atemptat a BARCELONA

Jordi Moreras, expert en islam: «És el primer cop que s'ha cridat a la gihad en català»

El professor de la Universitat Rovira i Virgili analitza per a NacióDigital les principals claus que plantegen els atemptats

Assegura que els atacs a Barcelona i Cambrils obliguen a repensar tot el que sabem sobre l'islamisme a Catalunya

Tot el que sabem i el que no sabem dels atemptats a Barcelona i Cambrils

| 25/08/2017 a les 08:00h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Societat, atemptat a Barcelona, islam a Catalunya, islam, atemptat, atemptat Barcelona, Jordi Moreras
Jordi Moreras, expert en islam a Catalunya. | J. Moreras
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/08/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jordi Moreras és un dels principals experts en islam a Catalunya. Professor d'antropologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), que va fer la seva tesi doctoral sobre la figura dels imams a Catalunya. Acaba de publicar un treball col·lectiu amb el títol de Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya, editat per la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els atemptats a Barcelona i Cambrils posen els focus sobre la comunitat islàmica a Catalunya. En sabem prou? Quin paper hi juguen les mesquites i els imams? Quines són les relacions en el si de les famílies musulmanes? Què s'ha de fer per evitar nous fenòmens de radicalització? Moreras respon a les qüestions que li planteja NacióDigital sobre una realitat en la qual hi ha moltes més preguntes que respostes.


- Per què Ripoll?

- Crec que hem elaborat la geografia que hem elaborat sobre la radicalització a Catalunya des de percepcions errònies. Els GPS que hem activat per esbrinar on eren els punts calents dins de l'univers islamista no han funcionat. Només ens ha interessat geolocalitzar on eren les mesquites que eren categoritzades com a "salafistes" i ara ens hem trobat que l'origen d'aquesta cèl·lula no era a Salt, o a Torredembarra, o a Lleida, sinó a Ripoll, el cor de Catalunya. Fa mal de dir, però és el primer cop que s'ha cridat a la gihad en català. Crec que després d'aquests atemptats tot el que sabem sobre l'islam a Catalunya ha de ser repensat profundament.

- Hi ha relació entre mesquites i radicalització?

- La veritat és que no. És una cosa que ja he dit altres vegades, però no ho dic només jo, ho asseguren els serveis d'informació. Els processos de radicalització es produeixen al marge de les mesquites, es van generant a través de les xarxes socials i dels contactes entre grups d'amics. Tot això dificulta molt analitzar-ho i detectar-ho perquè provoca una gran dispersió social.

- Quin és el paper dels imams en el si de les comunitats?

- Encara que això pot sorprendre, el cert és que el pes i la influència dels imams en les seves comunitats és molt relatiu. La major part dels imams tenen poca autoritat entre els seus i actuen enmig d'una gran precarietat laboral i de reconeixement per part de les seves pròpies comunitats. Pensem que hi ha imams que fins i tot es veuen obligats a viure a la mesquita perquè no poden assumir pagar un habitatge. Quan vaig elaborar el meu treball sobre els imams vaig comprovar que n'hi havia molts que ni tan sols disposaven de la documentació que els permetia residir aquí. N'hi ha que són quasi bé uns pàries dins de la comunitat. D'altra banda, no tenim a Catalunya cap autoritat religiosa musulmana de referència. No hi ha un imam o un gran muftí de Catalunya. També s'ha de dir que les institucions religioses en els diversos països musulmans ha vist erosionada la seva autoritat perquè ha estat mediatitzada pel poder polític, que les ha volgut controlar. És un fenomen de tot l'islam contemporani, la pèrdua d'autoritat per part del poder religiós.  

És imprescindible que parlem amb les famílies. Les causes que han permès actuar a aquesta cèl·lula continuen aquí
- Quins canvis s'han produït en la comunitat islàmica catalana?

- No crec que hi hagi hagut grans canvis els darrers anys, més enllà de l'impacte de la crisi econòmica, que sí que els ha afectat, com a tothom. En el seu cas, ha tingut un efecte en les activitats dutes a terme per les mesquites i els oratoris, i ha suposat encara una major precarització dels centres de culte, davant de la manca de recursos econòmics que aporten els seus propis membres. Pel que fa a l'organització de la comunitat islàmica, cal dir que no té una única veu. Existeix la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, que és la que aplega més entitats i mesquites, però hi ha altres federacions. La pluralitat no és en ella mateixa un problema, però s'ha d'articular. I també s'ha de dir que es nota la manca de lideratge social dins de la comunitat islàmica.

- Hi ha desconnexió entre pares i fills dins de les comunitats?

- Els joves islàmics catalans viuen una doble fractura, una en relació a la integració dins de la societat catalana. Però alhora viuen un procés de desconnexió amb el que representen els seus pares i les seves comunitats. Crec que sabem molt poc del que passa a les famílies, on molts pares viuen amb dramatisme la radicalització dels fills. Tenim un gran dèficit d'informació sobre aquesta realitat. I cal preguntar-se si les comunitats disposen de prou recursos per afrontar els fenòmens de radicalització.

- I ara, què cal fer?

- M'he manifestat crític amb algunes iniciatives dutes a terme, com el programa dels Mossos per detectar suposats indicis de radicalització a les escoles. Això no ha estat útil en aquest cas. Crec que estem davant d'un problema de seguretat en un sentit molt ampli, que depassa de molt l'àmbit estricte policial. Calen estudis complets que tinguin en compte els contextos socials de l'islam arreu del país. S'actua sobre les conseqüències, però hem estudiat molt poc les causes del problema. Hem de pensar també que els fenòmens de radicalització entre la població musulmana té trets comuns amb altres fenòmens que es produeixen en la resta de sectors, siguin joves que s'integren en grups ultres o que formen part de col·lectius que es dediquen a atonyinar-se els caps de setmana. Necessitem activar la nostra intel·ligència social per afrontar tots els fenòmens de radicalització. I, sobretot, en relació al que deia abans, és imprescindible que parlem amb les famílies. Perquè les causes que han permès actuar a aquesta cèl·lula continuen aquí.  
  

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Anàlisi sesgada
Anònim, 25/08/2017 a les 08:48
+29
-9
Aquest Sr.diu coses sense cap ni peus.Millor haver callat
No Hi ha crisi pel terror
Anònim, 25/08/2017 a les 10:04
+20
-3
Sr.Moreras,el terrorisme no pateix la crisi,doncs Aràbia Saudí no la pateix.Mira que oblidar demanar el tancament dels centres salafistes!Mira que oblidar citar al takrim,la secta monstruosa que movía el terror? I que l,Estat en savia l,existència des de 2008!!!!!!!
Expert del carrer.
Anònim, 25/08/2017 a les 10:44
+33
-3
Els musulmans viuen entre nosaltres en una societat tancada autosuficient, amb una religió que els marca una forma de vida, en la que nosaltres només aportem el model de benestar social.
No compartim amb ells ni festes, ni menjars, ni oci, ni família, ni objectius que no siguin económics o en algun cas esportius.
A nivell laboral són l'eina per devaluar la feines més precaries, que sempre són per ells.
Algú arriba i els diu que aquesta terra era dels seus avanpassats i que tenen dret, no a tenir el que repartim els catalans, que per ells no és suficient sino a a tenir-ho tot per ells.
Busqueu, busqueu...i trobareu!
No som tan burros com ens creuen., 25/08/2017 a les 10:47
+28
-2
Per a poder saber fins a quin punt "l'Islam és una Religió de Pau", feu-vos un favor. Aneu a l'internet i busqueu:

"SURA DEL CORÁN QUE LLAMA A MATAR A LOS INFIELES"

i després de llegir-vos TOTES I CADASCUNA de las Suras (especialment la 9) que hi trobareu traduïdes podreu decidir vosaltres mateixos QUÈ CAL FER A CATALUNYA EN RELACIÓ AMB L'ISLAM.

No cal fer cap Tesi Doctoral per a saber-ho. N'hi ha prou amb ser conscients de que "NOSALTRES SOM MULTI-CULTI I ELLS SON MOLT GUAIS"...
Entesos
Anònim, 25/08/2017 a les 11:08
+21
-2
Aquest senyor està molt preparat per a fugir d' escola i esquivar. El darrer paràgraf, ple de termes abstractes, generaltzacions i vaguetats ens indica per on va.
Prova que ara parlar en català no es garantia de res.
Anònim, 25/08/2017 a les 11:22
+20
-4
Els espanyols o francesos parlen en català. Però no ens enganyem, no van amb la mateixa mentalitat.
Obliguen a repensar
Anònim, 25/08/2017 a les 11:29
+13
-1
És a dir, que és expert en el tema però no se n'entera de la pel·lícula. Per què serà que no m'estranya?
No fotem!
Miquel Soler, 25/08/2017 a les 11:38
+15
-0
"Quan vaig elaborar el meu treball sobre els imams vaig comprovar que n'hi havia molts que ni tan sols disposaven de la documentació que els permetia residir aquí." Doncs què bé!
La causa?
Miquel Soler, 25/08/2017 a les 11:41
+15
-0
"S'actua sobre les conseqüències, però hem estudiat molt poc les causes del problema." La causa del problema està en el propi Islam. Mentres això no s'entengui i no s'accepti no hi ha res a fer. L'Islam no és (nomès) una religió. És una ideologia i una civilització, retrògada, totalitària i excloent.
Respostes
Kadra, 25/08/2017 a les 11:42
+3
-3
Respostes assenyades i entrevista correcta però un títol d'article confús
Visca la idiotització!!
Anònim, 25/08/2017 a les 11:44
+18
-0
Ni radicalització ni histories d anàlisi social absurd. Heu vist l edat dels terroristes abatuts i detinguts?

On es l integració d aquests joves a la societat i cultura nostra??

Venen a imposar les seves doctrines i cultures que han deixat els seus paisos d origen a la misèria.

Deixeu de fer anàlisi hipòcrites simulant progressisme estúpid i falsa tolerancia esquerroide.
@10:04
Anònim, 25/08/2017 a les 12:04
+3
-2
Un coche bomba estalló en en el centro de Qatif, una ciudad con mayoría chiita en Arabia Saudita, según reportaron la agencia AFP y medios locales.
Un suicida hace estallar una bomba cerca de la Mezquita del Profeta, en Medina
Una ola de ataques suicidas golpea tres ciudades saudíes y dejan al menos cuatro muertos.
Quines coses
Anònim, 26/08/2017 a les 08:35
+1
-1
No sé per què li pregunteu a una persona que porta dècades estudiant el cas si teniu "experts" comentaristes que saben perfectíssimament el que passa, per què passa i com se soluciona.

Quan acabeu de "arreglar" Catalunya, aneu-li al Trump que també diu que té algun problema per "arreglar".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La capçalera de la manifestació de la ''la Manada'' aquest dijous a Barcelona | Martí Urgell
Aida Morales | 1 comentari
01/01/1970
L'Audiència de Navarra condemna a nou anys de presó els cinc joves que van "abusar sexualment" d'una noia de 18 anys durant els Sanfermines del 2016 | El delicte d'agressió sexual ha de comportar un grau de violència i intimidació que no va existir, segons els jutges
01/01/1970
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya va posar a mans de la Fiscalia els vídeos el 22 de febrer
Jordi Bes
01/01/1970
Cap grup ha manifestat que dona suport al govern per tirar endavant la iniciativa, i el PDECat en reclama la retirada i tenir dos mesos més per negociar
Terenci Moix, en una imatge d'arxiu | Cedida
Toni Vall
01/01/1970
«No puc evitar pensar en ell, ni que sigui una fracció de segon, cada dia de Sant Jordi. Si ja per si sol és un dia bonic, aquest any he estat encara més content perquè he vist alguns dels seus llibres sobre les taules de les paradetes»
Rajoy i Cifuentes fa uns dies a Madrid, abans de l'acte de concessió del Cervantes. | Europa Press
Pep Martí | 14 comentaris
01/01/1970
El vídeo del robatori acaba amb la presidenta madrilenya, que mantenia un pols amb el partit i la Moncloa
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 17 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 24 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix