Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Referèndum

JxSí i la CUP pacten aprovar les dues lleis de desconnexió i convocar l'1-O la setmana vinent

Els grups independentistes preveuen que el decret de convocatòria se signi just després de la publicació de la norma del referèndum | L'independentisme planifica l'estratègia per tirar endavant la consulta vinculant just abans que els mecanismes de l'Estat s'activin per frenar-lo

per Oriol March, 29 d'agost de 2017 a les 21:45 |
Anunci de la data i la pregunta al Palau de la Generalitat | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Hem arribat al moment en què és necessari dir i fer les coses al mateix temps". Aquesta frase ha fet fortuna entre els dirigents independentistes al llarg dels últimes dies quan aborden una qüestió nuclear: quan i com aprovar les lleis de desconnexió i, per extensió, quan i com convocar el referèndum sobre la independència previst per a l'1 d'octubre. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, la previsió és que la setmana que ve "es precipiti tot". Què vol dir, això? Que es treballa amb l'escenari d'aprovar les dues lleis de ruptura -la del referèndum i la de transitorietat jurídica- i, el mateix dia -dimecres o dijous- convocar la consulta vinculant.

La situació ha estat abordada per les cúpules dels partits implicats -el PDECat, ERC i la CUP-, i està coordinada amb el Palau de la Generalitat. La discreció pública, de moment, és total. El conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha evitat fer qualsevol concreció sobre el full de ruta durant la roda de premsa posterior al consell executiu, i no ha detallat si la tramitació de la desconnexió es farà via decret llei del Govern o bé a través de l'article 81.3 del reglament de la cambra. Es tracta d'una via que permet -si ho demanen dos grups- alterar l'ordre del dia d'un ple del Parlament per tal d'incloure-hi un aspecte concret. L'opció del decret llei, en aquests moments, és l'últim recurs, però ningú -ni tan sols el Govern- s'atreveix a descartar-la definitivament.

 

El Parlament, en una imatge de l'ultim ple celebrat al juliol. Foto:Parlament


Per què la setmana vinent és l'adequada, a parer de Junts pel Sí i la CUP, per precipitar el marc legal del referèndum i la convocatòria? "Ens hem de moure ràpid", sosté un dirigent consultat. "No podem arribar a la Diada sense concrecions", manté una altra font. Si la llei del referèndum rep l'aval parlamentari dimecres o dijous vinent, dies 6 i 7 de setembre, immediatament es faria una publicació electrònica del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) per habilitar la signatura del decret de convocatòria. Un document, per cert, que signarien tots els membres del Govern. Abans de tot plegat, la mesa es reuniria de manera extraordinària per admetre a tràmit les lleis.

Els plans independentistes passen perquè, immediatament, la maquinària de l'Estat acceleri per frustrar el referèndum. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha de demanar un informe al Consell d'Estat per tal de recórrer al Tribunal Constitucional (TC) l'aprovació de les lleis de desconnexió. Aquest recurs s'aprovarà, teòricament, en  un consell de ministres -ordinari o extraordinari- destinat a arrencar el plet al TC. La idea d'aprovar la llei i, immediatament, signar el decret és per tal d'emparar el referendum legal encara no suspès pel Constitucional. El xoc, però, començarà immediatament: l'Estat sosté que les normes de ruptura "mai" entraran en vigor.

Ajornament tàctic


La mesa del Parlament, amb la presidenta Carme Forcadell al capdavant, ha tornat a ajornar avui l'admissió a tràmit de les lleis de desconnexió. "No és que hi hagi dubtes, és que s'està esperant el millor moment", determina un dirigent sobiranista. Ciutadans, PSC i PP han aprofitat per reclamar que es demani als lletrats -algun d'ells "inquiet"- un informe sobre si la presidenta pot frenar lleis i sobre el contingut de les dues normes. La petició es va votar a la mesa i va ser rebutjada. És per això que Ciutadans, PP, el PSC i finalment també CSQEP, han registrat una sol·licitud d'informe als serveis jurídics de la cambra catalana. 

L'escenari que s'obrirà la setmana vinent al Parlament és difícil de preveure, especialment si es té en compte quin tipus de reacció pot tenir l'oposició. En cas que les lleis de desconnexió es tramitin a través de l'article 81.3 -alteració de l'ordre del dia d'un ple-, les queixes de Ciutadans, PP i PSC seran immediates. Un dels arguments recorrents dels partits espanyolistes és que l'independentisme no vol debatre la culminació del procés, però el Govern no hi està d'acord: "El problema és que els que volen debat després van al TC per evitar que hi sigui", ha assenyalat avui Turull.
 

Lluís Corominas, Benet Salellas i Gabriela Serra, durant la presentació de la llei de transitorietat. Foto: ACN


La setmana que ve, doncs, l'àmpliament anticipat xoc de trens es posarà en marxa. El Govern sosté que no hi ha cap element que els faci pensar en una reculada. "Obeirem el Parlament amb totes les conseqüències", ha determinat Turull. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assenyalat en una entrevista ciutadana a Facebook Live que, en cas de suspensió del referèndum, "anirem a votar" igualment. Amb la llei de transitorietat ja presentada, els votants podran triar entre dues opcions: fer el camí cap a la independència o forçar la convocatòria d'eleccions autonòmiques.

Tot l'operatiu del referèndum es començarà a fer públic un cop convocat. Això inclou detallar l'operatiu electoral, nomenar els membres de la sindicatura electoral, fer públic el cens, enviar targetes censals a la ciutadania i detallar com s'han comprat les urnes. Arribarà un moment en què també es resoldrà la gran incògnita: si tirar endavant el referèndum comporta responsabilitats -penals?- individuals als membres del Govern i a la mesa del Parlament. Queda una setmana per sortir de dubtes.
 
Els lletrats i el CGE desaconsellen l'ús de l'article 81.3
La via de modificar l'ordre del dia en el ple mateix per debatre i aprovar una proposició o projecte de llei no s'ha usat mai, i l'únic precedent recent similar és el de la resolució sobre la posició de la Generalitat en relació al cas Palau, que la CUP va presentar a darrera hora i es va tramitar i votar en un sol dia. En concret, el famós article 81.3 del reglament del Parlament diu que l'ordre del dia pot ser alterat si ho acorda una majoria dels seus diputats, i afegeix: "Si s'hi ha d'incloure un assumpte, aquest ha d'haver complert els tràmits reglamentaris que li permeten d'ésser-hi inclòs, llevat d'un acord explícit en sentit contrari, per majoria absoluta". Aquest segon incís és el que porta Junts pel Sí i la CUP a defensar que, si la majoria absoluta que ells representen aposta per aprovar una llei en un únic debat, estan habilitats per fer-ho, sense necessitat de complir tràmits com la publicació de la iniciativa, el debat a la totalitat i en comissió o la petició de dictament al CGE.

Malgrat tot, tant els lletrats de la cambra com el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) s'hi van referir en els respectius informes sobre la reforma del reglament del Parlament i ho veuen diferent. Els primers indiquen que aquesta via “ha de respectar [...] el dret de presentació d’esmenes durant un termini raonable i proporcionat a la naturalesa de la tramitació”. Per això, recomanen no limitar els tràmits requerits ordinàriament si no hi ha unanimitat a l'hora de fer-ho, "d’acord amb els paràmetres doctrinals del dret parlamentari comparat”. Així mateix, el CGE recorda que "són elements essencials i inexcusables del procediment legislatiu" tràmits com la publicació del text, la presentació d'esmenes o la petició de dictamens i, per tant, aquests passos “no poden ser ignorats en l'aplicació de l'esmentat article 81.3”. L'independentisme, però, només ha trobat aquesta via, per molt que suposi forçar el reglament, per tramitar unes normes sense topar amb el mur d'un aparell judicial de l'Estat que, al seu torn, també retorça la legislació per impedir que faci cap pas.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació