Silvia Soler: «La infància marca l'adult que serem»

La darrera novel·la de l'autora, "Els vells amics", s'endinsa en l'aventura que suposa la recerca de sentit de la vida i que l'amistat és un valor que cal preservar per sempre

| 13/08/2017 a les 08:59h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, literatura, amistat, literatura catalana, Sílvia Soler, entrevista cultura, entrevista
Sílvia Soler | Adrià Costa
Un bon dia, Sílvia Soler (Figueres, 1961) va decidir que seria una professional de l'escriptura. Des d'aleshores, no només ho ha aconseguit, sinó que ha anat sumant lectors i complicitats a una manera molt personal de sentir i d'explicar el món. Coneguda sobretot gràcies a l'èxit de 39+1 –que va viure una adaptació teatral i televisiva–, i guardonada amb premis com el Ramon Llull del 2013 per L'estiu que comença, no té por de fer canvis de rasants, com passa a la seva darrera novel·la, El vells amics, amb un regust més agre de l'habitual.

Cinc joves creatius, inquiets i admiradors de Gauguin, emprenen un viatge a París durant la primavera del 1989 per assistir a una exposició del pintor. Aleshores, tot està per fer, el futur és una gran il·lusió i l'amistat un feu irrompible. En Marc, l’Ada, la Lídia, en Mateu i en Santi són diferents, però els mou la mateixa inquietud: l'art. I el lector descobrirà les raons de la vida i la passió, també vanitats i ambicions, alhora que veurà com el pas dels anys fa que tot quedi emboirat per uns somnis que potser no s'acabaran complint.

- El llibre s'inicia amb un fragment del poema Ídols, de Gabriel Ferrater. La poesia sempre ha estat present a la seva vida.
 
- Sóc filla de poeta, però reconec que una mala lectora de poesia. Ara bé, confesso que tinc mitja dotzena de poetes que no puc deixar anar i que llegeixo ja de molt jove. En aquest llibre, n'apareixen dos: Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma. En Ferrater és un poeta que comprenc menys que Gil de Biedma, però m'agrada tant el seu univers i la manera de dir les coses que m'és igual. Ara, aquest poema en concret sí que s'entén. I és un poema que li agradava molt a la meva mare i que conec molt bé des de molt petita.
 
- "Érem el record que tenim ara. Els ídols de nosaltres, per la submisa fe de després", diu el poema. És una porta d'entrada que marca el to del llibre.
 
- T'haig de dir, però, que no va ser que jo hi pensés abans d'escriure. En acabar la novel·la, de cop vaig pensar que el poema resumia allò que volia dir. Va ser inevitable posar-lo.
 
- Els vells amics parla de relacions personals i de les amistats de llarg recorregut. Però les relacions d'aquesta mena no són l'habitual, i menys ara, on tot sembla de consum ràpid, efímer.
 
- Sí, especialment pel que fa a les relacions col·lectives. A la meva edat és molt habitual tenir un amic de la infància, però tenir un grup que duri durant els anys és força excepcional.
 

Sílvia Soler Foto: Adrià Costa


- "Que interessant seria poder recordar la primera impressió que ens va causar una persona al cap dels anys, quan ja l'hem coneguda, quan l'estimem". El llibre comença així, amb aquesta afirmació. Obligant-nos a pensar si conservem el record d'aquella primera vegada que veiem un amic.
 
- I és una primera impressió que no tenim present amb tots els amics. Sí que passa, per exemple, amb els amics de la facultat, perquè recordes el primer dia que els vas veure. Però aquesta qüestió n'amaga una altra: seríem amics d'aquesta persona si el coneguéssim ara? En el meu cas, amb la meva colla d'infància em vaig plantejar la pregunta al començament d'escriure la novel·la. I em vaig quedar bastant sobtada per la resposta, perquè vaig arribar a la conclusió que no seria amiga de gairebé cap d'elles!
 
- Elles ja ho saben, això?
 
- [riu] Als amics que fas d'adult t'hi acostes per un interès comú: una afició que us uneix, el fet de ser companys de feina, com a pares dels amics dels teus fills, etc. En canvi, amb aquests amics de la infantesa, quan ets adult no tens perquè tenir res en comú, excepte que sou amics. Tenim gustos diferents, idees polítiques i formes de vida diferents. Ens uneix el fet que som amics, que no és poca cosa. Té una part agra, però una altra dolça, perquè demostra que l'amistat és prou sòlida.
 
- Aquesta reflexió recorre tota la historia, de principi a fi. Una reflexió que també podríem aplicar a l'amor.
 
- Potser sí. Hi ha una paraula que trobo molt lletja, però que crec que funciona i és aplicable a l'amor: el "benestar". Si amb aquella persona que estimes us coneixeu molt i no hi ha grans desencontres, segur que trobareu complicitat. És molt important estar còmode amb la persona amb qui comparteixes la vida.
 
-  La Lídia [una de les cinc protagonistes] diu, en un moment de la novel·la: "Al final, he descobert que amb l'amor no n'hi ha prou".
 
- Aquest és un dels grans desenganys de la vida.
 

Sílvia Soler Foto: Adrià Costa


- L'epíleg conclou que "tots els caminants tenen l'afany de persistir, de seguir endavant... però només alguns tenen l'ambició de romandre". És la diferència entre l'artista i qui ho intenta.
 
- La primera gran diferència, en aquest sentit, és la voluntat de comunicar-te amb el mon. Quan tens ganes de crear hi ha un desig de dir. I, després, de romandre. Tinc una experiència personal que m'hi va fer pensar molt. La meva mare [Carme Guasch, reconeguda escriptora] va morir quan el meu fill gran tenia tres anys. Ara, al meu fill li agrada molt la poesia i m'agrada pensar que hi ha un fill invisible que els uneix. Per fer el treball final de batxillerat, va triar com a tema la poesia de la seva àvia. Va fer un treball molt documentat i molt llarg i precís. Un cop acabat, em va dir que, havent-li llegit la poesia tenia la sensació d'haver conegut la seva àvia. I jo estic segura que ell coneix més a la seva àvia que molts nets que han conviscut amb els seus avis molts més anys que ell. Els escriptors tenim l'avantatge que la gent que no ens ha conegut ens pot arribar a conèixer molt profundament.
 
- Més enllà de l'amistat, el llibre mostra la necessitat de reflexionar sobre l'art i sobre vostè mateixa com a escriptora. Quan sap parlarà d'això a Els vells amics?
 
- Aquesta és la meva tretzena novel·la. Quan acabo la promoció, em compro una llibreta i començo a apuntar idees que em passen pel cap. És una mena de caos. Quan tinc ganes de fer una nova novel·la, agafo la llibreta i miro què hi ha. Normalment, sempre coincideix que hi ha un o dos temes recurrents.
 
- Què hi anota, a la llibreta?
 
- Una frase d'una pel·lícula. O una escena. O frases d'alguna novel·la, o alguna cosa que m'ha explicat algú i crec que no puc deixar escapar. Amb la llibreta d'Els vells amics em vaig adonar que hi havia moltes frases i pensaments relacionats amb l'amistat. Cosa lògica, perquè els meu grup d'amics de la infantesa estàvem passant una època realment difícil, amb diversos daltabaixos emocionals. I per tant, el tema ja sortia molt. Però també em vaig adonar que a la llibreta hi havia anotades moltes frases sobre l'art i la vocació artística.
 
- Pel que fa a la vocació, vostè ja va haver d'enfrontar-se al dilema ara fa dotze anys, quan va deixar Catalunya Ràdio i es va dedicar exclusivament a escriure.
 
- Jo escrivia novel·les en les meves hores lliures, com un hobby. I això era un desgast impressionat perquè feia un gran sacrifici i després no podia fer promoció, ni me'n podia cuidar com calia. I, com és lògic, les novel·les passaven totalment desapercebudes. També es va afegir que cada vegada se'm feia més feixuc treballar de redactora. I vaig llençar-me a la piscina. Vaig deixar la ràdio i vaig fer de l'escriptura la meva professió.
 
- Va ser una decisió molt valenta.
 
- [riu] Sí, però també és cert que va haver-hi una empenteta. Acabava de publicar la novel·la 39+1, que va ser un gran èxit comercial que ningú havia previst. Aquell èxit ens va sorprendre, a tots. Va ser com si el destí m'hagués dit "prova-ho!". Ho vaig fer i tinc molt clar que ara sóc molt més feliç que si no hagués pres la decisió.
 

Sílvia Soler Foto: Adrià Costa


- I aquest pas la porta ara a reflexionar sobre la vocació, la transcendència de l'art i el pas del temps, factors molt personals. Com arriba a fer una història coral?
 
- Si volia parlar de l'amistat col·lectiva, era necessari que la novel·la fos coral. Ara bé, l'estructura d'emparellar dos personatges en cada capítol sí que em va fer suar tinta. En un grup és evident que no tots som iguals d'amics entre nosaltres. El que desitjo és haver aconseguit que el lector faci un trencaclosques i acabi tenint el retrat de tot, de les vivències i emocions de tothom. Per això era tan necessari saber dosificar la informació.
 
- El gran tema d'Els vells amics podria ser com el temps ensorra les il·lusions.
 
- Els cinc personatges estan dibuixats a partir de la seva infantesa. La infància marca l'adult que serem. L'altre factor que determina cada personatge és la seva actitud davant la vocació artística. A les meves novel·les anteriors potser hi havia més drama argumental, però eren esperançadores. En canvi, aquesta té un to més realista i parla del desgast del temps. I de com això ens afecta.
 
- Un altre dels grans temes de la novel·la és el de com entregar-se a la passió. Hi ha gent que ho dona tot per ser i aconseguir el que volen. En canvi, hi ha gent que no: o bé no pot, o no en saben, o prioritzen altres coses.
 
- De fet, en els cinc personatges hi trobem pràcticament tot l'espectre possible: n'hi ha un que ho dona tot i que fa passar la vocació artística per sobre de tot; un altre que ho deixa al començament; un altre que l'abandona i se'n penedeix; un altre amb una vocació que ja no era tan artística, sinó que buscava situar-se econòmicament; i la Lídia, que fa la meva tria: no abandona la seva vocació artística, però la compagina amb altres coses.
 
- Què és ser un escriptor reconegut? Ha pogut trobar l'entrellat?
 
- Hi he rumiat molt durant aquests darrers anys. En el cas de la literatura, jo crec que és molt difícil aconseguir molts lectors i comunicar-s'hi bé i, al mateix temps, tenir el respecte i la consideració de la crítica i del mon intel·lectual. Estic clarament en una de les dues bandes i ara estic molt reconciliada en el paper que m'ha tocat.
 

Sílvia Soler Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Mariano Rajoy en l'acte de campanya a Salou | PP
01/01/1970
El president del govern espanyol declara que els vots "útils de veritat" i que "no fallaran mai" són els del PP
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 18:49 La «war room» dels «comuns»: petits xefs que cuinen des de la furgo, el Telegram o el sofà; ho explica Sara González.
 18:45 David Fernàndez carrega contra el "minotaure" de Ciutadans, a qui descriu com el "cavall de Troia" d'aquestes eleccions i el "partit de la Fiscalia, de la policia, de la patronal i de l'Ibex-35". "I en això hem d'insistir molt en aquests dies", ha clamat des de Girona.
 18:34 
 18:13 La número 1 de la CUP per Lleida, Mireia Boya, assegura des de Girona que la República catalana "serà ecologista o no serà" i carrega contra els "comuns": "Aquests ecologistes progres, moderns, que han legitimat les polítiques neoliberals".
 18:12 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 «12 de febrer: incertesa total a quatre dies de les eleccions», Pep Martí repassa, en blanc i negre, la campanya electoral de 1936. 
 18:05 L'exdiputat de la CUP Benet Salellas enceta el míting central de Girona amb el mite del Minotaure, tot assegurant que l'independentisme "ha decidit plantar cara al monstre" des de la unilateralitat "feta des de baix". 
 17:49 LA CARAVANA L'"star system" socialista. Els militants i simpatitzants aborden l'expresident Zapatero, Sánchez i Iceta a cop de "selfie" quan s'acaba el míting central del PSC al 21-D; contracrònica de Jordi Bes.
 17:44 La doble concentració antifeixista i espanyolista del Pont no genera incidents greus. Els manifestants unionistes han escridassat i intentat boicotejar la lectura dels manifestos per part dels simpatitzants del CDR. Tots dos grups, separats per un cordó policial.
 17:20 ENTREVISTA Yolanda López (CeC): «Les eleccions del 21-D serviran per desemmascarar Cs». La candidata dels "comuns" per Tarragona afirma que és hora d'un canvi en el Govern i que els ciutadans es mereixen passar pàgina. Destaca que un Govern enfrontat com que hi ha hagut durant l'última legislatura al Parlament ha debilitat la força del govern català.
 16:30 LA LUPA DEL SECTOR PÚBLIC «Recuperar l'autogovern, bastir polítiques a llarg termini», anàlisi de Josep M. Vilalta.
 16:29 LA CARAVANA El PP ja tem una mala passada de la fórmula d'Hondt. Mariano Rajoy alerta que el sistema electoral és "capritxós" i que pot beneficiar l'independentisme; ho explica Isaac Meler.
 16:21 La pugna per la victòria omple els mítings de JxCat, ERC i Cs. Les dues principals candidatures independentistes voregen el miler d'assistents en cada míting, un topall que Arrimadas ha superat també en algunes ocasions. Ho explica Roger Tugas. 
 15:50 LA CARAVANA EH Bildu i el turisme polític basc, a les campanyes de la CUP i ERC. El diputat basc Mikel Otero considera "important" que Euskal Herria "entri en el terreny de joc" del procés de construcció de la República catalana; la contracrònica d'Aida Morales
 14:28 Sánchez justifica el 155 com l'«única eina» per combatre el sobiranisme i demana «votar sense revenja»; informen Joan Serra Carné i Jordi Bes.
 14:28 LA CARAVANA «Chirigotas», populisme i el cor de les tres banderes; contracrònica de Pep Martí de l'acte central de campanya de Ciutadans. 
 14:01 Rajoy avisa l'unionisme que votar Cs pot donar diputats a ERC i la CUP. El president del govern espanyol declara que els vots "útils de veritat" i que "no fallaran mai" són els del PP.
 13:46 Miquel Iceta: "Jo no diré com Albert Rivera que tots els vots que no venen a mi van a les escombraries". "Quin demòcrata de pacotilla", ha etzibat Iceta a Rivera, i ha afegit: "Tots els vots tenen una enorme dignitat".
 13:49 Xavier Domènech inclou el PSC en el bloc de la «indignitat». Ho explica Sara González des del míting de Catalunya en Comú-Podem a Blanes.
 13:47 Mariano Rajoy clou l'acte a Salou dient que el PP és "el vot útil" i que a partir del 22-D, a Catalunya no es decidirà res sense els vots dels diputats populars catalans. 
 13:45 Miquel Iceta: "Més independentisme a partir de dijous voldrà dir menys empresa, menys feina, menys Europa, més divisió i més embolic. No ens ho podem permetre".
 13:44 
 13:36 Mariano Rajoy afirma que els vots al PP són útils, serveixen per defensar la llei i alhora apunta  que han estat clau per evitar el "disbarat" del procés català i han permès que s'hagi aplicat el 155.
 13:36 Albert Rivera diu que el procés «ha despertat l'orgull de ser espanyols de Catalunya»; informa Pep Martí. 
 13:31 El líder del PP destaca a Salou que el procés "ha fet molt mal a les persones i a l'economia catalana" i remarca que en aquestes elecions hi ha en joc els interessos dels catalans.
 13:31 
 13:31 La CUP adverteix que el 155 serà "una broma" si guanyen els unionistes. L'exdiputada Anna Gabriel exigeix al PP que deixi "d'amagar la seva merda darrere banderes". Ho explica Aida Morales
 13:28 Rajoy apunta que "el 155 ja ha deixat de ser un fantasma jurídic i ja és una realitat". El líder dels populars etziba que ara tothom sap què és el que no ha de fer perquè s'activi.
 13:29 Miquel Iceta agraeix a Zapatero la retirada de les tropes d'Iraq, el matrimoni gai, la llei de memòria històrica, "l'obsessió" per la igualtat de gènere i la llei de dependència.
 13:27 Forcadell agraeix a Sáenz Santamaría que confirmi que "no hi ha separació de poders" a l'Estat. En el mateix míting d'ERC, a Mataró, Rufián replica Josep Borrell, que va defensar "desinfectar" el país, recordant als GAL: "El millor desinfectant és la calç viva i cal escoltar sempre els experts". Ho explica Roger Tugas.
 13:25 Rajoy remarca que els independentistes van crear el caos i que la solució a aquest "despropòsit" ja ha començat i en els pròxims dies "tindrem una magnífica oportunitat de recuperar la tranquil·litat, la convivència i respecte".
 
