31
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
11:04h
L'acció de Rosa Parks el dia que no va voler aixecar-se del seu seient de l'autobús per cedir-lo a un noi de raça blanca; la lluita de les primeres sufragistes per aconseguir el vot femení; la lliçó de Neus Català als camps d'extermini; o la batalla per la dignitat de les persones LGTBI. Aquestes lluites històriques seran presents en l'acte institucional de la Diada de l'11 de setembre, marcada per la proximitat de la data del referèndum previst per a l'1 d'octubre. El Govern i el Parlament han decidit que l'acte d'enguany, que tornarà a tenir com a escenari el Mercat del Born de Barcelona, pivoti en la defensa dels drets humans i les lluites per la llibertat i la democràcia. El dret a l'autodeterminació també tindrà un reconeixement durant l'acte.
"Es tracta de valors que són compartit pel 99,9% dels catalans", ha subratllat el conseller de la presidència, Jordi Turull, que considera que cap partit polític s'hauria de sentir incòmode encara que el concepte destacat del cartell sigui el de la "llibertat". "L'hem fet pensant en què tothom s'hi pugui sentir còmode", ha insistit Turull, que ha recordat que es tracta de valors compartits pels 135 diputats del Parlament.
El conseller ha subratllat que és "bo refermar" aquests valors que de vegades no es valoren fins que un se n'adona que s'estan "perdent". En aquest sentit, ha considerat que el lema de l'acte institucional també està directament relacionat amb els atemptats que van patir el 17 d'agost Barcelona i Cambrils.
Sis blocs, un d'ells sobre els dret a l'autodeterminació
L'acte institucional es celebrarà el 10 de setembre a les 21.30. "Volem que aquest acte institucional de celebració de la Diada Nacional de Catalunya sigui també la celebració d'un model de societat basada en la tolerància i el respecte per la diferència", argumenta creador i director artístic de la celebració, Josep Maria Mestres. L'acte estarà dividit en sis blocs i cadascun tractarà un dret universal:la llibertat de consciència i de pensament; la llibertat d'opinió i d'expressió de les idees i el pensament; el dret a la vida; el dret a la no discriminació per raça, gènere, opció sexual i posició social i econòmica; el dret a la lliure circulació i residència; el dret a l'educació, la sanitat la cultura i l'habitatge; el dret al treball i a la remuneració justa; els drets de la infància; els drets col·lectius; i també un darrer bloc que farà referència al dret d'autodeterminació dels pobles.
"Es tracta de valors que són compartit pel 99,9% dels catalans", ha subratllat el conseller de la presidència, Jordi Turull, que considera que cap partit polític s'hauria de sentir incòmode encara que el concepte destacat del cartell sigui el de la "llibertat". "L'hem fet pensant en què tothom s'hi pugui sentir còmode", ha insistit Turull, que ha recordat que es tracta de valors compartits pels 135 diputats del Parlament.
El conseller ha subratllat que és "bo refermar" aquests valors que de vegades no es valoren fins que un se n'adona que s'estan "perdent". En aquest sentit, ha considerat que el lema de l'acte institucional també està directament relacionat amb els atemptats que van patir el 17 d'agost Barcelona i Cambrils.
Sis blocs, un d'ells sobre els dret a l'autodeterminació
L'acte institucional es celebrarà el 10 de setembre a les 21.30. "Volem que aquest acte institucional de celebració de la Diada Nacional de Catalunya sigui també la celebració d'un model de societat basada en la tolerància i el respecte per la diferència", argumenta creador i director artístic de la celebració, Josep Maria Mestres. L'acte estarà dividit en sis blocs i cadascun tractarà un dret universal:la llibertat de consciència i de pensament; la llibertat d'opinió i d'expressió de les idees i el pensament; el dret a la vida; el dret a la no discriminació per raça, gènere, opció sexual i posició social i econòmica; el dret a la lliure circulació i residència; el dret a l'educació, la sanitat la cultura i l'habitatge; el dret al treball i a la remuneració justa; els drets de la infància; els drets col·lectius; i també un darrer bloc que farà referència al dret d'autodeterminació dels pobles.