28
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
29
d'agost
a les
12:42h
Els atemptats a Barcelona i Cambrils han tingut una ràpida derivada política, molt abans de la presència d’estelades (i de banderes espanyoles) a la manifestació del passat dissabte de record a les víctimes. Mitjans de referència de l’estat espanyol, com ara El País, El Mundo, l’ABC o La Razón es van afanyar a relacionar els brutals atacs a Catalunya amb el moment polític que viu el país durant els dies previs a la manifestació. Són aquests els mateixos mitjans els que, l’endemà de l’acte, van aprofitar per criminalitzar els independentistes acusant-los de "boicotejar" la manifestació i de no tenir respecte per les víctimes.
Alhora, la cobertura dels atemptats ha donat lloc a males pràctiques periodístiques. Des de publicar informacions sense contrastar fins a tenir comportaments qualificats de xenòfobs, sensacionalistes i poc professionals.
1. Relació dels atemptats amb el procés
L’endemà mateix dels atemptats, i quan semblava que s’havia instal·lat una certa treva entre institucions catalanes i espanyoles, El País i El Mundo van relacionar en sengles editorials els atacs i el procés sobiranista. D’una banda, El País assegurava que l’atemptat arribava en un “moment de màxima confusió política a Catalunya”. “Un atac d’aquesta magnitud ha de ser una sacsejada que retorni a la realitat a les forces polítiques catalanes que des del Govern, el Parlament i els moviments independentistes han fet de la quimera secessionista l’única activitat de l’agenda política catalana en els últims anys”, apuntava l’editorial. Vinculava directament l’atemptat amb el procés i, fins i tot, culpava les institucions catalanes d’haver estat “distretes” en altres coses.
D’altra banda, El Mundo afirmava que “el nacionalisme ha anat gestant una verdadera bomba en afavorir l’arribada d’immigrants de països musulmans davant dels països hispanoparlants, com a part de l’estratègia de ruptura amb Espanya”. I afegia que aquesta política havia contribuït a convertir Catalunya “en un centre neuràlgic per a grups salafistes”. De nou, relació dels atemptats amb el Govern i les institucions catalanes i, en aquest cas, amb un evident component xenòfob.
Vinculant el procés i els atemptats, el ninotaire Peridis va encendre la polèmica amb una vinyeta sobre l’atemptat. Fent el joc de paraules, s’hi veia un independentista amb una urna dient “nosaltres seguim amb el full de ruta” i una parella dient “nosaltres ens quedem amb la filla de dol”.
2. Lluís Bassets (i El País) apunta la CUP
Havien passat poques hores de l'atropellament a la Rambla i el periodista Lluís Bassets va escriure un contundent article relacionant turisme, atemptats i la CUP. Deia: "Les expressions i pintades que designen els turistes com a terroristes han trobat un ressò sinistre en l’atemptat”. I afegia: “L’efecte sanguinari és allà, pocs dies després de les apel·lacions contra els estrangers”. Bassets feia referència a les campanyes contra el turisme massiu impulsades per l’organització juvenil de l’esquerra alternativa, i acusava la CUP de “frivolitat irresponsable” per relacionar-s’hi.
En un editorial posterior, El País apuntava directament la CUP i el seu rebuig a la presència de Felip VI. Els anticapitalistes van acusar el rei i el govern espanyol d'"hipocresia" per "passejar-se" per Barcelona denunciant el terrorisme i, alhora, mantenint relacions comercials amb l'Aràbia Saudita.
3. Criminalització dels Mossos
La gestió que el Govern i els Mossos han fet de l’atemptat ha estat aplaudida per mitjans de referència d’arreu del món. En són exemple el The New York Times, el Frankfurter Allgemeine Zeitung o el Wall Street Journal. Els rotatius avalaven la tasca de la policia catalana, constataven que “Catalunya s’havia comportat com un Estat” o al marge de l’estat espanyol. Paral·lament, els principals mitjans espanyols van iniciar una dura campanya contra els Mossos d’Esquadra intentant desprestigiar el cos assenyalant que no havien compartit la informació necessària i que se’ls havia avisat des de determinats cossos de seguretat internacionals.
Poques hores després de l’atropellament a la Rambla, El Periódico treia una “exclusiva” assegurant que la CIA havia avisat els Mossos d’un atemptat imminent a Barcelona. Aquesta informació es va anar desmentint amb el pas dels dies i, aquest dilluns, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, l’ha desmentit del tot assegurant que la policia catalana no té relació amb les agències d’intel·ligència d’altres països i que, en qualsevol cas, la CIA s’hauria posat en contacte amb el CNI.
La campanya per desprestigiar els Mossos es va centrar principalment en assegurar que Bèlgica els havia advertit de l’imam de Ripoll, considerat el cervell de l’atemptat i qui va radicalitzar els joves per a perpetrar els atacs. D’aquesta manera, es volia intentar minar la credibilitat del cos i desviar l’atenció de la bona gestió cap a les errades prèvies en la prevenció dels atacs. Aquestes informacions, però, les han desmentit els Mossos i el Govern. Alhora, el sindicat de la policia espanyola (SUP) reconeixia en una entrevista a El Plural que haurien enviat tota la informació de l’imam als Mossos “si ho haguessin sol·licitat”.
Aquest dilluns, el major dels Mossos també ha desmentit també la informació publicada per l’ABC segons la qual una jutgessa havia avisat els Mossos que les bombones de butà podien ser per un atemptat. Trapero ha assegurat que després de l’explosió d’Alcanar i en el marc de la investigació, els Mossos van veure “estrany” que hi hagués tantes bombones de butà. En aquell moment, la jutgessa només va preguntar si amb una bombona de butà es “podia fer una bomba”.
Aquesta guerra bruta la va denunciar Òmnium a través d’un vídeo contundent:
4. La retransmissió de la manifestació de RTVE evita les estelades
En un context d’evident politització, dissabte es va celebrar la manifestació contra el terrorisme i de record a les víctimes. Les entitats independentistes, principalment l’ANC, van cridar a dur banderes amb crespó negre. De la mateixa manera, també hi havia gent repartint banderes espanyoles de plàstic i, en general, els assistents a l’acte van dur banderes, pancartes i el que van considerar adient.
Sorprenentment, en la retransmissió que RTVE va fer de la manifestació no hi va aparèixer cap estelada ni la xiulada a Felip VI i al president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Ho van denunciar a la xarxa diversos usuaris, que asseguraven que durant la sonora xiulada, TVE va perdre el so d’ambient i va donar pas al presentador.
5. Els independentistes "boicotegen" la manifestació
Pràcticament no s’havia acabat la manifestació i El País obria la seva edició digital amb el titular “Els independentistes boicotegen la manifestació contra el terrorisme”. La manifestació va mostrar la unitat dels ciutadans en contra del terrorisme, però no la unitat que des dels mitjans i les institucions espanyoles es pretenia: al voltant de l’Estat i del govern espanyol per lluitar contra el terrorisme. Al contrari, bona part dels assistents van manifestar-se amb pancartes a favor de la pau i assenyalant directament Felipe VI i Mariano Rajoy com a promotors de la guerra pels seus negocis armamentístics amb el règim de l’Aràbia Saudita, un país amb vincles provats amb el terrorisme.
Les portades de l’endemà dels principals diaris espanyols van centrar-se en l’independentisme. El Mundo titulava “Independentisme per sobre les del víctimes” i en el seu editorial carregava durament contra els qui havien dut estelades a la manifestació i havien xiulat el rei. També l’ABC afirmava “Espanya, amb Barcelona tot i el boicot independentista”. Aquest dilluns, La Razón ha il·lustrat la seva portada amb una fotografia que volia mostrar com "Puigdemont i Colau van assignar els llocs estratègics als sabotejadors de l’ANC". La fotografia, però, ha estat desmentida pel seu propi autor.
6. Les imatges explícites de les víctimes, a la portada
L'endemà dels atemptats, diaris com El Periódico, El Mundo o El Diari de Tarragona treien en portada una fotografia explícita de la matança a la Rambla. A la imatge, d'EFE, es podia observar amb tota la cruesa les víctimes esteses a terra. Molts lectors van criticar que la fotografia era massa explícita, i tot plegat va generar un debat sobre la necessitat o no de publicar aquest tipus d'instantànies.
Altres rotatius es van recrear explicant els detalls personals de les víctimes, acompanyat de fotografies dels seus rostres. A la revista Hola! van utilitzar les imatges de les víctimes per acompanyar el rostre compungit de la reina Letícia, sota el lema de "Llàgrimes a Barcelona".
7. La indignant entrevista de TVE a Míriam Hatibi
El rostre de Míriam Hatibi és ja familiar per molts espectadors catalans i espanyols. Hatibi, que treballava com a analista de dades a Barcelona, és una jove catalana i activista musulmana de la Fundació IBN Battuta. A La Mañana de TVE, Sílvia Jato i els seus col·laboradors li van fer una entrevista que va causar indignació i va despertar nombroses queixes pel seu contingut racista.
Jato va preguntar a Hatibi si es considerava "integrada", tot i que Hatibi ha nascut i crescut a Barcelona. "Sé que molts no em consideren integrada pel simple fet de portar vel, però quan penso en quin és el meu país, penso en aquest", explicava la jove. La periodista insistia: "Jo et parlo d'integració social: comparteixes moments i amics amb persones que no estan dins de la teva comunitat?". Amb paciència, Hatibi contestava de nou: "Sí, jo he nascut i he crescut aquí, he anat a un institut públic i després a la universitat pública. Evidentment, no tots els meus amics són musulmans".
Per acabar-ho d'adobar, l'advocat Marcos Molinero li va preguntar si ella viatjava al Marroc sovint. Tot seguit, li va explicar que ell havia intentat muntar una església cristiana al país magrebí i no ho havia aconseguit. "Mai he viscut en aquest país, però sí que he viatjat allà i hi ha mesquites, esglésies i catedrals", responia Hatibi, impactada per haver de donar aquestes explicacions. Més tard, Molinero va demanar disculpes a la jove a través de Twitter.
8. Míriam Hatibi: de professió, musulmana
Tot i la polseguera que va aixecar l'entrevista a Míriam Hatibi, sembla que a TVE no tothom es va assabentar de qui era. Prova d'això és que dissabte passat, quan Míriam Hatibi i l'actriu Rosa María Sardá van fer el parlament final de la manifestació "No tinc por", TVE titulava: "El manifest final de l'acte el llegiran l'actriu Rosa Maria Sardà i la musulmana Míriam Hatibi".
9. La crítica a l'abraçada del pare del Xavi i l'imam
Una fotografia icònica convertida en objecte de crítica. És el que va passar a El Español amb la imatge del pare del Xavi, el nen de tres anys mort a l'atemptat de la Rambla, abraçant l'imam suplent de Ripoll. L'home havia assegurat que necessitava abraçar un musulmà per enviar un missatge de pau i evitar una possible onada xenòfoba al país.
Tanmateix, la imatge no va estovar Mariano Gasparet, que creu que va ser "aclamada amb una immoderació eloqüent" i va qualificar la bona acollida de la imatge d'"exagerada". L'article, publicat a El Español, va ser durament criticat a la xarxa.
10. El poc tacte d’una periodista de Telecinco en contactar una dona musulmana
Una altra mala praxis periodística va venir de la mà d’una periodista de Telecinco. La periodista va contactar amb una jove musulmana a la que alguns usuaris assenyalaven –falsament– com a familiar d’un dels presumptes terroristes de la cèl·lula, i ho va fer amb molt poc tacte. “Leo que se meten contigo en Twitter. ¿Tienes alguna relación con Oukabir? Si es así y me puedes llamar, te lo agredecería. Gracias”, li diu la periodista com si res.
Alhora, la cobertura dels atemptats ha donat lloc a males pràctiques periodístiques. Des de publicar informacions sense contrastar fins a tenir comportaments qualificats de xenòfobs, sensacionalistes i poc professionals.
1. Relació dels atemptats amb el procés
L’endemà mateix dels atemptats, i quan semblava que s’havia instal·lat una certa treva entre institucions catalanes i espanyoles, El País i El Mundo van relacionar en sengles editorials els atacs i el procés sobiranista. D’una banda, El País assegurava que l’atemptat arribava en un “moment de màxima confusió política a Catalunya”. “Un atac d’aquesta magnitud ha de ser una sacsejada que retorni a la realitat a les forces polítiques catalanes que des del Govern, el Parlament i els moviments independentistes han fet de la quimera secessionista l’única activitat de l’agenda política catalana en els últims anys”, apuntava l’editorial. Vinculava directament l’atemptat amb el procés i, fins i tot, culpava les institucions catalanes d’haver estat “distretes” en altres coses.
D’altra banda, El Mundo afirmava que “el nacionalisme ha anat gestant una verdadera bomba en afavorir l’arribada d’immigrants de països musulmans davant dels països hispanoparlants, com a part de l’estratègia de ruptura amb Espanya”. I afegia que aquesta política havia contribuït a convertir Catalunya “en un centre neuràlgic per a grups salafistes”. De nou, relació dels atemptats amb el Govern i les institucions catalanes i, en aquest cas, amb un evident component xenòfob.
Vinculant el procés i els atemptats, el ninotaire Peridis va encendre la polèmica amb una vinyeta sobre l’atemptat. Fent el joc de paraules, s’hi veia un independentista amb una urna dient “nosaltres seguim amb el full de ruta” i una parella dient “nosaltres ens quedem amb la filla de dol”.
2. Lluís Bassets (i El País) apunta la CUP
Havien passat poques hores de l'atropellament a la Rambla i el periodista Lluís Bassets va escriure un contundent article relacionant turisme, atemptats i la CUP. Deia: "Les expressions i pintades que designen els turistes com a terroristes han trobat un ressò sinistre en l’atemptat”. I afegia: “L’efecte sanguinari és allà, pocs dies després de les apel·lacions contra els estrangers”. Bassets feia referència a les campanyes contra el turisme massiu impulsades per l’organització juvenil de l’esquerra alternativa, i acusava la CUP de “frivolitat irresponsable” per relacionar-s’hi.
En un editorial posterior, El País apuntava directament la CUP i el seu rebuig a la presència de Felip VI. Els anticapitalistes van acusar el rei i el govern espanyol d'"hipocresia" per "passejar-se" per Barcelona denunciant el terrorisme i, alhora, mantenint relacions comercials amb l'Aràbia Saudita.
Manifestació «No tinc por» a Barcelona Foto: Adrià Costa
La gestió que el Govern i els Mossos han fet de l’atemptat ha estat aplaudida per mitjans de referència d’arreu del món. En són exemple el The New York Times, el Frankfurter Allgemeine Zeitung o el Wall Street Journal. Els rotatius avalaven la tasca de la policia catalana, constataven que “Catalunya s’havia comportat com un Estat” o al marge de l’estat espanyol. Paral·lament, els principals mitjans espanyols van iniciar una dura campanya contra els Mossos d’Esquadra intentant desprestigiar el cos assenyalant que no havien compartit la informació necessària i que se’ls havia avisat des de determinats cossos de seguretat internacionals.
Poques hores després de l’atropellament a la Rambla, El Periódico treia una “exclusiva” assegurant que la CIA havia avisat els Mossos d’un atemptat imminent a Barcelona. Aquesta informació es va anar desmentint amb el pas dels dies i, aquest dilluns, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, l’ha desmentit del tot assegurant que la policia catalana no té relació amb les agències d’intel·ligència d’altres països i que, en qualsevol cas, la CIA s’hauria posat en contacte amb el CNI.
La campanya per desprestigiar els Mossos es va centrar principalment en assegurar que Bèlgica els havia advertit de l’imam de Ripoll, considerat el cervell de l’atemptat i qui va radicalitzar els joves per a perpetrar els atacs. D’aquesta manera, es volia intentar minar la credibilitat del cos i desviar l’atenció de la bona gestió cap a les errades prèvies en la prevenció dels atacs. Aquestes informacions, però, les han desmentit els Mossos i el Govern. Alhora, el sindicat de la policia espanyola (SUP) reconeixia en una entrevista a El Plural que haurien enviat tota la informació de l’imam als Mossos “si ho haguessin sol·licitat”.
Aquest dilluns, el major dels Mossos també ha desmentit també la informació publicada per l’ABC segons la qual una jutgessa havia avisat els Mossos que les bombones de butà podien ser per un atemptat. Trapero ha assegurat que després de l’explosió d’Alcanar i en el marc de la investigació, els Mossos van veure “estrany” que hi hagués tantes bombones de butà. En aquell moment, la jutgessa només va preguntar si amb una bombona de butà es “podia fer una bomba”.
Aquesta guerra bruta la va denunciar Òmnium a través d’un vídeo contundent:
La guerra bruta de l’Estat no s’atura ni després d’una tragèdia. No tot s'hi val. Denunciem-ho i que ho sàpiga tothom pic.twitter.com/utT4eKpQ2G
— Crida Democràcia (@CridaDemocracia) August 25, 2017
4. La retransmissió de la manifestació de RTVE evita les estelades
En un context d’evident politització, dissabte es va celebrar la manifestació contra el terrorisme i de record a les víctimes. Les entitats independentistes, principalment l’ANC, van cridar a dur banderes amb crespó negre. De la mateixa manera, també hi havia gent repartint banderes espanyoles de plàstic i, en general, els assistents a l’acte van dur banderes, pancartes i el que van considerar adient.
Sorprenentment, en la retransmissió que RTVE va fer de la manifestació no hi va aparèixer cap estelada ni la xiulada a Felip VI i al president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Ho van denunciar a la xarxa diversos usuaris, que asseguraven que durant la sonora xiulada, TVE va perdre el so d’ambient i va donar pas al presentador.
5. Els independentistes "boicotegen" la manifestació
Pràcticament no s’havia acabat la manifestació i El País obria la seva edició digital amb el titular “Els independentistes boicotegen la manifestació contra el terrorisme”. La manifestació va mostrar la unitat dels ciutadans en contra del terrorisme, però no la unitat que des dels mitjans i les institucions espanyoles es pretenia: al voltant de l’Estat i del govern espanyol per lluitar contra el terrorisme. Al contrari, bona part dels assistents van manifestar-se amb pancartes a favor de la pau i assenyalant directament Felipe VI i Mariano Rajoy com a promotors de la guerra pels seus negocis armamentístics amb el règim de l’Aràbia Saudita, un país amb vincles provats amb el terrorisme.
Les portades de l’endemà dels principals diaris espanyols van centrar-se en l’independentisme. El Mundo titulava “Independentisme per sobre les del víctimes” i en el seu editorial carregava durament contra els qui havien dut estelades a la manifestació i havien xiulat el rei. També l’ABC afirmava “Espanya, amb Barcelona tot i el boicot independentista”. Aquest dilluns, La Razón ha il·lustrat la seva portada amb una fotografia que volia mostrar com "Puigdemont i Colau van assignar els llocs estratègics als sabotejadors de l’ANC". La fotografia, però, ha estat desmentida pel seu propi autor.
La portada d''El País'' de diumenge 27 d'agost
6. Les imatges explícites de les víctimes, a la portada
L'endemà dels atemptats, diaris com El Periódico, El Mundo o El Diari de Tarragona treien en portada una fotografia explícita de la matança a la Rambla. A la imatge, d'EFE, es podia observar amb tota la cruesa les víctimes esteses a terra. Molts lectors van criticar que la fotografia era massa explícita, i tot plegat va generar un debat sobre la necessitat o no de publicar aquest tipus d'instantànies.
Altres rotatius es van recrear explicant els detalls personals de les víctimes, acompanyat de fotografies dels seus rostres. A la revista Hola! van utilitzar les imatges de les víctimes per acompanyar el rostre compungit de la reina Letícia, sota el lema de "Llàgrimes a Barcelona".
7. La indignant entrevista de TVE a Míriam Hatibi
El rostre de Míriam Hatibi és ja familiar per molts espectadors catalans i espanyols. Hatibi, que treballava com a analista de dades a Barcelona, és una jove catalana i activista musulmana de la Fundació IBN Battuta. A La Mañana de TVE, Sílvia Jato i els seus col·laboradors li van fer una entrevista que va causar indignació i va despertar nombroses queixes pel seu contingut racista.
Tertualiante random en TVE: Pero en marruecos hay iglesias?
— Míriam Hatibi (@miriamhatibi) 24 de agosto de 2017
Yo: Sí
TRTVE: PERO IGLESIAS CRISTIANAS?
Mira me voy de la vida. #lamañanaTVE
Jato va preguntar a Hatibi si es considerava "integrada", tot i que Hatibi ha nascut i crescut a Barcelona. "Sé que molts no em consideren integrada pel simple fet de portar vel, però quan penso en quin és el meu país, penso en aquest", explicava la jove. La periodista insistia: "Jo et parlo d'integració social: comparteixes moments i amics amb persones que no estan dins de la teva comunitat?". Amb paciència, Hatibi contestava de nou: "Sí, jo he nascut i he crescut aquí, he anat a un institut públic i després a la universitat pública. Evidentment, no tots els meus amics són musulmans".
Per acabar-ho d'adobar, l'advocat Marcos Molinero li va preguntar si ella viatjava al Marroc sovint. Tot seguit, li va explicar que ell havia intentat muntar una església cristiana al país magrebí i no ho havia aconseguit. "Mai he viscut en aquest país, però sí que he viatjat allà i hi ha mesquites, esglésies i catedrals", responia Hatibi, impactada per haver de donar aquestes explicacions. Més tard, Molinero va demanar disculpes a la jove a través de Twitter.
8. Míriam Hatibi: de professió, musulmana
Tot i la polseguera que va aixecar l'entrevista a Míriam Hatibi, sembla que a TVE no tothom es va assabentar de qui era. Prova d'això és que dissabte passat, quan Míriam Hatibi i l'actriu Rosa María Sardá van fer el parlament final de la manifestació "No tinc por", TVE titulava: "El manifest final de l'acte el llegiran l'actriu Rosa Maria Sardà i la musulmana Míriam Hatibi".
- Y tú de qué trabajas?
— Marq Martí (@MarqMarti) 26 de agosto de 2017
+ De musulmana pic.twitter.com/SN0gjdfLO4
9. La crítica a l'abraçada del pare del Xavi i l'imam
Una fotografia icònica convertida en objecte de crítica. És el que va passar a El Español amb la imatge del pare del Xavi, el nen de tres anys mort a l'atemptat de la Rambla, abraçant l'imam suplent de Ripoll. L'home havia assegurat que necessitava abraçar un musulmà per enviar un missatge de pau i evitar una possible onada xenòfoba al país.
Tanmateix, la imatge no va estovar Mariano Gasparet, que creu que va ser "aclamada amb una immoderació eloqüent" i va qualificar la bona acollida de la imatge d'"exagerada". L'article, publicat a El Español, va ser durament criticat a la xarxa.
Enhorabuena a todos los suscriptores de @elespanolcom por hacer que esta basura sea posible. pic.twitter.com/FZu0q9wEQb
— Luisma López (@luisma_lopez) 28 de agosto de 2017
10. El poc tacte d’una periodista de Telecinco en contactar una dona musulmana
Una altra mala praxis periodística va venir de la mà d’una periodista de Telecinco. La periodista va contactar amb una jove musulmana a la que alguns usuaris assenyalaven –falsament– com a familiar d’un dels presumptes terroristes de la cèl·lula, i ho va fer amb molt poc tacte. “Leo que se meten contigo en Twitter. ¿Tienes alguna relación con Oukabir? Si es así y me puedes llamar, te lo agredecería. Gracias”, li diu la periodista com si res.
Pero me estáis tomando el pelo o de verdad sois tan rastreros y morbosos. pic.twitter.com/5zL13erIIg
— Fahima. (@fahima_93) 18 de agosto de 2017