ATEMPTAT A BARCELONA

La recepta catalana segueix vigent: integració i acollida per fer front a la barbàrie

Des del moment dels atemptats, tant el Govern de la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona han entonat discursos que pivoten en la lluita contra la xenofòbia | A diferència d'altres ciutats europees colpejades pel terrorisme gihadista, Catalunya no té una extrema dreta forta

per Sara González , 26 d'agost de 2017 a les 08:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau han comparegut conjuntament. Foto: ACN


"Una minoria no acabarà amb la nostra manera de fer, som gent de pau i acollida", proclamava el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, poques hores després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. El discurs d'aquella compareixença conjunta amb el vicepresident Oriol Junqueras i l'alcaldessa Ada Colau es va preparar a consciència al Palau de la Generalitat en moments de gran consternació i desconcert. Casava totalment amb el de l'Ajuntament de Barcelona, que també ha fet sempre bandera de ser una capital integradora. "Més que mai, som una ciutat oberta i d'acollida", ha repetit durant tots aquests dies l'alcaldessa Ada Colau. Tots han treballat sense descans en el que consideren, sens dubte, el moment més difícil dels seus respectius mandats.


Davant la barbàrie, la resposta de les institucions catalanes ha estat entonar un discurs de cohesió social que en cap cas fa referència a cap tipus de política d'immigració que pugui alimentar els discursos xenòfobs o la islamofòbia ni a la necessitat de respondre militarment ni amb enduriments del codi penal, una via que sí ha començat a apuntar el govern espanyol. 

Abans que Barcelona i Cambrils, ciutats com Niza, París, Brussel·les, Berlin i Londres s'han vist colpejades per atemptats reivindicats per Estat Islàmic. Arran dels atemptats que va patir França el 13 de novembre del 2015 en els quals van morir 137 persones, França va decidir bombardejar Raqqa, capital de l'Estat Islàmic a Síria.


Sense extrema dreta forta

En el cas de Catalunya i de l'estat espanyol, no hi ha, però, una força política "explícitament antiimmigració",que doni incentius a altres partits per utilitzar arguments que puguin atiar la xenofòbia, explica el politòleg Jordi Muñoz. De fet, Barcelona va acollir el passat 18 de març la manifestació més gran d'Europa sota el crit "Volem acollir" per exigir que es complissin els compromisos d'acollida dels refugiats que, precisament, fugen del terrorisme d'Estat Islàmic en es seus països d'origen, com ara Síria.


"A França, per exemple, els partits establerts han fet de les polítiques d'immigració un dels seus grans temes por a la competència", argumenta. I és que el Front Nacional de Marine Le Pen va aconseguir situar a l'agenda pública un discurs de caire xenòfob sobre les polítiques d'immigració que va acabar forçant a participar-hi -cadascú des de la seva perspectiva- la resta de partits. "Especialment els de centre-dreta, que són els que tenen la competència més directa amb l'extrema dreta", puntualitza Muñoz.

Islamofòbia i Estat Islàmic, dues xacres que es retroalimenten

Fonts del Govern expliquen que des del moment de l'atemptat van tenir clar que calia donar una resposta política que posés en valor "la llibertat, la pau i la convivència" per no donar munició ni a la islamofòbia ni tampoc a Estat Islàmic, que tot i semblar antagònics es "retroalimenten". "El discurs que hem fet ens surt de dins. Ens creiem les polítiques d'acollida", asseguren aquestes mateixes fonts. Que no s'associés directament la comunitat islàmica amb el terrorisme era, asseguren, un dels principals objectius. 

"La hostilitat cap a la comunitat musulmana és la que engreixa les files del terrorisme gihadista", explica el quart tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, que recorda les "més de 40 mesures" que s'han pres a la capital catalana per combatre la islamofòbia. Afegeix que van tenir clar des del principi dels atemptats que no es podia sucumbir a la "por" i a la "destrucció del model de convivència" que busquen els terroristes. És per això que també avisa que la resposta per part del govern espanyol no pot ser "retallar llibertats en nom de la seguretat". Al seu judici, si no hi ha a Catalunya i a l'estat espanyol una extrema dreta amb pes és perquè durant la crisi els moviments socials han aconseguit apuntar "les elits" com les principals responsables.

Una Catalunya "que ha substituït l'Estat que no té"

El president i fundador de la Fundació CATmón i editor de la revista Catalan International View i ONGC, Víctor Tarradellas, no considera, però, que hi hagi hagut gaire diferència entre la reacció de les institucions catalanes i la d'altres ciutats europees colpejades pel terrorisme. "No som ni millors ni pitjors. Hem tingut la mateixa reacció que qualsevol altra societat occidental. Als xenòfobs també se'ls va fer fora de les manifestacions de París", recorda. Coincideix, però, que en el cas català és "més fàcil" perquè no hi ha una "extrema dreta forta". Plataforma per Catalunya, per exemple, va ser un intent que no va reeixir. En tot cas, considera que la principal diferència amb la resta de ciutats europees colpejades pel terrorisme d'Estat Islàmic ha estat que "Catalunya ha sabut substituir l'Estat que no té" a l'hora de gestionar-ho.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació