27
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
28
d'agost
a les
12:11h
Els atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils s'han produït a poques setmanes de la data prevista per al referèndum de l'1-O. De quina manera pot afectar la tragèdia a l'evolució política? Com ha quedat la imatge de l'Estat? S'ha complicat el camí cap al referèndum? Com incidirà en el procés el reforçament de la imatge de Catalunya a nivell internacional? A partir d'ara, quina pot ser l'actuació dels Mossos d'Esquadra en el referèndum? El debat és obert i hem plantejat tres qüestions molt concretes a sis figures de la societat civil, dues mirades catalanes i dues d'espanyoles.
Joan Manuel Tresserras, doctor en Ciències de la informació i professor de la UAB i exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació; Merce Barceló, jurista i catedràtica de Dret Constitucional de la UAB; els periodistes Pilar Rahola i Raúl del Pozo, la filòsofa i professora de la Universitat de Saragossa Marina Garcés i l'antropòleg Javier Aroca han contestat a les preguntes de NacióDigital.
1.-Com afecten els atemptats al procés?
La periodista Pilar Rahola es mostra convençuda que els atemptats "ens han reforçat com a societat, en la nostra capacitat de decisió i determinació. L'objectiu dels terroristes és trencar la societat i no ho han aconseguit. L'endemà, la Rambla tornava a ser la Rambla. Catalunya ha actuat amb capacitat d'Estat. Davant del dolor, ens hem reforçat. Davant la memòria de les víctimes, hem actuat amb dignitat".
Raúl del Pozo assegura a NacióDigital que "la resposta als atemptats per part de les autoritats i la societat catalana ha ofert una imatge de país seriós i responsable. La policia catalana ha mostrat una gran professionalitat. Tot plegat ha deixat l'Estat despullat". Del Pozo posa un però en l'actuació dels Mossos: "Van actuar en defensa pròpia, però van acabar abatent persones que després es va comprovar que estaven gairebé desarmades. És una reflexió que no treu la primera afirmació sobre la seva professionalitat, però que també s'ha de fer". Assenyala un factor nou a tenir en compte després dels atemptats: "S'incrementarà el ressò internacional del que passi a Catalunya. I també és probable que ara Catalunya tingui accés a fòrums internacionals on no hi era present".
Per l'exconseller Joan Manuel Tresserras, "l'atemptat ha suposat una intervenció tan brutal que per força tindrà efecte. El rostre que ha mostrat l'Estat, que ha actuat amb el seu pilot automàtic, en una actitud que ha recordat la posterior a l'atemptat de l'11-M, intentant aprofitar políticament els fets, ha reactivat les raons dels qui aposten pel procés, que han vist reforçada la seva autoestima".
El sobiranisme veurà créixer la seva força? Tresserras no n'està segur: "Els més convençuts, que des de fa un temps mostraven cansament, han vist reblades les seves conviccions. Però hi ha una part de l'opinió, la que es nodreix d'una dieta mediàtica espanyola que penja molt de l'Estat, que ho percebrà diferent. La franja dels sincerament federalistes sí que pot trobar ara més consistent l'aposta sobiranista".
Per la jurista Mercè Barceló, "la resposta als atemptats ha consolidat el sobiranisme perquè ha mostrat la força de les estructures d'estat catalanes en l'àmbit de la seguretat, malgrat tots els entrebancs que s'han posat des de l'Estat. A més, després de les tragèdies que hem viscut a Europa per part del terrorisme, la resposta de la societat catalana ha estat especialment madura".
El periodista Javier Aroca considera que "l'actuació de l'Estat ha tornat a delatar que el govern espanyol no té interioritzada la idea de descentralització. I això independentment del procés sobiranista". Aroca qualifica d'"espectacle lamentable" les disputes entre els diferents cossos policials i es mostra molt contundent amb el ministre de l'Interior: "El senyor Zoido, com també els seus predecessors, van mostrar menyspreu pels Mossos, com si fossin un cos inferior. Un altre error va ser quan Zoido va donar per desarticulada la cèl·lula terrorista quan encara no s'havia detingut tos els seus membres". Segons ell, "la tragèdia ha posat damunt la taula, de forma molt evident, l'estat de desconfiança existent entre Catalunya i l'Estat, amb el cost enorme que pot tenir".
La filòsofa Marina Garcés assenyala que "no crec que s’hagin de treure conseqüències directes ni immediates d’una cosa sobre l’altra. L’atemptat en situa en un escenari global de violència on no només els estats sinó Europa mateixa no està sabent reaccionar. Reforçar fronteres no atura els efectes ideològics que la guerra de Síria i tot el que està passant a Orient Mitjà té sobre els nostres pobles i ciutats. Aturem els refugiats i no sabem veure que uns nois de Ripoll poden arribar a declarar-se en guerra contra el món on han crescut". Garcés reclama una reflexió sobre el tipus de societats que volem construir: "Tinguem o no tinguem Estat, ens organitzem d’una manera o altra, la pregunta important per mi és: quina posició volem tenir en aquest món global? Volem participar d’un escenari de major justícia global o protegir-nos, només, d’un món cada cop més hostil?"
2.-Hi ha alguna raó per alterar el calendari del referèndum?
"És una pregunta quasi metafísica -assegura Raúl del Pozo-. No sé si els atacs poden alterar el calendari del referèndum. El que crec és que l'Estat serà capaç d'impedir-lo, a base de tots els elements de tipus jurídic que té a l'abast. Aleshores es produirà una gran mobilització i s'acabarà anant a unes eleccions autonòmiques, que molt probablement guanyarà l'ERC d'Oriol Junqueras. Però això és només el que jo crec".
Javier Aroca recorda que "sóc partidari del referèndum però també de la legalitat" i afirma que a ell li agradaria que la tragèdia servís perquè les parts en conflicte trobessin camins compartits i "que hi hagués reflexió i autocrítica, i que s'arribés, jo no diria a un nou calendari, sinó a un nou itinerari que fos de consens".
Pilar Rahola creu que "qualsevol alteració del calendari electoral seria un èxit dels assassins, que volen precisament alterar la normalitat. L'atemptat ho pretenia, però no alterarà ni el nostre relat ni la nostra agenda".
Per Marina Garcés, "el calendari no crec que s’hagi d’alterar si no és per raons que tinguin a veure amb el procés mateix". Segons ella, "el referèndum ha de ser un moment d’expressió del dret a l’autodeterminació i penso que cal tirar-lo endavant, tot i que no sigui en les condicions que serien desitjables. Després caldrà valorar els seus efectes amb honestedat i entre tots". Dit això, mostra disgust "en veure les xarxes i els mitjans desplegant un contenciós Catalunya-Espanya fins i tot entorn a la gestió i conseqüències de l’atemptat. Les ferides de la violència global, que es basen en una confrontació imposada entre un nosaltres i un ells, no poden tenir com a resposta encara més confrontacions de tipus nacionalista". "L’organització política de l’Estat -afirma Garcés- està en qüestió i cal repensar-la. No crec, però, en la ruptura entre territoris i societats i em fan por els qui contribueixen a alimentar aquestes fractures".
L'exconseller Tresserras no veu motius per canviar el calendari: "No pot ser que el procés democràtic, la revolució democràtica catalana, quedi a expenses de l'acció de fets violents. Quan es produeix un fet així, hi ha interferències inevitables, però es tracta de fenòmens diferents que tenen una dinàmica pròpia".
Barceló coincideix amb Tresserras: "No veig ni una sola raó per plantejar cap canvi de calendari. El referèndum respon a la voluntat majoritària del Parlament de Catalunya". I recorda que "amb motiu dels atemptats de l'11-M del 2004 a Madrid, a tres dies d'unes eleccions generals, no es va plantejar un ajornament electoral".
3.-S'imagina els Mossos retirant les urnes?
Marina Garcés és concloent: "No em vull imaginar cap força policial retirant urnes, ni aquí ni enlloc. Cada vegada que un policia retira una urna és una derrota col·lectiva que projecta una ombra sobre la possibilitat de viure en societats democràtiques. Tampoc crec que les urnes siguin, però, l’única eina de la vida democràtica. Són part indispensable del funcionament de societats on les implicacions col·lectives es donin a tots els plans: laboral, econòmic, cultural, ciutadà, educatiu. Que unes urnes no s’arribin a retirar no depèn de l’èpica nacionalista sinó de la vertebració social de base".
Tresserras tampoc no s'ho imagina: "L'1 d'octubre molta gent anirà d'hora als col·legis electorals per protegir-los. Estic segur que aquell dia, els Mossos hi seran per garantir els drets i les llibertats de la gent, que és el mateix que han fet amb motiu dels atemptats".
Raúl del Pozo ho veu diferent: "M'imagino els Mossos actuant l'1-O amb la mateixa professionalitat amb què han actuat davant dels fets tràgics. Els Mossos obeiran les lleis, que en aquests moments són les lleis estatals vigents. A més, els Mossos no estan constituïts per una majoria de persones independentistes i tothom s'ho pensa dues vegades abans d'incomplir obertament les lleis".
Javier Aroca assegura que "no m'imagino els Mossos retirant les urnes l'1 d'octubre, però tampoc a la Guàrdia Civil ni a la Policia fent-ho. Jo confio encara en una solució política i legal".
"De cap de les maneres -assegura Mercè Barceló-. I menys després de tot el que ha passat. I crec que es fa difícil de pensar que un cos policial, sigui el que sigui, ho faci. Però no només els Mossos. Fa pocs dies, un dirigent de l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil va admetre que li costava molt d'imaginar membres del cos retirant urnes".
Per Pilar Rahola, "això és el que l'Estat s'imagina. Però jo crec que això ja seria un nivell de maldat que se'ls giraria en contra. A aquestes alçades, l'Estat només pot impedir l'1-O a través de la violència coercitiva i Espanya no es pot permetre la imatge d'una policia, sigui l'espanyola o els Mossos, retirant urnes. Estem més a prop que mai de poder votar. No és tan fàcil aturar la democràcia".
Joan Manuel Tresserras, doctor en Ciències de la informació i professor de la UAB i exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació; Merce Barceló, jurista i catedràtica de Dret Constitucional de la UAB; els periodistes Pilar Rahola i Raúl del Pozo, la filòsofa i professora de la Universitat de Saragossa Marina Garcés i l'antropòleg Javier Aroca han contestat a les preguntes de NacióDigital.
1.-Com afecten els atemptats al procés?
La periodista Pilar Rahola es mostra convençuda que els atemptats "ens han reforçat com a societat, en la nostra capacitat de decisió i determinació. L'objectiu dels terroristes és trencar la societat i no ho han aconseguit. L'endemà, la Rambla tornava a ser la Rambla. Catalunya ha actuat amb capacitat d'Estat. Davant del dolor, ens hem reforçat. Davant la memòria de les víctimes, hem actuat amb dignitat".
Raúl del Pozo "La resposta catalana als atemptats ha deixat l'Estat despullat"
Raúl del Pozo assegura a NacióDigital que "la resposta als atemptats per part de les autoritats i la societat catalana ha ofert una imatge de país seriós i responsable. La policia catalana ha mostrat una gran professionalitat. Tot plegat ha deixat l'Estat despullat". Del Pozo posa un però en l'actuació dels Mossos: "Van actuar en defensa pròpia, però van acabar abatent persones que després es va comprovar que estaven gairebé desarmades. És una reflexió que no treu la primera afirmació sobre la seva professionalitat, però que també s'ha de fer". Assenyala un factor nou a tenir en compte després dels atemptats: "S'incrementarà el ressò internacional del que passi a Catalunya. I també és probable que ara Catalunya tingui accés a fòrums internacionals on no hi era present".
Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Foto: Adrià Costa
Per l'exconseller Joan Manuel Tresserras, "l'atemptat ha suposat una intervenció tan brutal que per força tindrà efecte. El rostre que ha mostrat l'Estat, que ha actuat amb el seu pilot automàtic, en una actitud que ha recordat la posterior a l'atemptat de l'11-M, intentant aprofitar políticament els fets, ha reactivat les raons dels qui aposten pel procés, que han vist reforçada la seva autoestima".
Mercè Barceló: "La resposta als atemptats ha consolidat el sobiranisme perquè ha mostrat la força de les estructures d'estat"
El sobiranisme veurà créixer la seva força? Tresserras no n'està segur: "Els més convençuts, que des de fa un temps mostraven cansament, han vist reblades les seves conviccions. Però hi ha una part de l'opinió, la que es nodreix d'una dieta mediàtica espanyola que penja molt de l'Estat, que ho percebrà diferent. La franja dels sincerament federalistes sí que pot trobar ara més consistent l'aposta sobiranista".
Per la jurista Mercè Barceló, "la resposta als atemptats ha consolidat el sobiranisme perquè ha mostrat la força de les estructures d'estat catalanes en l'àmbit de la seguretat, malgrat tots els entrebancs que s'han posat des de l'Estat. A més, després de les tragèdies que hem viscut a Europa per part del terrorisme, la resposta de la societat catalana ha estat especialment madura".
Javier Aroca: "La tragèdia ha posat damunt la taula la desconfiança entre Catalunya i Espanya, amb el cost enorme que pot tenir"
El periodista Javier Aroca considera que "l'actuació de l'Estat ha tornat a delatar que el govern espanyol no té interioritzada la idea de descentralització. I això independentment del procés sobiranista". Aroca qualifica d'"espectacle lamentable" les disputes entre els diferents cossos policials i es mostra molt contundent amb el ministre de l'Interior: "El senyor Zoido, com també els seus predecessors, van mostrar menyspreu pels Mossos, com si fossin un cos inferior. Un altre error va ser quan Zoido va donar per desarticulada la cèl·lula terrorista quan encara no s'havia detingut tos els seus membres". Segons ell, "la tragèdia ha posat damunt la taula, de forma molt evident, l'estat de desconfiança existent entre Catalunya i l'Estat, amb el cost enorme que pot tenir".
Marina Garcés. Foto: Jordi Jon Pardo
La filòsofa Marina Garcés assenyala que "no crec que s’hagin de treure conseqüències directes ni immediates d’una cosa sobre l’altra. L’atemptat en situa en un escenari global de violència on no només els estats sinó Europa mateixa no està sabent reaccionar. Reforçar fronteres no atura els efectes ideològics que la guerra de Síria i tot el que està passant a Orient Mitjà té sobre els nostres pobles i ciutats. Aturem els refugiats i no sabem veure que uns nois de Ripoll poden arribar a declarar-se en guerra contra el món on han crescut". Garcés reclama una reflexió sobre el tipus de societats que volem construir: "Tinguem o no tinguem Estat, ens organitzem d’una manera o altra, la pregunta important per mi és: quina posició volem tenir en aquest món global? Volem participar d’un escenari de major justícia global o protegir-nos, només, d’un món cada cop més hostil?"
2.-Hi ha alguna raó per alterar el calendari del referèndum?
"És una pregunta quasi metafísica -assegura Raúl del Pozo-. No sé si els atacs poden alterar el calendari del referèndum. El que crec és que l'Estat serà capaç d'impedir-lo, a base de tots els elements de tipus jurídic que té a l'abast. Aleshores es produirà una gran mobilització i s'acabarà anant a unes eleccions autonòmiques, que molt probablement guanyarà l'ERC d'Oriol Junqueras. Però això és només el que jo crec".
Javier Aroca recorda que "sóc partidari del referèndum però també de la legalitat" i afirma que a ell li agradaria que la tragèdia servís perquè les parts en conflicte trobessin camins compartits i "que hi hagués reflexió i autocrítica, i que s'arribés, jo no diria a un nou calendari, sinó a un nou itinerari que fos de consens".
Pilar Rahola: "L'atemptat pretenia alterar la normalitat, però no alterarà ni el nostre relat ni la nostra agenda"
Pilar Rahola creu que "qualsevol alteració del calendari electoral seria un èxit dels assassins, que volen precisament alterar la normalitat. L'atemptat ho pretenia, però no alterarà ni el nostre relat ni la nostra agenda".
Per Marina Garcés, "el calendari no crec que s’hagi d’alterar si no és per raons que tinguin a veure amb el procés mateix". Segons ella, "el referèndum ha de ser un moment d’expressió del dret a l’autodeterminació i penso que cal tirar-lo endavant, tot i que no sigui en les condicions que serien desitjables. Després caldrà valorar els seus efectes amb honestedat i entre tots". Dit això, mostra disgust "en veure les xarxes i els mitjans desplegant un contenciós Catalunya-Espanya fins i tot entorn a la gestió i conseqüències de l’atemptat. Les ferides de la violència global, que es basen en una confrontació imposada entre un nosaltres i un ells, no poden tenir com a resposta encara més confrontacions de tipus nacionalista". "L’organització política de l’Estat -afirma Garcés- està en qüestió i cal repensar-la. No crec, però, en la ruptura entre territoris i societats i em fan por els qui contribueixen a alimentar aquestes fractures".
Marina Garcés: "Les ferides de la violència global no poden tenir com a resposta encara més confrontacions de tipus nacionalista"
L'exconseller Tresserras no veu motius per canviar el calendari: "No pot ser que el procés democràtic, la revolució democràtica catalana, quedi a expenses de l'acció de fets violents. Quan es produeix un fet així, hi ha interferències inevitables, però es tracta de fenòmens diferents que tenen una dinàmica pròpia".
Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional de la UAB. Foto: @CollectiuPraga
3.-S'imagina els Mossos retirant les urnes?
Marina Garcés és concloent: "No em vull imaginar cap força policial retirant urnes, ni aquí ni enlloc. Cada vegada que un policia retira una urna és una derrota col·lectiva que projecta una ombra sobre la possibilitat de viure en societats democràtiques. Tampoc crec que les urnes siguin, però, l’única eina de la vida democràtica. Són part indispensable del funcionament de societats on les implicacions col·lectives es donin a tots els plans: laboral, econòmic, cultural, ciutadà, educatiu. Que unes urnes no s’arribin a retirar no depèn de l’èpica nacionalista sinó de la vertebració social de base".
Joan Manuel Tresserras: "L'1-O els Mossos hi seran per garantir els drets i les llibertats de la gent, que és el que han fet amb motiu dels atemptats"
Tresserras tampoc no s'ho imagina: "L'1 d'octubre molta gent anirà d'hora als col·legis electorals per protegir-los. Estic segur que aquell dia, els Mossos hi seran per garantir els drets i les llibertats de la gent, que és el mateix que han fet amb motiu dels atemptats".
Raúl del Pozo ho veu diferent: "M'imagino els Mossos actuant l'1-O amb la mateixa professionalitat amb què han actuat davant dels fets tràgics. Els Mossos obeiran les lleis, que en aquests moments són les lleis estatals vigents. A més, els Mossos no estan constituïts per una majoria de persones independentistes i tothom s'ho pensa dues vegades abans d'incomplir obertament les lleis".
Javier Aroca assegura que "no m'imagino els Mossos retirant les urnes l'1 d'octubre, però tampoc a la Guàrdia Civil ni a la Policia fent-ho. Jo confio encara en una solució política i legal".
"De cap de les maneres -assegura Mercè Barceló-. I menys després de tot el que ha passat. I crec que es fa difícil de pensar que un cos policial, sigui el que sigui, ho faci. Però no només els Mossos. Fa pocs dies, un dirigent de l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil va admetre que li costava molt d'imaginar membres del cos retirant urnes".
Pilar Rahola Foto: Adrià Costa
Per Pilar Rahola, "això és el que l'Estat s'imagina. Però jo crec que això ja seria un nivell de maldat que se'ls giraria en contra. A aquestes alçades, l'Estat només pot impedir l'1-O a través de la violència coercitiva i Espanya no es pot permetre la imatge d'una policia, sigui l'espanyola o els Mossos, retirant urnes. Estem més a prop que mai de poder votar. No és tan fàcil aturar la democràcia".