atemptat a Barcelona: reportatge

Joc de reis, negocis i guerra al desert: les relacions entre Espanya i l'Aràbia Saudita

Durant dècades, la monarquia ha mantingut una relació còmplice amb el règim de Riad, un dels més repressius del món àrab i amb vincles amb el jihadisme | Madrid ha prioritzat la venda d'armes a la Casa de Saud, ara en guerra al Iemen, a la defensa dels drets humans

per Pep Martí , 22 d'agost de 2017 a les 21:57 |
El rei saudita Salman amb Felip VI. | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'intent de la Casa Reial espanyola de convertir el rei Felip VI en la cara del dol oficial arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils ha desfermat la controvèrsia política. La diputada de la CUP Mireia Boya va ser la primera a escometre contra el monarca, acusant "d’una hipocresia enorme que el rei vingui a passejar-se per aquí i al mateix temps que estigui contribuint a finançar les monarquies pèrsiques que estan finançant i donant armes al Daesh". La parlamentària, a qui han seguit en les darreres hores altres formacions i entitats, posava el dit a la nafra en un tema com les relacions entre Espanya i l'Aràbia Saudita, coronades pel cinisme i els interessos.

El 14 de gener passat, el rei Felip VI aterrava a Riad i s'abraçava amb el seu homòleg saudita, Salman. Quedava enrere un any difícil en què diverses vicissituds havien impedit un viatge tan anhelat. Primer, va ser la inestabilitat política a l'Estat la que va ajornar el vol reial, després, la mort del príncep Tarik, un dels germans del monarca saudita. Finalment, però, el desig de Felip VI -i els negocis de poderoses empreses espanyoles- es van fer realitat.


El sector negocis de la diplomàcia espanyola

Es va dir durant la visita de Felip VI que es tractava d'un viatge econòmic. Però això no era nou. Tota la relació entre les cases reials espanyola i saudita té els diners com a gran aglutinador. El cap de l'Estat va viatjar acompanyat d'una nodrida representació de directius d'empreses de l'IBEX 35. Sembla que hi va haver empentes per acompanyar el rei, però les autoritats de Riad van restringir la delegació patronal a 28 empreses, entre elles ADIF (la ferroviària estatal), Talgo, Acciona (infraestructures), les constructores ACS, de Florentino Pérez, OHL, Sacyr i FCC, Indra (amb participació en sectors energètic, de transports, financer i militar) i Navantia (indústria militar en mans de l'Estat), entre d'altres. Entre els empresaris afortunats hi havia Joaquim Gay de Montellà, el president de Foment.


L'AVE entre la Meca i Medina i la venda de cinc corbetes de guerra són els dos grans projectes espanyols al país governat per l'absolutisme monàrquic

La visita tenia dos plats forts. Un afectava les obres de l'AVE de la Meca a Medina, que estaven endarrerides i que han topat amb moltes dificultats per les peculiaritats de treballar al desert. El maig passat es va arribar a un acord entre Riad i el consorci d'empreses espanyoles que construeix la línia. El projecte suposa un cost de 6.600 milions d'euros i està previst que el tren funcioni plenament abans que acabi aquest any. El consorci aplega dotze empreses espanyoles, liderades per Adif, Talgo, Renfe, Abengoa i ACS. Una línia difusa uneix la sorra del desert amb la llotja del Bernabéu. En l'assoliment d'aquest contracte, hi va intervenir de manera destacada el rei emèrit Joan Carles I. El seu  paper com a intermediari pel que fa a les relacions entre el govern espanyol, les grans empreses i Riad ha estat fonamental.


L'altre tema pendent era assegurar la venda de cinc corbetes de guerra de Navantia, un contracte que es buscava des de feia temps. El viatge reial no va poder deixar del tot tancada l'operació i els dirigents de Navantia han viatjat a Riad els darrers mesos per deixar el negoci al sac i ben lligat, i sembla que la firma del contracte és imminent. No és un tema menor, perquè l'acord suposa un guany de 2.000 milions d'euros i feina durant cinc anys per a les drassanes de Cadis i el Ferrol.  

Violació dels drets humans i polèmica política

El projecte de venda de vaixells de guerra a Riad va generar polèmica i va fer que la visita reial despertés les crítiques de les forces d'esquerres, com Podem, En Comú Podem i ERC. El règim saudita du a terme una campanya militar al Iemen, on combat al costat d'una de les faccions que fractura el país en una guerra civil cruenta, enfront una branca musulmana xiïta, els houthis.

Les organitzacions en defensa dels drets humans porten temps alertant de la degradació de les llibertats en la política interior saudita, malgrat alguns intents d'obertura, com permetre un sufragi restringit a les dones. Amnistia Internacional, en el seu informe 2016-17, acusa el govern de l'Aràbia Saudita d'endurir la seva política regressiva. El regne, sotmès a la doctrina wahhabita, una de les més reaccionàries de l'islamisme fonamentalista, practica la pena de mort fins i tot per castigar delictes menors. Només el gener del 2016 es va executar per decapitació a 47 persones. La discriminació de les minories religioses, com la xiïta, és constant, com també la marginació de la població femenina.

Però com en tot el referent a les relacions amb Riad, el cinisme i la raó d'Estat sol imposar-se a altres consideracions. Així, el règim saudita va aconseguir que l'ONU l'esborrés d'una llista de països violadors dels drets humans de la infància, després que Riad amenacés de retallar el seu ajut financer a l'organització.        

Els negocis de Florentino Pérez i de Navantia són només el darrer capítol d'una llarga història d'aliances entre els governs saudita i espanyol, en què les dues cases reials han tingut un paper central.  El maig del 2014, només uns quants dies abans d'anunciar la seva abdicació, Joan Carles I va efectuar la seva darrera visita a Aràbia Saudita com a rei d'Espanya. El monarca, castigat pels escàndols de tot ordre que van acabar amb el seu regnat, no va voler abandonar el tron sense acomiadar-se dels seus vells coneguts de Riad.  

La cacera a Botswana amb Corina, via Riad

No seria l'últim cop que viatjaria a Riad. L'any següent va efectuar un viatge privat. Això sense comptar amb les visites que Joan Carles ha fet a la residència d'estiu de Salman a Marbella, en alguna ocasió acompanyat d'un amic comú dels dos monarques, Muhammad Eyad Kayali, l'organitzador de la famosa cacera d'elefants a Botswana que Joan Carles va fer en companyia de Corina zu Sayn-Wittgenstein el 2011, i que va concloure amb una caiguda i el seu retorn a Espanya.  

Joan Carles I va cuidar fins al final les relacions amb Aràbia Saudita, que li va deixar diners per afermar la monarquia

Les bones relacions entre Espanya i Aràbia Saudita venien de molt lluny. Dels anys en què el règim de Franco, aïllat internacionalment després de la Segona Guerra Mundial, va buscar aliats entre els països àrabs. Però cal reconèixer que Joan Carles I va millorar encara més el clima amb Riad, convertint-se en un amic còmplice dels reis saudites. En els inicis de la transició, el monarca es va dedicar a demanar ajut econòmic a algunes cases reials perquè col·laboressin en l'estabilitat de la monarquia espanyola.  

El periodista José García Abad explica en el seu llibre La soledad del rey (La Esfera de los libros) que Joan Carles va demanar ajut econòmic a l'aleshores príncep hereu Fahd, després rei, i que aquest li va fer un préstec de 100 milions de dòlars. No consta enlloc que els tornés. Però es veu que a Fahd tampoc li venia d'aquí perquè, a més, li va regalar el iot Fortuna.   

Un clima polític enrarit

L'Aràbia Saudita viu un moment polític delicat que posa en contradicció les relacions entre els països de la UE i Riad. Des de l'arribada al tron de Salman la política interior s'ha endurit, després del regnat del seu germanastre Abadal·là, amb imatge més "liberal". Amb Salman s'ha intensificat la repressió contra els xiïtes i la intervenció militar al Iemen, cada dia que passa més empantanegada i dirigida pel seu fill, designat recentment príncep hereu, Muhammad bin Salman, saltant-se l'hereu oficial fins aleshores, el príncep Nayef.

El conflicte que viu la regió, amb guerres obertes a l'Iraq, Afganistan i Síria, té com un dels seus telons de fons l'enemistat entre Aràbia Saudita i l'Iran. I els lligams entre Estat islàmic, que comparteix amb el règim de Riad l'ideari wahhabita, i capital saudita, acaben de convertir en dinamita, mai millor dit, les relacions còmplices amb Riad.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació