I tu, quina República catalana vols?

Quina política econòmica ha de fer el nou Estat català si els catalans voten sí l'1-O? Quin ha de ser el bloc de drets blindats per la Constitució republicana? S'ha d'assemblar a la nòrdica Finlàndia la Catalunya lliure, o millor a Califòrnia? A Àustria o als Estats Units del capitalisme més liberal? Quina política internacional? I quin tipus de relació ha de mantenir amb països que no són un referent de la protecció dels drets humans?  

Fa pocs dies, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es pronunciava en favor que la Catalunya independent disposi d'un exèrcit propi, que va considerar "absolutament indispensable". Unes declaracions que van aixecar polseguera. Mentre el procés avança cap al referèndum, el debat sobre com ha de ser aquest nou país està obert. El proper 13 de setembre tindrà lloc al CCCB, amb la col·laboració de NacióDigital, el debat "Catalunya: liberal o socialista?", en què Poble Lliure i Catalans Lliures contraposaran la seva visió del que ha de ser la Catalunya independent. Per això hem volgut plantejar diverses preguntes sobre com hauria de ser la República a personalitats ideològicament properes al socialisme i al liberalisme, dues de les grans famílies polítiques junt amb la socialdemocràcia i el conservadorisme.

De tot plegat en parlem amb l'economista Miquel Puig, la periodista i investigadora de moviments socials Esther Vivas, l'advocada i exdiputada del PP Montserrat Nebrera, la religiosa Teresa Forcades, l'exsecretari de comunicació del Govern de CiU Josep Martí Blanch, el cantant de Brams i tinent d'alcalde de Berga per la CUP Francesc Ribera, Titot, el diputat de Junts pel Sí Germà Bel, el periodista i portaveu de Súmate Antonio Baños, l'exvicepresident de Liberals Demòcrates Europeus per CDC Marc Guerrero, i l'escriptor i exdiputat de la CUP Julià de Jòdar. Deu visions diferents sobre com dissenyar un futur que pot ser a la cantonada.

1. Quin model de Constitució hauria de tenir el nou país? Hauria d'incorporar un capítol de drets?

Per Esther Vivas, "l'important a l'hora de definir el que ha de ser la nova República és el procés col·lectiu que es faci i que la Constitució deixi clars els drets i garanties dels qui viuen i treballen a Catalunya". Per Vivas, cal que la Carta Magna catalana no sigui un paper mullat i "que blindi realment, a diferència del que fa la Constitució espanyola, els drets socials, com el dret a l'habitatge, mentre continuen els desnonaments".    

En un sentit oposat, Miquel Puig aposta per "una Constitució curta i relativament oberta. Els qui volen unes constitucions llargues fan com Franco, que ho volen deixar tot lligat i ben lligat. Jo crec que en una constitució s'han de garantir els drets bàsics dels ciutadans, però no l'edat de jubilació, ni tampoc entrar en els drets de tipus econòmic perquè és un àmbit en transformació contínua".  
 El diputat de Junts pel Sí Germà Bel defensa "un model de Constitució poc detallista i flexible, ja que vivim en un món sotmès a ràpides i profundes transformacions i cal evitar caure engabiats en una norma molt rígida".

Per Marc Guerrero, ha de ser "inequívocament oberta. Cal confiar més en els catalans i les catalanes, i en el seu bon criteri".

Teresa Forcades: "La Constitució hauria de reconèixer que la propietat privada no és un dret absolut"

En una posició molt allunyada de la de Germà Bel, Teresa Forcades defensa una constitució que expliciti els drets socials: "A part dels drets reconeguts a l’actual constitució, hauria de reconèixer que la propietat privada no és un dret absolut i que l’acumulació de béns no pot produir-se en detriment del bé comú; hauria de reconèixer el dret a la propietat i gestió pública dels béns estratègics (per exemple, l’espectre electromagnètic, els béns naturals, el patrimoni cultural); hauria de reconèixer els drets digitals: la protecció de la intimitat i l'accés a internet sense discriminació en funció del poder adquisitiu". La religiosa creu que "hauria de reconèixer també el referèndum de vet, la ILP vinculant i el referèndum de revocatòria popular pels càrrecs públics que no compleixin les seves promeses electorals".

Antonio Baños es mostra partidari d’una gran flexibilitat: "Al meu llibre La República possible recullo l’article de la constitució francesa de 1793 on diu que ha de ser dels vius i mai dels morts, i preveu una renovació constant. Jo faria una renovació automàtica cada 20 o 30 anys. El món i la societat canvien molt. Crec que s’hauria d’introduir drets sobre al món digital. Tenir la primera constitució que garantís la neutralitat i la privacitat a internet em sembla un tema tant econòmic (mireu Estònia) com d’ampliació de drets. I jo introduiria algun article específic vers el compromís amb la Mediterrània i els seus problemes mediambientals i sobretot humans".

Des d'una òptica liberal, Josep Martí Blanch es posiciona per "un text constitucional que sigui curt i que estableixi tan sols uns principis bàsics. Que sigui el més allunyat possible de l'Estatut del 2006 que després ens van tombar. No cal introduir literatura en un text així. No ha de fixar un llarg llistat de drets que, després, la realitat no pot garantir com succeeix en el dret a l'habitatge que en teoria consagra la Constitució espanyola".

No està molt allunyada d'aquesta posició l'exdiputada del PP Montserrat Nebrera opta per "un model de constitució que no detalli i que fixi principis que presenten poca controvèrsia. Una carta breu, més semblant al model nord-americà, o al britànic, que de fet no té una constitució escrita, que no pas a l'alemany".

Per l'escriptor Julià de Jòdar, "la constitució ha de garantir tots els drets en el seu nivell més ampli i avançat possible, però la República serà social o no serà".

Francesc Ribera, Titot: "La Constitució ha de garantir sense pal·liatius els drets col·lectius sobre els privats"

Francesc Ribera, Titot, creu que la Constitució catalana "hauria de ser rígida en el sentit de no donar marge a diverses interpretacions i oberta en el sentit que es pugui anar adaptant a la mutació constant de la societat. Hauria de garantir sense pal·liatius els drets col·lectius sobre els privats".

2. A la Catalunya independent s'haurien de pagar més o menys impostos que ara?

Per Baños, "el que hauria de passar es que tots en paguessin d’impostos. Em refereixo a l'evasió fiscal, però sobretot al domicili fiscal. No pot ser que les grans empreses globals treguin beneficis aquí i no hi tributin. Una de les recuperacions de sobiranies imprescindible per un estat del segle XXI és la sobirania fiscal". A més, "gravaria moltíssim més les rendes del capital que les del treball i les concessions sobre béns comuns o recursos naturals perquè la realitat així ho exigeix".  

El liberal Marc Guerrero postula "clarament menys impostos". Segons ell, "si volem progrés econòmic i major benestar col·lectiu no es pot gravar amb tanta duresa el fruit del treball. Cal una moderació impositiva conjuntament amb una major pressió contra l'evasió fiscal".

Miquel Puig creu que "per mi, el debat no és si ha d'haver més o menys fiscalitat. Molt més important que tenir més impostos o eliminar-ne, el que interessa és saber com es paguen els impostos, i sobretot com es gestionen els recursos que se n'obtenen".

 
La periodista Esther Vivas propugna un sistema fiscal "en què pagui més qui més té. Cal aprofitar la creació de la nova república per trencar també amb el sistema fiscal que és deriva de la Unió Europea, en el qual les grans fortunes tendeixen a pagar menys que els sectors populars i les classes mitjanes".

Montserrat Nebrera respon que "jo sóc liberal i, per tant, crec que on els diners estan millor és a les butxaques de la gent, no en mans del govern de torn". Nebrera assenyala que "crec que, en general, hi hauria d'haver menys impostos que els que es paguen ara però, en canvi, hi ha un aspecte que afecta la política fiscal i s'hi hauria de posar més esforç, que és en la lluita contra el frau fiscal".   

Per Julià de Jòdar, la política fiscal és tan sols una part del que ha de ser un model de societat en què hi ha massa diferències entre els qui posseeixen i els sectors populars. Segons ell, "atesa la desigualtat present a les societats dites "obertes" o "de mercat", per començar caldrà girar la relació existent entre capital-treball".

Montserrat Nebrera: "Els diners han de ser a les butxaques de la gent. Hi hauria d'haver menys impostos però més lluita contra el frau fiscal"

En una línia similar a Esther Vivas, Teresa Forcades es decanta per una fiscalitat progressiva i opina que "en el sistema fiscal que s'ha d'establir després de la independència, hi hauria d’haver més impostos que gravessin les rendes dels qui més tenen i descarregar de pes impositiu els qui posseeixen menys. Ara és a l’inrevés".
Josep Martí Blanch propugna "un Estat el més petit possible, que sigui eficaç, que sàpiga gestionar bé els recursos, que no desatengui els serveis bàsics i empri les polítiques de redistribució bàsica que són pròpies d'un estat, però que tingui una pràctica impositiva raonable".  

Per Francesc Ribera, "hi hauria d'haver els tributs suficients per garantir els drets de la població i el funcionament correcte dels serveis públics, ni cinc cèntims més".

"Crec que el sistema fiscal d'una Catalunya Independent -defensa Germà Bel- hauria de ser bastant reformat respecte de l'actual. Alguns impostos haurien d'augmentar i d'altres canviar, alguns àdhuc desaparèixer. Si més no inicialment, podria existir una inèrcia a agafar paràmetres mitjans de la UE com a referència de partida". Bel afirma que "a mi no em sembla massa important el nivell fiscal global, sinó la consistència entre decisions d'ingressos fiscals i despeses públiques. Però hem de ser conscients d'una cosa: si volem disposar d'uns bons serveis públics i fomentar la 'igualtat d'oportunitats, haurem de cobrar impostos".

3. Catalunya ha de formar part de l'euro? I quina posició hauria d'adoptar respecte al TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions)?

Francesc Ribera no se sent massa seduït pels discursos europeistes oficials: "Estic convençut que només fora de la Unió Europea i dels seus sistemes serem un poble totalment lliure". Sobre el tractat de comerç transatlàntic no és menys crític: "En cap cas signar tractats com el TTIP que ens aboquen a la monopolització dels sectors econòmics productius i comercials". En una línia molt similar s'expressa Julià de Jòdar, per qui "hi ha vida fora de la Unió Europea", tot manifestant-se contrari a subscriure el TTIP.
 
En canvi, Montserrat Nebrera es confessa defensora aferrissada de romandre a la zona euro: "No hi ha alternativa a l'euro (que, per cert, aquests dies està fantàstic respecte al dòlar, amb 1 euro equivalent a 1,20 dòlars), com no n'hi ha al compromís amb el projecte comunitari europeu, i cal estar en el nucli dur de la Unió". Sobre el TTIP, assenyala que "la globalització és irreversible, ha vingut per quedar-se" però apunta un matís de prevenció: "Sóc partidària del llure comerç, però és cert que els tractats globals sempre acaben afectant algú. En això, el rebuig mostrat per Donald Trump a diversos tractats internacionals de comerç té la seva part de raó. Jo prefereixo els tractats bilaterals, que és un mig camí entre la globalització desbocada i un proteccionisme tancat".

Baños assenyala que "no veig l’euro com un gran invent en absolut. A mi, els sistemes de moneda diversos són una idea que m’agrada. Monedes locals, d’àmbit sectorial, divises, monedes d’inversió, criptomonedes... Anem cap a sistemes de pagament diversos". Pel que fa al TTIP, és rotund: "Mai. Combat frontal al globalisme. És incompatible amb la recuperació de les sobiranies de la gent".  

Marc Guerrero: "Cal signar el TTIP, però garantint els interessos de les empreses catalanes"

Marc Guerrero se situa en una línia oposada: "Catalunya ha de ser a la zona euro si li interessa. I jo penso que sí". Sobre el controvertit TTIP, ell hi aposta a favor amb matisos: "El lliure comerç és bo, ja que comporta progrés econòmic i social. Cal signar el TTIP però garantint els interessos de les empreses catalanes, especialment les nostres PIMES".

Forcades no és contrària de manera radical a pertànyer a la zona euro, però apunta: "En aquest tema, si es volgués romandre dins de la zona euro s’haurien de discutir les condicions de pertinença. Respecte a signar el TTIP, sóc partidària de no subscriure'l".

Germà Bel: "Vull que Catalunya estiguis dins de la UE i a la zona euro, encara que es pot viure un temps sense participar a les seves institucions"

Germà Bel ho té clar: "Vull que Catalunya estigui dins de la UE (encara que es pot viure per un temps sense participar a les seves institucions) i vull que estigui a la zona euro". Sobre els tractats de comerç internacional, Bel es confessa "genèricament favorable al comerç internacional, i em sembla prou bé el CETA, el tractat de lliure comerç entre la UE i el Canadà, tot i que res és perfecte. Sobre el TTIP no puc opinar fins que es conegui  una versió propera a la definitiva, ja que encara està negociant-se".  

També Martí Blanch advoca per inserir-se de ple en la zona euro: "La Unió Europea simbolitza el progrés, quan un grup de països es van conjurar per assegurar la lliure circulació de persones, capitals i mercaderies, i crec que cal estar en aquest món".

Esther Vivas: "Un país nou ha de trencar amb el model que ens ha dut a la crisi i cal repensar el projecte de la UE"

Esther Vivas confessa que no és partidària de l'euro, però no proposa rebutjar-lo de ple. El que sí que defensa és que "cal repensar l'actual projecte de la Unió Europea en la seva totalitat, ja que està al servei dels grans poders financers. Un país nou ha de trencar amb el model que ens ha dut a la crisi econòmica i financera". Sobre el TTIP, s'hi mostra contrària i pensa que "tal com s'està elaborant, pretén igualar a la baixa les legislacions europea i dels Estats Units en temes sanitaris, drets laborals o alimentaris".

Miquel Puig està convençut que "Catalunya, com a país industrial, té interès especial a ser dins de la zona euro". Sobre el TTIP, es manté més prudent "Encara s'està negociant i no en coneixem els continguts. Té elements positius, però se n'han filtrat elements inquietants, com en el tema alimentari, en què els EUA volen imposar la legislació nord-americana, que només prohibeix els productes que s'ha demostrat que són perniciosos per a la salut. A Europa és a l'inrevés: només s'autoritzen productes que se sap que són innocus".

4. El nou estat hauria de tenir bones relacions polítiques i comercials amb països com l'Aràbia Saudita?

Esther Vivas afirma que "no ens podem permetre mantenir vincles estrets amb un país com l'Aràbia Saudita, que és una monarquia reaccionària. Són coneguts els lligams entre aquest país i Daesh i cal denunciar que el rei Felip VI ha estat còmplice del seu règim".

Forcades respon a la pregunta amb un nítid "no" a les relacions amb els saudites. I Julià de Jòdar propugna "una política exterior pacífica i lligada als damnats de la terra, l'acollida dels desemparats, la solidaritat entre els pobles: les relacions s'avindran a aquests principis i s'adaptaran a cada situació geopolítica concreta".

Josep Martí explica que "s'ha d'exigir que el nou país que farem tingui conviccions i les faci valer, però alhora hem de tenir clar que un Estat es construeix per defensar els seus ciutadans, no per transformar el món, i és inviable sense uns elements de flexibilitat. La República catalana ha de tenir principis irrenunciables, però no ha de renunciar a les relacions internacionals. Parlem de l'Aràbia Saudita, però podríem fer-ho sobre molts altres països que mantenen una actitud millorable sobre els drets humans. I la Xina? Quines relacions hem de tenir-hi? Hem de qüestionar que les nostres empreses hi tinguin relació?".

La resposta de Titot és categòrica: "Per anar bé ni amb Aràbia Saudita, ni amb Qatar, ni amb Israel ni amb cap altre estat terrorista".
 
"Catalunya ha de tenir relacions comercials amb tots els països -assegura Guerrero- sempre i quan aquestes relacions no impliquin vulneracions dels drets humans.

Per Baños, "el problema no és si els hi venem productes (no estic parlant d’armes) a les teocràcies del Golf. El problema és com ens protegim del perill que ells ens comprin sencers a nosaltres amb  la incalculable liquiditat dels seus fons sobirans i d’inversió".

Montserrat Nebrera es mostra reticent envers la monarquia pèrsica: "Jo hi mantindria una distància diplomàtica. Cal anar en compte amb països com l'Aràbia Saudita, que mostren una doble cara. Sobretot quan sabem que des d'allí s'ha contribuït a la proliferació de nius gihadistes en diversos indrets del món".

Pel diputat Germà Bel, "el nou Estat ha d'intentar mantenir relacions bones amb tota la resta de països del planeta. Dit això, cal donar prioritat clara als estats on es promouen els drets humans i la democràcia. I l'Aràbia Saudita no és en absolut exemplar en aquest aspecte".

Miquel Puig defensa que "s'ha de mantenir una bona relació comercial amb tothom, però en el cas de l'Aràbia Saudita no podem oblidar que és un factor de desestabilització d'Occident. Es coneixen els lligams entre instàncies religioses saudites i elements gihadistes. Necessitem el petroli com a recurs energètic, sí, però jo seria molt prudent amb Riad i com menys els necessitem molt millor per nosaltres".

5. Catalunya hauria de tenir un exèrcit?

Nebrera pensa en un model de defensa europeu: "Un exèrcit, a banda d'una indústria, que també ho és, té un sentit geopolític i contribueix, ni que sigui en part, a la relativa independència dels estats. Personalment, m'agradaria que Catalunya formés part del que ha de ser un exèrcit continental".

Francesc Ribera discrepa: "Crec que els exercits tal i com els tenim entesos són una entelèquia. La república pot trobar fórmules de defensa que no passin per aquí. A més, sense exèrcit ens estalviem la fàcil temptació d'acabar convertint un sistema de seguretat nacional en cos que ataqui altres nacions per defensar interessos econòmics d'empreses de titularitat catalana".

Germà Bel es confessa partidari a un exèrcit català: "Sí. Adequat i proporcionat a la dimensió del país, un exèrcit per a unes funcions defensives i -si s'escau- que pogués participar juntament amb altres exèrcits europeus en missions internacionals de pau".

A les antípodes es troba Esther Vivas. "Si per alguna cosa ha de servir una Catalunya independent -assegura-, és per trencar amb les estructures que estan al servei d'interessos econòmics i polítics. La Catalunya independent ha de comprometre's amb la pau i la convivència, i un exèrcit és tot el contrari d'això".

Martí Blanch defensa un exèrcit propi, "amb l'estructura que ha de tenir un país de set milions de persones. Al món, ens agradi o no, existeix el bé i el mal i no en tenim prou en actuar bé nosaltres. En temes de seguretat i defensa, no ens podem permetre ni tan sols qüestionar-nos si hem d'estar preparats".

Antonio Baños: "Crec que avui tothom entén que és millor tenir com a defensa un hacker que un tanc"

"No. Catalunya ha de tenir una política de seguretat, que no és el mateix -afirma Antonio Baños-. Els exèrcits occidentals, amb la immensa despesa que suposen, porten 16 anys lluitant en una guerra que va començar al 2001 i han estat incapaços tant de guanyar-la com de fer el món més segur. Crec que avui tothom entén que és millor tenir com a defensa un hacker que un tanc".

L'exdiputat de la CUP afirma que "necessitem una política d’intel·ligència, d’avaluació d’amenaces, de coordinació i prevenció (i repressió d’atacs quan sigui necessari) i en coordinació amb el món. Però això no té res a veure amb un exèrcit. Cap exèrcit ha guanyat una guerra al segle XXI". Segons ell, "la militarització d’una societat que porta lluitant contra el militarisme des de sempre (usatge princeps namque, revoltes de quintes, moviment d’objectors, No a la guerra...) és una autèntica quimera i un fracàs".
Forcades vol que la nova República es comprometi radicalment amb el valors del pacifisme i està convençuda, com Esther Vivas, que "Catalunya no hauria de tenir exèrcit".

Josep Martí Blanch: "En defensa, no ens podem permetre ni tan sols qüestionar-nos si hem d'estar preparats"

Miquel Puig està convençut del contrari i creu que no es pot separar el tema de l'exèrcit del món global en què la nova República s'ha d'inserir: "El destí de Catalunya és formar part de l'Europa occidental, i això vol dir compartir també l'esforç en seguretat i defensa. Catalunya ha de confluir en el que un dia serà un exèrcit europeu".  

Per Julià de Jòdar, no calen exèrcits: "La identificació del poble amb una República social i la capacitat d'autodefensa civil em semblen suficients per prescindir de màquines de guerra ocioses i oneroses".
 
Per l'exèrcit sí que està Marc Guerrero. Segons ell, "Catalunya ha de tenir una política de defensa clara. I dins d'aquesta política de defensa l'exèrcit és una peça fonamental, especialment si tenim en compte el context global i la nostra posició geoestratègica".

6. Quins països hauria de prendre com a referent la República catalana?

Josep Martí Blanch afirma que "això que hem de ser la Dinamarca del sud o la Califòrnia d'Europa em carrega una mica. Però sí que m'agradaria que fóssim un país com els que funcionen, en els quals es paguen impostos raonables, no es construeixen aeroports sense avions i on els dirigents assumeixen les seves responsabilitats i saben dimitir. M'agradaria que, més que assemblar-se a ningú, Catalunya s'assemblés a ella mateixa".

Bel diu que "m'agradaria assolir els graus de llibertat civil i política, benestar i cohesió social que han assolit els països de dimensió petita (al voltant de la nostra dimensió de població) des del centre al nord d'Europa. Defugint còpies mimètiques, però tenint pautes marcades pels que ho han fet millor en les darreres dècades".

Francesc Ribera no té un país modèlic com a referència. A qui assemblar-se?: "En aspectes diversos a uns quants, en bloc a cap".

Per Esther Vivas, no s'ha de pensar en models aliens sinó trencar amb el model dominant globalitzador. "Catalunya ha de trencar amb moltes dinàmiques establertes internacionalment i bastir la República sobre unes bases noves diferents al capitalisme global".    

Julià de Jòdar: "La Catalunya lliure ha de ser la primera pedra en la federació dels Països Catalans, el valor a posar d'exemple al món"

A qui mirar com a referent? Per Guerrero, "Catalunya ha de ser com decideixin els catalans i les catalanes. Hem de seguir el nostre model. Personalment m'agradaria que fos un Estat obert i liberal com Dinamarca, Holanda (pel que fa a les llibertats individuals) o Estònia (per l'alt component tecnològic)".

Quant a països model, Forcades opina en favor d'un "mix": "Seria un país original, però Catalunya podria tenir una democràcia directa semblant a la suïssa i una cultura deliberativa propera en alguns aspectes a la d’Anglaterra o els Estats Units".

Julià de Jòdar, més que pensar en models, creu que la Catalunya lliure ha de ser "la primera pedra, no la principal, en la federació dels Països Catalans, la nostra autèntica força, el valor a posar d'exemple al món".   

"No tinc un model referencial clar -explica Montserrat Nebrera-, però pensant en el sistema polític i la necessària regeneració democràtica, per mi el Regne Unit és el millor model. Per la seva flexibilitat política, per la capacitat d'afrontar els problemes territorials i de cohesió interna, com han fet a Escòcia, respectant la pluralitat, i pel paper de la corona. Els britànics ens donen moltes lliçons de democràcia".
 
Miquel Puig no dubta gens: "Els meus referents són Àustria i Dinamarca. Són països del cor d'Europa, els que tracten millor la seva gent. No dic que allí la gent sigui millor, només que la tracten millor. I Àustria abans que Dinamarca, perquè és un país més proper, de cultura catòlica, menys allunyat del món mediterrani".

Miquel Puig: "Els meus referents són Àustria i Dinamarca, els països que tracten millor a la seva gent"

Antonio Baños afirma que "som la Catalunya del futur. Tot i que hem de mirar sempre a fora, crec que el país té prou personalitat per trobar institucions i una cultura política que s’avingui amb nosaltres. Tenim una llarguíssima tradició jurídica, administrativa, política, intel·lectual i artística d’on pouar i extreure les estructures de futur. A mi, amb què Catalunya s’assembli a la millor Catalunya possible ja em va bé".