Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Barcelona: Festa Major de Gràcia

Els 200 anys d'una festa major que vol mantenir l'essència

Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes

per Bernat Surroca, 14 d'agost de 2017 a les 21:00 |
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Festa Major de Gràcia és la màxima expressió de la identitat del barri, una identitat i manera de fer pròpies reivindicades pels graciencs des de fa molts anys, especialment des que la vila es va incorporar a Barcelona a finals del segle XIX. Deia el Gato Pérez que Gràcia és “el rei de tots els barris”, i ho és, entre altres motius, per aquesta festa que cada estiu, del 15 al 21 d’agost, guarneix els carrers i les places, i omple el barri de gent, activitats, menjars populars i concerts. Enguany, a més, la festa té una rellevància especial perquè commemora el bicentenari: d’un aplec a Can Trilla, al carrer Gran, l’any 1817, a una festa coneguda arreu que ha esdevingut Festa Patrimonial, Festa Tradicional d’Interès Nacional i Creu de Sant Jordi. El repte per als pròxims 200 anys: adaptar-se als canvis mantenint l’essència. 

Per celebrar el bicentenari s’han organitzat diversos actes que van començar el mes de maig i acabaran l’any vinent. Aquest era una de les intencions del comissionat del bicentenari: espaiar els actes commemoratius perquè no coincidissin tots durant la setmana de la festa major. Així ho explica a NacióDigital el comissari del bicentenari, Josep Mañà: "Evidentment que els actes coincidiran també amb els dies de festa major, però volíem espaiar-ho perquè en poguessin gaudir sobretot els veïns, els veritables protagonistes de la festa". 


L’element més representatiu d’aquests actes de commemoració serà l’envelat i, en concret, el que s’ha situat als Jardinets de Gràcia, al punt on es troben el passeig de Gràcia i el carrer Gran. Aquesta figura emblemàtica de la festa major que durant anys ha vist balls i concerts entre altres esdeveniments, acollirà enguany les exposicions previstes per celebrar els 200 anys. Mañà destaca la rellevància històrica d’aquesta estructura arquitectònica, "molt pionera en l’àmbit de l’arquitectura efímera”. “Hem volgut recuperar l’envelat per rememorar un espai molt important, amb gran significació social i festiva durant moltes dècades", reivindica. Però recuperant l’envelat no es vol només mirar amb nostàlgia el passat, sinó "donar a conèixer aquest element a les noves generacions i promoure’l amb noves interpretacions".
 

Carrer Alzina Foto: Fundació Festa Major de Gràcia


Entre els actes del bicentenari destaquen diverses exposicions encaminades a recordar i reivindicar els elements més característics de la festa major. L’envelat i el seu valor social, festiu i arquitectònic n’és un, però també es volen valorar els guarniments de la festa major des d’un punt de vista històric i, com no podia ser d’una altra manera, els veïns, els protagonistes i gràcies als quals la festa major se segueix celebrant 200 anys després. També hi haurà una exposició per explicar la festa major des d’una perspectiva comparada, contraposant el cas de Gràcia amb altres festes d’arreu del món on també es transforma estèticament l’espai públic, com ara les Falles de València o la festa de Sant Antoni de Lisboa. A banda, enguany es tornarà a guarnir el carrer Gran per recordar els primers ornaments, centrats sobretot en motius naturals i florals amb les tradicionals embrancades. 

"Per celebrar els 200 anys hem volgut reivindicar elements d’aquest patrimoni arquitectònic i de cultura popular que té la festa major, i contribuir a enriquir el referent de la Festa Major de Gràcia arreu del món", explica Mañà. "La nostra voluntat és mantenir la festa i consolidar Gràcia com un territori creatiu". 

 

L'envelat d'aquest any als Jardinets de Gràcia Foto: ACN


Una festa lligada a l’evolució urbanística del territori

La Festa Major neix estretament lligada a l’evolució urbanística del territori. A finals del segle XVIII es comença a gestar un canvi a Gràcia que es materialitzarà a principis del XIX. El creixement i la urbanització del territori quedaran frenats amb la Guerra del Francès (1808-1814) però, acabada la guerra, Gràcia continuarà la seva transformació per passar d’un nucli eminentment rural a un d'urbà. Els camps de conreu es transformaran en carrers i places, i creixerà la població. L’any 1897, Gràcia s’annexionarà a una Barcelona en expansió. 

Paral·lelament al canvi urbanístic es va configurant la festa major. La primera prova documental de la festa data de 1817, tres anys després de la fi de la guerra. Antoni Trilla, propietari d’una masia que encara avui es pot veure al carrer Gran, decideix cedir-ne la capella als frares franciscans perquè hi guardessin tot allò que havien pogut salvar de l’exèrcit francès. Durant el trasllat i mentre construeixen el nou convent, el dia 15 d’agost, es va celebrar l’aplec que tradicionalment es feia al barri de Jesús -on avui hi ha els carrers d’Aragó i Gran Via-, arrasat anys abans per les tropes napoleòniques. La celebració commemorava la Mare de Déu d’Agost -l’Assumpció.

"Aquella celebració va servir per fomentar la festa del 15 d'agost, però aleshores la festa major encara es feia el 25 de març per les Carmelites", explica a NacióDigital l'historiador gracienc Josep Maria Contel. D'aquella primera festa ja se'n van fer ressò alguns mitjans. No serà fins a la dècada de 1840 que apareixerà la primera notícia de la festa major celebrada el 15 d'agost. Anys més tard, en plena transformació, apareix el primer article a la premsa parlant d’un carrer guarnit. Data del 15 d’agost de 1862 i fa referència al carrer Ample, avui el carrer Verdi. Els veïns volien mantenir-lo guarnit durant dos dies amb una programació que comptava amb jocs, música i balls. Com explica Contel, els carrers guarnits s’aplegaven al voltant dels llocs més poblats, com ara Providència, Alzina o el mateix Verdi, i s’engalanaven amb motius florals. 
 

Carrer Bonavista Foto: Fundació Festa Major de Gràcia


El guarnit, com la mateixa festa, també ha anat evolucionant fins a l’estiu actual. Amb els anys, la festa s’ha anat definint i hi ha hagut èpoques amb més carrers guarnits i èpoques amb menys. Es van creant associacions al voltant de la festa, com el Comitè de Fires i Festes de Gràcia (1935) o la primera Federació de Comissions de Festes de l’exvila de Gràcia (1936). 

L’any del cop d’estat feixista, la festa se suspendrà i des de la Federació es demanarà que els diners recaptats es donin a les famílies dels caiguts en defensa de la República. Durant el franquisme la festa continua, però restringida a les ordres de la dictadura: molt poca presència del català i guarnits, en alguns casos, irònics o satírics amb el règim. Mort el dictador, la gent torna al carrer i amb la reinstauració dels drets democràtics i l’esclat dels moviments veïnals, la festa major va recuperant la seva esplendor. 


La festa avui: el repte de mantenir l’essència

200 anys després, la Festa Major de Gràcia s’ha convertit en la festa més coneguda de Barcelona. Una festa que va néixer com una celebració de barri i que ha agafat una magnitud i un reconeixement internacional. Qui visita Barcelona durant el mes d’agost és pràcticament segur que passejarà pels carrers guarnits de Gràcia, i des de la Fundació de la Festa Major de Gràcia afronten aquest èxit amb normalitat i amb el repte primordial de mantenir allò que fa única la festa major: l’essència. Ho explica a NacióDigital la presidenta de la Fundació, Carla Carbonell: "El fet que, durant tot l’any, els veïns que s’estimen el barri treballin junts per guarnir el seu carrer, és l’essència de la festa major". 
 

Part del guarnit del carrer Verdi Foto: Bernat Surroca


Per alguns sectors veïnals, però, la festa s’està massificant: cada cop la visita més gent i hi ha el temor que acabi morint d’èxit. Per a Carbonell, la solució rau a aconseguir que la festa i tots els preparatius “es desenvolupin com sempre”. “La gent que ve només veu la festa una setmana, però nosaltres treballem tot l’any. Això no ha canviat i la gent que visita el barri no afecta la nostra manera de treballar”, sosté. Reconeix, però, que l’arribada de tanta gent s’ha de gestionar: “Des de Gràcia ho fem de la millor manera que poden, dins les nostres possibilitats. Els circuits de mobilitat, els carrers en una sola direcció… Fan que la gent es mogui i no hi hagi tantes aglomeracions”, explica. 

La manera de fer i el paper dels veïns és el punt clau de la festa i el principal repte de futur. "La festa major no es pot comercialitzar. És impagable. No la podria fer l’administració perquè la fan i depèn dels veïns", reivindica Carbonell. L’objectiu de la festa major, doncs, és adaptar-se als canvis mantenint l’essència i integrant-hi la gent jove, "que també s’estima el barri". Reptes d’avui que, malgrat les dificultats en forma de guerres i dictadures, s’han anat superant durant dos segles i que, si la festa vol sobreviure mantenint-se fidel a allò què és, s’hauran d’aconseguir durant els pròxims 200 anys. 
 

Els veïns ultimen els guarnits de la plaça de la Vila Foto: Bernat Surroca

 

Veïns del carrer Progrés preparant els guarnits Foto: ACN

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació