30
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
31
d'agost
a les
10:21h
Les lleis de desconnexió tornen a sotmetre Catalunya Sí que es Pot a un test d'estrès que pot resultar definitiu per visualitzar el trencament d'un grup parlamentari que ha mostrat des dels inicis grans dificultats per actuar de forma cohesionada. A l'espera que Podem decideixi el pròxim dimarts què han de votar els seus diputats a la llei del referèndum en el ple del 6 i 7 de setembre, el grup parlamentari té tot just una setmana per intentar consensuar un posicionament. Dirigents de la coalició d'esquerres treballen per aconseguir que almenys l'abstenció a la llei del referèndum sigui la solució per pacificar i garantir la unitat d'acció del grup. Pel que fa a la llei de desconnexió, és més àmpliament compartit que el vot hauria de ser en contra.
A hores d'ara, Catalunya Sí que es Pot està profundament dividida. Es proclamen defensors d'un referèndum amb garanties, vinculant i que tingui efectes jurídics, però la unilateralitat els tensiona internament. La radiografia de la situació del grup així ho evidencia. Podem no decidirà fins dimarts que ve, poques hores abans de l'inici del ple, si els seus diputats Albano Dante Fachin, Joan Giner i Àngels Martínez s'abstenen o voten a favor de la llei del referèndum un cop hagin presentat esmenes, mentre que tant el president del grup, Lluís Rabell, com el seu portaveu, Joan Coscubiela (ICV), no són partidaris de votar a favor d'aquesta norma en la qual s'ha d'aixoplugar la votació de l'1 d'octubre. El grup parlamentari no manté cap contacte orgànic amb Catalunya en Comú, però el partit que lideren Xavier Domènech i Ada Colau, que han dit que pensen participar l'1 d'octubre, té dins de CSQEP dirigents com Joan Josep Nuet, que defensen que en cap cas la coalició d'esquerres pot quedar alineada en el mateix bloc que Ciutadans, PP i PSC.
Davant d'aquesta disparitat de posicionaments, CSQEP es debat entre dues solucions salomòniques: vestir de normalitat la discrepància donant llibertat de vot als seus diputats -però amb la inevitable imatge de trencament-, o bé una abstenció que permeti garantir la unitat d'acció del grup i argumentar la pluralitat interna a l'hora d'explicar el posicionament de vot. D'entrada, Rabell ja ha obert la porta aquest dimecres a l'opció de donar llibertat de vot als 11 diputats del grup. En una entrevista a TV3, ha assegurat que el grup que encapçala al Parlament té "moltes sensibilitats internes".
Malgrat tot, dins del grup parlamentari hi ha qui considera que s'ha d'actuar de tal manera que no es posi en dubte el compromís de la coalició amb el dret a decidir, una fita que pot quedar desvirtuada si hi ha diputats que es posicionen en contra de la llei del referèndum. "El referèndum és l'objectiu polític compartit que tenim tots els sobiranistes. Ens hem de diferenciar dels partits unionistes i posar l'accent en les possibilitats de diàleg", assegura un dirigent de CSQEP. Partint d'aquesta premissa, considera que l'abstenció seria el mínim. "És molt difícil que un sí o un no reculli la unanimitat del grup. Però la clau pot estar en l'abstenció", insisteix. Més difícil seria aconseguir que aquesta abstenció fos susceptible de ser modificada en funció de la incorporació d'esmenes que pugui aportar el grup parlamentari.
El probable "no" a la llei de transitorietat
Pel que fa a la llei de transitorietat, sembla més senzill que els actors que formen part de la coalició se sentin representats pel vot contrari. Entenen que, si bé la llei del referèndum recull la voluntat compartida dels sobiranistes d'exercir el dret a l'autodeterminació, la llei de desconnexió respon "al full de ruta de Junts pel Sí i la CUP".
Un cop passat el ple del Parlament en el qual es votaran tant la llei del referèndum com la llei de transitorietat, Catalunya en Comú celebrarà el 9 de setembre una reunió de la coordinadora, el màxim òrgan del partit entre congressos, per fixar com participaran en l'1 d'octubre. Es dona per segur que, un cop el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, signi el decret de convocatòria, totes les mirades se centraran en el paper dels "comuns", que no donaran per definitiva la seva decisió fins que sigui rubricada per les bases entre el 12 i el 14 de setembre.
A hores d'ara, Catalunya Sí que es Pot està profundament dividida. Es proclamen defensors d'un referèndum amb garanties, vinculant i que tingui efectes jurídics, però la unilateralitat els tensiona internament. La radiografia de la situació del grup així ho evidencia. Podem no decidirà fins dimarts que ve, poques hores abans de l'inici del ple, si els seus diputats Albano Dante Fachin, Joan Giner i Àngels Martínez s'abstenen o voten a favor de la llei del referèndum un cop hagin presentat esmenes, mentre que tant el president del grup, Lluís Rabell, com el seu portaveu, Joan Coscubiela (ICV), no són partidaris de votar a favor d'aquesta norma en la qual s'ha d'aixoplugar la votació de l'1 d'octubre. El grup parlamentari no manté cap contacte orgànic amb Catalunya en Comú, però el partit que lideren Xavier Domènech i Ada Colau, que han dit que pensen participar l'1 d'octubre, té dins de CSQEP dirigents com Joan Josep Nuet, que defensen que en cap cas la coalició d'esquerres pot quedar alineada en el mateix bloc que Ciutadans, PP i PSC.
Joan Josep Nuet, a les escales del Parlament Foto: Adrià Costa
Davant d'aquesta disparitat de posicionaments, CSQEP es debat entre dues solucions salomòniques: vestir de normalitat la discrepància donant llibertat de vot als seus diputats -però amb la inevitable imatge de trencament-, o bé una abstenció que permeti garantir la unitat d'acció del grup i argumentar la pluralitat interna a l'hora d'explicar el posicionament de vot. D'entrada, Rabell ja ha obert la porta aquest dimecres a l'opció de donar llibertat de vot als 11 diputats del grup. En una entrevista a TV3, ha assegurat que el grup que encapçala al Parlament té "moltes sensibilitats internes".
Malgrat tot, dins del grup parlamentari hi ha qui considera que s'ha d'actuar de tal manera que no es posi en dubte el compromís de la coalició amb el dret a decidir, una fita que pot quedar desvirtuada si hi ha diputats que es posicionen en contra de la llei del referèndum. "El referèndum és l'objectiu polític compartit que tenim tots els sobiranistes. Ens hem de diferenciar dels partits unionistes i posar l'accent en les possibilitats de diàleg", assegura un dirigent de CSQEP. Partint d'aquesta premissa, considera que l'abstenció seria el mínim. "És molt difícil que un sí o un no reculli la unanimitat del grup. Però la clau pot estar en l'abstenció", insisteix. Més difícil seria aconseguir que aquesta abstenció fos susceptible de ser modificada en funció de la incorporació d'esmenes que pugui aportar el grup parlamentari.
El probable "no" a la llei de transitorietat
Pel que fa a la llei de transitorietat, sembla més senzill que els actors que formen part de la coalició se sentin representats pel vot contrari. Entenen que, si bé la llei del referèndum recull la voluntat compartida dels sobiranistes d'exercir el dret a l'autodeterminació, la llei de desconnexió respon "al full de ruta de Junts pel Sí i la CUP".
Un cop passat el ple del Parlament en el qual es votaran tant la llei del referèndum com la llei de transitorietat, Catalunya en Comú celebrarà el 9 de setembre una reunió de la coordinadora, el màxim òrgan del partit entre congressos, per fixar com participaran en l'1 d'octubre. Es dona per segur que, un cop el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, signi el decret de convocatòria, totes les mirades se centraran en el paper dels "comuns", que no donaran per definitiva la seva decisió fins que sigui rubricada per les bases entre el 12 i el 14 de setembre.