El curiós cas del diplomàtic espanyol que mira els castells des de la distància

Porten una camisa blava amb una petita senyera a l'esquena, discreta però visible. Es lliguen la faixa poc abans que arrenqui l'acte i es preparen per fer un pilar de quatre que ha de coronar una nena que es diu Sofia i que, en un moment determinat, sembla que es quedi a mig camí. Són els Xiquets de Copenhagen, que no s'han volgut perdre la inauguració de la delegació de la Generalitat als Països Nòrdics, la número dotze del cos diplomàtic català. Tampoc s'ho ha volgut perdre Francisco Javier Dago Elorza, encarregat de negocis de l'ambaixada espanyola a Dinamarca, que s'ha mirat des d'una prudent distància com els Xiquets carregaven i descarregaven el pilar de quatre.

Dago Elorza no semblava tenir-les totes. Amb la mà esquerra aguantava el programa de la inauguració -tres cançons interpretades per un jove catalano-suec, Fredrik Strand, i una lectura de textos a càrrec de l'actriu Marie Soderberg- i amb l'altra s'agafava l'americana. Estava prudentment desplaçat de la primera fila: la diplomàcia espanyola, ja se sap, marca de prop els viatges que fa la Generalitat a l'estranger, però tampoc vol convertir-se en una presència incòmoda davant les càmeres. El president Carles Puigdemont i el conseller Raül Romeva sí que eren a primera fila, somrient amb el camí ascendent de l'enxaneta Sofia, com també ho feia la delegada Francesca Guardiola.

La diplomàcia espanyola acostuma a marcar de prop els viatges de la Generalitat, però aquesta vegada la presència és més aviat discreta

Guardiola és, precisament, l'encarregada d'explicar que hi ha un representant de la diplomàcia espanyola a l'acte. Ho fa just en l'obertura del seu discurs, en el qual ha mesclat el català, el castellà -només per anunciar la presència de Dago Elorza-, l'anglès i el danès. Romeva també vol pronunciar unes paraules en l'idioma del país -les té fonèticament transcrites en el discurs imprès- i, per si un cas no se l'ha entès, les repeteix en anglès. No és d'estranyar que la Generalitat tingui interès en seduir els nòrdics: són els turistes que més gasten quan venen a Catalunya. Puigdemont ho recorda en la seva intervenció i arrenca unes riallades per part del públic.

El president de la Generalitat, com és habitual, fa un discurs curt i sense referir-se a qüestions que tenen la classe política -i bona part de la periodística- taquicàrdica. Ja està redactat el decret de convocatòria de l'1 d'octubre? En quin moment exacte s'aprovaran les lleis de desconnexió? Què farà la Generalitat quan l'Estat faci caure tot el pes de la maquinària institucional sobre el Parlament i el Govern? Les respostes no trigaran en arribar i, de moment, Puigdemont prefereix simplificar l'1-O en la següent disjuntiva: o s'opta per la independència o bé per una autonomia "buida de contingut".

Representants diplomàtics i de "think tanks"

La presència diplomàtica estrangera ha estat més aviat de segona fila, sense primeres espases ni cap ambaixador. Aquesta també és una constant en els viatges de Puigdemont, i el seu equip ho atribueix sovint a les "pressions espanyoles". Romeva ha agafat molts avions discretament al llarg dels últims mesos, sovint només en companyia d'un membre del seu equip, per fer explicar el referèndum. A la Generalitat, a banda, van observar amb molt optimisme com representants d'altres països es van reunir directament amb membres del Govern per conèixer detalls dels atemptats del 17-A. Per cert: qui va atendre els mitjans danesos per informar de la tragèdia va ser Dago Elorza.

Puigdemont evita referir-se a qüestions d'actualitat política quan falta una setmana perquè es precipiti el xoc amb l'Estat pel referèndum

Els fets de Barcelona i de Cambrils, per descomptat, han planat per sobre de la inauguració a Copenhagen. El mal temps ha obligat a situar una carpa, sota la qual s'han desenvolupat els parlaments. Puigdemont ha volgut arrencar la part en anglès referint-se a l'escalf rebut després dels atemptats, i ha volgut deixar clar que els terroristes no poden "vèncer" la manera de fer de les democràcies. Els danesos coneixen bé què és un atropellament com el de la capital catalana perquè a Estocolm, capital del país veí, Suècia, n'hi va haver un fa tan sols uns mesos.

La vida dels estats, però, segueix. I des de fa uns dies la Generalitat ha passat pàgina dels atemptats i, sense perdre de vista les víctimes i les actuacions policials, ha posat la directa cap al referèndum. Puigdemont ha defensat, davant de diputats danesos i suecs, un representant del departament d'Afers Exteriors danès, membres del cos diplomàtic de països nòrdics i bàltics i també delegats de think tanks, que hi ha parlaments que han donat "suport explícit" al procés. A partir del dia 1, en funció del resultat, la Generalitat espera que la tasca exterior hagi servit per aplanar el terreny d'un hipotètic reconeixement de l'estat català.