Atemptat a Barcelona

​L'exemplar resposta a l'atemptat no decau: «La Rambla és forta i tirarà endavant»

Quatre treballadors que van viure de primera mà l'atac a Barcelona relaten a NacióDigital com van tenir cura de conciutadans i visitants | "Tant de bo no passi més això, no ens ho mereixem. La guerra es fa amb armes i no contra innocents", reflexiona en Miguel, que neteja la plaça Catalunya

Mostres de condol a la Rambla, una setmana després de l'atemptat | Adrià Costa
per Jordi Bes Lozano, Barcelona | 26 d'agost de 2017 a les 08:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La manifestació d'aquest dissabte "No tinc por" de rebuig al terrorisme té com a protagonistes els barcelonins que van atendre immediatament les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost a la Rambla. Per molt que a Barcelona es donava per fet que algun dia la ciutat podia patir un atac gihadista, difícilment ningú pot estar prou preparat per afrontar-ho. Malgrat això, la reacció a la Rambla va ser exemplar, i des del minut zero els afectats ja rebien les primeres atencions tot i que la furgoneta encara prosseguia passeig avall atropellant vianants que volaven pels aires, apunten els testimonis.

A NacióDigital entrevistem quatre treballadors que van estar a la primera línia, i que mostren com els barcelonins van sobreposar-se a la tragèdia i van saber cuidar de conciutadans i visitants. Encara que han viscut circumstàncies molt difícils, creuen que no hi ha altre camí que tirar endavant i estan convençuts que la ciutat se'n sortirà. Alguns pensen anar a la manifestació, però altres no ho decidiran fins a l'últim moment. En tot cas, durant l'elaboració d'aquest article no ha estat possible contactar amb cap dona per incloure el seu relat.


1. José Moya, 51 anys, florista de la Rambla: "L'atemptat ha tocat el cor del barceloní"
 

José Moya, florista de la Rambla. Foto: Adrià Costa


"La furgoneta em va passar a un pam", confessa en José Moya, que fa més de 30 anys que és florista de la Rambla. Era a la parada d'esquena al vehicle que va causar 13 morts i més d'un centenar de ferits, i un expositor va sortir disparat contra un fanal. Des del primer moment no va tenir cap dubte de què estava passant: "Vaig veure de seguida que era un atemptat". El terrabastall de l'expositor, que contenia sobrets de llavors, "va salvar moltes vides", assegura, i és que va servir als vianants del voltant de la Boqueria com a avís del mal que se'ls acostava.

Considera que l'atac encara podria haver estat més devastador, perquè el seu tram de la Rambla és molt estret, però aquell migdia estava poc concorregut. "Vam tenir molta sort perquè no hi havia gent", ressalta. La possibilitat de possibles nous atacs –el conductor de la furgoneta estava fugit- va obligar a prendre mesures dràstiques. Moya va estar dues o tres hores tancat a la parada amb sis o vuit persones més fins que la policia els va deixar sortir. Una d'elles anava en cadira de rodes. Després de més d'una setmana, tot es va posant a lloc, malgrat que creu que per tornar a la normalitat primer cap que es faci la manifestació.


"La furgoneta em va passar a un pam. Vaig veure de seguida que era un atemptat"

Moya té més d'una floristeria a la Rambla, i l'endemà de l'atemptat no van obrir, però el dissabte s'hi va posar ben aviat al matí. "Necessitava escombrar", indica. Els darrers dies han regalat als vianants unes flors fetes de fil o amb pedreria de colors perquè les col·loquin en algun dels múltiples homenatges a les víctimes que s'han improvisat al passeig. "Volíem fer alguna cosa perquè la gent es desfogui una mica", relata, i admet: "A mi m'està ajudant". A la parada no tenen flors fresques, i és per això que van descartar fer-ho amb roses.

L'atemptat ha estat "un cop dur", però està convençut del fet que el passeig se'n sortirà. "La Rambla és forta i tirarà endavant", augura. Els barcelonins se l'han tornat a fer seva, i són més que els turistes per primer cop en molts anys. "Feia 10 o 15 anys que això no passava", sosté. Segons Moya, que no hi acudeixin no vol dir però que no la considerin com a pròpia. "El barceloní potser no hi va, però ara ve perquè la Rambla és seva i l'atemptat li ha tocat el cor", constata.

2. Manel Riudor, 53 anys, cap de guàrdia del SEM: "Tothom demanava ajuda"
 

Manel Riudor, cap operatiu i assistencial del guàrdia del SEM. Foto: Adrià Costa


En Manel Riudor estava atenent un servei rutinari en un incendi al carrer Sant Quintí, al costat de l'Hospital de Sant Pau. Li va arribar la notícia que s'havia produït un atropellament massiu a la Rambla, i "al cap de dos o tres minuts es va confirmar que era un atac terrorista", recorda. Ràpidament es va desplaçar al passeig i, des del seu cotxe de comandament, va ser el primer en recórrer la Rambla de dalt a baix per fer un primer càlcul de quants ferits hi havia. La furgoneta va deixar una estesa de persones a terra. "Tothom demanava ajuda", rememora.

Per motius de seguretat, es va dividir la Rambla en dues parts, la de dalt i la de baix. Ell, que és el cap operatiu i assistencial de guàrdia del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) de Barcelona ciutat, es va quedar la de baix, on es va aturar la furgoneta, per organitzar l'evacuació de ferits. "Era una zona calenta, de risc", explica. El conductor s'havia escapat, i hi havia una segona furgoneta que no s'havia localitzat. A sobre els mitjans de comunicació parlaven d'un suposat terrorista atrinxerat en un restaurant, però això no va succeir mai.

"Aquesta quantitat de malalts, amb una extensió tan llarga, d'uns 550 metres de longitud, és molt complicat"

Es van desplaçar al passeig més de mig centenar d'unitats del SEM entre ambulàncies i altres vehicles. En menys de dues hores van desplaçar tots els ferits a una desena de centres hospitalaris. Riudor considera que va ser "excel·lent" la col·laboració entre els cossos d'emergències per afrontar la tragèdia. Al SEM havien fet cursos per actuar davant d'un atemptat terrorista amb múltiples víctimes, però assenyala que "no hi ha cap curs que t'ensenyi" a dirimir amb un atac d'aquestes característiques.

"Aquesta quantitat de malalts, amb una extensió tan llarga, d'uns 550 metres de longitud amb persones afectades, és molt complicat", admet Riudor, que fa 25 anys que treballa com a metge del carrer. Aquell dia va acabar a quarts de dues de la matinada. Ja ha tornat a la Rambla per fer una ofrena a les víctimes. "Anàvem vestits d'uniforme i la gent et donava les gràcies", relata. Agraeix les múltiples mostres de suport, perquè ajuden a dur-ho tot millor, malgrat que creu que tan sols van fer el que els corresponia. "Fem el que ens toca cada dia", afirma. I ara, a seguir endavant: "No pot ser d'altra manera, la vida ha de continuar".

3. Miguel, 37 anys, operari de la neteja de plaça Catalunya: "Vaig aconseguir reanimar una noia"
 

Miguel, operari de la neteja de plaça Catalunya. Foto: Jordi Bes


La plaça Catalunya és el camp d'acció d'en Miguel. Aquest operari de la neteja escombrava davant del Zurich quan va veure venir una furgoneta blanca pel carrer Pelai que anava agafant velocitat, i va entrar a la Rambla pel costat de la boca del metro. "Des del primer moment vaig saber que era un atac terrorista", afirma. En Miguel va cridar "kamikaze furgoneta blanca", va avisar un guàrdia urbà i, com la policia, es va posar a córrer. "Vaig pensar que el millor que podia fer era seguir-la", recorda, i per un moment li va venir al cap: "Què faré allà amb una escombra?". La prioritat havia passat a ser una altra.

El seu estri habitual de treball no l'anava a servir de massa res, però sí els coneixements de primers auxilis que havia adquirit fa anys com a voluntari de Protecció Civil. A dalt de la Rambla es va trobar un pare que intentava reanimar la seva filla però no se'n sortia. "Ho feia a la panxa, malament, suposo que pels nervis", relata, i continua: "Vaig apartar el pare de la seva pròpia filla i vam aconseguir reanimar la noia". En Miguel considera que tothom hauria de tenir nocions sobre primers auxilis. "Gràcies a això vaig poder salvar una vida", remarca.

"No hem de tenir por. Hem de seguir escombrant els carrers igualment"

"Vaig fer tot el que vaig poder", insisteix. A més d'atendre els ferits, va anar a un restaurant del carrer Pelai per traslladar para-sols i cadires perquè els afectats poguessin seure. "Feia molta calor", recorda. L'atemptat va cometre's vora les 16.40 hores d'un dia assolellat d'agost. En la jornada següent, en Miguel va arribar abans a la feina. Volia que li assignessin, com és habitual, la plaça Catalunya, i és que el carrer és dels ciutadans, no dels terroristes. "No hem de tenir por. Hem de seguir escombrant els carrers igualment", subratlla.

Tornar al seu espai de treball en lloc de fugir-ne ha estat una mena de bàlsam. "A mi m'ajuda a superar-ho estar allà", assegura. Reconeix que els primers dies sí que va passar por, especialment fins que no va ser abatut el conductor de la furgoneta, Younes Abouyaaqoub. Llavors revisava les papereres amb cautela abans de canviar la bossa, però ara ja ho fa com sempre. Les coses ja no són com l'endemà de l'atemptat. "Tant de bo no passi més això, no ens ho mereixem. La guerra es fa amb armes i no contra innocents", reflexiona.

4. Fernando Escolano, 60 anys, cap d'Anestesiologia de l'Hospital del Mar: "La resposta va ser descomunal"
 

Fernando Escolano, cap d’Anestesiologia de l’Hospital del Mar. Foto: Adrià Costa


El dia de l'atemptat, en Fernando Escolano, que és el cap d'Anestesiologia de l'Hospital del Mar, ja havia acabat la seva feina al despatx i sortia pel passadís quan li va arribar la notícia de l'atac. Ràpidament tothom es va mobilitzar. Es va posar en marxa el pla preparat en cas de catàstrofe, que s'havia heretat de l'època de la pandèmia de grip A, cap allà el 2009. El que va ocórrer just després sobrepassa qualsevol pla teòric, i és que una munió de voluntaris van desplaçar-se immediatament a l'hospital. "La resposta va ser descomunal", rememora.

Van anar-hi metges, infermeres, assistents socials, traductors, gent que anava a donar sang. "Fins i tot un metge que s'havia jubilat feia un any es va oferir per ajudar", explica. Malgrat que l'Hospital del Mar va ser un dels centres que va rebre més ferits, perquè la Rambla forma part de la seva àrea d'atenció, no calien tants voluntaris. "Els havíem de fer marxar perquè sobraven", reconeix. Escolano va ajudar a organitzar els ferits, va acabar la jornada cap a les 23.30 hores, i llavors el va assaltar una pregunta: com s'ho faria per arribar a casa?

L'hospital es va omplir ràpidament de voluntaris: "Els havíem de fer marxar perquè sobraven"

Era tard, l'autobús funcionava a mitges, i el recorregut que ell fa habitualment per arribar al metro de Drassanes era impracticable perquè la Rambla encara estava blindada per la policia. Sortosament un taxi es va oferir per dur-lo amb una infermera i dues turistes, i els va anar deixant al seu destí, a casa o l'hotel on s'allotjaven. "No ens va voler cobrar", recorda, i com ells molts altres van gaudir del mateix servei. Les mostres de solidaritat d'aquests dies han estat continues. Un home ha allotjat en un pis de 35 metres quadrats a la Rambla uns estrangers amb familiars ferits. Voluntaris de la Creu Roja han treballat "nit i dia", afegeix.

Les lesions de les víctimes poden arribar a ser similars a les d'un accident de trànsit, com ara politraumatismes, però "la situació no és la mateixa", destaca el metge, ja que "és un acte terrorista". Malgrat que ja ha complert 30 anys de professió, encara no s'havia trobat res tan complex de gestionar. "Sabíem que Barcelona tenia alt risc de patir atemptats", admet, però mai els havien arribat tants ferits de cop. Escolano no va ser-hi per l'atemptat d'Hipercor, i diu que van tenir una dimensió molt menor fets com l'assalt al Banc Central del 1981 o quan van haver d'intubar de cop nou afectats per l'oli de colza amb greus dificultats respiratòries, recorda.
 

La Rambla s'ha omplert de missatges amb el lema «No tinc por». Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació