23
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
24
d'agost
a les
15:03h
El paper de les institucions catalanes en la gestió dels dies posteriors als atemptats a Barcelona i Cambrils ha estat reconegut arreu del món en diversos articles periodístics. La bona tasca dels Mossos i dels serveis d’emergència, així com la investigació ràpida i eficient i la gestió de la informació, també han estat aplaudides. El pas endavant del Govern en aquest moment crític contrasta amb un Estat que va desistir de prendre el control operatiu i que ara intenta recuperar el relat polític sense abandonar el segon pla. Pel que fa a les forces de seguretat, reconeixien aquest dimarts els principals sindicats de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil que la debilitat de les institucions espanyoles havia permès a Catalunya presentar-se com "un estat autosuficient al món".
Un dels punts forts ha estat l’àmbit internacional. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ha liderat la representació internacional catalana exercint com a ministre i sent tractat com a tal per la premsa internacional i els altres Estats. Tot això davant la incompareixença del ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, que ha tingut un paper totalment secundari. El mateix divendres, l’endemà dels atemptats, Romeva va rebre a l’aeroport els ministres d’Exteriors de França i Alemanya, Jean-Yves Le Drian i Sigmar Gabriel, que es van traslladar a Catalunya per conèixer la situació i el dispositiu policial activat. Dissabte al matí, el conseller es va reunir al Palau de la Generalitat amb el secretari d’Estat de les Comunitats Portugueses, José Luís Carneiro, per gestionar la situació de les dues víctimes portugueses mortes a la Rambla. Diumenge, aquest cop sí en presència del ministre Dastis, el conseller es va reunir amb el ministre d’Exteriors d’Itàlia, Angelino Alfano.
Paral·lelament, les relacions diplomàtiques entre el govern català i els diferents cònsols dels països afectats ha estat permanent. D’altra banda, i de nou a remolc, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, es va reunir dilluns, tres dies després de l’atemptat, amb els cònsols dels països que havien tingut ferits o víctimes mortals (en total l’atac va afectar persones de fins a 35 nacionalitats diferents). En la reunió de dilluns, per part del Govern hi assistia Maria Badia, secretària d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, i mà dreta de Romeva. Durant aquests dies, també, les delegacions catalanes a l'exterior han estat obertes per a acollir les mostres de condol.
Un missatge de pau i acollida
A banda de les relacions institucionals i diplomàtiques, la presència del govern català a la premsa internacional per informar de la situació i dels avenços de la investigació ha estat constant, tant en forma d’entrevistes a mitjans com amb rodes de premsa per a mitjans internacionals. Durant aquesta setmana, Romeva ha fet una trentena d’entrevistes a mitjans de referència d’arreu del món, com ara la CNN, la BBC o el Corriere della Sera entre molts d'altres.
"Catalunya pot governar-se independentment d'Espanya"
A partir de la gestió feta i amb un estat espanyol desaparegut, mitjans internacionals han constatat també que Catalunya té capacitat per "governar-se independentment d’Espanya". El cas que més repercussió ha tingut ha estat el del rotatiu The Wall Street Journal, el diari econòmic més influent dels Estats Units, que afirma que la investigació dels atemptats i la gestió ha demostrat que el país es pot "governar independentment de Madrid" i assegura que Carles Puigdemont "ha estat la figura pública dominant que ha dirigit la resposta a l'atac enfosquint el paper de l’Estat". Alhora, el diari ja posa la mirada al referèndum de l’1-O i constata que Catalunya "ha demostrat la seva competència setmanes abans d’un referèndum que Madrid s’ha compromès a bloquejar".
En un sentit similar s’ha manifestat el Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ), que en un article d’aquest dimecres assegura que amb la investigació dels atemptats "Catalunya gairebé ha actuat com un Estat independent". Destaca també el paper dels Mossos i fa referència a la contradicció entre la policia catalana i el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, que va assegurar que la cèl·lula terrorista havia estat desarticulada dies abans que els Mossos ho confirmessin. Des d’un punt de vista diplomàtic, el mitjà ressalta el paper de Romeva i la poca presència del ministre Dastis, recordant també que Catalunya no té competències en acció exterior.
Aquesta percepció l'ha confirmat també aquest dimecres l’ex-alt càrrec de la Policia Nacional Agustí Linares, que alerta al diari Abc de la necessitat d’un canvi urgent de la legislació: "Aquests dies hem vist que l’Estat ja no hi és, a Catalunya. Si per definició l’Estat és seguretat, aquest instrument a Catalunya el controla la Generalitat, no el govern de la nació".
Un dels punts forts ha estat l’àmbit internacional. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ha liderat la representació internacional catalana exercint com a ministre i sent tractat com a tal per la premsa internacional i els altres Estats. Tot això davant la incompareixença del ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, que ha tingut un paper totalment secundari. El mateix divendres, l’endemà dels atemptats, Romeva va rebre a l’aeroport els ministres d’Exteriors de França i Alemanya, Jean-Yves Le Drian i Sigmar Gabriel, que es van traslladar a Catalunya per conèixer la situació i el dispositiu policial activat. Dissabte al matí, el conseller es va reunir al Palau de la Generalitat amb el secretari d’Estat de les Comunitats Portugueses, José Luís Carneiro, per gestionar la situació de les dues víctimes portugueses mortes a la Rambla. Diumenge, aquest cop sí en presència del ministre Dastis, el conseller es va reunir amb el ministre d’Exteriors d’Itàlia, Angelino Alfano.
Paral·lelament, les relacions diplomàtiques entre el govern català i els diferents cònsols dels països afectats ha estat permanent. D’altra banda, i de nou a remolc, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, es va reunir dilluns, tres dies després de l’atemptat, amb els cònsols dels països que havien tingut ferits o víctimes mortals (en total l’atac va afectar persones de fins a 35 nacionalitats diferents). En la reunió de dilluns, per part del Govern hi assistia Maria Badia, secretària d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, i mà dreta de Romeva. Durant aquests dies, també, les delegacions catalanes a l'exterior han estat obertes per a acollir les mostres de condol.
Raül Romeva reunit amb el ministre alemany d'Exteriors, Sigmar Gabriel Foto: ACN
Un missatge de pau i acollida
A banda de les relacions institucionals i diplomàtiques, la presència del govern català a la premsa internacional per informar de la situació i dels avenços de la investigació ha estat constant, tant en forma d’entrevistes a mitjans com amb rodes de premsa per a mitjans internacionals. Durant aquesta setmana, Romeva ha fet una trentena d’entrevistes a mitjans de referència d’arreu del món, com ara la CNN, la BBC o el Corriere della Sera entre molts d'altres.
El missatge que ha volgut transmetre el Govern ha estat clar des del principi, i contrasta amb el posicionament que han adoptat altres països quan han estat víctimes d'un atemptat. Hores després de l'atemptat a la Rambla, en la seva primera compareixença després dels atacs, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va llançar un missatge inclusiu i d'acollida, fent una crida a no criminalitzar el col·lectiu musulmà. "Hem estat, som i serem gent de pau i acollida", va afirmar el president dijous a la nit. Romeva s'ha manifestat en el mateix sentit als mitjans internacionals, un missatge que també recollirà la manifestació del dissabte convocada conjuntament entre el Govern i l'Ajuntament.Catalan Minister of Foreign Affairs condemns #Barcelona attack, describes situation as "absolutely traumatic" https://t.co/Te7bhlkZ6vpic.twitter.com/PG0FvGizTY
— CNN International (@cnni) August 17, 2017
"Catalunya ha demostrat la seva competència setmanes abans d’un referèndum que Madrid s’ha compromès a bloquejar"
"Catalunya pot governar-se independentment d'Espanya"
A partir de la gestió feta i amb un estat espanyol desaparegut, mitjans internacionals han constatat també que Catalunya té capacitat per "governar-se independentment d’Espanya". El cas que més repercussió ha tingut ha estat el del rotatiu The Wall Street Journal, el diari econòmic més influent dels Estats Units, que afirma que la investigació dels atemptats i la gestió ha demostrat que el país es pot "governar independentment de Madrid" i assegura que Carles Puigdemont "ha estat la figura pública dominant que ha dirigit la resposta a l'atac enfosquint el paper de l’Estat". Alhora, el diari ja posa la mirada al referèndum de l’1-O i constata que Catalunya "ha demostrat la seva competència setmanes abans d’un referèndum que Madrid s’ha compromès a bloquejar".
En un sentit similar s’ha manifestat el Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ), que en un article d’aquest dimecres assegura que amb la investigació dels atemptats "Catalunya gairebé ha actuat com un Estat independent". Destaca també el paper dels Mossos i fa referència a la contradicció entre la policia catalana i el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, que va assegurar que la cèl·lula terrorista havia estat desarticulada dies abans que els Mossos ho confirmessin. Des d’un punt de vista diplomàtic, el mitjà ressalta el paper de Romeva i la poca presència del ministre Dastis, recordant també que Catalunya no té competències en acció exterior.
Aquesta percepció l'ha confirmat també aquest dimecres l’ex-alt càrrec de la Policia Nacional Agustí Linares, que alerta al diari Abc de la necessitat d’un canvi urgent de la legislació: "Aquests dies hem vist que l’Estat ja no hi és, a Catalunya. Si per definició l’Estat és seguretat, aquest instrument a Catalunya el controla la Generalitat, no el govern de la nació".