23
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
24
d'agost
a les
23:22h
Respectat el dol oficial pels atemptats que han colpejat durament Catalunya i mentre la investigació segueix avançant, arriba el moment d'analitzar com incrementar les mesures de seguretat. D'entrada, s'augmentarà la presència policial a punts concorreguts de Barcelona i de municipis amb gran afluència turística i, en el cas de la capital catalana, s'instal·laran barreres mòbils en punts sensibles. Però hi ha una reivindicació del Govern que agafa embranzida: la importància que els Mossos tinguin accés directe a les bases de dades de l'Europol. En tan sols tres dies, el govern espanyol ha passat de prometre que la policia catalana entrarà, després d'anys de demanar-ho, a l'organisme europeu al setembre a dir que és la Policia Nacional qui ha d'interlocutar amb l'Europol.
Aquesta va ser, de fet, una de les principals reivindicacions que va fer l'executiu català a la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya que es va celebrar el passat 10 de juliol després de 8 anys sense convocar-se. Aleshores, la Generalitat va argumentar que el fet d'estar en nivell 4 d'alerta terrorista feia encara més urgent que els Mossos tinguessin accés als organismes d'intercanvi d'informació policial com l'Europol i fossin membres fixes del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). El fet de no tenir accés directe a aquestes bases de dades per, per exemple, obtenir informació sobre presumptes terroristes, suposa que la policia catalana l'ha de rebre a través de la Policia Nacional. La petició l'havien formulada tant els governs de CiU com els del tripartit o Junts pel Sí a executius espanyols tant del PSOE com del PP.
El govern espanyol es va comprometre a la Junta de Seguretat a resoldre aquesta qüestió, tot i que sense data. Val a dir que ho feia just després d'haver concedit a l'Ertzainza l'accés a les bases de dades de l'Europol, un acord que es va tancar després del sí del PNB als pressupostos generals de l'Estat presentats pel govern de Rajoy en minoria. A la reunió del Pacte Antiterrorista que es va celebrar dilluns passat després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, va ser el mateix ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, qui va anunciar, de nou, que a partir de setembre els Mossos tindrien accés a la informació de l'Europol. I el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ho va afirmar també als micròfons de Rac1.
El reglament de l'organisme deixa la decisió en mans dels estats
Un dia després de la reunió del Pacte Antiterrorista, però, va ser la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría qui va frenar les expectatives. Ho feia just el mateix dia que sindicats de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil es queixaven d'haver quedat "exclosos i aïllats" de la investigació dels atemptats i que això havia estat aprofitat per la Generalitat per donar una imatge d'un "estat català autosuficient".
Segons Santamaría, l'Europol té "les seves pròpies normes" per tenir accés a les seves dades. Què diu, doncs, el reglament de l'agència policial europea? L'article 7.5 estableix que "la unitat nacional serà l'únic òrgan d'enllaç entre l'Europol i les autoritats competents dels estats membre". Tot i això, el reglament també recull que "no obstant això, d'acord amb les condicions que determinin els Estats membres, inclosa la participació prèvia de la unitat nacional, els estats podran autoritzar contactes directes entre les seves autoritats competents i l'Europol". La normativa assegura que fins i tot no és necessari que aquests contactes passin pel filtre de l'Estat si "indica que no necessita rebre la informació intercanviada".
Segons la literalitat de la normativa, doncs, malgrat que "l'enllaç" sigui un cos espanyol, és a les mans de l'Estat reconèixer o no els Mossos com a "autoritat competent" per tenir accés directe a Europol. A l'article 2 del reglament s'especifica que es considera autoritat competent les forces de policia que siguin responsables "de la prevenció i la lluita contra la delinqüència". Els Mossos tenen aquestes competències a Catalunya i després de l'eficient tasca en la gestió dels atemptats, des de les institucions catalanes entenen que no es pot posar en dubte que compleixen els requisits per ser-hi.
Incrementar la presència dels Mossos a l'òrgan d'enllaç
Així doncs, Santamaría va espolsar-se les responsabilitats emparant-se en el reglament de l'òrgan europeu quan, en realitat, tal i com va dir en declaracions de l'ACN la portaveu de l'Europol, Tine Hollevoet, aquest assumpte s'ha de resoldre "dins d'Espanya". Les declaracions que el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, han estat encara més reticents a la incorporació dels Mossos a l'Europol tot insistint que és la Policia Nacional qui ha d'interlocutar amb l'organisme europeu perquè és qui té la competència a nivell estatal.
En tot cas, afirma Méndez de Vigo, es procurarà incrementar la presència dels Mossos a l'òrgan d'enllaç on la Policia Nacional comparteix la informació internacional amb la resta de cossos policials de l'Estat. Segons fonts d'Interior, la policia catalana té ara dos representants al CITCO, on es comparteix la informació, però per ara no són membres fixes i, per tant, hi van quan se'ls convoca. Segons l'acord pres a la Junta de Seguretat de Catalunya en breu hi hauran de ser de forma permanent.
Sigui com sigui, el reglament de l'Europol requereix als Estats que garanteixin una "cooperació i comunicació eficaç" amb tots els cossos policials competents, i per tant també amb els Mossos. Tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat i el govern espanyol han elogiat la coordinació policial i política que s'ha produït per la gestió dels atemptats. Però precisament aquest dimecres ha estat polèmic el fet que hagi transcendit que Bèlgica va alertar les autoritats espanyoles sobre l'imam de Ripoll. "Al govern no li consta", ha respost Méndez de Vigo. A la Generalitat, tampoc.
Aquesta va ser, de fet, una de les principals reivindicacions que va fer l'executiu català a la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya que es va celebrar el passat 10 de juliol després de 8 anys sense convocar-se. Aleshores, la Generalitat va argumentar que el fet d'estar en nivell 4 d'alerta terrorista feia encara més urgent que els Mossos tinguessin accés als organismes d'intercanvi d'informació policial com l'Europol i fossin membres fixes del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). El fet de no tenir accés directe a aquestes bases de dades per, per exemple, obtenir informació sobre presumptes terroristes, suposa que la policia catalana l'ha de rebre a través de la Policia Nacional. La petició l'havien formulada tant els governs de CiU com els del tripartit o Junts pel Sí a executius espanyols tant del PSOE com del PP.
La petició de tenir accés a la Interpol l'han formulat tant els governs de CiU com del tripartit i Junts pel Sí a executius del PSOE i del PP
El govern espanyol es va comprometre a la Junta de Seguretat a resoldre aquesta qüestió, tot i que sense data. Val a dir que ho feia just després d'haver concedit a l'Ertzainza l'accés a les bases de dades de l'Europol, un acord que es va tancar després del sí del PNB als pressupostos generals de l'Estat presentats pel govern de Rajoy en minoria. A la reunió del Pacte Antiterrorista que es va celebrar dilluns passat després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, va ser el mateix ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, qui va anunciar, de nou, que a partir de setembre els Mossos tindrien accés a la informació de l'Europol. I el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ho va afirmar també als micròfons de Rac1.
El reglament de l'organisme deixa la decisió en mans dels estats
Un dia després de la reunió del Pacte Antiterrorista, però, va ser la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría qui va frenar les expectatives. Ho feia just el mateix dia que sindicats de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil es queixaven d'haver quedat "exclosos i aïllats" de la investigació dels atemptats i que això havia estat aprofitat per la Generalitat per donar una imatge d'un "estat català autosuficient".
Segons Santamaría, l'Europol té "les seves pròpies normes" per tenir accés a les seves dades. Què diu, doncs, el reglament de l'agència policial europea? L'article 7.5 estableix que "la unitat nacional serà l'únic òrgan d'enllaç entre l'Europol i les autoritats competents dels estats membre". Tot i això, el reglament també recull que "no obstant això, d'acord amb les condicions que determinin els Estats membres, inclosa la participació prèvia de la unitat nacional, els estats podran autoritzar contactes directes entre les seves autoritats competents i l'Europol". La normativa assegura que fins i tot no és necessari que aquests contactes passin pel filtre de l'Estat si "indica que no necessita rebre la informació intercanviada".
Segons la literalitat de la normativa, doncs, malgrat que "l'enllaç" sigui un cos espanyol, és a les mans de l'Estat reconèixer o no els Mossos com a "autoritat competent" per tenir accés directe a Europol. A l'article 2 del reglament s'especifica que es considera autoritat competent les forces de policia que siguin responsables "de la prevenció i la lluita contra la delinqüència". Els Mossos tenen aquestes competències a Catalunya i després de l'eficient tasca en la gestió dels atemptats, des de les institucions catalanes entenen que no es pot posar en dubte que compleixen els requisits per ser-hi.
Reunió del pacte antiterrorista, aquest dilluns Foto: ACN
Així doncs, Santamaría va espolsar-se les responsabilitats emparant-se en el reglament de l'òrgan europeu quan, en realitat, tal i com va dir en declaracions de l'ACN la portaveu de l'Europol, Tine Hollevoet, aquest assumpte s'ha de resoldre "dins d'Espanya". Les declaracions que el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, han estat encara més reticents a la incorporació dels Mossos a l'Europol tot insistint que és la Policia Nacional qui ha d'interlocutar amb l'organisme europeu perquè és qui té la competència a nivell estatal.
En tot cas, afirma Méndez de Vigo, es procurarà incrementar la presència dels Mossos a l'òrgan d'enllaç on la Policia Nacional comparteix la informació internacional amb la resta de cossos policials de l'Estat. Segons fonts d'Interior, la policia catalana té ara dos representants al CITCO, on es comparteix la informació, però per ara no són membres fixes i, per tant, hi van quan se'ls convoca. Segons l'acord pres a la Junta de Seguretat de Catalunya en breu hi hauran de ser de forma permanent.
Sigui com sigui, el reglament de l'Europol requereix als Estats que garanteixin una "cooperació i comunicació eficaç" amb tots els cossos policials competents, i per tant també amb els Mossos. Tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat i el govern espanyol han elogiat la coordinació policial i política que s'ha produït per la gestió dels atemptats. Però precisament aquest dimecres ha estat polèmic el fet que hagi transcendit que Bèlgica va alertar les autoritats espanyoles sobre l'imam de Ripoll. "Al govern no li consta", ha respost Méndez de Vigo. A la Generalitat, tampoc.