Entrevista

Sergi Pàmies: «El conflicte amb l'Estat no té solució, hi ha problemes a la vida que no en tenen»

L'escriptor no veu sortida al conflicte polític i afirma que, des d'un punt de vista sentimental, és "espanyol"

"Veig el Barça desorientat. El club ha perdut discurs i una certa personalitat. Però això pot canviar"

| 02/09/2017 a les 17:00h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Política, procés català, Sergi Pàmies, atemptat a Barcelona, referèndum, Barça
Sergi Pàmies, fotografiat al Turó Parc | Adrià Costa
Sergi Pàmies (París, 1960) és escriptor. Autor de llibres de contes, guionista i traductor d'Apollinaire, va obtenir el Prudenci Bertrana de novel·la per L'instint. El seu darrer llibre es titula Confessions d'un culer defectuós, que és com defineix la seva condició d'aficionat amant del Barça però incapaç d'odiar el Madrid. Va créixer a l'exili, fill de Gregorio López Raimundo, dirigent emblemàtic del PSUC, i de Teresa Pàmies, escriptora i militant comunista. Va créixer acompanyat de la història, entre banderes i grans paraules, i potser per això és reticent a compromisos absoluts. Tot i això, admet que des de l'absència dels pares, escriu i opina més sobre política. Creu que el conflicte amb l'Estat no té solució, potser recorrent al seu pessimisme de partida, confiant que, al final, les coses no surtin  malament.     

- Després del primer impacte per l'atac gihadista, creu que l'atemptat canviarà d'alguna manera la ciutat?  

- No hauria de canviar res, però per desgràcia o perquè és inevitable, crec que incorporarem en el catàleg de turismes que tenim el turisme de dol o de santuari. És a dir, que la Rambla, a més de tot el que és, incorporarà una capa més, el de l'homenatge funerari. Això no ho hem inventat nosaltres, ho fan altres ciutats. Atotxa té un monument que centralitza les emocions, i és normal que en un lloc com la Rambla això tingui visualització. Un homenatge a aquells morts pel fet excepcional que això ha passat a la Rambla.   

"M'ha sorprès aquesta 'ladydització' del ritual, estem incorporant hàbits propis de l'espectacle funeral d'altres cultures i trobo a faltar silenci"

- Li han agradat els rostres que ha mostrat la ciutat després del 17-A?

- A mi m'ha sorprès la manera de construir el ritual. Aquests ossos de peluix, les espelmes, aquesta "ladydització" que s'ha produït. Això té a veure amb el fet que la majoria de víctimes siguin estrangeres i que la majoria de turistes hagin volgut participar del dol. Això no és que m'hagi agradat o no, però m'ha sorprès. Com també em sorprèn que des de fa vint anys, a Catalunya s'aplaudeixi en els funerals. Estem incorporant hàbits més propis del reality show i de l'espectacle funerari d'altres cultures que de la nostra. No m'agrada que utilitzem una nadala per homenatjar els morts.

- El cant dels ocells.

- És una nadala que celebra el naixement del Nen Jesús. No és una cançó funeral, però no hi ha manera de canviar-ho. Estem en una inèrcia imparable cap a la globalització dels hàbits rituals que es carrega els nostres propis hàbits, com era el silenci o el respecte. No ho censuro, ho constato. En el que sí que estic en contra és que es toqui el Cant dels ocells perquè contribuïm a la confusió cultural. No m'agrada tampoc que s'aplaudeixi tant. He trobat a faltar silenci. El moment més emotiu per mi va ser el de l'homenatge callat a la plaça de Catalunya l'endemà, només interromput per una sirena de la policia.

- Ha escrit que en la manifestació de dissabte hi va haver una mena d'expropiació del dol.

- Sí. Crec que el temps entre l'atemptat i la manifestació va ser massa llarg i va permetre als polítics i a determinada interpretació mediàtica de potinejar-ho i convertir-ho en una manifestació política. L'expropiació del dol és normal, eh, si es deixen passar tants dies.
 

Sergi Pàmies a l'entrevista amb Pep Martí Foto: Adrià Costa

 
- S'ha encetat un debat intens sobre el paper jugat pels mitjans. Quina reflexió creu que se n'hauria de fer?

- De determinats mitjans. A vegades tenim una tendència a flagel·lar-nos. En aquests atemptats, crec que el paper del periodisme ha estat excepcional. El que no ho ha estat gens ha estat alguna interpretació. Però la feina d'informar, sobretot en les 48 hores posteriors a l'atemptat, va ser brutal. Excepcional. Hi ha hagut paral·lelament manifestacions mediàtiques de misèria i de mesquinesa, que hem amplificat en l'habitual sensacionalisme morbós que ens caracteritza. Perquè sabem que ven més que la grandesa del propi ofici.

- L'atemptat es produeix poques setmanes abans de l'1-O. Com creu que l'afectarà?

- No ho sé. Tinc la sensació que, per ara, en el territori fangós de com afecta una cosa així a un problema polític, està jugant en favor dels independentistes que no pas en contra. Per la imatge que han donat la Generalitat i els mitjans públics de Catalunya, contraposada al desconcert del govern espanyol, que no ha sabut assumir-ho com una cosa prèvia. Això des d'una mirada Richelieu.  

- S'ha convertit el cap de la policia en una figura quasi mitificada.

- El paper dels Mossos es va veure que era sòlid des del primer moment. També la manera de comunicar-ho. I és lògic que es crei un cert star system. No sabem qui és el cap de la policia espanyola, i quan ho sabem és perquè hi ha un documental que ens expliquen que fan no sé què. Ara hem tingut el millor rostre del major Trapero, però Trapero també va haver de donar la cara quan van llançar una pilota de goma a aquella noia, i les va passar més magres. Ara hi ha aquest procés de beatificació exprés, i jo ho entenc com una simplificació de la realitat.

- Votarà?

- No.

"Això és un conflicte entre demòcrates partidaris d'una legalitat i demòcrates legítimament partidaris que es crei una altra legalitat. I jo pertanyo al primer grup"

- Per què?

- Doncs perquè jo estic en una posició, que és la de molta gent, que creu que això és un conflicte entre demòcrates partidaris d'una legalitat i demòcrates legítimament partidaris que es crei una altra legalitat. I jo pertanyo al primer grup. No he arribat encara a entendre perquè he de poder votar en un referèndum en el qual el meu germà, que viu a Granada i paga els mateixos impostos que jo, no pot votar. I com que no soc un expert en això, em limito a practicar la meva condició de ciutadà. Respecto, entenc, els qui volen el referèndum, però no participaré.
 

"Soc ciutadà espanyol d'aquesta democràcia, molt defectuosa", explica Sergi Pàmies. Foto: Adrià Costa


- No creu que hi ha un dret a decidir sobre el futur del país?

- Totalment. Jo estic molt a favor que es creïn les condicions perquè la gent pugui expressar el seu parer sobre la independència. Però no vull jugar a l'equidistància, també dic que això és impossible.

- I això?  

- Perquè Espanya no permetrà mai que això passi. Per tant, jo em trobo en la convicció que aquest és un problema sense solució. Hi ha problemes que no tenen solució a la vida, cosa que no estem explicant.

- No creu que aquesta posició pot ser una manera de fer el joc a l'Estat...

- No, jo no faig el joc. Jo soc ciutadà d'una Espanya democràtica, imperfecta, absurda, però soc ciutadà espanyol d'aquesta democràcia, molt defectuosa. No visc en una dictadura. I hi ha un govern a Espanya que vol imposar una raó jurídica que no és suficient per resoldre el conflicte. Per tant, m'abstinc. I no em sembla que estigui fent el joc a una posició reaccionària perquè estic a favor que la gent decideixi, però també que el meu germà de Granada pugui decidir. Jo soc espanyol.  

- Què comparteix i què no del procés?

- Comparteixo el cent per cent del que sigui el dret de la gent a expressar-se. No comparteixo que el mètode passi per imposar a altres una nova legalitat, per imperfecta que sigui. I com que soc molt pessimista, considero que això no té solució. Des d'un punt de vista racional, no hi veig sortida al procés. I des d'un punt de vista sentimental, soc espanyol. Però mai em sentiràs negar-li legitimitat al procés, com tampoc accepto, perquè no és veritat, que hi hagi una ruptura a la societat pel procés, un tòpic inventat per la falsa propaganda d'alguns mitjans. I trec la destral quan sento que algú diu que el procés és cosa d'un grup d'eixelebrats. Jo n'he vist moltes de manis, moltes, des de petit, però com aquestes no n'he vist mai cap.   

- Vostè va néixer a França en una família d'exiliats. Allí se'l considerava un nen espanyol. Arriba a Catalunya amb onze anys. De seguida es fa català, si es pot dir així, però al col·legi li diuen franchute. Quan fa el servei militar, sent que li diuen polaco. Això fa que vegi la realitat catalana des d'una perspectiva molt personal?

- Per nosaltres la gran aspiració era tenir passaport espanyol. Érem exiliats. Quan ho vam aconseguir, el 1971, va ser una festa perquè vam poder tornar. Aquí vaig aprendre el català ràpid. De manera que he estat català a l'exèrcit espanyol, espanyol a França, espanyol a Catalunya i català quan vaig a Andalusia. De manera que a veure si us aclariu. Jo sempre he tingut tres països, cosa que no ha estat un problema però sí una extravagància.
 

Sergi Pàmies considera que el conflicte entre Catalunya i l'Estat és un problema sense solució Foto: Adrià Costa


- Catalunya, Espanya, França.

- Sí, i per aquest ordre. Però l'única condició administrativa que he tingut ha estat l'espanyola. I sé la diferència entre el franquisme i la democràcia, perquè ho he viscut i ho he patit. La gent a Espanya el que hauria de fer és deixar de votar el PP, però mentre no ho faci, tan democràtica és la majoria del PP com la de Junts pel Sí.  I s'imposi qui s'imposi al final, jo tornaré a estar en minoria, que és el que m'ha passat sempre. Mai he votat ningú que guanyés. Tinc instint en això.
   
"La interpretació que fa el diari El País del procés és un element de discòrdia"

- Parlàvem abans dels mitjans. Ha estat col·laborador del diari El País. Què n'opina de l'evolució del rotatiu, que havia estat referent del progressisme espanyol? En un editorial recent, criticava Rajoy per no ser prou dur...

- Ha tingut una evolució, però no el veig tan diferent de com era. La interpretació que fa El País del problema no la comparteixo -com tampoc la d'El Punt/Avui- i em sorprèn a vegades. Crec que la categoria del diari tenia més a veure amb la categoria periodística general del diari que en els editorials. Els editorials són les parts dels diaris que llegeix menys gent però són les més influents. Jo dec haver llegit la vida deu editorials. Els trobo llargs i pesats, i solen tenir una secreta mala intenció. I a El País se li nota una posició contrària al procés i crec que la interpretació que fa el diari del procés és un element de discòrdia, i no de concòrdia.  

- Fins a quin punt créixer en presència de la història en gran, i de grans conceptes (el comunisme, la revolució, el món nou que farem...) ha fet que la seva obra intenti fugir-ne?

- Intent no, una fugida sistemàtica. He estat un militant de fugir com de la pesta de les grans paraules, de les grans ideologies i dels grans compromisos. He fet un tallafoc total amb els meus fills en aquest tema. M'he desinteressat d'una política que, en el fons, m'interessa. M'ha costat, com qui deixa de beure.

- A un conte seu, El nínxol, explica com un fill seu es troba amb la memòria familiar.

- Sí, al descobrir una làpida al maleter del meu cotxe, una làpida d'un oncle meu mort a la guerra. Una història que jo no li havia volgut explicar. Però des que els pares no hi són, algun cop penso: escriuré l'article que hagués escrit la meva mare. És com una mena de transmissió. Escric més de política des que els meus pares no hi són.  

- De totes maneres, el seu cas té poc a veure amb el dels fills que s'amotinen i enarboren banderes contràries als pares. Ser fill de comunistes històrics no l'ha convertit en un neoliberal. La memòria no l'ha desgraciat i vostè no l'ha pretès assassinar tampoc.

- Els pares ens van inculcar quatre coses: llibertat, responsabilitat, disciplina i cultura. I el primer que vam aprendre és a conèixer el que havien fet els pares, però no a compartir-ho. La biografia dels fills no pot ser un mimetisme. Això no vol dir que no comprenguem algunes coses de les que han fet.  

"L'especialitat de l'esquerra filla o coetània del PSUC és l'escissió autodestructiva, que dona pas sempre a la reunificació com a forma de ressuscitar"

- Ha conegut el PSUC de primera mà... Creu que el projecte dels comuns inclou elements que hi fan pensar?  

- No. També li diré que del que havia estat el PSUC fa molt de temps, eh. El PSUC tenia dos elements, un de connexió amb grans idees unitàries i alhora la patologia clàssica de l'esquerra d'atomització. I això els comuns també ho tenen. Fins al punt que a Barcelona hi ha tres o quatre Podem simultanis que no saben si són de la mateixa família o no. L'especialitat de l'esquerra filla o coetània del PSUC és l'escissió autodestructiva, que dona pas sempre a la reunificació com a forma de ressuscitar. Quan es van barallar Iglesias i Errejón vaig fer un article explicant-los que arribarà un dia, sortint de l'enterrament d'un vell camarada, que dos antics militants enfrontats es retrobaran i es preguntaran: "Recordes per què ens vam barallar?"
 

Sergi Pàmies Foto: Adrià Costa


- Vostè ha vist de prop la política entesa com a dogma?

- He vist com la política, interpretada com un dogma, dividia la gent. Per això d'una de les coses de les quals estic més satisfet de tots aquests anys és que el procés i la interpretació que faci cadascú del procés m'hagi creat cap problema personal amb ningú. La política no pot estar mai per damunt de les persones. La meva mare es barallava molt poc per la política, i per això coneixia tanta gent de tants sectors diferents. Era més moderna i transigent. Però el meu pare, per pura disciplina, si de tant en tant havia de fer fora algú de la fàbrica, és normal que hi hagi mal rotllo. Com a nen i adolescent, he vist gent que havíem estimat i adorat, i que de cop i volta els deixaves de veure i se'n començava a parlar malament només perquè no seguia una determinada consigna del que hagi pogut passar a Praga, posem per cas.   

- Ser pessimista és una sort?

- Soc un pessimista vitalista. M'encanta viure la vida, però m'aixeco pensant: avui serà una merda. I quan me'n vaig a dormir, em dic que no ha estat tan malament.

- El seu darrer llibre es titula Confessions d'un culer defectuós.

- Sí, que es podria extrapolar a tot, perquè estic comprovant que la meva defectuositat és general. Soc un catalanista defectuós, un espanyol defectuós. Soc un defectuós.   

- En el llibre diu que no és antimadridista. No és massa pretensiós dur el seu tarannà racionalista fins al món del futbol?

- Jo ho explico en el llibre. Jo vaig ser aficionat al futbol abans de ser del Barça.

-Era cruyffista abans que Cruyff vingués al Barça.

-Molt abans. A finals dels seixanta jo ja seguia en Cruyff.

- I quan va venir a Catalunya i el Barça va fitxar Cruyff, què li va passar?

- Em vaig tornar boig. Va ser un gran moment. S'ajuntaven dos grans amors, un de tota la vida, que era en Johan, i el Barça, que acabava de descobrir. Jo intento fer-me l'antimadridista, faig postureig, però veig que queda forçat. En canvi, el meu fill, com que és del Barça des que ha nascut, el dia que el porto a un Barça-Madrid i veu sortir en Casillas, que per mi és un bon nano, comença a dir-li de tot, es posa vermell... Aquest no serà defectuós. Ser del Barça i antimadridista són dues coses, a escala de volum de negoci és bo. A més, si ets antimadridista, després de saber que el Barça ha guanyat per 6-0, encara tens la possibilitat del repicó i preguntes què ha fet el Madrid? Jo no tinc aquest repicó.    
 

Sergi Pàmies Foto: Adrià Costa


- Com veu el Barça ara?

- Molt perdut. Desorientat. Hi ha una crisi estructural del futbol, que abans era més de la gent. És com si estigués canviant la indústria del futbol, la manera de ser aficionat, el paper dels milionaris pèrsics. Això també ha afectat el Barça, que ha de ressituar-se en aquest nou món. I hi ha hagut una pèrdua de discurs des de la masia. Els jugadors manen fins a límits que no sé si són sostenibles, i el club és l'ombra dels jugadors. Abans hi havia més equilibri entre els jugadors i la visibilitat del club. Jo crec que el club ha perdut discurs i una certa personalitat. Però això pot canviar. Valverde ho acaba de dir: el futbol canvia en tres dies.

- Retornarà Laporta? Resistirà Bartomeu?

- Dependrà dels resultats. El barcelonisme social confon l'afició i els socis. Aquests, sempre que s'han manifestat, no tenen la mateixa reactivitat que l'afició. L'entorn té molta visibilitat i és més crític que el soci. Però el club és dels socis. Tu pots estar a casa, i hi ha deu culers, i n'hi ha vuit que volen anar a cremar la casa del Bartomeu, però n'hi ha dos que són socis, i voten Bartomeu.

"De tots els presidents del Barça, el personatge més literari és Gaspart, una barreja de solemne, grotesc, autèntic i imprevisible. És tragicòmic"

- De tots els presidents del Barça que ha conegut, quin reuneix més condicions com a personatge literari?

- Joan Gaspart. Sens dubte. Només cal mirar-lo tres minuts. És una barreja de solemne, grotesc, autèntic, imprevisible i desenvolupa patologies d'aficionat fins a límits molt divertits. És tragicòmic.

- Algun li ha impressionat?

- Potser cap. De Sandro Rosell el que sí que m'ha impressionat és la seva trajectòria. Me l'imagino al pati de la presó dient: jo no he fet res malament. Val a dir que jo crec en la presumpció d'innocència. Però la seqüència és impressionant. Del més alt al més baix en poc temps. També tindria interès literari.

- Josep Lluís Núñez?

- Donava la mà tova. Feia una mica de por.

- Laporta?

- Simpàtic. I l'obra Laporta és impressionant. Una altra cosa és la manera amb què ho va gestionar.
 

Sergi Pàmies Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Donç
Karlus, 02/09/2017 a les 17:38
Interessant
+74
-7
Punt i final
noveletes
Anònim, 02/09/2017 a les 17:42
Molt interessant
+213
-24
A un servidor se'l va educar en l'independentisme. Per negar-ho tot, de gran em vaig fer hippy i anarquista després. Ara em considero politicament un anarcoseparatista. Vostè, sr Pàmies és va educar en la pura ortodòxia comunista-jacobina espanyola i encara segueix igual encara que ho negui, o no. I que collons té a vere que el seu germà visqui a Granada amb el tema del votar al Referèndum? , són les mateixes tesis que fa Rajoy. Quatre noveletes més aviat mediocres i i quatre rielleres opinions sobre el Barça a la tv donen dret a una llarguíssima i lamentable entrevista.
excuses espanyolistes
Anònim, 02/09/2017 a les 18:03
Molt interessant
+223
-17
Senyor Pàmies, vosté defensa la unitat de l'estat espanyol pel mateix motiu que la defensen milions de ciutadans espanyols que voten el PP, el PSOE i altres partits. Vostè, igual que tots aquests ciutadans espanyols, se sent de nació espanyola, i per això no vol que Catalunya deixi de formar part de l'estat espanyol. Vostè, com per tots aquests altres ciutadans espanyols, no vol que el que vostè creu que és la seva nació perdi una part del seu territori.

Si vostè no votarà l'1-O, serà per nacionalisme (per nacionalisme espanyol), o si ho prefereix, per lleialtat a la idea de la nació espanyola.

Les respostes que dona a l'entrevista em sonen a excuses. A excuses espanyolistes. Diu que no votarà perquè el conflicte Catalunya-Espanya no té solució. La lluita de classes tampoc no ha semblat mai que hagi de tenir solució, i en canvi el seu pare i la seva mare bé que van lluitar i es van jugar la llibertat pels drets de la classe treballadora. Diu vostè també que no votarà perquè Espanya no és una dictadura. Si Espanya fos una dictadura, aleshores sí que estaria a favor de votar en un hipotètic referèndum? Permeti'm que ho dubti.

Si vostè se sent de nació espanyola i per això no vol que l'estat espanyol es trenqui, doncs digui-ho, home, que no passa res. Però no intenti convèncer-nos amb arguments de pa sucat amb oli, que ja som grandets.
Igualtat, i un bè negre
Anònim, 02/09/2017 a les 18:06
Molt interessant
+184
-14
Suposo que en la cínica "igualtat" entre els "demòcrates partidaris d'una legalitat" i els "demòcrates legítimament partidaris que es crei una altra legalitat", per al senyor Pàmies no fan cap diferència qüestions com una història de dominació, la negació del dret a l'autodeterminació -per tant, la negació de la nació catalana-, la colossal diferència de forces perquè l'unionisme català es recolza en l'estat castellà, les amenaces i el joc brut d'aquest darrer contra l'independentisme, l'escanyament fiscal del país, el dèficit d'infraestructures, l'extinció a què està abocada la llengua catalana sota el jou castellà, i la possibilitat que té ell de continuar tenint la nacionalitat espanyola i sentir-se "espanyol" sense obligar-me a mi a ser assimilat per la nació colonitzadora.

Però vaja, ja ho diu l'article que el senyor Pàmies és un individu "racional", és del Barça i ha tocat totes les estampetes de la izquierda progre, com tants altres surarà passi el que passi i sense arriscar res.
Equidistancia con el opresor
Anònim, 02/09/2017 a les 18:32
Molt interessant
+199
-14
Cuando he leído que España no es una Dictadura, ha puesto al mismo nivel los argumentos de unos y de los otros, y ha dicho que España nunca lo permitirá- la independencia- he dejado de profundizar en el tema: si es una democracia como no va a permitir España que se acate la decisión de un pueblo como el catalán?-
Pàmies, que no tengas ganas de luchar y que tu credo sea la ironía para evitar el conflicto, no debería implicar que fueses otro Évole de la vida.
Menos mal que admites que eres español, eso lo respeto y podías basarte solo en ello.El resto es una patraña que te has montado.

Tots fossin com ell!
Ramon Mercader, 02/09/2017 a les 18:57
+37
-100
S'ha de reconèixer que el Pàmies és l'únic unionista que et cau bé, et fa riure i lamentes no tenir-lo al teu costat.. He fet un repàs mental de sí hi ha algú més.. infructuós.
Identitat i sentiment
Racs, 02/09/2017 a les 19:01
Molt interessant
+109
-9
És una llàstima que en Pàmies no estigui al costat del dret d'autodeterminació, ja no dic de la independència. És un intel·lectual molt seguit i admirat pels catalans independentistes i m'atreviria a dir que influent. El raonament que fa es basa en que ell és espanyol, que ho sent així i parla tota l'estona del seu germà de Granada. Per tant la seva raó per no creure, inclús estar una mica en contre del referendum, és bàssicament una qüestió identitària, és a dir, se sent espanyol. És quelcom que els passa a molts que venen del PSUC i d'ICV o que son comunistes, en conec alguns.
Aquest tipus de coses, als que som no espanyols ni de sentiment ni d'identitat, i que sempre hem considerat que ser catalans passava per davant de tot, ens costa una mica d'entendre. És quelcom així com pensar en una traició... Suposos que deu ser el mateix que els passa als espanyols que no entenen com pot haver independentistes.
Aquesta és una demostració que hi ha hagut molta gent de l'esquerra obrerista que va ser educada com a espanyola a casa nostra, perquè els seus pares ho eren, i que tot i respectar la voluntat del poble català, no s'hi senten involucrats ni cridats. Com dic és una llàstima, però com deia l'últim CEO, el principal motiu, a dia d'avui, per romandre a Espanya és identitari, la identitat espanyola. En canvi, molts s'han sumat al procés per pura racionalitat.
Veurem
Anònim, 02/09/2017 a les 19:02
Interessant
+89
-10
Bé... Quan el fotin fora de segons quins mitjans en els que treballa, sabrem el que opina realment. De moment, res. Ni ell ni ningú.
Aquesta entrevista hauria de sortir a "El Periodico"
Anònim, 02/09/2017 a les 19:17
Molt interessant
+141
-13
Es un diari més afí amb les seves idees espanyoleres.

Per cert, la seva teoria de que el seu germà de Granada hauria de poder votar respecte a la independència de Catalunya ja és per a llogar-hi cadires.
Aixo
Anònim, 02/09/2017 a les 19:18
+17
-78
aixo el que interesa als separaristes, dir que no hi ha solució, la seva historia es basa en victimisme i sentiment de greuge (nacionalisme), sense aixo no son reS.

Tot te solucio, tot te cami, semblen el tipic adolescent ofuscat que no véu sortida davant un problema, que vist amb perspectiva, es insignificant i solucionable.
Ens definim
Joan García, 02/09/2017 a les 19:21
Molt interessant
+116
-5
Agraeixo que es defineixi.
El que no accepto és que digui que no hi ha solució i, això és interpretació meva, perquè ja li va bé!
Em sap greu que el PSUC i la seva evolució hagi acabat com ha acabat. Era una referència que, a mi, m'ha decebut del tot.

Bufff...!
- jordi. -, 02/09/2017 a les 19:31
Interessant
+72
-5
Massa llarga home, On vas a parar:
Molt pinxo, ell
Anònim, 02/09/2017 a les 19:44
Molt interessant
+105
-4
1. «No he arribat encara a entendre perquè he de poder votar en un referèndum en el qual el meu germà, que viu a Granada i paga els mateixos impostos que jo, no pot votar.»

És a dir, Pàmies creu que en aquest referèndum (o el que sigui) haurien de poder votar tots els ciutadans de l'estat espanyol. Francament ho trobo poc seriós. Això és perfectament paral·lel, plenament equivalent, a la proposta del PP que els catalans duguem al Congreso la nostra proposta i que allí la votarem tots.

2. «Però no vull jugar a l'equidistància, també dic que això és impossible.[...] Perquè Espanya no permetrà mai que això passi.»

Que una cosa sigui difícil, molt difícil, no vol dir que sigui impossible. Sovint un diu que són impossibles aquelles coses que no vol que s'esdevinguin.

3. I hi ha un govern a Espanya que vol imposar una raó jurídica que no és suficient per resoldre el conflicte. Per tant, m'abstinc. I no em sembla que estigui fent el joc a una posició reaccionària perquè estic a favor que... [...] Jo soc espanyol.

Això que diu després de «per tant» no ve per una lògica irrefutable. D'aquesta «raó jurídica que no és suficient» en podria venir una cosa ben diferent del «m'abstinc». Aquest «per tant» és trampós. I resulta que sí, que atesa la història i el context present, fa el joc a una posició reaccionària.
__________________
En el fons entre Pàmies i Coscubiela ho hi ha gaire diferència. Tots dos venen de la mateixa línia de pensament, encara que Pàmies se n'hagi impregnat d'una altra manera. Pàmies sol ser molt contundent en les seves opinions de tota mena (a vegades l'he sentit a la ràdio), sovint expressades amb molta gràcia, però si ens hi fixem, sempre hi ha un gran fons d'arbitrarietat en el que diu. I es veu que és capaç de, en el fons, defensar la permanència d'una gran injustícia; però, és clar, en aquest cas, un no acaba de trobar-li la gràcia.
Bona entrevista
Sant Quirze de Safaja, 02/09/2017 a les 19:56
+5
-52
Amena i didàctica , agradi o no la diagnosi i el resultat , sense solució de continuïtat.
l'espanyolisme té moltes disfresses
simonet, 02/09/2017 a les 19:59
Interessant
+98
-6
El senyor Pàmies intenta tapar el seu espanyolisme amb algunes de les disfresses o pells de xai que solen fer servir alguns nacionalistes espanyols. Una d'aquestes disfresses és la idea de les identitats nacionals múltiples ("Jo he tingut sempre tres països"). Una altra és la creença utòpica que un govern d'espanyol d'esquerres solucionaria el conflicte Catalunya-Espanya (La gent a Espanya el que hauria de fer és deixar de votar el PP".

Altres disfresses són l'antipujolisme o l'antimasisme: la idea que el procés és un invent de Convergència per tapar la corrupció del partit.

Avui, quan en Pujol i en Mas ja no hi són, quan el procés el protagonitzen sobretot forces d'esquerra, els espanyolistes catalans d'esquerres com el senyor Pàmies estan nerviosos. Estan nerviosos perquè se'ls acaben les excuses per no haver de dir que per a ells, en realitat, el problema no era Convergència, sinó la independència i, en general, el catalanisme. Estan nerviosos perquè cada cop disposen de menys disfresses amb els quals tapar el seu espanyolisme.

Ens entendríem tots millor si els espanyolistes catalans d'esquerres, en lloc de tapar-se amb disfresses estrafolàries (com la del dret del germà de Granada a votar en el referèndum), diguessin el que senten en realitat: que la seva nació és Espanya i que no pensen acceptar la independència de Catalunya, encara que aquesta arribés de forma democràtica i de la mà no de la malèfica Convergència, sinó d'Esquerra i de la CUP.

Pels espanyolistes catalans catalans d'esquerres, la unitat de l'estat espanyol passa per sobre de tot, fins i tot per sobre de la democràcia. La prova és que accepten la preeminència de l'Espanya castellana sobre la no castellana, una preeminència que no és el resultat d'un procés democràtic, sinó que és el fruit de segles de dominació militar. Quan el senyor Pàmies diu que hi ha dues legitimitats democràtiques enfrontades, està posant al mateix nivell d'una banda la voluntat del poble català i, de l'altra, un estat castellano-espanyol que des de fa com a mínim tres segles ha intentat convertit Espanya en França i la Catalunya del sud en la Catalunya del nord.

I tant que fa el joc a l'estat espanyol, senyor Pàmies. L'estat espanyol no pot aspirar a que els catalans siguem tots uns patriotes espanyols sense fisures. A Madrid ja saben que a Catalunya manifestar-se públicament a favor de la nació espanyola és impopular. L'únic que esperen dels catalans és que fem com fa vosté: inhibir-nos, dir que el conflicte no té solució i refugiar-nos en el cinisme i la ironia ("Jo soc ciutadà d'una Espanya democràtica, imperfecta, absurda", "Mai he votat ningú que guanyés. Tinc instint en això"). Tampoc no els incomoda que despotriquem contra el PP, com fa vostè. Saben que això a Catalunya és gairebé una obligació, i que la gent que vol ser popular, com ara vostè, haurà de "rajar" del PP de tant en tant.

Quan a Madrid llegeixen entrevistes com la seva, estigui segur que brinden amb xampany. I estigui tranquil, que el seu lloc de treball no perilla. Al grup Godó també els haurà encantat l'entrevista.
Un altre
Anònim, 02/09/2017 a les 20:01
+31
-7
És vostè un senyor que seguiré llegint. Lamento profundament, malgrat és la línia dels PSUC i els seus hereus, que me'l miraré des de la mateixa desconfiança (però gust) com el Vargas Llosa, Marías, Pérez-Reverte i algún etc més. Ho lamento per mi, patriota català, amb més gust per la literatura que per la bandera, però amb identitat allunyada de l'espanyola.
El Sr. Junqueras dijo que Alemania ha modificado su Constitución por las demandas de Baviera
Anònim, 02/09/2017 a les 20:25
+9
-53
Y es cierto.
El Gobierno alemán ha sacado adelante una reforma constitucional, la mayor de esta legislatura, por la que reorganiza el reparto financiero entre los länder (las regiones) y el Estado alemán. El nuevo marco legal supone un giro centralizador y pretende acabar con las históricas protestas de los Estados más ricos, cada vez más reacios a solidarizarse con los más pobres. El Estado asumirá ahora esa carga financiera y también más poder de decisión sobre las políticas regionales.
A pesar de tratarse de una negociación de competencias y de transferencia de recursos entre el Estado y los länder, las negociaciones no se han visto en ningún momento teñidas por argumentos nacionalistas.
Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 02/09/2017 a les 20:37
Interessant
+71
-4
Reticent a compromisos absoluts?. Doncs amb el que ens esta caient aixo de voler ser espanyol no li marxa ni amb salfumant. No es que el critiqui, pero amb la Republica que pensa fer?. Vull dir, es quedara aqui d'estranger resident o marxara al seu pais?.
Clar que no hi ha sol.lució...
Anònim, 02/09/2017 a les 20:50
+6
-66
Que s´ha d´esperar d´un país de putes i lladres com es Catalunya-Espanya, doncs francament i senzillament RES, una cosa es que els independentistes vulgin marxa d´una estat membre de la UE,
l´altra cosa es que siguin expulsats, que els independentistes comensin a calcular el que deixaran de rebre de la UE, començan pel sector de la pagesia, es quedaran sense anar amb els seus AUDIS-BMW-MERCEDES, UFFFFFFF QUINA RANGUNIA QUE TINDRAN MES GROSSA...
Hi som aprop
Anònimes, 02/09/2017 a les 21:27
Interessant
+66
-5
Amb la q esta caient i en Pàmis badant. Ten por de perdre prevendes Pamies?

Avegades la imbecilitat tampoc te solució.
LA EDUCACIO PESUQUERA HA FET TANTS ESTRALLS COM LA FRANQUISTA
Finni Pel Roig, 02/09/2017 a les 21:57
Interessant
+58
-6
Bon viatge, Pamies, adeu siau.
Si tothom fos sincer...
Orellut, 02/09/2017 a les 22:29
+37
-2
Hola, Sergi.
No estic d'acord amb tu amb el que penses ni tampoc sento el que sents tu, però t'agraeixo que diguis precisament el que penses i el que sents. Generalment, quan llegeixo missatges i entrevistes de persones que estan en la mateixa situació que tu ("Doncs perquè jo estic en una posició, que és la de molta gent, que creu que això és un conflicte entre demòcrates partidaris d'una legalitat i demòcrates legítimament partidaris que es crei una altra legalitat. I jo pertanyo al primer grup"), només llegeixo el que ells interpreten que jo sento o penso, poques vegades veig cap argumentació mínima, i generalment només capto bilis.
Hi ha un moment de l'entrevista que parles del teu germà de Granada, D'entrada, et diré que no és el meu germà, és un bon amic, però tampoc m'importaria que fos el meu germà, com tampoc m'importaria que fos de Venècia o de Brasília. Dit això, hi ha una cosa curiosa, els de Granada i els de Barcelona, posem per cas, viuen junts per llei. Per viure separats han d'estar d'acord els dos, amb un que ho vulgui no n'hi ha prou, curiós, no? En altres aspectes de la vida, la cosa no funciona així.
I a més, encara val afegir que les lleis espanyoles no permeten preguntar si volen seguir vivint junts o no... ni tan sols preguntes no vinculants jurídicament ("Ni quiero, ni puedo; pero sobretodo, no quiero").
Crec que a Espanya falta maduresa política i valor per afrontar la realitat, però... és el que hi ha.
M'ha agradat molt quan afirmes això de " Jo soc ciutadà d'una Espanya democràtica, imperfecta, absurda, però soc ciutadà espanyol d'aquesta democràcia, molt defectuosa. No visc en una dictadura."
Que no és una dictadura per a mi és discutible, una cosa és que no governi cap dictador i una altra molt diferent és que no estiguem en una pseudo-dictadura. Per posar-te un sol exemple: si no estiguéssim en una dictadura, ja fa anys que haguéssim pogut escollir entre monarquia i república.
Finalment, dius literalment: "I des d'un punt de vista sentimental, soc espanyol". Gràcies per reconèixer que hi ha un nacionalisme espanyol i que això no és necessàriament dolent; sou tan pocs els qui us atreviu a dir-ho i a reconèxer-ho...

Amb tots els meus respectes.
La solució:
Anònim, 02/09/2017 a les 22:46
+4
-42
CONFEDERACIO DE REPUBLIQUES IBERIQUES!!
Comunista monarquic
Peix menut, 02/09/2017 a les 23:59
+38
-1
Li dono la raó en moltes de les coses que diu, però costen d'entendre les seves benediccions que no fan res més que perpetuar els que van enderrocar la república l'any 36.
Poca substància
Antoni Barceló, 03/09/2017 a les 01:15
Interessant
+53
-1
Si vostè visqués a Escòcia i el seu germà a Londres, creu que hauria pogut votar al referèndum escocès?. Fa vergonya haver d' argumentar això!
Comunistes i per tant jacobins tots dos, els seus pares no van inculcar als seus fills l’amor a Catalunya, sí a Espanya.
Blai, nacionalista català., 03/09/2017 a les 01:24
+42
-4
D’aquí ve que celebressin amb tanta joia la possibilitat de tornar a “Espanya” i de tenir la ciutadania espanyola. El contenciós hispano-català sí que té una solució clara, ponderada, lògica i merescuda: fer que Catalunya recuperi la independència nacional; fer que sigui tan independent com ho és Espanya i França. Diu que no votarà en el referèndum de l’1 octubre 2017. S’entén perquè ha mamat l’ideari marxista-leninista soviètic a la seva família. Ideari que ha tingut els hereus següents: Iniciativa per Catalunya i ara Podemos-Catalunya Sí Que Es Pot. No hi votarà, al procés, perquè no vol la independència de Catalunya, així de clar. Com a comunista, el seu referent és l’Estat plurinacional soviètic i ara el rus. No vol que cada nació es constitueixi estat independent. Segur que va plànyer el desmembrament de l’URSS, de Txecoslovàquia i de Iugoslàvia. Pàmies respecta l’statu quo internacional; no entén com poden alterar-lo amb el desmantellament dels estats plurinacionals. És contrari al naixement de nous estats fruit de secessió. És un jacobí impenitent, resultat de la seva educació comunista i francesa, car visqué a França fins els onze anys. Diu que sent l’urc de ser ciutadà espanyol, amb això està dit tot. Es considera ciutadà d’un estat espanyol defectuós i imperfecte. Tot i així sent l’urc de ser ciutadà hispànic, és increïble. Diu que Espanya mai no admetrà la secessió de Catalunya. Tampoc no va acceptar la de cap de les colònies que tenia a tot el món, sobretot a Amèrica, àdhuc a Europa: Holanda, Portugal i Flandes. Considera que a partir de la Transició 1975-1980, Espanya és un Estat democràtic, defectuós, però democràtic al capdavall. Pàmies és un català que acata entusiàsticament la dominació i l’espoliació estrangera espanyola sobre la soferta Catalunya. No ens amaga que sentimentalment se senti espanyol. Que li faci bon profit, doncs! Ara bé, és digne de plànyer la seva alienació nacional. Ja ens ho diu que té tres països i per tant tres lleialtats, a part de la ideològica, bé que prioritza Catalunya, sense arribar a desitjar la seva independència nacional, a las! Sembla una fotocòpia d’en Domènech, de la Colau, d’en Franco i d’en Coscubiela. Perquè se sent emotivament espanyol. La “condició administrativa” única que ha tingut diu que és la hispana. Fals! Perquè com a refugiat legal també en tenia una de francesa, com a refugiat havia de tenir el passaport Nansen, amb el permís de residència i treball. Llurs pares li van inculcar un devessall de virtuts, però no l’adscripció sentimental a la catalanitat, mal que aprengués català a partir dels onze anys un cop a Catalunya, no a França. A casa, a França, el català no era l’idioma habitual a despit que la seva mare fos catalana, Teresa Pàmies. El seu pare era espanyol, Gregorio López Raimundo, aragonès que tot i viure a Catalunya no es va dignar a aprendre el català. Diu que és espanyol a Catalunya i només català a Andalusia. ¿Voleu un exemple més palmari d’alienació nacional, assumida amb total satisfacció?
Un altre que tal
Anònim, 03/09/2017 a les 01:29
+38
-4
Es com el gos de l' hortala...
Ni caga ni deixa cagar.....
Ja em tenim prous d' aquests....
" Bueno, pues adeu".
El PSUC-PCE era espanyolisme pur i dur, però d'expressió catalana, per endolcir la píndola.
Anònim, 03/09/2017 a les 01:56
+41
-2
Abans d'ubicar-se a Andalusia, el germà d'en Sergi Pàmies, vivia a Andorra la Vella. Tenia un bar al carrer de l'Alzinaret, allà pels anys 1980. Parlava perfectament el català, el rus i el txec; suposo que també el francès. Tot un versat en idiomes.

L'enemic cardinal del PSUC-PCE no era el capitalisme, sinó el nacionalisme català. Aquest mateix esperit te'l trobes a Iniciativa per Catalunya i a Podemos, Colau, Demènech, Franco, Coscubiela, Ribó, Saura, Camats, Herrera i Nuet.
22:46. Una "confederació de repúbliques peninsulars" fóra el nom trampós de l’estat espanyol.
Anònim, 03/09/2017 a les 02:08
+29
-1
Posar-li un nom ben aparatós, abusiu i equívoc perquè tot continuï igual. Avui dia això ja no funciona, ja estem vacunats contra tals subterfugis arterosos, dels quals l’esquerra espanyola en sap un niu, en té la mà trencada.

Pàmies em recorda el posicionament del cantant Raimon: espanyolisme envernissat d'ideologia roja.
Anònim, 03/09/2017 a les 02:13
+50
-5
-
UN RESENTIT AMB EL QUE L'ENVOLTA
Anònim, 03/09/2017 a les 09:10
+30
-5
Seré breu, perque massa que s'allargat el PAMIES expresant el seu resentiment en vers als democrates catalans, jo li diría un parell de coses, ara actualment ESPANYA tal com la veu ell es una dictadura, nomes es te que comprovar com fa servir el gobern el TC, i l'altre cosa que no veu be com vosté pot votar i un seu germa a GRANADA no pot votar no li sembla be, perque segons voste paguen els mateixos impostos, aixo no es veritat aqui en paguem mes, ja no es el mateix GRANADA de ANDALUCIA que CATALUNYA aqui ens castiguem mes a ANDALUCIA les autopistas son de franc i aqui hem de pagar per fer-les servir, sisplau, a mes li díria si el final si no esta content amb el que l'envolta a CATALUNYA te un remei, agafi faci les maletes i vagi e GRANADA a casa el seu germá. VISCA CATALUNYA LLIURE, DEMOCRATICA e INDEPENDENT.
Aquest home el que és
Anònim, 03/09/2017 a les 09:22
+31
-5
és un acomplexat de pebrots, això és el que li passa.
Sergi Pàmies és un acomplexat, alienat nacionalment i ressentit.
Anònim, 03/09/2017 a les 09:37
+26
-5
És digne de plànyer.
Hi ha comentaris en què quan votes no queda enregistrat el vot.
Anònim, 03/09/2017 a les 09:40
+15
-2
El compte de vots a Nació Digital no va fi, de fa dies.
Pamies fill de la Teresa i el Raimundo.
Anònim, 03/09/2017 a les 11:52
+26
-2
Pamies ja coneixiem els teus valors molt democratics.... pero el teu germa granadi viu, treballa i segurament se sent español. Aqui es decideix el que vols fer tu amb els teus. El teu germa si vol vota que vingui i voti. ES VEU LA TEVA ASTUCIA DEL PSUC. (Recorda el lema de la transicio "llibertat.....")
En democràcia...
Quin pais!, 03/09/2017 a les 12:33
+0
-19
En una democràcia, tant dret tenen els catalans de dir que volen marxar, com els espanyols de dir que no ho volen. Per aixo cal negociar primerament per que els espanyols admetin que Catalunya marxi si això es qel que decideixen els catalans.

Sense acord, no hi ha democràica, hi ha un acte ilegal enfrontat a la legalitat preexistent, en un conflicte que gunyarà el qui tingui més força i recursos per fer complir la llei. Com per exemple, qui paga el sou als Mossos que han jurat o promès defensar la Constitució espanyola i la legalitat que s'en deriva.

No és això companys,no és això...
Carles Blàzquez i Micó, 03/09/2017 a les 13:20
+8
-4
Sergi Pàmies és català, escriu, parla i fa dir el seu nom en català. Es dels "nostres".Jo sóc independentista i ell no. Però és dels nostres. Hi ha que acceptar que catalans es sentin espanyols i altres no. Per això hi ha que votar i contar. Almenys ell te els collons de dir-ho en públic.Totes les desqualificacions dels comentaris estan de més. Hi ha que respectar a tots i els seus sentiments.
Quin patir, pobre home
Altres en situació similar ja fa temps que ho tenim molt clar, 03/09/2017 a les 13:24
+17
-0
Pobre home, com deu patir tenir aquest batibull al cap. Es pensa que és l'únic mestís o amb famílies multicultis, o amb parents a Espanya i en altres països? Jo també en tinc i això, personalment no em fa canviar el meu punt de vista sobre el dret de totes les nacions a tenir estat propi si així ho desitgen. Els amics i la família, siguin on siguin, ho seguiran essent. A la seva edat ja no s'aclarirà mai. En fi, nosaltres anem passant sense ell.
Mentre segueixes desfullant la margarita
l'estat espanyol segueix atacant el nostre poble, 03/09/2017 a les 13:27
+19
-1
Si guanya el SÍ i Catalunya esdevé un estat, coneixent la mala llet de l'estat espanyol, possiblement per anar al meu poble, Maella (Franja) em demanaran visat, suposant que em permetin l'entrada al Reino. Tot i amb això tinc clar que votaré a favor de la llibertat, i espero que algun dia la resta dels països de llengua i cultura catalana, incloent la terra on tinc les arrels i vaig néixer, segueixi les passes del Principat.
Pàmies, "Res de nou al Pirineu"
El Maqui , 03/09/2017 a les 14:19
+26
-1
Jo també sóc anarco-independentista. Us recomano que no us deixeu encibornar mai pels comunistes.... Els comentaris sobretot d'en Blai de la 01:24 són totalment encertats.

Mai se m'ha acudit llegir un llibre del Sr. Pàmies i menys de la seva mare.

L'actitud dels comunistes vers el referendum és la de sempre: Negar els drets dels catalans i defensar Espanya.

Recordo en temps de Franco quan anàvem als recitals d'en Raimon sempre m'havia de discutir amb altres companys, que sens dubte eren molt catalanistes, l'ambigüitat del cantant.

Us recomano, i sobretot al Pàmies i altres il·luminats comunistes potser de bona fe, que llegiu la novel·la amb fets reals, CREMEU BARCELONA! ....Veureu la llibertat del comunisme a on arriba. Sort que els autors de la possible crema no van fer cas de les ordres del PSUC que rebien directament d'Stalin.

Desgraciadament tot el que s'explica és veritat. I a mi personalment així em va confirmar aquests fets el mateix Santiago Carrillo, que durant els seus últims anys estiuejava amb la seva dona en un balneari de Cades de Malavella.
Quin «bluf»!
Anònim, 03/09/2017 a les 14:46
+29
-0
Els escriptors tenen quelcom de monologuistes; s'ho fat tot ells solets. En la prosa de ficció, en els assaigs, preveuen les objeccions al que diuen i les combaten. Quan això ho fan en un llibre, en un article, en un programa de ràdio on els deixen dur la veu cantant, doncs mira, certes coses es deixen passar, entren el el joc. En una entrevista la cosa canvia.

Pàmies sol anar de sobrat i en els «monòlegs» queda molt bé repartint «hòsties» i fent-se el graciós dur, irònic i sarcàstic. En una entrevista (i en aquest cas l'entrevistador és molt prudent i respectuós) és diferent. El sarcasme, i l'enfoc tendenciós de complexitats reals no serveix per a tapar prejudicis, insuficiències, vergonyes i misèries intel·lectuals.

Pàmies sap donar la sensació de rabiosa independència de criteri, però ací hem vist que l'emperador va nu i duu uns tatuatges que expressen uns principis rancis, antics, segons els quals els catalans no tenim dret a la llibertat. El recurs al germà de Granada fa pensar en Duran Lleida dient (ja fa molt temps) que no podia donar un disgust al seu pare -d'El Campell, a la Franja de Ponent- defensant el separatisme; fins i tot fa pensar en «la niña de los chuches» de Rajoy.

¿Tanta independència de criteri, tant enginy, tanta agudesa, per a anar a parar a això...?
En resum
Anònim, 03/09/2017 a les 15:00
+19
-1
Que és partidari de la legalitat de la Constitució del 78 redactada amb el sabre dels militars franquistes sobre la taula i encapçalada per un Borbó. Els teus pares es deuen haver remogut a la tomba.

I al principi el presentes com a escriptor. No, no és escriptor, és comunista ortodox. Encara recordo la gitada que va fotre un dia contra el George Orwell al programa del Bassas.
@ En resum
Anònim, 03/09/2017 a les 16:29
+17
-0
Doncs a mi em sembla que quant a la concepció de la relaciò Catalunya-Espanya, el que diu, en el fons, coincideix amb el que devia sentir dir als seus pares. Els comunistes ortodoxos en això, com en tot, feien poca broma: atenir-se al que diguessin els qui manaven realment en el partit. Recorda com va pagar Comorera el seu nacionalisme.
Hi ha culturetes...
Ciutadà del pilot, 03/09/2017 a les 17:43
+12
-1
que necessiten mantenir opinions snobs, contadictòries i sobretot diferents a la majoria de la gent del país. Això els reafirma en què són superiors. A part de llarguíssima l'entrevista l'he trobat mancada d'interés i pel que fa a l'entrevistat... totalment incoherent en els seus plantejaments sobre el procés i sobre la democràcia en general.
revolució dels somriures
ES MOIX NEGRE, 03/09/2017 a les 18:08
+2
-13
Cada vegada més els procesistes si semblem a la caverna de recolzadors del PP. O amb mi o si no ets un... la revolució dels somriures
Un tipus sincer
josep ponts, 03/09/2017 a les 18:31
+5
-13
Doncs a mi en Pàmies em cau la mar de bé, i encara que ell no sigui independentista i jo sí ho passaria mil vegades una tarda xerrant abans que amb la majoria dels tarats sectaris que escriuen comentaris per aquí.

A veure si madureu una mica, que teniu alguns un món molt petitó.......
Pàmies: complex de Stockholm gros com un Pàmies.
Uau!, 03/09/2017 a les 19:33
+8
-0
Lo discurs d'un sclau vengut de Tolosa, que autonomiqueja o regionalisa.
Repapieja al modus de la television, del dominant.
Lo tipic renegat.
Per ser un espanyolarru-gavatxot, quin interés pseudo-literari, no?
Anònim, 03/09/2017 a les 19:42
+6
-0
Un altre que després de la liberació dirà que resistí a partir de la data d'independència.

Pringat.
No recordo mai haver dit franchutis o gavatxo al Sergi a l'escola.
Anònim, 03/09/2017 a les 19:48
+6
-0
Mai.Si que recordo haver-me emprenyat perqué només ell volia dirigir l'equip de futbol a Piscinas y deportes i era un patata.Pel demés,els que el coneixem de la infància,tot respecte i com ens deiem sempre,que vagi bé jo.
Obvietats
Anònim, 03/09/2017 a les 20:42
+9
-1
"hi ha problemes a la vida que no en tenen [de solució]»"

I també hi ha individus que no en tenen, de vergonya; i que fins i tot ja compten amb el fet que qui se'ls escolta o els llegeix ho sap, que no en tenen.
Pàmies és espanyol des que va néixer
Llimona, 03/09/2017 a les 20:52
+12
-0
Pàmies va néixer a París, però és espanyol de naixement. Només cal llegir els seus contes més autobiogràfics o les seves entrevistes per saber-ho. Ell mateix ho diu aquí. Tot i que sa mare era catalanoparlant, l'escriptora Teresa Pàmies, a ell li parlava en castellà, igual que als seus germans. I li repetia constantment que era espanyol i que algun dia tornarien a Espanya. Van tornar i el van matricular a un col·legi catalanista i progressista, que és on va aprendre el català. Tothom té les seves arrels i tothom ha mamat el que ha mamat. Ell va mamar l'espanyolisme comunista dels seus pares. No hi ha res a dir, és respectable. Però que ningú se'n sorprengui.
És un trampós
Em dic Pérez, 03/09/2017 a les 21:36
+12
-0
Ell se sent espanyol. Jo em sento català. En canvi ell té un estat que el protegeix i jo no. Ell ve a dir que no hi ha remei i que ens hi posem fulles. I ho diu tan panxo i es queda tan ample. I els que no ens sentim discriminats per aquest estat espanyol contrari, no neutral sinó contrari, què hem de fer? I no es veritat que el seu germà pagui els mateixos impostos que ell. El Sergi Pàmies en paga molts més que el seu germà de Granada.
L'esclau parla com l'amo.
Anònim, 03/09/2017 a les 21:56
+7
-0
Si es espanyol, segur, però segur, que és per sentiment.
Un sentiment molt de la butxaca. (de l'amo; que té por).
Puntualitzem
Mercè B., 03/09/2017 a les 22:04
+5
-1
El cant dels ocells, no és només una nadala. Era una canço eròtica en l'origen i bastant antiga, d'autor anònim que s'ha fet servir per a moltes ocasions, entre les quals un cant de salutació a l'Arxiduc Carles d'Habsburg (existeix una lletra per a l'ocasió) quan va arribar a Catalunya. També s'ha adaptat com a nadala i és per tat un contrafacte.
Ahí te quedas
LoPep, 04/09/2017 a les 09:18
+8
-0
Fa 50 anys el nacional-catolicisme tenia la força. I no hi havia llei de divorci.
Per això existia l'"ahí te quedas!".

Els espanyols tenen la força demogràfica, i la tindran sempre. Per tant no serà mai possible divociar-nos-en amb lleis fetes d'ells, si hi han de comptar els vots de Granada.
Per això els hem de dir "ahí te quedas!"
Sobre el recompte de vots
Anònim, 04/09/2017 a les 10:01
+3
-1
El que passa a Nació Digital és un vellíssim escàndol quant al recompte de vots. A vegades no pots votar (no queda anotat), i normalment pots votar les vegades que vulguis, deixant un cert període de temps.

L'éscàndol és que la cosa ve de molt lluny; que ho saben i ho hi posen remei. Passava en l'etapa en què el director era S. Cot i passa ara.

De fet, és una burla als lectors
Els del Pont Aeri l'aplaudeixen amb les orelles.
Doncs adéu. , 04/09/2017 a les 10:16
+10
-1
Diu: sóc espanyol. Per tant la raó és indentitària. La mateixa raó que esgrimeixen els nacionalistes espanyols del PP, C's i PSOE. Els oligarques i empresaris del Pont Aeri deuen aplaudir amb les orelles els articles i opinions d'aquest senyor.
Granà
Anònim, 04/09/2017 a les 10:36
+9
-0
Crec que el Sr Pamies pot defensar el que li sembli, com tothom, ara sense enganys
Estic totalment d'acord amb " Poca substància" , i encara diré més. A Granada no paguen els mateixos impòstos que nosaltres, i a sobre ells reben més prestacions.
I pel que fà a que és una qüestió sense solució, també l'He de contradir, la solució és marxar
No faces trampa, Pàmies
Xavier ( un valencià dels PPCC), 04/09/2017 a les 10:38
+8
-0
En l'entrevista, el senyor Pàmies afirma que el que ha de fer la ciutadania és deixar de votar el PP. Em permet recordar-li que el PP representa un 29% dels vots de l'estat espanyol, és a dir, una minoria. Que a Catalunya és una força absolutament residual.
Quant al discurs de les dues forces democràtiques, una que vol impedir que la gent vote, i una altra que vol votar. Podria explicar el sr. Pàmies on troba l'argument democràtic a la primera opció?
D'acord amb el Carles Blàzquez i Micó, 03/09/2017 a les 13:20 però...
Anònim, 04/09/2017 a les 12:56
+4
-0
"Hi ha que acceptar" ?

Sisplau, cuidem una mica el nivell o, directament, escrivim en castellà si no dominem el català.

Ara bé, també és cert que això ho sento sovint a TV3 i Catalunya Ràdio i és més greu.
Respecte
Anònim, 04/09/2017 a les 14:41
+1
-8
Veient la quantitat de comentaris despectius contra el Sr Pàmies , es veu com ha caigut el nivell de respecte a Catalunya...

Si vostés decideixen anar a votar i va > 70% del cens, i 90% vota SI, llavors poden anar a les institucions internacionals a queixar-se, i segur que algú els farà case... pero respectin als que no volen votar en un referendum que no consideren oportú.

Ja va haver-hi un referendum i JX S va repetir moltes vegades que no es repetiria... i aqui hi som un altre cop... amb un Govern que dedica tots els seus esforços a mantenir una flama fomentada en mitjes veritats i moltes emocions patriòtiques...

Hi ha una cosa que vostés no entenen, a Catalunya són molts els que callen, pero pensen, i pensen en les consequències econòmiques , polítiques i sobretot socials d´una possible separació i no li veuen el sentit... i són molt bon catalans... i no tenen vergonya dÉspanya, tot i que no siguin espanyolistes, per molt que vostés s´empenyin en crea un enemic---

D´acord, si ho diu ell deu ser així...
Anònim, 04/09/2017 a les 17:49
+1
-1

Qui és aquest?
carai...
Anònim, 05/09/2017 a les 18:45
+0
-0
tan espavilat que semblava...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 13:09 El Museu de Lleida va entregar una peça més de les que demanava Aragó, informa Àlvar Llobet. Era un fragment d'una de les obres del trasllat, i des de l'equipament s'ha considerat que no tenia sentit quedar-se amb l'obra si la resta era a Aragó. Sobre l'obra extraviada, s'explica que s'està buscant.
 13:07 Una enquesta de Segre dona per primera vegada la victòria a Cs en escons. La suma de les formacions independentistes es quedaria a les portes de la majoria absoluta.
 13:06 Soraya Sáenz de Santamaría diu ara que el boicot a productes catalans és «irracional». La vicepresidenta espanyola aposta per donar un "nou impuls a la inversió pública a Catalunya amb els nous plans d'infraestructures".
 13:02 Marta Rovira (ERC) defensa "un Govern molt fort, divers i ampli" després del 21-D que "haurà d'exercir la sobirania i ho farà", fins i tot "si no s'obre una etapa de diàleg i negociació". Igualment, defensa retornar el reconeixement als Mossos i tornar a nomenar Josep Lluís Trapero com a major del cos.
 13:03 Arrimadas defineix la situació actual com "la pitjor crisi institucional, política, econòmica i social que ha patit Catalunya". Per primera vegada en campanya també critica el govern espanyol per "no haver fet reformes ni comunicar un projecte il·lusionant".
 13:04 Mireia Vehí, exdiputada de la CUP, afirma que es presentarà l'Informe Minotaure del 78 a Ginebra, davant de l'Organització Mundial contra la Tortura, i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. 
 12:58 Miquel Iceta afirma que cal «deslliurar aquest país d'una sobredosi de mala llet». Afegeix, de manera irònica, que si és investit president de la Generalitat «tothom saludarà els altres dient 'bon dia' sense pensar si pensa diferent».
 13:00 
 12:57 
 12:45 Xavier Vilamala, exalcalde del PSC a Sant Hipòlit de Voltregà, ha demanat a Miquel Iceta que «alliberi» els ciutadans «de Puigdemont i de Junqueras». Ha afegit que «aquestes darreres setmanes he vist cares d'odi, les mateixes cares que el meu pare va veure a la postguerra».
 12:44 ERC presenta les mesures socials i econòmiques del seu programa electoral i promet, entre altres qüestions, abaixar els tipus de l'IRPF a les rendes més baixes i, per contra, gravar les transmissions patrimonials especulatives vinculades a l'habitatge.
 12:37 Nuria Marín afirma que «la Catalunya que somiem només la pot construir Miquel Iceta». L'alcaldessa de l'Hospitalet defensa «el Sí a un acord entre els catalans, a la negociació i el pacte, a l'economia productiva, i a la Catalunya social i sensible amb els territoris»
 12:44 Expectació al Cercle d'Economia per escoltar Inés Arrimadas. Sala plena a la seu de l'entitat econòmica.
 12:30 Jaume Collboni es refereix a Catalunya en Comú - Podem com «els qui volen tenir la clau, però que quan l'han fet servir ha estat per trencar ponts i el govern d'esquerres de Barcelona. Per això la volen?».
 12:29 Jaume Collboni, en l'acte municipalista del PSC a l'Espai Francesca Bonnemaison, recalca que Ciutadans és «la marca blanca de la dreta del PP feta des dels laboratoris» i que «no tenen ni la més remota idea del que és gestionar el dia a dia de la ciutadania catalana».
 12:29 Xavier Amor presenta Miquel Iceta com «l'home que pot tornar l'esperança a la ciutadania catalana». L'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona és ple de gom a gom en l'acte municipalista, que compta amb la participació de Jaume Collboni i Nuria Marín.
 12:12 DIARI DE CAMPANYA DEL 36 '7 de febrer: Unió Democràtica no participarà a les eleccions'. Nova entrega del diari de campanya (en blanc i negre) del 36; per Pep Martí.
 11:50 El candidat de Junts per Catalunya admet que la investidura "no es pot fer des de la presó ni des de l'exili". Malgrat això, desafia el bloc del 155 a acceptar els resultats i la voluntat dels catalans el 21-D.
 11:50 El candidat de Junts per Catalunya admet que la investidura "no es pot fer des de la presó ni des de l'exili". Malgrat això, desafia el bloc del 155 a acceptar els resultats i la voluntat dels catalans el 21-D.
 11:31 Puigdemont nega discrepàncies amb ERC de cara a la restitució del Govern, manté la porta oberta al diàleg amb l'Estat i assenyala que cal passar a la fase de la "República dels fets".
 11:48 L'amor extraoficial... de Domènech i Tardà; la contracrònica de Sara González. No hi ha dia que el líder dels "comuns" no mencioni als seus mítings el nom del dirigent republicà, amb qui coincideix al Congrés.
 11:24 Els operaris de Sixena que no han vist mai «Barrio Sésamo». La patinada d'uns treballadors no passa inadvertida a la xarxa.
 11:19 Puigdemont assegura que si l'independentisme guanya les eleccions tornarà al Palau de la Generalitat acompanyat del Govern "en bloc". Reclama al bloc del 155 que accepti el resultat dels comicis del 21-D.
 11:15 Tot a punt a l’ACN per la roda de premsa de Carles Puigdemont oferta per l’agència nacional catalana, informa Oriol March. Presenta l’acte el director de l’ACN, Marc Colomer.
 11:00 Xavier García Albiol: "Si a Catalunya torna a guanyar l'independentisme, el problema el té una part de la societat que no ha escarmentat". El candidat del PP considera que el govern espanyol estaria "legitimat" per tornar a aplicar el 155 si el Govern segueix amb el procés.
 10:57 Puigdemont promet que tornarà a Palau si l'independentisme guanya el 21-D. El president de la Generalitat, en una roda de premsa a l'ACN, assegura que no hi ha cap "pla B" en cas que el Parlament el vulgui investir. Per Oriol March.
 10:59 Albiol considera que la «radicalitat» de l'independentisme impulsa l'unionisme. El candidat del PP declara que ERC s'ha "tret la careta" defensant la "via unilateral".
 10:49 FILIPRIM Confessar la bisexualitat i ignorar l'atur. «El que em xoca és aquesta necessitat imperiosa per a l'etiquetatge reduccionista. Explicar que als vint anys has tingut una nòvia és confessar que ets bisexual?». Per Toni Vall
 10:23 Xavier Domènech, a RAC 1: "M'agradaria poder construir un govern on hi hagi representades les sensibilitats del bo i millor del país: des de Núria Parlon a David Fernàndez i Joan Tardà".
 10:13 ​Comença el judici contra Santiago Espot per la xiulada a l'himne espanyol durant la final de Copa. La Fiscalia demana una multa de 14.600 euros per al president de l'entitat sobiranista Catalunya Acció.
 09:54 La Junta Electoral prohibeix il·luminar de groc l'Ajuntament de Terrassa. No es podrà aplicar l'acord de junta de portaveus en solidaritat amb els presos polítics. Informa Albert Prieto.
 09:48 El PP porta ara al Congrés una iniciativa contra els boicots als productes catalans. Rafael Hernando defensa que són "una part essencial" dels productes "Marca Espanya".
 09:10 Elsa Artadi, el secret més ben guardat de JxCat; perfil de la directora de campanya de la candidatura, per Oriol March. Amb una trajectòria acadèmica impecable, doctorat a Harvard inclòs, va créixer a l'ombra de Mas-Colell dins l'administració. En l'última legislatura ha estat una peça clau de l'engranatge de Puigdemont a Palau. Tot i haver format part de la direcció, fa unes setmanes va donar-se de baixa del PDECat per "raons personals".
 08:22 DE GUSTOS I COLORS El film, la sèrie, el llibre i la cançó preferits de Miquel Iceta, a la secció cultural d'Esteve Plantada.
 07:33 PORTADES «El último esperpento del independentismo», a l'«ABC». Recull de les portades dels mitjans catalans i espanyols de paper.
 07:20 M'HI POSO PER... Bel Olid, la veu més feminista de la CUP; un nou retrat d'independents del 21-D a càrrec d'Aida Morales. La número 6 de la llista de la CUP per Barcelona considera que pot aportar "una mirada fresca" i independent en una candidatura en la qual diu sentir-se "molt còmoda".
 07:11 Josep Rull: «No tenen prou barrots per empresonar tanta dignitat». El conseller, just una setmana després del seu alliberament, ha compartit cartell amb Elsa Artadi, Pilar Calvo, Joan Torres, David Bonvehí i Valentí Junyent en l'acte central de Junts per Catalunya al Bages, a Manresa. Crònica de Pere Fontanals.
 06:51 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: Enquestes que condicionen. "Els sondejos, que vaticinen un triple empat entre ERC, Junts per Catalunya i Cs, poden crear un efecte de carro guanyador. Els independentistes apel·len a l'exili i als presos", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són notícia les actuacions del Suprem, el remei castrense de García Albiol, el pacte antiterrorista i Frank Sinatra.
 23:28 L'independentisme, a les portes de la majoria absoluta segons una enquesta sobre el 21-D. ERC guanyaria les eleccions amb 33 escons però la suma dels partits independentistes es quedaria amb 66 diputats, a dos de la majoria absoluta.
 22:22 PÒQUER DE CAMPANYA 11 de desembre: Dante Fachin es mulla, Domènech evoca, Rajoy avisa i Parlon ataca; per Ferran Casas. 
 21:53 Més de 200 persones rebutgen les maniobres de l'exèrcit espanyol a Tarragona. La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau ha manifestat "la nostra oposició als exèrcits, que mai no poden ser garantia de pau" i ha rebutjat "l'ús de les instal·lacions del territori com a base d'operacions o maniobres militars". La protesta ha acabat davant la Delegació de Defensa. 
 21:57 El litigi de Sixena alimenta l'enfrontament entre blocs camí del 21-D. Crònica de l'abast polític d'una jornada de tensió a Lleida, a càrrec d'Àlvar Llobet. El trasllat de les obres del Museu de Lleida a l'Aragó intensifica les crítiques del sobiranisme a les formacions que van avalar l'aplicació de l'article 155, amb especial intensitat cap al PSC.
 21:52 La Junta Electoral exigeix la retirada de la pancarta «Llibertat presos polítics» a Sabadell. Ho fan davant la denúncia de Ciutadans i PP. L'Ajuntament, de moment, no ha respost què farà.
 21:50 LA CARAVANA. L'aniversari de noces més trist de Joaquim Forn: el conseller d'Interior, empresonat a Estremera, celebrava aquest divendres els 25 anys de casa amb la seva dona, Laura. Per Oriol March.
 21:36 La CUP presenta al cinturó que Ciutadans és «el cavall de Troia de l''aznarisme'». L'exdiputat David Fernàndez demana que ningú es pensi que el partit d'Arrimadas és una formació d'esquerres. Informa Aida Morales des de l'Hospitalet de Llobregat. 
 21:28 Gabriel Rufián, a l'acte d'ERC a la Ràpita: "L'1 d'octubre aquí van entrar a sang i us van moldre a pals, recordeu-ho perquè el 21 de desembre els hem de moldre a vots", ha dit a un públic que, emocionat, ha tornar a omplir el pavelló que estava ple de gent votant el dia del referèndum fins que va irrompre la Guàrdia Civil.
 21:21 Iglesias aposta per un govern de «reconciliació» que inclogui independentistes. Ho expliquen Sara González i Jonathan Oca des de Tarragona.
 

El líder de Podem, Pablo Iglesias, al míting dels comuns a Tarragona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú




 21:16 Raül Romeva, a l'acte d'ERC a La Ràpita: "Avui fa una setmana que sortíem sis persones de la presó després d’un mes de captiveri, i havia de ser un dia de felicitat després d’un mes. Ja us podeu imaginar que no ha estat fàcil. I no ho va ser, i malgrat que ens va fer una il·lusió enorme abraçar aquells que estimem, quatre pesones romanen tancades. Això va fer que quan vam sortir ens vam conjurar a sortir a guanyar". 
 21:01 Puigdemont alerta que hi haurà més empresonaments si guanya el bloc del 155. El president de la Generalitat, en un míting a Tortosa, assenyala que l'Estat vol privar de llibertat "tothom que passava per allà" en la maquinària del referèndum. Per Oriol March des de Tortosa.
 20:58 LA CARAVANA Ciutadans per terres càtares; la contracrònica de Pep Martí sobre la campanya de Ciutadans. 
Entrades anteriors »
Carles Puigdemont intervé en la roda de premsa organitzada per l'ACN | Junts per Catalunya
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
El president de la Generalitat creu que val la pena córrer el risc de ser empresonat i nega discrepàncies amb ERC per restituir el Govern cessat | Admet que no podrà ser investit des de la presó o des de l'exili i en cas que el bloc del 155 no respecti el resultat | Manté la porta oberta al diàleg amb l'Estat però defensa passar a la "República dels fets"
Xavier Domènech, en un míting de campanya electoral | Dani Gago / Catalunya en Comú
Sara González
01/01/1970
No hi ha dia que el líder dels "comuns" no mencioni als seus mítings el nom del dirigent republicà, amb qui coincideix al Congrés
Ada Colau, a «Sábado Deluxe» | Telecinco
Toni Vall | 2 comentaris
01/01/1970
«El que em xoca és aquesta necessitat imperiosa per a l'etiquetatge reduccionista. Explicar que als vint anys has tingut una nòvia és confessar que ets bisexual?»
El cap de llista dels comuns, Xavier Domènech, durant un míting | Dani Gago / Catalunya en Comú
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
Des del míting de El Vendrell, una bandera catalana acompanya el cap de llista dels "comuns" per alimentar el perfil de "presidenciable"
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Mollerussa | Junts per Catalunya
Oriol March
01/01/1970
La candidatura de Carles Puigdemont emet abans dels mítings unes declaracions de Rafael Catalá sobre els ferits de la jornada del referèndum
Publicitat electoral del 21-D al metro de Barcelona. | Adrià Costa
Ferran Casas | 3 comentaris
01/01/1970
La manifestació de Brussel·les, el pont, el debat de la unilateralitat i la competència -encara suau- a l'independentisme i a l'unionisme marquen el primer tram de la cursa del 21-D | La participació duu de corcoll els partits mentre ERC i Cs polaritzen la campanya i Puigdemont puja a les enquestes aliè als dubtes sobre el seu futur