Atemptat a Barcelona

Els terroristes volien executar a Barcelona un atemptat inspirat en el «modus operandi» de l'11-M

Tot i que els autors de l'atac van acabar utilitzant una furgoneta per acabar matant, com en altres atemptats recents, el pla inicial era provocar una gran explosió al centre de Barcelona

Els Mossos troben restes d'un segon cadàver a les runes de la casa enfonsada a Alcanar

| 18/08/2017 a les 22:47h
Arxivat a: Societat, Alcanar, Estat Islàmic, terrorisme, Mossos, 11-M, atemptat Barcelona, Barcelona, Cambrils, atemptat
La casa d'Alcanar on hi havia les bombones de butà amb les quals els presumptes autors de l'atemptat preparaven els explosius | Sofia Cabanes
El dany ha estat majúscul, però podria haver estat d'una magnitud superior. Les investigacions dels Mossos apunten que els autors dels atemptats a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils, que per ara han causat 14 morts i 130 ferits, preparaven un atac encara més mortífer amb explosius al centre de la capital catalana.

Des del soterrani d'una casa a Alcanar planificaven des de feia mesos un atac amb bombones de butà, però durant els preparatius van errar perquè tot el material va explosionar per accident abans d'hora. Va ser aleshores quan, en paraules del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, els presumptes autors de l'atac reivindicat per Estat Islàmic van actuar a la "desesperada" amb un pla B: un atropellament massiu. Els detalls que es coneixen del modus operandi que van seguir els atacants, però, té molts punts de connexió amb l'atemptat de l'11-M de Madrid de l'any 2004.

"Estaven preparant un o una sèrie d'atemptats a Barcelona que l'explosió d'Alcanar va evitar", ha explicat aquest divendres el major dels Mossos. De fet, els agents han trobat més d'un centenar de bombones de butà a l'habitatge de la localitat del Montsià, on els Mossos han localitzat dos cadàvers entre les runes. La investigació recau en una dotzena de persones que havien llogat tres furgonetes per perpetrar l'atac: els quatre detinguts confirmats pel cos policial, els cinc abatuts a l'atac de Cambrils, entre els quals hi hauria el menor de 17 anys Moussa Oukabir, els dos morts a Alcanar i un altre identificat en recerca i captura.
 

Patrulles dels Mossos d'Esquadra a Cambrils aquest dijous Foto: Jonathan Oca


No són llops solitaris

Aquesta xifra demostra, d'entrada, que no es tractava de llops solitaris o d'un grup reduït com ha passat en altres atemptats a ciutats europees com Niça, París, Brussel·les, Berlín o Londres, sinó d'una presumpta cèl·lula formada per persones que es coneixien i pretenien actuar de forma coordinada. Tots són joves d'entre 17 i 34 anys d'origen marroquí -també hi ha un amb nacionalitat espanyola nascut a Melilla-. Les informacions de les quals es disposen fins ara apunten que portaven anys vivint a Catalunya i que cap d'ells tenia antecedents per terrorisme. El veïnatge de diversos dels presumptes implicats a Ripoll, de fet, no sembla una coincidència.
 

Detenció i escorcoll aquest matí al centre de Ripoll Foto: Xevi Pujol


Aquesta és una de les primeres similituds amb l'atemptat de l'11-M, que tampoc no es tractava, en cap cas, d'un acte improvisat o individual, sinó que implicava una gran quantitat de persones -més que en aquest cas-. De fet, inicialment se'n van imputar 116, per bé que finalment només 29 van ser condemnats, tot i que aquí cal sumar-hi els set terroristes que es van treure la vida en un pis de Leganés quan es van veure acorralats.

Suïcidi per no ser detinguts

De fet, aquesta és una altra semblança en els dos atemptats. En ells, els terroristes, en primera instància, van intentar fugir, però un cop van ser trobats i acorralats pels cossos de seguretat, van optar per una estratègia suïcida, ja fos fent detonar uns explosius que els provoquessin la mort o, a Catalunya, encarant-se amb els Mossos d'Esquadra en un combat desigual que ha provocat la mort dels cinc fugitius.

A més, en els dos atacs hi van participar un menor a cadascun, tot i que amb rols ben diferents. En el cas d'aquesta setmana, el menor -que ha estat abatut- podria ser el conductor del vehicle que va atropellar desenes de persones a la Rambla i, per tant, el principal autor de l'atemptat. En canvi, en l'11-M, el menor de 16 anys implicat tenia un paper més secundari, ja que transportava explosius arreu de l'Estat i, per aquest motiu i pel fet de ser menor, va complir sis anys de presó i el 2010 ja estava al carrer.

Per altra banda, mentre aquest cop els terroristes han optat per ocupar una casa a Alcanar per fabricar-hi les bombes i preparar l'atac, els autors de l'11-M també van optar per desplaçar-se fora de la gran ciutat on farien l'atemptat i van muntar les bombes en una finca de Chinchón, un petit poble del sud-est de la Comunitat de Madrid.

Funcionament dels explosius

En els dos atemptats, a més, tots els explosius no han funcionat amb la precisió que haurien volgut els seus creadors, per excés o per defecte. Aquesta setmana, la casa d'Alcanar va convertir-se en runes quan les bombones de butà van explotar abans d'hora, provocant la mort de dos dels implicats, cosa que va obligar a canviar els plans. En el cas de Madrid, tres motxilles amb goma2 no van esclatar. Dues van ser detonades de forma controlada, mentre que la tercera va servir per obtenir proves per iniciar la investigació que conduiria els cossos de seguretat als autors de l'atemptat.

Sigui com sigui, una de les grans diferències entre els dos casos és l'ús polític i les conseqüències socials que va comportar. Si bé l'11-M va conduir a una divisió amb pocs precedents a l'Estat i a un enfrontament frontal entre un PP i un PSOE polaritzats que s'acusaven mútuament d'usar l'atemptat en benefici propi, fins al punt de liquidar el pacte antiterrorista, aquest cop ha estat diferent. Partint d'un moment de xoc institucional i polític notable entre la Generalitat i el govern espanyol a causa del procés sobiranista i l'horitzó del referèndum, l'atac terrorista ha deixat en segon pla les diferències polítiques i representants de tots els colors han mostrat una ferma unitat en favor de la pau, el diàleg i la convivència, amb una reunió del pacte antiterrorista convocada per dilluns, amb la presència, per primer cop, d'ERC i el PDECat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 
Inés Arrimadas, baixant les escales de l'hemiscicle del Parlament | Adrià Costa
Sara González
01/01/1970
Les candidatures han intentat anar més enllà de les seves sigles davant les eleccions més polaritzades
01/01/1970
A banda de Jordi Sànchez són Francesca Ferreres, Alícia Casals, Assumpció Castellví i Pere Grau
01/01/1970
L'exlíder d'Unió assegura que en condicions normals seria adversari dels socialistes | Indica que amb Miquel Iceta i Àngel Ros li uneixen moltes coses
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 3 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»
La pobresa, un fenomen també femení | Jordi Jon Pardo
Guillem Genovès | 2 comentaris
01/01/1970
Tant a Catalunya com a la resta del món, les dones tenen majors dificultats per tenir una feina digna | La nova estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona pretén acabar amb la pobresa femenina i aconseguir una equitat real entre homes i dones
Imatge del consell nacional del PDECat | PDECat
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El consell nacional atorga plens poders al president català per bastir una candidatura amb fitxatges de la societat civil i poca presència orgànica | Mas demana "generositat" en una reunió on no hi ha hagut intervencions en contra de la fórmula per anar a les eleccions del 21-D