 13:19 Mariano Rajoy agraeix la "resitència" dels populars a Catalunya "perquè en els moments difícils qui hi ha, és el PP"
 13:18 Miquel Iceta ha criticat que s'expulsi els socialistes d'algunes alcaldies pel seu suport a l'article 155, però no ho han aconseguit a Blanes i Terrassa. "Que s'ho vagin traient del cap. Nosaltres no som una anècdota, no som una moda, venim de lluny i anem molt més lluny encara", reivindica.
 13:18 Albiol assegura que Rajoy representa la «democràcia» i Puigdemont el «fanatisme». El candidat del PP agraeix al president del govern espanyol l'aplicació del 155: "Avui els catalans seguim sent espanyols". Informa Isaac Meler. 
 13:17 Pedro Sánchez defensa l'aval socialista al 155, però es desmarca de Mariano Rajoy: "Pocs instruments tenia l'Estat per fer front al desafiament independentista". 
 13:14 Xavier Domènech carrega indignat contra la "desinfecció" defensada per Josep Borrell i avalada pel PSC i "l'escapçament" d'una part del país que celebra el PP: "Vergonya!" 
 13:13 Pedro Sánchez: "Demanem el vot útil per formar un govern útil per a la concòrdia, la convivència i la reconciliació entre els catalans".
 13:11 Xavier Domènech, cap de llista dels "comuns", des d'un míting a Blanes: "Som aquells que podem transformar la situació d'atzucac on han situat el país"
 13:12 Pedro Sánchez elogia Zapatero després de les seves diferències sobre el lideratge del PSOE, i li demana: "Que em vegis sempre com un socialista orgullós de les conquestes que hem aconseguit".
 13:10 El cap de llista de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, reivindica que governar a partir del 21-D seria la garantia per impulsar "el canvi" a Espanya 
 13:06 El candidat del PP a la presidència de la Generalitat diu que és cert el 21-D va de "Rajoy i Puigdemont" perquè el popular "presenta la democràcia i Puigdemont el fanatisme, per això som millors que ells".
 13:03 Zapatero reivindica que "les coses es van complicar molt en aquests quatre mesos perquè no hi ha un govern socialista a Espanya ni a Catalunya", i defensa que tenir-lo als dos llocs són l'única via per reconstruir "el pluralisme i la convivència".
 13:04 Crits de "presidente" quan Albiol diu que Rajoy ha obligat Puigdemont "a marxar a més de 1.000 quilòmetres perquè té por del president del govenr espanyol". 
 13:04 El líder d'IU, Alberto Garzón, assegura que el PP, el PSOE, Convergència i Ciutadans "no són tan diferents" a l'hora de fer polítiques que perjudiquen les classes treballadores 
 13:03 Zapatero ressalta que la comunitat internacional només està d'acord en una cosa sobre Catalunya: "Ningú ha considerat ni seriós ni admissible la declaració d'independència".
 12:58 Zapatero afirma que la democràcia és unió i no divisió: "Afortunadament la democràcia ja va deixar clar que cap home pot estar por sobre de la llei. Primer les lleis i després la voluntat dels homes".
 12:57 Albiol diu que Rajoy és el principal referent i principal actiu del partit i que par això és important que estigui a Catalunya fins a l'últim dia de campanya. També reafirma que ho és perquè "ha aplicat l'article 155" i això ha permès que avui "els catalans puguem seguir sent espanyols".

 
 12:55 
 12:55 
 12:54 
 12:54 Albert Rivera demana a tots els unionites que concentrin el vot en Cs "per evitar que passi com al Regne Unit amb el Brexit".
Entrades anteriors »
Miquel Iceta a l'arribada al míting central del PSC al 21-D | PSOE
Jordi Bes
01/01/1970
Els militants i simpatitzants aborden l'expresident Zapatero, Sánchez i Iceta a cop de "selfie" quan s'acaba el míting central del PSC al 21-D
Xavier García Albiol, cap de llista del PP | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El cap de llista de PP a les eleccions del 21-D tria "El caçador" de Michael Cimino, Fernando Aramburu i Almudena Grandes, "CSI" i les cançons d'Enrique Iglesias
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
Isaac Meler | 11 comentaris
01/01/1970
El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona
El gat xinès al local de la CUP. | Adrià Costa.
Aida Morales
01/01/1970
Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin els resultats de les enquestes