
Paper mullat
Anònim, 02/09/2017 a les 17:29
+0
-0
Sense entrar en detalls. Ja hi ha entrat la professora més amunt. Només vull dir que no hi ha protocol que eviti la radicalització. A més, radicalitzar-se no és cap delicte; el delicte és cometre actes de terrorisme.
Paper mullat
Anònim, 02/09/2017 a les 17:30
+0
-0
Sense entrar en detalls. Ja hi ha entrat la professora més amunt. Només vull dir que no hi ha protocol que eviti la radicalització. A més, radicalitzar-se no és cap delicte; el delicte és cometre actes de terrorisme.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Elsa Artadi, a la manifestació de Brussel·les | ACN
Oriol March | 2 comentaris
01/01/1970
Amb una trajectòria acadèmica impecable, doctorat a Harvard inclòs, la directora de campanya de Junts per Catalunya va créixer a l'ombra de Mas-Colell dins l'administració | En l'última legislatura ha estat una peça clau de l'engranatge de Puigdemont a Palau | Tot i haver format part de la direcció, fa unes setmanes va donar-se de baixa del PDECat per "raons personals"
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 11:24 Els operaris de Sixena que no han vist mai «Barrio Sésamo». La patinada d'uns treballadors no passa inadvertida a la xarxa.
 11:19 Puigdemont assegura que si l'independentisme guanya les eleccions tornarà al Palau de la Generalitat acompanyat del Govern "en bloc". Reclama al bloc del 155 que accepti el resultat dels comicis del 21-D.
 11:15 Tot a punt a l’ACN per la roda de premsa de Carles Puigdemont oferta per l’agència nacional catalana, informa Oriol March. Presenta l’acte el director de l’ACN, Marc Colomer.
 11:00 Xavier García Albiol: "Si a Catalunya torna a guanyar l'independentisme, el problema el té una part de la societat que no ha escarmentat".
 10:59 Albiol considera que la «radicalitat» de l'independentisme impulsa l'unionisme. El candidat del PP declara que ERC s'ha "tret la careta" defensant la "via unilateral".
 10:49 FILIPRIM Confessar la bisexualitat i ignorar l'atur. «El que em xoca és aquesta necessitat imperiosa per a l'etiquetatge reduccionista. Explicar que als vint anys has tingut una nòvia és confessar que ets bisexual?». Per Toni Vall
 10:23 Xavier Domènech, a RAC 1: "M'agradaria poder construir un govern on hi hagi representades les sensibilitats del bo i millor del país: des de Núria Parlon a David Fernàndez i Joan Tardà".
 10:13 ​Comença el judici contra Santiago Espot per la xiulada a l'himne espanyol durant la final de Copa. La Fiscalia demana una multa de 14.600 euros per al president de l'entitat sobiranista Catalunya Acció.
 09:54 La Junta Electoral prohibeix il·luminar de groc l'Ajuntament de Terrassa. No es podrà aplicar l'acord de junta de portaveus en solidaritat amb els presos polítics. Informa Albert Prieto.
 09:48 El PP porta ara al Congrés una iniciativa contra els boicots als productes catalans. Rafael Hernando defensa que són "una part essencial" dels productes "Marca Espanya".
 09:10 Elsa Artadi, el secret més ben guardat de JxCat; perfil de la directora de campanya de la candidatura, per Oriol March. Amb una trajectòria acadèmica impecable, doctorat a Harvard inclòs, va créixer a l'ombra de Mas-Colell dins l'administració. En l'última legislatura ha estat una peça clau de l'engranatge de Puigdemont a Palau. Tot i haver format part de la direcció, fa unes setmanes va donar-se de baixa del PDECat per "raons personals".
 08:22 DE GUSTOS I COLORS El film, la sèrie, el llibre i la cançó preferits de Miquel Iceta, a la secció cultural d'Esteve Plantada.
 07:33 PORTADES «El último esperpento del independentismo», a l'«ABC». Recull de les portades dels mitjans catalans i espanyols de paper.
 07:20 M'HI POSO PER... Bel Olid, la veu més feminista de la CUP; un nou retrat d'independents del 21-D a càrrec d'Aida Morales. La número 6 de la llista de la CUP per Barcelona considera que pot aportar "una mirada fresca" i independent en una candidatura en la qual diu sentir-se "molt còmoda".
 07:11 Josep Rull: «No tenen prou barrots per empresonar tanta dignitat». El conseller, just una setmana després del seu alliberament, ha compartit cartell amb Elsa Artadi, Pilar Calvo, Joan Torres, David Bonvehí i Valentí Junyent en l'acte central de Junts per Catalunya al Bages, a Manresa. Crònica de Pere Fontanals.
 06:51 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: Enquestes que condicionen. "Els sondejos, que vaticinen un triple empat entre ERC, Junts per Catalunya i Cs, poden crear un efecte de carro guanyador. Els independentistes apel·len a l'exili i als presos", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són notícia les actuacions del Suprem, el remei castrense de García Albiol, el pacte antiterrorista i Frank Sinatra.
 23:28 L'independentisme, a les portes de la majoria absoluta segons una enquesta sobre el 21-D. ERC guanyaria les eleccions amb 33 escons però la suma dels partits independentistes es quedaria amb 66 diputats, a dos de la majoria absoluta.
 22:22 PÒQUER DE CAMPANYA 11 de desembre: Dante Fachin es mulla, Domènech evoca, Rajoy avisa i Parlon ataca; per Ferran Casas. 
 21:53 Més de 200 persones rebutgen les maniobres de l'exèrcit espanyol a Tarragona. La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau ha manifestat "la nostra oposició als exèrcits, que mai no poden ser garantia de pau" i ha rebutjat "l'ús de les instal·lacions del territori com a base d'operacions o maniobres militars". La protesta ha acabat davant la Delegació de Defensa. 
 21:57 El litigi de Sixena alimenta l'enfrontament entre blocs camí del 21-D. Crònica de l'abast polític d'una jornada de tensió a Lleida, a càrrec d'Àlvar Llobet. El trasllat de les obres del Museu de Lleida a l'Aragó intensifica les crítiques del sobiranisme a les formacions que van avalar l'aplicació de l'article 155, amb especial intensitat cap al PSC.
 21:52 La Junta Electoral exigeix la retirada de la pancarta «Llibertat presos polítics» a Sabadell. Ho fan davant la denúncia de Ciutadans i PP. L'Ajuntament, de moment, no ha respost què farà.
 21:50 LA CARAVANA. L'aniversari de noces més trist de Joaquim Forn: el conseller d'Interior, empresonat a Estremera, celebrava aquest divendres els 25 anys de casa amb la seva dona, Laura. Per Oriol March.
 21:36 La CUP presenta al cinturó que Ciutadans és «el cavall de Troia de l''aznarisme'». L'exdiputat David Fernàndez demana que ningú es pensi que el partit d'Arrimadas és una formació d'esquerres. Informa Aida Morales des de l'Hospitalet de Llobregat. 
 21:28 Gabriel Rufián, a l'acte d'ERC a la Ràpita: "L'1 d'octubre aquí van entrar a sang i us van moldre a pals, recordeu-ho perquè el 21 de desembre els hem de moldre a vots", ha dit a un públic que, emocionat, ha tornar a omplir el pavelló que estava ple de gent votant el dia del referèndum fins que va irrompre la Guàrdia Civil.
 21:21 Iglesias aposta per un govern de «reconciliació» que inclogui independentistes. Ho expliquen Sara González i Jonathan Oca des de Tarragona.
 

El líder de Podem, Pablo Iglesias, al míting dels comuns a Tarragona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú




 21:16 Raül Romeva, a l'acte d'ERC a La Ràpita: "Avui fa una setmana que sortíem sis persones de la presó després d’un mes de captiveri, i havia de ser un dia de felicitat després d’un mes. Ja us podeu imaginar que no ha estat fàcil. I no ho va ser, i malgrat que ens va fer una il·lusió enorme abraçar aquells que estimem, quatre pesones romanen tancades. Això va fer que quan vam sortir ens vam conjurar a sortir a guanyar". 
 21:01 Puigdemont alerta que hi haurà més empresonaments si guanya el bloc del 155. El president de la Generalitat, en un míting a Tortosa, assenyala que l'Estat vol privar de llibertat "tothom que passava per allà" en la maquinària del referèndum. Per Oriol March des de Tortosa.
 20:58 LA CARAVANA Ciutadans per terres càtares; la contracrònica de Pep Martí sobre la campanya de Ciutadans. 
 20:58 
 20:39 
 20:29 L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, escalfa la campanya i acusa Carles Puigdemont d'haver governat amb "tics de tirania". Parlon retreu que l'actuació del president català en moments com l'1-O deriva en insults homòfobs a Miquel Iceta i que a ella l'insultin amb un "xarnega de merda"; informa Jordi Bes.
 20:18 Eduard Pujol, portaveu de Junts per Catalunya, carrega amb molta duresa contra Miquel Iceta i Àngel Ros, del PSC, pel seu suport al 155 i pel trasllat de les obres de Sixena. La candidatura de Puigdemont calcula que té vots fronterers decisius amb els socialistes.
 20:19 
 20:18 
 20:14 Arrimadas va al feu d'Antoni Balmón amb els vots socialistes en el punt de mira, informa Pep Martí. 
 20:11 Mònica Sales, candidata per Tarragona i dirigent del PDECat a les Terres de l'Ebre, recorda que Joaquim Forn celebra aquest dilluns 25 anys de casats amb la seva dona i que, des de la presó, no l'ha pogut abraçar.
 20:11 El cap de llista dels "comuns", Xavier Domènech: "Necessitem un acord que permeti canviar Catalunya per canviar també Espanya i fer fora el PP" 
 

Xavier Domènech, al míting de Tarragona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:06 Comença el míting central d'ERC a les Terres de l'Ebre. Un miler de persones reben d'empeus el conseller Romeva amb el crit de "llibertat" omplint d'emoció el  pavelló firal de La Ràpita, on hi va haver la brutal càrrega policial el passat 1 d'octubre.
 20:06 El candidat a la presidència de la Generalitat per Catalunya en Comú Podem, Xavier Domènech, recorda que "nosaltres tenim la clau de la sortida d'aquest país, els blocs només bloquegen" i afegeix que "els oblidats tenen memòria" i que seran els que faran possible el canvi.
 20:04 Segons Parlon, governar amb "tics de tirania" provoca "un efecte en cadena" que provoca que un professor universitari de prestigi s'atreveixi a proferir insults homòfobs contra el candidat socialista al 21-D, Miquel Iceta, o que a ella mateixa que per ser filla de migrants li diguin "xarnega de merda".
 20:04 En el míting del PSC a Badalona, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha retret a Carles Puigdemont que hagi governat amb "tics de tirania", com quan va dir que s'havia d'interpel·lar els alcaldes que no volien cedir espais municipals per al referèndum de l'1-O, ja que llavors "tothom s'atreveix a actuar com un tirà".
 20:03 Domènech recrimina a Iceta, ja que va dir que els catalans havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats i li ha etzibat que "no així Miquel, han robat per sobre de les nostres possibilitats". "Que no ens expliquin històries i que no ens diguin que no hi ha recursos".
 20:03  Domènech carrega contra Arrimadas per voler canviar l'escola pública i això és perquè no l'ha trepitjat mai" perquè "si ho hagués fet sabria que no se l'ataca, se la defensa".
 20:03 Xavier Domènech afirma que "la dinàmica de blocs en la que ens volen atrapar deixa fora a la gent i Catalunya s'ha de construir amb la gent, amb els seus anhels i no sense ells".
 19:56 
 19:51 Inés Arrimadas diu a Corrnellà que "Catalunya es tornarà a aixecar" i que el 21-D "és una oportunitat que no podem deixar escapar".
 19:52 Sáenz de Santamaría: «La factura econòmica del procés és molt profunda». La vicepresidenta del govern espanyol exigeix un executiu català "dins la llei" per no "cronificar" els "danys" en els sectors del turisme, el comerç i la restauració. No descarta tornar a aplicar el 155.
 19:45 Yolanda López, candidata de Catalunya en Comú Podem per Tarragona, carrega contra el projecte de Hard Rock -antic BCN World- i afirma que "no volem ser Las Vegas, volem ser Sillicon Valley".
 19:42 El secretari general de Podem tanca la seva intervenció demanant que no s'utlitzi el vot com una venjança i que es faci servir per canviar les coses. 
 19:41 Iglesias afirma que "les banderes no omplen la nevera" i, per aconseguir el vot dels indecisos, assegura que la candidatura dels "comuns" porta "fets i no promeses".
Entrades anteriors »
Isaac Meler
01/01/1970
El candidat del PP considera que el govern espanyol estaria "legitimat" per tornar a aplicar el 155 si el Govern segueix amb el procés | Declara que ERC s'ha "tret la careta" defensant la "via unilateral"
Ada Colau, a «Sábado Deluxe» | Telecinco
Toni Vall
01/01/1970
«El que em xoca és aquesta necessitat imperiosa per a l'etiquetatge reduccionista. Explicar que als vint anys has tingut una nòvia és confessar que ets bisexual?»
El cap de llista dels comuns, Xavier Domènech, durant un míting | Dani Gago / Catalunya en Comú
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
Des del míting de El Vendrell, una bandera catalana acompanya el cap de llista dels "comuns" per alimentar el perfil de "presidenciable"
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Mollerussa | Junts per Catalunya
Oriol March
01/01/1970
La candidatura de Carles Puigdemont emet abans dels mítings unes declaracions de Rafael Catalá sobre els ferits de la jornada del referèndum
Publicitat electoral del 21-D al metro de Barcelona. | Adrià Costa
Ferran Casas | 3 comentaris
01/01/1970
La manifestació de Brussel·les, el pont, el debat de la unilateralitat i la competència -encara suau- a l'independentisme i a l'unionisme marquen el primer tram de la cursa del 21-D | La participació duu de corcoll els partits mentre ERC i Cs polaritzen la campanya i Puigdemont puja a les enquestes aliè als dubtes sobre el seu futur