25
d'agost
del
2017
Actualitzat
a les
12:38h
Jordi Moreras és un dels principals experts en islam a Catalunya. Professor d'antropologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), que va fer la seva tesi doctoral sobre la figura dels imams a Catalunya. Acaba de publicar un treball col·lectiu amb el títol de Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya, editat per la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Els atemptats a Barcelona i Cambrils posen els focus sobre la comunitat islàmica a Catalunya. En sabem prou? Quin paper hi juguen les mesquites i els imams? Quines són les relacions en el si de les famílies musulmanes? Què s'ha de fer per evitar nous fenòmens de radicalització? Moreras respon a les qüestions que li planteja NacióDigital sobre una realitat en la qual hi ha moltes més preguntes que respostes.
- Per què Ripoll?
- Crec que hem elaborat la geografia que hem elaborat sobre la radicalització a Catalunya des de percepcions errònies. Els GPS que hem activat per esbrinar on eren els punts calents dins de l'univers islamista no han funcionat. Només ens ha interessat geolocalitzar on eren les mesquites que eren categoritzades com a "salafistes" i ara ens hem trobat que l'origen d'aquesta cèl·lula no era a Salt, o a Torredembarra, o a Lleida, sinó a Ripoll, el cor de Catalunya. Fa mal de dir, però és el primer cop que s'ha cridat a la gihad en català. Crec que després d'aquests atemptats tot el que sabem sobre l'islam a Catalunya ha de ser repensat profundament.
- Hi ha relació entre mesquites i radicalització?
- La veritat és que no. És una cosa que ja he dit altres vegades, però no ho dic només jo, ho asseguren els serveis d'informació. Els processos de radicalització es produeixen al marge de les mesquites, es van generant a través de les xarxes socials i dels contactes entre grups d'amics. Tot això dificulta molt analitzar-ho i detectar-ho perquè provoca una gran dispersió social.
- Quin és el paper dels imams en el si de les comunitats?
- Encara que això pot sorprendre, el cert és que el pes i la influència dels imams en les seves comunitats és molt relatiu. La major part dels imams tenen poca autoritat entre els seus i actuen enmig d'una gran precarietat laboral i de reconeixement per part de les seves pròpies comunitats. Pensem que hi ha imams que fins i tot es veuen obligats a viure a la mesquita perquè no poden assumir pagar un habitatge. Quan vaig elaborar el meu treball sobre els imams vaig comprovar que n'hi havia molts que ni tan sols disposaven de la documentació que els permetia residir aquí. N'hi ha que són quasi bé uns pàries dins de la comunitat. D'altra banda, no tenim a Catalunya cap autoritat religiosa musulmana de referència. No hi ha un imam o un gran muftí de Catalunya. També s'ha de dir que les institucions religioses en els diversos països musulmans ha vist erosionada la seva autoritat perquè ha estat mediatitzada pel poder polític, que les ha volgut controlar. És un fenomen de tot l'islam contemporani, la pèrdua d'autoritat per part del poder religiós.
- No crec que hi hagi hagut grans canvis els darrers anys, més enllà de l'impacte de la crisi econòmica, que sí que els ha afectat, com a tothom. En el seu cas, ha tingut un efecte en les activitats dutes a terme per les mesquites i els oratoris, i ha suposat encara una major precarització dels centres de culte, davant de la manca de recursos econòmics que aporten els seus propis membres. Pel que fa a l'organització de la comunitat islàmica, cal dir que no té una única veu. Existeix la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, que és la que aplega més entitats i mesquites, però hi ha altres federacions. La pluralitat no és en ella mateixa un problema, però s'ha d'articular. I també s'ha de dir que es nota la manca de lideratge social dins de la comunitat islàmica.
- Hi ha desconnexió entre pares i fills dins de les comunitats?
- Els joves islàmics catalans viuen una doble fractura, una en relació a la integració dins de la societat catalana. Però alhora viuen un procés de desconnexió amb el que representen els seus pares i les seves comunitats. Crec que sabem molt poc del que passa a les famílies, on molts pares viuen amb dramatisme la radicalització dels fills. Tenim un gran dèficit d'informació sobre aquesta realitat. I cal preguntar-se si les comunitats disposen de prou recursos per afrontar els fenòmens de radicalització.
- I ara, què cal fer?
- M'he manifestat crític amb algunes iniciatives dutes a terme, com el programa dels Mossos per detectar suposats indicis de radicalització a les escoles. Això no ha estat útil en aquest cas. Crec que estem davant d'un problema de seguretat en un sentit molt ampli, que depassa de molt l'àmbit estricte policial. Calen estudis complets que tinguin en compte els contextos socials de l'islam arreu del país. S'actua sobre les conseqüències, però hem estudiat molt poc les causes del problema. Hem de pensar també que els fenòmens de radicalització entre la població musulmana té trets comuns amb altres fenòmens que es produeixen en la resta de sectors, siguin joves que s'integren en grups ultres o que formen part de col·lectius que es dediquen a atonyinar-se els caps de setmana. Necessitem activar la nostra intel·ligència social per afrontar tots els fenòmens de radicalització. I, sobretot, en relació al que deia abans, és imprescindible que parlem amb les famílies. Perquè les causes que han permès actuar a aquesta cèl·lula continuen aquí.
Els atemptats a Barcelona i Cambrils posen els focus sobre la comunitat islàmica a Catalunya. En sabem prou? Quin paper hi juguen les mesquites i els imams? Quines són les relacions en el si de les famílies musulmanes? Què s'ha de fer per evitar nous fenòmens de radicalització? Moreras respon a les qüestions que li planteja NacióDigital sobre una realitat en la qual hi ha moltes més preguntes que respostes.
- Per què Ripoll?
- Crec que hem elaborat la geografia que hem elaborat sobre la radicalització a Catalunya des de percepcions errònies. Els GPS que hem activat per esbrinar on eren els punts calents dins de l'univers islamista no han funcionat. Només ens ha interessat geolocalitzar on eren les mesquites que eren categoritzades com a "salafistes" i ara ens hem trobat que l'origen d'aquesta cèl·lula no era a Salt, o a Torredembarra, o a Lleida, sinó a Ripoll, el cor de Catalunya. Fa mal de dir, però és el primer cop que s'ha cridat a la gihad en català. Crec que després d'aquests atemptats tot el que sabem sobre l'islam a Catalunya ha de ser repensat profundament.
- Hi ha relació entre mesquites i radicalització?
- La veritat és que no. És una cosa que ja he dit altres vegades, però no ho dic només jo, ho asseguren els serveis d'informació. Els processos de radicalització es produeixen al marge de les mesquites, es van generant a través de les xarxes socials i dels contactes entre grups d'amics. Tot això dificulta molt analitzar-ho i detectar-ho perquè provoca una gran dispersió social.
- Quin és el paper dels imams en el si de les comunitats?
- Encara que això pot sorprendre, el cert és que el pes i la influència dels imams en les seves comunitats és molt relatiu. La major part dels imams tenen poca autoritat entre els seus i actuen enmig d'una gran precarietat laboral i de reconeixement per part de les seves pròpies comunitats. Pensem que hi ha imams que fins i tot es veuen obligats a viure a la mesquita perquè no poden assumir pagar un habitatge. Quan vaig elaborar el meu treball sobre els imams vaig comprovar que n'hi havia molts que ni tan sols disposaven de la documentació que els permetia residir aquí. N'hi ha que són quasi bé uns pàries dins de la comunitat. D'altra banda, no tenim a Catalunya cap autoritat religiosa musulmana de referència. No hi ha un imam o un gran muftí de Catalunya. També s'ha de dir que les institucions religioses en els diversos països musulmans ha vist erosionada la seva autoritat perquè ha estat mediatitzada pel poder polític, que les ha volgut controlar. És un fenomen de tot l'islam contemporani, la pèrdua d'autoritat per part del poder religiós.
És imprescindible que parlem amb les famílies. Les causes que han permès actuar a aquesta cèl·lula continuen aquí- Quins canvis s'han produït en la comunitat islàmica catalana?
- No crec que hi hagi hagut grans canvis els darrers anys, més enllà de l'impacte de la crisi econòmica, que sí que els ha afectat, com a tothom. En el seu cas, ha tingut un efecte en les activitats dutes a terme per les mesquites i els oratoris, i ha suposat encara una major precarització dels centres de culte, davant de la manca de recursos econòmics que aporten els seus propis membres. Pel que fa a l'organització de la comunitat islàmica, cal dir que no té una única veu. Existeix la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, que és la que aplega més entitats i mesquites, però hi ha altres federacions. La pluralitat no és en ella mateixa un problema, però s'ha d'articular. I també s'ha de dir que es nota la manca de lideratge social dins de la comunitat islàmica.
- Hi ha desconnexió entre pares i fills dins de les comunitats?
- Els joves islàmics catalans viuen una doble fractura, una en relació a la integració dins de la societat catalana. Però alhora viuen un procés de desconnexió amb el que representen els seus pares i les seves comunitats. Crec que sabem molt poc del que passa a les famílies, on molts pares viuen amb dramatisme la radicalització dels fills. Tenim un gran dèficit d'informació sobre aquesta realitat. I cal preguntar-se si les comunitats disposen de prou recursos per afrontar els fenòmens de radicalització.
- I ara, què cal fer?
- M'he manifestat crític amb algunes iniciatives dutes a terme, com el programa dels Mossos per detectar suposats indicis de radicalització a les escoles. Això no ha estat útil en aquest cas. Crec que estem davant d'un problema de seguretat en un sentit molt ampli, que depassa de molt l'àmbit estricte policial. Calen estudis complets que tinguin en compte els contextos socials de l'islam arreu del país. S'actua sobre les conseqüències, però hem estudiat molt poc les causes del problema. Hem de pensar també que els fenòmens de radicalització entre la població musulmana té trets comuns amb altres fenòmens que es produeixen en la resta de sectors, siguin joves que s'integren en grups ultres o que formen part de col·lectius que es dediquen a atonyinar-se els caps de setmana. Necessitem activar la nostra intel·ligència social per afrontar tots els fenòmens de radicalització. I, sobretot, en relació al que deia abans, és imprescindible que parlem amb les famílies. Perquè les causes que han permès actuar a aquesta cèl·lula continuen aquí.