Ciència en societat: anàlisi

El color en els animals

«La majoria dels mamífers són marrons i grisos, però alguns destaquen per la seva sorprenent coloració. Per què?»

| 30/08/2017 a les 17:27h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, zebra, ós panda, Ciència en societat, mamífers, color
Una zebra | Wikicommons/Lukas Kaffer
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/08/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El color dels éssers vius és un tret biològic complex fruit d’un procés evolutiu. La pressió de la selecció ha produït tonalitats que responen a funcions diverses. Un animal de matisos críptics passa desapercebut en l’entorn en què viu. En algunes espècies d’ocells, el poder de seducció dels mascles passa per les tonalitats brillants de les seves plomes. Altres vegades les tintures vives són un senyal d’alerta. Fins i tot n’hi ha que imiten les pintures vives d’animals verinosos sense ser-ho.

El color cridaner d’abelles o vespes «desencoratja» els potencials predadors. Si la vespa anuncia que pica, el predador potencial es manté allunyat i la vespa sobreviu. El resultat de la coloració en un cas tan clar ajuda a comprendre l’evolució, com va relatar Alfred Russell Wallace en exposar la teoria de la selecció natural. En altres casos, però, l’explicació de patrons de tonalitats no és tan immediata i han volgut estudis més complexos.


Per explicar el pelatge a ratlles de les zebres hi havia diverses hipòtesis. Uns l’atribuïen a la confusió que generava en els seus predadors, lleons o hienes, en fugir corrent. Altres postulaven que ajudava a la seva ocultació entre les gramínies de la sabana. Una altra opinió era que, atès que les ratlles arribaven fins la boca, advertien de la potent mossegada. I encara s’argumentava que era una forma de mantenir estable la temperatura corporal. Després d’estudis comparatius entre diverses poblacions de zebres i d’animals emparentats, cap d’aquestes hipòtesis no resistia l’anàlisi. Només en va restar una.

A les mosques no els agraden les ratlles. Quan una mosca tse-tse o un tàvec s’han de reproduir necessiten un àpat de sang calenta, com altres insectes que piquen a mamífers i ocells. La picada, a més de provocar irritació i desconfort, pot transmetre malalties. Ara bé, els insectes prefereixen picar una pell de color llis. Per tant, les ratlles blanques i negres de les zebres eviten picadures.

El panda gegant té una coloració poc freqüent. El significat evolutiu del pelatge s’ha desxifrat per un estudi comparatiu atenent la filogènia, la sociabilitat i l’ecologia d’úrsids i altres mamífers amb els qui tenen parentiu. I s’atribueix a dos factors de pressió ambiental: ecològics i de comportament. Els óssos panda viuen a les serralades del sud-oest de la Xina, entre els 1.200 i els 3.000 metres sobre el nivell del mar, on s’hi desenvolupen boscos de coníferes entre les que creix mot bé el bambú, aliment majoritari de la dieta del panda.

Al panda no li cal hibernar, perquè el bambú és un vegetal perennifoli, de manera que l’ós té aliment tot l’any. D’una altra banda, el bambú tampoc no li proporcionaria suficients calories per emmagatzemar el greix que li caldria si hibernés. Així que l’ós viu en un entorn que passa de la foscor del bosc a l’estiu al blanc nival de l’hivern. Com blanques eren les temporades que va passar en la darrera glaciació.

Una marcada coloració blanca i negra hivern i estiu emmascara la silueta de l’animal. El color blanc de cara i nuca, dors, flancs i panxa ha estat una adaptació a amagar-se en el fons nevat dominant de l’hivern. Les espatlles i les cames negres proporcionen cripsi en l’entorn ombrívol de bosc espès de l’estiu. Així, la major part del capot del panda té relació amb el fons de l’entorn on viuen. Per contra, les orelles i el contorn negre dels ulls ajuden a la comunicació interespecífica i el reconeixement dels individus.

El paper de l’evolució en el color dels éssers vius l’explica la integració de diverses disciplines. Fisiòlegs, ecòlegs dels sentits i del comportament estudien plegats com es produeix el color en els animals, com és percebut i quina funció té. Altres animals veuen el món de manera diferent que el veiem els humans; així doncs, segons la visió del depredador es fan preguntes sobre l’evolució del tons pel camuflatge en una espècie presa. El repte és crear les tècniques que permeten analitzar el paper del color en els patrons dels animals i el seu comportament.
 

Un ós panda Foto: Wikicommons/Jeff Kubina

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

TOTS AQUESTS EFECTES CAUSALS
Anònim, 31/08/2017 a les 03:04
+2
-12
picades/color, mort/color, enemic/color, atraccio sexual/color...
sempre m'han semblat una collonada
Perdoneu, peò algu ho havia de dir!
Atracció
Anònim, 31/08/2017 a les 15:47
+6
-0
Al de les 03:04. Bé que mires les femelles de la teva espècies quan són roses i van amb vestit roig. En canvi a les monges o mores que van de fosc i tapades de cap segur que no.

Bé per l'article, Cristina!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958 | EFE/ Museu Etnològic
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Es compleixen 60 anys del conflicte d'Ifni entre Espanya i el Marroc, i els soldats morts romanen enterrats a les Canàries, lluny de casa
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 15 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres