El Parlament demanarà a la Fiscalia que investigui l'«operació Catalunya» i Rajoy

Quan Jorge Fernández Díaz va rebre a les seves mans la cartera del ministeri de l'Interior l'any 2011, es va proposar un objectiu no admès públicament: maniobrar contra polítics independentistes encara que fos a costa de fer un ús espuri de la policia i fer aflorar informacions falses. Així ho consideren provat els tres grups parlamentaris -Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP- que han participat fins al final a la comissió d'investigació sobre l'anomenada "operació Catalunya". A petició d'ells, el Parlament aprovarà posar les conclusions del cas en mans de la Fiscalia, a qui també deixaran clar el seu convenciment que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, estava informat de tot l'entramat. Malversació de fons públics, falsedat documental, prevaricació o omissió del deure són algunes dels delictes que els grups parlamentaris atribueixen als principals protagonistes de l'"operació Catalunya".

La comissió votarà aquest dimarts les conclusions d'una comissió que ha estat marcada des del principi per les absències de la meitat dels grups. El PSC va rebutjar participar-hi des del principi sota l'argument que era una manera de protestar perquè Junts pel Sí i la CUP havien bloquejat totes les compareixences de la comissió d'investigació sobre les polèmiques declaracions del jutge Santi Vidal. Més endavant, a mesura que els compareixents anaven relatant presumptes conductes il·lícites de comissaris i els seus suposats lligams amb membres del govern espanyol, va ser el PP qui se'n va despenjar. Finalment va ser Ciutadans qui es va aixecar de la cadira.

Incompareixences destacades

Però la comissió ha estat també marcada per les incompareixences, fins i tot en segona convocatòria, d'alguns dels seus protagonistes clau. És el cas de l'exministre Jorge Fernández Díaz, el mateix Rajoy, el seu cap de gabinet Jorge Moragas, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, el comissari José Manuel Villarejo, l'inspector de la Policia Nacional José Ángel Fuentes Gago, l'excap de la Policia Eugenio Pino o els periodistes Eduardo Inda i Paco Marhuenda. Tant Junts pel Sí com CSQEP i la CUP van demanar a la mesa del Parlament que utilitzés tots els mitjans jurídics al seu abast per perseguir judicialment les persones citades que s'han negat a comparèixer a la cambra catalana. A les seves conclusions, JxSí titlla de "delicte" que no hagin respost a la petició del Parlament.

Els principals responsables 

Tot i això, i un cop escoltats els relats de les persones que sí han comparegut, els tres grups consideren urgent que la justícia investigui el que als seus ulls és un clar cas de guerra bruta. A les seves conclusions recullen que sota el mandat de Fernández Díaz i utilitzant recursos públics s'ha fet un ús "partidista" de la policia creant unitats fora de l'estructura orgànica del Cos Nacional de Policia. D'aquesta en formarien part comissaris, detectius, agents, funcionaris i alts càrrecs del ministeri d'Interior. Però, a la vegada, en tindrien coneixement la cúpula del govern espanyol. De fet, tots assenyalen Rajoy com a principal responsable polític i Junts pel Sí vol que el Parlament voti tant la seva dimissió com la dels dirigents que hi estiguin implicats.

Mitjans de comunicació "afins"

El mètode d'actuació d'aquesta estructura policial paral·lela per conspirar contra polítics independentistes consistien, coincideixen en apuntar els tres grups, en publicar a través de "mitjans de comunicació afins", com ara El Mundo, informacions falses. Es tractava de, per exemple, vincular dirigents de partits catalans com l'expresident Artur Mas o l'exalcalde Xavier Trias a comptes en paradisos fiscals que realment no existien per tal d'intentar minar la seva imatge. La CUP apunta en aquest sentit que queda provat "l'ús partidista del poder judicial" tant incitant l'actuació de la Fiscalia com tancant la via judicial en casos com el de les gravacions de les converses entre Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso.

Malgrat aquest suposat intent d'acabar amb procés independentista fent ús de la guerra bruta, JxSí destaca que amb aquestes pràctiques "més pròpies d'una dictadura" el govern espanyol "no ha assolit" el seu objectiu.