Referèndum

Forcadell ajorna l'admissió de la llei del referèndum i desconcerta tant l'unionisme com la CUP

JxSí defensa que les proposicions de les lleis de desconnexió es puguin tramitar com a decrets llei del Govern per la pressió judicial però la CUP ho rebutja | C's, PSC i PP reclamen que es demani als lletrats un informe sobre si la presidenta del Parlament pot frenar lleis i sobre el contingut de les dues normes

per Sara González, 29 d'agost de 2017 a les 13:56 |
Reunió de la junta de portaveus del Parlament, aquest dimarts | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La mesa del Parlament ha tornat a ajornar l'admissió a tràmit de la llei del referèndum, registrada a la cambra per Junts pel Sí i la CUP el 31 de juliol, com ja va fer el 16 de juliol, i aquest cop també ha ignorat la tramitació de la llei de la transitorietat jurídica, presentada i registrada també per l'independentisme aquest dilluns. Una decisió que respon als dubtes d'aquests grups entorn les dates i mecanismes per aprovar aquestes lleis i que ha enervat tots els grups de l'oposició, des de les forces unionistes fins a la CUP.

Aquestes crítiques han estat explicitades durant les reunions de la mesa del Parlament i de la junta de portaveus d'aquest dimarts, així com s'han tornat a deixar clares en rodes de premsa posterior. En aquest sentit, C's, PSC i PP han reclamat demanar un informe als lletrats de la cambra sobre la potestat de la presidenta del Parlament per retenir la tramitació de determinades proposicions de llei, així com altres informes sobre la legalitat del contingut de les dues lleis de desconnexió, encara que aquestes no hagin estat encara admeses a tràmit.


Vot diferenciat de CSQEP

Tot i això, aquesta petició s'ha votat en la reunió de la mesa i Forcadell i els altres membres de Junts pel Sí a l'òrgan l'han tombada. El representant de CSQEP, Joan Josep Nuet, s'ha abstingut, malgrat que el portaveu del seu grup, Joan Coscubiela, s'ha sumat a la demanda que s'ha reiterat posteriorment a la junta de portaveus. En aquest cas, però, no s'ha votat i els grups de l'oposició estan preparant un escrit per sol·licitar que es replantegi aquesta negativa.

La CUP defensa que no cala amagar-se, ja que s'està "fent una cosa legítima" tramitant les dues lleis de desconnexió


En un sentit contrari, la CUP no entén que s'ajorni aquesta tramitació, atès que els anticapitalistes eren partidaris d'activar els mecanismes amb anterioritat, encara que el Tribunal Constitucional (TC) hagués suspès la reforma del reglament del Parlament que permetia aprovar les lleis per lectura única -i posteriorment hagués tombat el recurs de súplica del Govern davant d'aquesta decisió-. "Anem tard i estem topant per una estratègia de les astúcies quan hauríem d'optar per la determinació. No cal amagar-se, estem fent una cosa legitima, tramitant lleis des d'una cambra parlamentària", ha asseverat la presidenta del grup de la CUP, Mireia Boya.


Malgrat tot, fonts de la majoria de Junts pel Sí a la mesa recordant que es troben en una situació que no és "normal", en relació a la previsible actuació del TC i l'aparell judicial de l'Estat, que ha alertat diversos membres de l'òrgan per permetre tramitar determinades normes vinculades al procés -Forcadell ja va justificar que l'anterior mesa no tractés aquest assumpte per la judicialització de la política que s'està vivint-. Per això, defensen contemplar totes les opcions i no només que es tramitin les lleis de desconnexió com a proposicions dels grups parlamentaris, sinó que també es plantegi que siguin iniciativa del Govern, a través de decrets llei -que posteriorment serien validats a la cambra-.

Fonts de Junts pel Sí de la mesa recorden que la situació que viuen no és "normal" i reclamen que pugui ser el Govern qui impulsi les lleis


En aquest sentit, però, Boya ha estat contundent i ha rebutjat aquesta segona via, "a no ser que hi hagi una acció repressiva greu contra els membres de la mesa". Ha insistit que s'han de tramitar de forma "normal al Parlament, com qualsevol altre iniciativa" i aprovar-se abans de l'11 de setembre, com també ha reclamat la diputada anticapitalista Gabriel Serra, que ha defensat que es votin les dues proposicions en el ple de la setmana vinent.

Transparència en lloc d'astúcia

D'aquesta manera, Boya ha explicat que la seva opció hagués estat que les dues proposicions "entressin a tràmit i qualificació un cop entrades a registre", per bé que no tenen cap representant a la mesa, motiu pel qual s'ha desmarcat de la seva actuació. Per això, ha reclamat canviar l'estratègia de l'"astúcia" per la de "la transparència i determinació" i "acabar amb el processisme i començar amb l'autodeterminació". De fet, ha ironitzat que li sap greu fer "treballar tant" al TC -que es reunirà coincidint amb els plens del Parlament del setembre-, ja que "tota sentència del TC són hores perdudes de treball davant d'un parlament que aprovarà dues lleis per ser sobirà".

Igualment, ha insistit que "l'estratègia de les astúcies no és que retardi els preparatius, està creant un context i una sensació de que no acaba d'engrescar a la gent". "Apostem que s'expliqui clarament tot i hi hagi transparència", ha reiterat i, en aquesta línia, ha convidat el Govern a que "expliqui tota la logística del referèndum", inclòs qui "està robant garanties", en referència als poders de l'Estat.

Una gestora del Govern i JxSí

En un altre sentit, les altres forces de l'oposició han criticat que Forcadell i la mesa actuïn segons els interessos polítics de Junts pel Sí i els tempos del seu full de ruta. "S'han traspassat tots els límits, està jugant amb el Parlament i l'està convertint en la gestoria del Govern i de JxSí", ha clamat José María Espejo-Saavedra, vicepresident segon del Parlament per C's, que ha considerat la decisió un fet "escandalós, irregular i anormal", mentre que el portaveu del seu grup, Carlos Carrizosa, ha lamentat el "perillosíssim precedent que la presidenta del Parlament s'atorgui la potestat per retenir la tramitació de determinades lleis", per l'"arbitrarietat que això suposa".

Així mateix, la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, ha denunciat aquest "capítol més de l'engany que estan perpetrant des del Govern i dels grups independentistes", el qual evidenciaria que "no hi haurà referèndum", mentre que, a la vegada, s'estan "posant al límit les institucions". Tot i això, sí que ha alertat que, s'opti per la via que s'opti per tramitar les dues lleis -la modificació de l'ordre del dia d'un ple i el decret llei del Govern-, els grups han de tenir dret a demanar-ne dictàmens al Consell de Garanties Estatutàries.

Un debat que tapa els pressupostos

Al seu torn, el portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha atribuït l'ajornament a la "total confusió i desconcert" entre Junts pel Sí i la CUP entorn les dues lleis, una situació que afirma que evita que el Parlament discuteixi sobre "aspectes cabdals", com són el debat de política general i els pressupostos de 2018.

Finalment, el portaveu del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha considerat que la llei de transitorietat i fundacional de la República té una "clara inspiració veneçolana". I encara més, ha assegurat que, com a Veneçuela, es produeix una "vulneració sistemàtica dels drets de l'oposició" perquè no se li permet participar en la tramitació de les lleis, arran de l'ajornament que s'ha produït aquest dimarts. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació