Atemptat a Barcelona

Tots els matisos del «No tinc por» omplen Barcelona davant les autoritats de l'Estat

Fortes xiulades contra Felip VI i Mariano Rajoy, criticats per amplis sectors dels manifestants arran dels vincles entre Espanya i l'Aràbia Saudita | Mig milió de persones es congreguen al centre de la capital catalana per recordar les víctimes i conjurar-se contra el terrorisme

per Oriol March, 26 d'agost de 2017 a les 21:40 |
Manifestació «No tinc por» a Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
S'intuïa, però amb el pas de les hores s'ha anat concretant. La manifestació que ha omplert aquest dissabte el centre de Barcelona -de Jardinets de Gràcia fins a Plaça Catalunya- no ha estat exclusivament centrada en el rebuig als atemptats gihadistes de la setmana passada a la capital catalana i a Cambrils. El "No tinc por", un lema sorgit de la ciutadania per fer front a uns atacs que han deixat quinze víctimes i una profunda tristor, ha mostrat tots els seus matisos en la marxa barcelonina. I ha estat així, bàsicament, per dos factors: per la forta presència d'autoritats estatals a la manifestació -amb la inèdita assistència del rei Felip VI- i pel moment polític que viu el país camí del referèndum sobre la independència previst per a l'1-O. La fotografia que queda de la jornada, que ha congregat mig milió de persones segons la Guàrdia Urbana, és representativa de la societat catalana actual.

Un cartell resumia la situació pocs minuts després que Rosa Maria Sardà i Míriam Hatibi llegissin a Plaça Catalunya el manifest amb què s'ha tancat la manifestació. "Felip VI i govern espanyol, còmplices del comerç d'armes. #NoTeniuVergonya", es podia llegir en lletres grogues sobre un fons de color lila. El missatge, crític amb els vincles entre la monarquia espanyola i la de l'Aràbia Saudita -a qui se situa com a font de finançament de l'Estat Islàmic, al darrere dels atemptats a Catalunya-, se sumava als xiulets que el rei espanyol ha anat rebent al llarg de la marxa. "Fora, fora, fora", s'ha escoltat als carrers de Barcelona quan ha aparegut Felip VI acompanyat per Mariano Rajoy. "Qui vol la pau no trafica amb armes", deia un cartell al pas del monarca, impertèrrit.

 
Les pancartes contra la venda d'armes han estat una constant durant la manifestació. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ha resumit la situació denunciant la "hipocresia" dels qui "venen armes" i, al mateix temps, es manifesten contra successos relacionats -segons ell- amb aquestes transaccions. Els missatges en contra de la islamofòbia i a favor de l'acollida de refugiats han estat presents al llarg de la jornada, que s'ha tancat amb una riuada cap a la Rambla, on tretze persones van ser atropellades mortalment per Younes Abouyaaqoub. El record espontani a les víctimes ha deixat un reguitzell de mostres de suport en tot el tram superior de l'emblema barceloní.
 

Pancarta «Les vostres guerres, els nostres morts» Foto: Adrià Costa


Les crítiques al rei, que han estat evidents -els xiulets s'escoltaven des de Plaça Catalunya mentre les autoritats es trobaven a quatre carrers de distància-, han generat malestar dins de l'espanyolisme. Albert Rivera, sempre ràpid a l'hora de defensar les institucions de l'Estat, ha posat de manifest que hi ha qui vol "dividir" la societat fent servir el terrorisme. Fernando Martínez Maíllo, número tres del PP, ha estat més dur: "Qui fa servir una manifestació contra el terrorisme per a altres finalitats, falta al respecte a les víctimes i es desacredita", ha tuitejat de forma afectada. Una nombrosa delegació de presidents autonòmics -menys els del PP, que han anat a la delegació del govern espanyol- han estat rebuts a l'Ajuntament juntament amb altres autoritats, com ara Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, i dirigents de l'Ertzaintza. Pablo Iglesias i Xavier Domènech, per cert, han emmarcat els xiulets dins la "llibertat d'expressió".


Presència (relativa) d'estelades

Tot i la rapidesa de determinats mitjans en acusar l'independentisme de "boicotejar" la manifestació "unitària", el cert és que l'afluència de ciutadans amb estelades no ha estat precisament massiva. Se n'han vist moltes a l'inici de la marxa, just al darrere de la capçalera que formaven els cossos policials, els serveis d'emergències mèdiques i les entitats veïnals vinculades a la Rambla. Els crits a favor de la independència, això sí, han estat menors i, en alguns compassos, directament ofegats pels clams de "no tinc por" que sorgien dels manifestants. Res a veure, per descomptat, amb les manifestacions -més massives- de les Diades dels últims anys. La primera d'elles, per cert, celebrada l'any 2012, va tenir un recorregut similar a la marxa d'avui.

"Hem enviat un missatge de pau", han volgut clarificar el president Carles Puigdemont i l'alcaldessa Ada Colau, que aquests dies han exhibit sintonia en públic i en privat. Els gabinets dels dos dirigents, de fet, es felicitaven poc abans que comencés la manifestació del bon funcionament institucional des del 17-A, quan el país es va sobresaltar pels atropellaments a la Rambla i se'n va anar a dormir de matinada amb les novetats que arribaven de Cambrils. Puigdemont i Colau han definit la imatge del pare d'una de les víctimes abraçant l'imam de Rubí com la més destacada de tota la dècada, i han indicat que la "ferida" seguirà "visible" en la societat catalana.
 

Manifestació «No tinc por» a Barcelona Foto: Adrià Costa


"Ens hem posat a prova i la resposta ha estat admirable", han indicat el president i l'alcaldessa. Colau ha volgut destacar la reacció de la ciutadania i que Barcelona no perdrà el seu tarannà "acollidor" arran dels atemptats gihadistes. "No ens canviareu", ha apuntat l'alcaldessa. Els dos dirigents han aparcat totes les diferències polítiques dels últims mesos, relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre i les garanties que l'han de fer possible, per liderar la resposta política als atemptats. Una batalla pel relat que, ahir, Rajoy va intentar disputar davant dels elogis de la premsa internacional a l'actuació de la Generalitat a l'hora de gestionar la crisi terrorista.

La d'aquest dissabte és, possiblement, una fotografia que costarà molt de repetir-se, especialment en la comitiva d'autoritats. Puigdemont i Rajoy, a partir de la setmana vinent, reprendran el pols per l'1-O. Les desavinences no s'han apagat mai -més aviat s'han aparcat per respecte a les víctimes-, i el Govern no té cap dubte a l'hora de seguir endavant amb el full de ruta. La premsa de Madrid, que des del primer moment va situar els atacs terroristes com un motiu elemental per desistir del procés, ha reaccionat iradament a la presència d'estelades i a les xiulades dirigides a Felip VI.

Protagonisme cívic

Els atemptats van arribar després de mesos de tensió entre la Generalitat i l'Estat per la seguretat i pel paper dels Mossos en la lluita antiterrorista. La policia catalana, que en episodis com el d'Esther Quintana i Juan Andrés Benítez van rebre una resposta contrària de la ciutadania, gaudeixen ara d'un grau elevat de suport. Només cal veure mostres espontànies d'escalf -aplaudiments, fins i tot alguna abraçada- per constatar-ho. Els Mossos han estat un dels protagonistes de la capçalera, juntament amb altres cossos de seguretat i els serveis d'emergències mèdiques. Els aplaudiments al pas de la capçalera han estat unànimes, només interromputs pels "no tinc por".

El final de la manifestació ha estat especialment auster, sense floritures. De fet, ha arrencat vint minuts abans de l'hora prevista i s'ha allargat durant només set minuts. L'actriu Rosa Maria Sardà i l'activista Míriam Hatibi han estat les encarregades de llegir el manifest. "No consentirem que el terrorisme ens humiliï i ens venci. Perquè quan ells colpegen, en lloc de dividir-nos ens troben més units que mai en la defensa insubornable de la llibertat i la democràcia des de la nostra diversitat de cultures i creences", han assenyalat Sardà i Hatibi, que han defensat la convivència en altres ciutats colpegades pel gihadisme com Manchester, Nairobi, París i Bagdad.
 

Manifestació «No tinc por» a Barcelona Foto: Adrià Costa


"Si la seva ideologia és la mort, la nostra és una aposta decidida per la vida", han subratllat les dues protagonistes del final de la manifestació, marcada pel "Cant dels Ocells" interpretat per Guillem Gràcia i Peter Thiemann. Ha estat a partir d'aquest moment quan la ciutadania, ja aixecat el cordó de seguretat que protegia Plaça Catalunya -amb Mossos escrutant el subsòl hores abans que hi arribés la gent-, s'ha desplaçat Rambla avall per tornar a recordar les víctimes. El mural de Joan Miró, sepultat per les espelmes i els missatges de suport, ha tornat a ser el centre neuràlgic.

El "No tinc por", doncs, s'ha expressat amb tots els seus matisos al centre de Barcelona durant la tarda d'aquest dissabte. De la jornada se'n recordarà el mig milió de manifestants, el rebuig unànime al terrorisme gihadista, la voluntat de mostrar cohesió social i el protagonisme dels cossos de seguretat i els serveis mèdics. Però també passarà a la història pels xiulets al rei, el rebuig d'amplis sectors de manifestants a les autoritats estatals i pel context polític en què s'ha desenvolupat la manifestació. El "No tinc por", en un moment complex, té significats complexos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació